Les coses no passen per casualitat…

Darrerament s’han publicat un parell de textos que fan referència al sistema català de recerca i universitari. Jo, pel meu biaix professional, em referiré bàsicament al què diuen respecte als centres de recerca CERCA.

Els textos són:

1. Carlos Andradas. Rector de la Universidad Complutense de Madrid. Las Universidades de Madrid: en busca del tiempo perdido

2. La Vanguardia. Opinions de Nazario Martin. President de la COSCE, entre d’altres. Catalunya lidera la ciència en España.

Tots dos textos fan referència als centres CERCA. Al primer es diu “…bajo el auspicio de la Generalitat se han ido creando institutos de investigación de alta calidad, muchos de ellos con alguna vinculación con la Universidad, dotándolos de un modelo de funcionamiento y gobernanza propio, más ágil y flexible, así como de una financiación que les permitiera entrar en el llamado círculo virtusoso: alcanzar una masa crítica suficiente para ser capaces de generar Nuevos ingressos para la investigación y la captación de talento, que a su vez atrae más recursos y talento. Este modelo se ha culminado en 2010 con la agrupación de estos institutos en la red CERCA, que a fecha de hoy cuenta con 43 centros. “

El segon explica “…’El caso de Catalunya es un éxito’, considera Nazario Martín, COSCE “Muchos de los investigadores que han obtenido un ERC para centros catalanes son extranjeros que venían muy bien preparados para solicitarlas. El sistema catalán ha sabido atraer y captar talento. (…) En concreto, en la última convocatòria de 2015 (ERC) donde más exito ha tenido Catalunya ha sido en la categoria de Proof of Concept, una iniciativa de financiación lanzada hace cinco años (…), de las 20 ayudas concedides a España, 13 han recaido en centros catalanes, lo que supone un 65% del total…”

És rellevant que algunes persones externes al nostre sistema parlen de les fites aconseguides pels centres catalans, principalment CERCA. Cal dir també que la majoria de comentaris són molt reduccionistes i s’estalvien l’anàlisi profunda. Caldria partir de la base que les coses no passen per casualitat. Si bé en algun dels textos s’esmenta que això passa perquè Catalunya sí té una política científica, això no deixa de ser una vaguetat. En la meva opinió caldria anar a un cert detall com per exemple que tots els centres catalans tenen un Consell Assessor Científic que els guia sistemàticament; que alguns dels equips professionals i investigadors dels centres són molt competents; que els centres CERCA s’avaluen sistemàticament cada 4 o 5 anys; que des de la I-CERCA, la Direcció General de Recerca, Direcció General de Recerca i Innovació en Salut, es fa una tasca de seguiment i resolució de problemes molt intensa, planificació estratègica, fusions, etc.

En ambdós textos s’entreveuen lamentacions perquè a Espanya no hi passa el mateix. Bé, doncs una darrera l’altra cal prendre les decisions adequades a Espanya perquè hi passin més coses dignes d’exaltació. No es tracta de dir sinó de fer, amb discreció i efectivitat. Sense biaixos ni tics que desviïn els diners fora dels nuclis de qualitat. Les oportunitats per Espanya són molt grans però no sembla que gairebé ningú les detecti i les aprofiti. Ans al contrari, la concessió de control del sector públic està conduint les institucions de recerca cap a camins de pedres.

Eficiència de la despesa

Sovint ens queixem que Catalunya és un país amb baixa inversió o despesa en R&D respecte al PIB. De fet, si hom analitza les dades es pot veure com la part pública d’aquesta despesa és prou estable i digna. Malgrat tot, recomano també analitzar el PIB per càpita en paral·lel, ja que l’Estat espanyol està aproximadament 25-30% per sota, segons aquest darrer indicador, per exemple, respecte a Suècia. Per tant això també ens allunya de la despesa en recerca respecte a aquestes potències escandinaves.

