Dones CERCA

Posted on 7 maig 2013 by llrovira

Ahir vaig rebre la visita d’una representació del més alt nivell de l’AMIT, l’associació que vetlla per les dones investigadores a Catalunya. Vam aprofitar per repassar alguns temes de gènere als centres CERCA.

En primer lloc cal comentar que CERCA ha nomenat molt recentment una representant a la Comissió del CIC sobre Dones i Ciència. Dir també que en breu, CERCA constituirà un grup de treball amb 6 membres, entre els quals hi haurà el director de CERCA i la representant de CERCA a la ja esmentada Comissió del CIC. Aquesta comissió estudiarà una proposta per implantar plans d’igualtat als centres CERCA on encara no n’hi ha. També comentar que a finals de 2013 al web de CERCA es mostrarà informació sobre la composició de gènere a les diferents categories de personal investigador i d’administració de tot el col·lectiu agregat de centres CERCA.

De fet, el procés d’actualització de dades de recursos humans als centres CERCA que indirectament s’està produint gràcies a les avaluacions CERCA ens permet ja tenir dades de 29 dels centres, i mostren com hi ha, encara parcialment, 2.795 homes i 2.910 dones, malgrat que només una dona ocupa el càrrec de directora d’un dels centres. Les dones predominen sobretot a l’àmbit de Ciències Mèdiques.

Però afegir que cal vetllar a totes les institucions per la igualtat d’oportunitats per a cada gènere, i per tant caldrà analitzar potser més dades sobre la distribució de gènere a diferents nivells acadèmics, a diferents àmbits, etc. que seran útils per detectar possibles biaixos i actuar posteriorment.

És interessant també consultar sobre això al web de l’Espai Europeu de Recerca de la Comissió Europea.

Esperem, doncs, poder contribuir a recolzar una ciència més justa i respectuosa a l’entorn CERCA.

Escenari futur per a la recerca catalana

Posted on 23 abril 2013 by llrovira

Avui, Diada de Sant Jordi, voldria parlar-vos de com serà la recerca en aquest país quan Catalunya sigui independent.

En primer lloc dir que tenim nombroses estructures d’estat ja funcionant com són per exemple: ICREA, Universitats, CERCA, AGAUR, AQU, Anella científica, CNAG, Sincrotró, BSC, Carhus+… que vertebraran l’activitat científica en el futur.

Important també dir que caldrà una forta reorganització econòmica, on l’estat espanyol haurà de satisfer els deutes que té amb Catalunya en matèria de recerca, la qual cosa inclou la part proporcional de tota l’estructura estatal a Catalunya (CSIC, BSC, Sincrotró, etc). Aquesta reorganització econòmica inclourà la creació necessària d’un fons competitiu de projectes de recerca, que distribuirà els diners per mèrits científics i no per quotes ni per geografia. Caldrà tractar amb detall el cas dels 20 centres del CSIC a Catalunya, valorar la seva integració a CERCA prèvia avaluació, etc.

A nivell legislatiu, Catalunya necessita liberalitzar la recerca i la transferència. Això voldrà dir potenciar la captació i retenció de talent científic, amb noves modalitats contractuals més flexibles, obrint els visats científics, facilitant la gestió de la recerca, eliminant barreres burocràtiques, creant endowments, potenciant les donacions filantròpiques, etc. Alhora, la Generalitat haurà d’optar per seguir prioritzant la recerca si vols esdevenir una economia del coneixement, sense finançar recerca militar ni estructures de recerca poc competitives.

Caldrà també crear una atmosfera de col·laboració amb els països de l’entorn, i això inclou necessàriament la UE i Espanya. Catalunya i Espanya, ambdós, hauran de fer el màxim esforç per retornar el més aviat possible dins la UE, podent així participar als programes de recerca competitius (Horizon 2020). També Catalunya haurà d’afrontar pagaments a la ESF, ESA, CERN…

I addicionalment, Catalunya haurà de fer un gran esforç també en divulgació de la recerca, transferència efectiva dels resultats de recerca al teixit empresarial català, i en una política nova, clara i decidida en informació científica, optimitzant recursos i potenciant l’accés obert a la informació científica generada al país.