Però aquest text no vol anar referit a això. Avui em volia referir a les capelletes i com de cares són aquestes. L’eficiència de la despesa és un tema cabdal per a un país com a Catalunya amb recursos limitats. A més capelletes, més dispersió i duplicació de la despesa, per tant, menys eficiència. Habitualment els gerents de les institucions tenen molta cura que dins de cada centre o institució, la despesa s’optimitzi. I puc acreditar que s’han fet grans esforços en aquest sentit al país en els darrers anys. Ara bé, si hom analitza la despesa entre institucions, aquí hi ha un univers de millora. El programa SUMA ha contribuït a l’eficiència de la despesa en base a la fusió d’institucions principalment. Però el nostre sistema és complex i encara cal fer molta feina. Per exemple, en el cas del suport a la innovació, no només diferents administracions sinó fins i tot diferents part de l’administració tenen polítiques d’innovació solapades i no sempre coincidents. Això és car, poc eficient i poc efectiu com així s’ha demostrat amb la posició discreta de Catalunya dins d’Europa en matèria d’innovació. Però no voldria fer sang amb aquesta qüestió perquè vull pensar que s’estan identificant aquestes situacions i els responsables hi posen remei.

Un altre clàssic de despesa ineficient són els governs de coalició. La literatura científica en ciències polítiques argumenta que quan diferents partits comparteixen un sol govern les polítiques no són òptimes per al ciutadà perquè tot surt més car. I això, també ho tenim a Catalunya. Bé, caldrà anar posant seny, intentar fer accions ben coordinades entre les diferents parts de la Generalitat i també amb d’altres administracions, evitar crear noves capelletes, i esperar que el vot dels ciutadans “empoderi” un sol partit que tingui bones idees en recerca i innovació.

La (curta) visió de l’Estat espanyol en recerca

L’any 2012 l’Estat espanyol va aprovar la Ley orgànica 2/2012, de 27 de abril, de Estabilidad Presupuestaria y Sostenibilidad Financiera. Aquesta llei espanyola ha anat inspirant des d’aleshores les lleis de pressupostos generals de l’Estat dels anys subsegüents, així com també lleis i decrets de la Generalitat de Catalunya.

L’esmentada llei i les altres lleis que s’han fonamentat en ella possiblement han tingut algun efecte en la contenció de la despesa del sector públic. Ara bé, en el camp de la recerca estan tenint efectes indesitjables. En aquest sentit voldria exemplificar-ho amb dos exemples.

Un, la prohibició de superar l’import de la massa salarial de les institucions públiques. En aquest sentit, els instituts de recerca CERCA, molts d’ells amb caràcter públic, tenen segons aquestes normatives limitades les possibilitats de fer noves contractacions estables d’investigadors, o d’incrementar la seva retribució en base l’assoliment de resultats, o de qualsevol altra cosa que pugui resultar en un increment de la massa salarial. Si bé aquesta barrera s’ha obert a 2016 per poder incrementar un 1% de la massa salarial (absolutament insuficient), la realitat és que un centre de recerca no pot fer estratègia científica si no pot contractar o retribuir als seus investigadors amb un criteri basat en mèrits. Per tant es genera una tendència a la uniformitat i funcionarització dels investigadors, cosa que empíricament hem vist amb diversos exemples que porta a situacions d’estancament científic per la manca d’incentius.

Dos, la prohibició de que les institucions públiques de recerca facin aportacions a fons de pensions d’investigadors. Els fons de pensions finançats des de les institucions constitueixen a tot Europa (excepte a Espanya) i a arreu un element molt important de captació de talent científic. Si això no existeix com a eina de negociació de captació i retenció d’investigadors de primer nivell aleshores és encara més difícil competir amb altres institucions d’R+D estrangeres. A més la UE està potenciant un fons de pensions paneuropeu anomenat RESAVER que optimitza els fons de pensions d’investigadors. Els nostres centres CERCA majoritàriament no poden doncs participar de les accions que promou la UE per l’Estat espanyol hi posa barreres.

La posició de l’Estat és matar mosques a canonades. Caldria mesurar finament les conseqüències de qualsevol llei econòmica amb caràcter restrictiu perquè finalment aquestes prohibicions poden estar afectant la captació de fons estrangers per a la recerca a casa nostra. Vaja, un absolut despropòsit. Això sumat a la baixada de pressupostos públics espanyols de recerca en anys anteriors, a l’excés de zel desmesurat en la revisió de les memòries finals dels projectes de recerca estatals i la conseqüent devolució de fons (amb interessos de demora), el qüestionament del retorn de l’IVA als centres CERCA i no al CSIC, i una llarga llista construeix la visió d’Espanya en recerca.

Living Lab a CIMNE-CERCA

Dimarts vaig assistir a una comissió executiva a CIMNE, al Campus Nord de la UPC. Mentre hi arribava caminant vaig veure que damunt de l’edifici FLUMEN de CIMNE / UPC hi havia una mena de carpa blanca. Afinant la vista amb detall vaig veure que es tractava d’una de les estructures inflables que són producte de la tecnologia de CIMNE.

CIMNE en els darrers anys ha desenvolupat una línia de recerca per produir estructures inflables d’alta resistència, de fàcil muntatge i transport. La seva aplicació és diversa (ponts, carpes, envans, hangars…). Addicionalment ha anat més enllà i ha creat també les empreses spin-off, com BuildAir i altres, que estan fent possible comercialitzar aquesta tecnologia en diversos sectors. Em va plaure molt veure que CIMNE creu en la seva tecnologia i la utilitza per equipar el seu nou edifici.

Darrera d’aquesta seqüència d’accions de recerca i innovació hi ha molt esforç, idees, patiment… però tot va en la direcció de generar un impacte important. Treballant així, les tecnologies disruptives catalanes (el que anomenem Catalan Technology) ben aviat formaran part de les nostres cases, jardins, vehicles, etc.

El cas de CIMNE, és però, especial. És un Living Lab (paradigma de la nova tecnologia) just al costat de la caserna del Bruc (paradigma de…). El contrast està garantit. Us convido a passar-hi per davant i visitar-ho. Deixeu-vos sorprendre.

Posicionament de CERCA sobre l’European Innovation Council

Molt recentment el Comissari Carlos Moedas de la Comissió Europea ha llençat la idea de crear un European Innovation Council. Vist l’èxit de l’European Research Council (ERC) i la bona acollida i impacte que ha tingut entre la comunitat científica i més enllà, ara la Comissió vol optimitzar el suport a la innovació perquè Europa pugui tenir més “Unicorns” (empreses tecnològiques que aconsegueixen fites econòmiques molt rellevants). Per fer-ho, ha fet una crida oberta perquè les diferents institucions enviïn els seus comentaris.

A CERCA properament tindrà lloc una trobada amb els diferents centres per debatre aquest punt. La posició de partida de la Institució CERCA és que cal aconseguir una posició capdavantera en l’obtenció d’ajuts de l’EIC tal com va succeir amb l’ERC. Això pot suposar un gran salt en el finançament dels centres que s’orienten a KTT.

Pel que fa a continguts específics sobre què hauria de ser un ajut de l’EIC, CERCA en el seu posicionament inicial estableix que l’EIC hauria de ser diferent dels ajuts de l’ERC, FET, KIC, etc. Pensem que haurien de ser ajuts a institucions que generen coneixement disruptiu, i no orientats a persones individuals. I el target de l’ajut hauria de ser projectes de Prova de Concepte i Prototipatge, el finançament de les patents, les aportacions institucionals d’equity a les Spin-offs que fa la institució, la compra o finançament dels serveis d’incubació de les spin-offs, estructuració d’un portfolio de tecnologies, etc.

L’abast mínim de les accions de KTT finançades hauria de ser superior al nacional de l’estat membre on radica la institució sol·licitant i com a mínim hauria de ser la UE. Les institucions perceptores haurien de tenir un màxim de 1-2 milions d’Euros anuals per pujar el nivell i efectivitat de les seves activitats de KTT, per fer front a les oportunitats sense limitacions inicials que frenen l’èxit de l’aprofitament dels resultats.

Esperem un bon debat i que aquesta iniciativa, en la forma que sigui, pugui ser ben aprofitada pel nostre sistema de centres.

Base de dades d’investigadores

Des de la Institució CERCA estem promovent la creació d’una base de dades pública d’investigadores, principalment, de l’entorn dels centres CERCA.  Aquesta base de dades contindrà entre 200 i 300 noms de dones les quals ocupen posicions destacades a les seves institucions com directores, caps de grups, caps de programa, etc.