Vaja, un canvi important, que gestionat adequadament rellançarà la nostra activitat investigadora cap a escenaris més atractius i necessitarà més treballadors de tota mena per a la recerca.

Bon Sant Jordi!!!

Cinc centres CERCA amb finançament de La Caixa

Posted on 18 abril 2013 by llrovira

La setmana passada va tenir lloc un acte al Cosmocaixa on es presentaven cinc projectes de transferència desenvolupats per cinc centres CERCA amb finançament, principalment de La Caixa. Els centres esmentats eren CRG, IBEC, ICFO, ICIQ, i IRB Barcelona. L’acte va estar presidit per Jaume Lanaspa, director general de la Fundació La Caixa, i Andreu Mas-Colell, conseller d’Economia i Coneixement i President de CERCA.

L’acte és rellevant en diversos sentits. En primer lloc perquè el seu contingut és estratègic en l’aspecte que a Catalunya ens cal que els resultats de la recerca que anem obtenint es tradueixin en innovacions útils a nivell econòmic i/o social. I això és justament l’orientació que portava la contribució de La Caixa en aquests projectes.

També ho és perquè contribueix a consolidar tota una línia d’actuacions que apunten al mateix objectiu, com són PROVA’T (CERCA), els ajuts Proof of Concept (ERC), principalment.

I és rellevant també pel ressò que s’ha fet de l’acte. Un país que vulgui tenir reconeixement en recerca al món ha de complir almenys tres elements: tenir una recerca de qualitat, que la seva societat sigui sensible als avenços científics i que els seus resultats de la recerca siguin transferits als sectors econòmics i socials del mateix país.

De forma anecdòtica, un dels ponents científics va declarar haver gaudit d’una beca Fulbright de La Caixa fa més de dues dècades, cosa que va ser celebrada pels assistents. Esperem d’aquí a dues dècades més que puguem celebrar molts casos d’èxit més a nivell científic amb el suport de La Caixa. Aquesta constància és el que aporta confiança a un sistema de recerca i innovació.

Andreu Mas-Colell i Jaume Lanaspa

Dr. Josep Samitier

Investigador principal del projecte Sistemes de diagnòstic i teràpia basats en la integració de noves tecnologies nano bio-info i cogno-tecnologies (IBEC)

Dr. Luis Serrano

Director del CRG i investigador principal del projecte Variants sintètiques de Rankl com a agents terapèutics en osteoporosi i càncer.

Dr. Joan Guinovart

Director de l'IRB Barcelona i investigador principal del projecte CancerTec: valorització de la recerca en càncer.

Dr. Valerio Pruneri

IP del projecte Superfícies òptiques nano-estructurades per a micro-electrònica de consum i biosensors (ICFO)

Dr. Antoni Llobet

Investigador principal del projecte Cel·la prototip de fotosíntesi artificial per a la generació de combustible solar (ICIQ).

Wordpress Slideshow

CERCA a Madrid

Posted on 19 març 2013 by llrovira

Dimarts de la setmana passada vaig tenir oportunitat de participar en el “Foro nacional de Política Científica” a Madrid, coorganitzat entre Elsevier i CSIC. Destacar alguns punts com per exemple que la majoria de xerrades s’enfocaven amb gran pessimisme per la situació pressupostària, i que les propostes il·lusionants provenien de Catalunya.

Destacar també que un expert estranger, Cornelis Van Bochove, de la Universitat de Leiden i havent estat durant 9 anys Director general de Recerca a Holanda, presentava unes conclusions que argumentaven en favor de la recerca bàsica i que deien que qualsevol inversió pública en recerca bàsica garanteix un retorn de diners públics molt superior a la recerca focalitzada o aplicada. Sentència que curiosament va en sentit absolutament contrari a RIS3!

Destacar també que l’esforç que fan els investigadors dels centres CERCA en obtenir ajuts ERC són invisibles al món perquè tant el mateix Consell Europeu de Recerca com el CSIC no ens hi compten. El Sr. Fernández Labastida, director del Departament de Gestió Científica de l’ERC presentava el següent:
- Institucions amb més ERC des de 2007 a Europa: CNRS 170 / Max Planck 93 / INSERM 40 / CEA 37 / CSIC 30 / (…)
quan en realitat, el conjunt de centres CERCA ha obtingut 60 ERCs segons el mateix comptatge i per tant estaríem a la tercera posició europea.