El motiu d’aquesta acció és visualitzar les posicions de responsabilitat científica que a hores d’ara ja tenen moltes investigadores, i alhora facilitar el contacte amb aquest col·lectiu que a voltes passa massa desapercebut. Volem facilitar que les investigadores amb responsabilitats siguin cridades a debats, comissions, avaluacions, mitjans de comunicació, jurats, etc. com  a mínim al mateix nivell que els investigadors.

Els biaixos de gènere en la composició de comitès, etc. són una de les problemàtiques més vives al món científic i des de CERCA volem contribuir positivament a la lliure expressió de les dones en la recerca. No fer-ho és rebaixar el sostre d’èxit de les nostres institucions. La nostra funció és captar talent i no fraccionar-lo i limitar-lo.

El conseller Baiget, president de CERCA, al Parlament

Dijous 25 de febrer el Conseller Baiget i President de CERCA presenta al Parlament les seves línies de treball en matèria d’Empresa i Coneixement.

Entre totes les actuacions i dades se’n destaquen algunes de gran interès de país o d’interès específic per als centres CERCA.

A l’inici de la seva ponència destaca que aquest Govern ha estat configurat per fonamentar la transició de CAT cap a la independència, sempre col·laborant amb totes les administracions i tocant de peus a terra. Introdueix la bonança i creixement de les exportacions catalanes que en el darrer any han crescut un 6%. Esmenta que el PIB industrial català compleix ja el % (25%) que avui per avui es planteja la UE per a l’any 2020.  Però alhora reconeix la situació desoladora de l’atur a Catalunya i la necessitat de reactivar més encara l’economia basada en benestar i ocupació amb un teixit empresarial de valor afegit.

Pel que fa als centres CERCA, esmenta la gran capacitat de captació de fons europeus. I en aquest sentit fa un “challenge” al sector privat a seguir la inversió pública en R+D, per possibilitar un creixement del sector. Cita les Universitats i els centres de recerca com a veritables estructures d’Estat. En parlar de talent anomena que els centres CERCA han contribuït decididament a falcar la captació de talent, addicionalment a ICREA, Universitats, grans infraestructures… I també posa de manifest el rol d’agències professionalitzades del Govern en matèria d’R+D per ser efectius i eficients en tots els aspectes de gestió. Aquí hi inclou la Institució CERCA.

En general i majoritàriament bona opinió per la trajectòria de la recerca i dels centres de recerca. No grans problemes específics. Bona acceptació i sensació d’impuls compartit.

Endavant, doncs.

 

15 bicicletes

Entre 1989 i 1990 vaig anar a viure i treballar 6 mesos a Suïssa, a Basilea, mentre era estudiant de Biologia. Em va contractar en pràctiques la Ciba-Geigy Gmb. Endevinant una ciutat diferent, avançada, al cor d’Europa, em vaig endur la bicicleta. I ho vaig ben ensopegar. A la Basilea dels anys 80’, petita i costeruda, la bici em permetia anar a la feina, anar a fer compres al supermercat, participar en activitats d’oci com anar al cinema amb amics, etc. I fins i tot recordo que vaig jugar a Hoquei amb l’equip local, el Rollschuh Basel, i que anava als entrenaments en bicicleta, transportant la pesada bossa d’hoquei amb els patins a dins, l’stick, i creuava tota la ciutat de punta a punta. Aquell entorn va ser la farga que em va deixar l’empremta de fer servir la bicicleta a la ciutat.

Ara, anys després a Barcelona continuo essent-ne usuari. Darrerament he tingut una petita alegria en aquest sentit. La Secretaria d’Universitats i Recerca, dins la qual la Institució CERCA hi està rellogada físicament, ha tingut a bé de destinar un espai a la planta baixa a l’aparcament de bicicletes. Hi ha 15 bicicletes que hi podem aparcar en molt bones condicions. Crec que aquestes petites coses són les que canvien el país. Facilitar el dia a dia a qui estalvia energia i evita emissions de CO2, a qui té 6 cops menys probabilitats de patir malalties que els treballadors que no es desplacen en bicicleta, etc. És una bona pensada i una decisió en la bona direcció.

Just recentment he anat a la jornada organitzada pel CIDOB i CADS sobre el nostre futur climàtic i el full de ruta després dels acords de París. Creieu-me: aneu en bicicleta. Els vostres/nostres fills us ho agrairan.

15 bicicletes

Mapa del “talent”

El mot “talent” s’ha pervertit a casa nostra pel seu ús desmesurat i a voltes desafortunat. Cal ser curós a on s’aplica i veure’n la veracitat de les dades que el sustenten. Un exemple és el seu ús aplicat a la recerca a Catalunya. Jo faré una assumpció inicial, que pot ser molt criticable, però que crec que va en la bona direcció per parlar de talent adequadament. Assumeixo que si fem cas de l’indicador “concessions de l’European Research Council (ERC)” a Catalunya estem apuntant a una bona part dels investigadors de més talent que tenim al país.

Dit això em centro en les concessions històriques en Advanced Grants, Starting Grants i Synergy Grants fins a mitjans de 2015. En aquesta anàlisi agregada trobem que a nivell institucional la xifra més alta de concessions ERC està dins dels centres CERCA amb 69 investigadors, dels quals 25 són ICREA al mateix temps. Per la seva banda, ICREA té concedits també 19 ERCs que no estan a CERCA, per tant en total 44 ERC són investigadors ICREA. I també hi ha 43 concessions d’ERC que no són ni CERCA ni ICREA, la majoria d’ells a la universitat, grans infraestructures, o en algun centre del CSIC (que els podríem sumar amb els 19 ICREA fora de CERCA i donarien una xifra de 62 concessions ERC en el context universitari, grans infraestructures, o CSIC).

Concloent doncs, la major concentració de talent a Catalunya està en els centres CERCA. Per tant la retenció i captació de talent és efectiva en els instituts del programa CERCA atenent a l’indicador triat. Però al mateix temps, el programa ICREA de manera transversal fa també una aportació impressionant a la captació de talent, però queda clar que no de manera exclusiva com sovint es presenta als mitjans o en determinats fòrums.

Ara les qüestions obertes són: Perquè aprox. 200 ICREAs no han obtingut cap ERC? Per què en els centres CERCA molts investigadors destacats, caps de grup, etc. no han obtingut cap ERC? Per què en algun centre CERCA no hi ha cap ERC? Quins incentius calen a universitats i CSIC per tenir més ERCs?
No hi ha dubte que a Catalunya les institucions han fet una gran feina però massa sovint som conformistes en el discurs. El repte és seguir creixent en qualitat i omplir els espais amb ERCs allí on encara no n’hi ha.

La visibilitat del Programa CERCA

La Generalitat de Catalunya destina cada any uns 100 milions d’Euros de manera ordinària a finançar els centres CERCA, els quals en conjunt superen els 400 milions d’Euros de pressupost. Aquest programa de Govern busca no només captar fons addicionals per a la recerca, amb la implicació de diferents actors com les universitats, els hospitals, el CSIC, etc. sinó també obtenir una visibilitat de CERCA per poder així mostrar a Catalunya i al Món la realitat i el potencial d’una recerca catalana ben organitzada i efectiva, comú en països i economies ben desenvolupades.

El programa CERCA ha assolit uns nivells d’execució de la recerca rellevants, que es poden mesurar pel lideratge en ajuts europeus, en ERC Proof of Concept (PoC), per les moltes publicacions prestigioses de gran impacte, per la contribució a iniciatives internacionals, per la captació de talent, per la creació d’empreses, etc. Però en canvi no ha assolit encara una visualització suficient de CERCA com a conjunt, addicional a la que cada centre fa de manera individual (que també cal fer!).

Com diria un anglosaxó, … as a matter of accountability… caldria que els centres CERCA s’impliquessin més ( a canvi de les aportacions basals que reben) en aportar actius per aquesta marca conjunta que en determinats indicadors fa ombra a Europa a institucions com CNRS, Max Planck, CSIC, INSERM, INRA, etc.

Notes de premsa, pàgines web, convenis institucionals, participació a congressos i conferències, i moltes altres activitats són bons targets per contribuir a la identitat comuna CERCA que com a plataforma ens ha de portar més força en la presa de decisions en l’àmbit científic a nivell europeu i internacional. Renunciar a això és perdre actius.

Cal adreçar més esforç a aquesta qüestió des de cada una de les més de 40 institucions que pertanyen a CERCA. La prova del cotó serà quan cada investigador o investigadora d’un centre sàpiga que està treballant en un centre CERCA. Avui encara, no estem en aquest punt.