Per la meva banda, no vaig desaprofitar l’oportunitat de presentar les estructures d’estat catalanes que tenim al nostre país, classificades en diferents eixos: agències públiques (AGAUR, I-CERCA, ACCIO, …), grans infraestructures de recerca (BSC, ALBA, CNAG), i infraestructures singulars (Anella científica, CBUC, CRESA, CARHUS+, …). També vaig proposar que la R+D fos una prioritat (de veritat) per a l’Estat Espanyol sense les contradiccions dels diferents ministeris espanyols, i em vaig preguntar en veu alta davant l’auditori si els centres del CSIC que hi ha Catalunya haurien de ser retornats a la direcció de la política científica catalana per apropar-los a altres sistemes de gestió més propers a CERCA. Curiosament… ningú no em va respondre la pregunta.

Centres que sumen

Posted on 6 març 2013 by llrovira

El 22 de febrer es va signar el primer conveni SUMA entre el Centre de Recerca en Salut Internacional de Barcelona (CRESIB), el Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental (CREAL), la fundació ISGLOBAL, l’AGAUR i CERCA.

Ben aviat en vindran tres més que impliquen a d’altres centres CERCA com l’Institut Català de Nanotecnologia (ICN), el Centre Internacional en Mètodes Numèrics en Enginyeria (CIMNE), l’ICAC i l’IPHES de Tarragona i el centre de recerca en patrimoni ICRPC.

Aquests convenis SUMA són la primera pedra per dibuixar programes de col·laboració que s’espera que en algun cas portin a fusions reals entre institucions que permetin optimitzar recursos econòmics i de personal. Però les col·laboracions van molt més enllà, ja que permeten que els diferents centres es coneguin molt millor i puguin emprendre accions conjuntes o projectes de recerca interdisciplinaris.

D’altra banda, recentment, a Bellaterra es van reunir els representants de 9 centres CERCA i jo mateix per parlar de com compartir serveis científico tècnics. La reunió va posar de manifest la necessitat que els centres CERCA, fins i tot propers geogràficament, es coneguin més ja que, sorprenentment, ara no és així. No es poden aprofitar les sinèrgies si no existeix un coneixement mutu de quines són les potencialitats de cada institució. I la veritat, hi ha molt contingut que caldria compartir per treure’n el màxim profit.

Tot això em porta a pensar en la possibilitat d’organitzar una trobada d’ampli abast (Conferència CERCA), potser amb periodicitat anual, perquè els centres CERCA puguin exposar el seu treball i així donar a conèixer els seus millors projectes i línies de treball. Seria obrir una finestra cap als propis centres i també a l’exterior, amb la presencia convidada dels principals actors del sistema.

Acte de signatura del primer conveni SUMA

Wordpress Slideshow

CERCA al CBUC

Posted on 19 febrer 2013 by llrovira

Catalunya és un país científicament molt actiu i això fa que la producció i el consum de literatura científica siguin elevats dins la comunitat científica i universitària. En aquest sentit, fins ara, el Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya ha jugat un paper clau per garantir l’accés mancomunat de les universitats catalanes a les principals revistes electròniques sobre una base de negociació conjunta amb els proveïdors, cosa que ha estalviat costos importants al sistema universitari.

Recentment, la Institució CERCA ha arribat a acords amb les universitats catalanes, els centres CERCA i el CBUC perquè també els CERCA puguin gaudir dels avantatges d’un accés consorciat. Aquest accés dels CERCA s’ha definit en tres fases, i està ja iniciant-se. Avui mateix s’han posat les bases perquè el primer d’un dels grans centres CERCA, l’IRTA, entri en l’accés consorciat a les revistes electròniques del CBUC. En breu serà ja una realitat. Altres CERCA han mostrat ja el seu interès per seguir aquesta via.

Aquesta dinàmica portarà a ampliar la força de negociació del CBUC vers els grans proveïdors, a articular la informació científica del país, i també a apropar l’evolució científica de les universitats i centres de recerca de Catalunya. En paral·lel, seria just també que el col·lectiu CERCA, a part de ser usuari de la literatura científica electrònica, pogués d’alguna manera participar en la presa de decisions que li acabaran afectant, des del propi CBUC. Tot un repte sobre el qual caldrà pensar-hi i, si escau, emprendre’l.

El seguiment de Prova’t als centres CERCA

Posted on 15 febrer 2013 by llrovira

En aquests moments des de la Institució CERCA i juntament amb la Direcció General de Recerca de la Generalitat estem fent el seguiment dels projectes de la Convocatòria PROVA’T que es va llançar l’any 2011. En termes generals, i encara amb el procés obert, s’aprecia l’obtenció d’uns resultats preliminars de gran qualitat, que ja a mig projecte fan pensar en l’assoliment de grans fites a nivell de comercialització d’algun dels productes o prototips que estem analitzant.

Les desviacions econòmiques sobre el que estava previst semblen ser molt petites, i l’assoliment gradual de fites avança amb normalitat. Resta ara veure com els auditors FEDER de la UE encaixen aquestes justificacions, sobretot pel fet que per primera vegada s’està finançant amb fons FEDER projectes de transferència i concretament alguns conceptes com personal o despeses generals associades al projectes, per exemple.

En paral·lel destaca l’entusiasme dels responsables dels projectes que posen de manifest que PROVA’T constitueix un nou recurs, fins ara inexistent, que permet salvar el buit en la cadena d’esdeveniments que porten a l’obtenció d’un nou producte de base tecnològica. Fins ara, únicament si alguna empresa ho considerava oportú, s’acabava desenvolupant el prototip, amb un elevat risc i la cessió d’una bona part dels futurs beneficis econòmics a l’empresa. Ara, els centres CERCA poden retenir més valor dels seus resultats i posar al mercat un producte ja més elaborat, molt més atractiu per al sector privat emprenedor. Únicament l’European Research Council amb la convocatòria Proof of Concept (PoC) finança el mateix tipus de concepte.

Tota aquesta informació és cabdal per si mateixa donades les circumstàncies. Hi ha, a més, la possibilitat d’emprendre una nova convocatòria PROVA’T adreçada als centres CERCA. De fet, òptimament fora bo incorporar dins la convocatòria una part de subvenció i una part de FEDER i així evitar que bons projectes a presentar es quedin pel camí per qüestions estrictament econòmiques. Possiblement PROVA’T tal com està concebut, podria ser cofinançat per l’agència catalana que s’ocupa de la innovació, ACCIÓ, en base a la seva finalitat.

Accés als projectes Prova’t seleccionats.

Serveis científico-tècnics compartits entre UAB, CERCA i CSIC

Posted on 5 febrer 2013 by llrovira

La Universitat Autònoma de Barcelona, el CSIC i CERCA, i possiblement també el Sincrotró ALBA, s’estan posant d’acord per estudiar la possibilitat de compartir equipaments científics (plataformes i serveis científico-tècnics) sobre la base lògica de la ubicació física al campus de Bellaterra. Totes les institucions implicades tenen nombrosos laboratoris i instal·lacions científiques que responen cada una d’elles a la lògica de creació i gestió la seva institució mare.

En el cas de CERCA, hi ha 11 centres a l’entorn de Bellaterra (CED, CVC, MOVE, CRAG, CRESA, CREAF, IFAE, IEEC, CRM, ICP, i ICN) de disciplines molt diferents. La complementarietat dels equipaments científics pot portar a amplificar les potencialitats científiques dels grups de recerca, alhora que contribuir a l’oferta de serveis científics cap a tercers, per exemple el sector privat. També el CSIC té centres i instal·lacions de gran valor a Bellaterra com la sala blanca del Centre Nacional de Microelectrònica (CNM), l’Institut de Ciències de Materials de Barcelona (ICMAB), etc.

Existeix un precedent de col·laboració entre les diferents institucions que estan discutint aquesta qüestió, i que és el conveni que les vincula a totes dins el Campus d’Excel·lència Internacional de la UAB. Probablement sobre aquest marc genèric es podrà arribar a acords més concrets per crear una nova lògica de creació, utilització i pagament dels serveis científico-tècnics al Campus de Bellaterra.

Habitualment les plataformes tecnològiques constitueixen recursos estratègics imprescindibles per a la recerca però en canvi deficitaris des del punt de vista de la seva rendibilitat econòmica. No només el seu elevat cost dificulta la recuperació de les inversions, sinó que alhora moltes vegades la seva utilització únicament per una sola institució fa que no es facin servir al 100%. Cal dir també que alguns d’aquests equipaments poden restar obsolets en relativament poc temps, per tant les iniciatives per rendibilitzar el seu ús són molt benvingudes.

Caldrà valorar tots els pros i contres però d’entrada la iniciativa s’ha rebut molt bé per part de totes les institucions.

CERCA es trasllada

Posted on 30 gener 2013 by llrovira

Dilluns 28 de gener de 2013 CERCA va canviar la seva seu cap a Via Laietana 2, a Barcelona. Aquest canvi suposa l’ocupació de nous espais al primer pis d’un edifici de propietat de la Generalitat de Catalunya, que compartirem amb la Secretaria d’Universitats i Recerca. Les noves dependències permeten que el personal de CERCA treballi amb millors condicions, espais més amplis, i amb accés a noves facilitats com un auditori per a 85 persones, a més de diferents sales de reunions.

Aquest trasllat no ha suposat cap despesa addicional a CERCA i en canvi permet donar un millor servei al col·lectiu de centres CERCA.

Voldríem convidar-vos a visitar-nos quan us sigui possible perquè ho pugueu veure vosaltres mateixos.

Ara, enlloc d’escoltar les campanades de la Catedral de Barcelona, escoltem les de Santa Maria del Mar.

Catalunya comença a jugar la “Champions”

Posted on 22 gener 2013 by llrovira

En el període 2008-2012 els investigadors de les institucions de recerca catalanes van publicar 111 articles a la revista Science i 136 a la revista Nature. Si aquesta dada la referenciem a la població catalana de 2011 (segons l’Institut d’Estadística de Catalunya), trobem que en aquests darrers 5 anys s’han publicat 33,38 articles a Nature o Science per cada milió d’habitants a Catalunya. Aquesta dada ja mostra per si mateixa el nivell de la recerca catalana i la seva ambició per publicar a les millors revistes.

Però potser la dada més interessant és la comparativa amb altres països o territoris. Si dèiem que per a Catalunya (33,38) la xifra d’articles a Science i Nature 2008-2012 per milió d’habitants era considerable, també ho és per Israel (31,92), així com per Alemanya (22,19), i ja es va reduint en d’altres països com França (18,15), i finalment és només una tercera part quan ens referim a Espanya (10,79), dada que inclou Catalunya, i que per tant mostra que Catalunya participa al 50% de les publicacions a Nature i Science de l’Estat.

Aquestes dades es poden portar a fer certes deduccions. Una, que malgrat que el quinquenni analitzat inclou almenys 3 anys on la crisi econòmica ja galopava entre nosaltres, almenys l’output científic de qualitat fins ara no només s’ha preservat sinó que encapçala els països europeus, i per tant estem entrant a la Champions. També podríem deduir que el suport que rep la recerca a Catalunya a partir de pressupostos públics, a diferència de la resta de l’Estat espanyol, permet aconseguir fites molt importants. I també que els investigadors de Catalunya tradueixen bé els seus projectes competitius en publicacions de molt alt nivell.

Voldria acabar expressant que cal encara enllestir moltes coses però que anem ben encaminats. Cal millorar el nostre sistema de formació i educació, cal esdevenir una societat del coneixement on els resultats de la recerca contribueixin significativament al desenvolupament econòmic, cal que la nostra societat entengui la ciència i respecti i retribueixi bé als professionals que hi treballen, i encara no som a prop de tot això.

Font: Web of Science (Thomson Reuters).

maig 2013
dl.	dt.	dc.	dj.	dv.	ds.	dg.
« abr
		1	2	3	4	5
6	7	8	9	10	11	12
13	14	15	16	17	18	19
20	21	22	23	24	25	26
27	28	29	30	31