La governança de la recerca

Catalunya es va iniciar amb el seu autogovern als anys ’80 i en paral·lel va crear les seves proto-estructures de suport i finançament de la recerca. En aquells inicis, la CIRIT va jugar un paper fonamental, com també ho van fer els pocs actors que hi havia al sistema en aquella etapa inicial com ara la FCR, algunes universitats o els primers centres de recerca IRTA, CED, CIMNE, entre d’altres.

La Governança primitiva que va permetre aquests inicis va patir modificacions importants quan el sistema va anar evolucionant i l’any ’93 es va crear el Comissionat per a Universitats i Recerca, amb Josep Laporte com a primer responsable de la recerca, i Joan Albaigès com a Director General de Recerca. Ja aleshores també havia canviat el sistema i s’havien creat les universitats territorials i la UPF. Malgrat això, la CIRIT va perdurar uns anys més.

Després dels anys, i havent passat per diferents casuístiques, el sistema de recerca de Catalunya ha canviat molt. Els actors són múltiples i més especialitzats. Però en canvi l’estructura de Govern dedicada a la recerca no ha mutat excessivament respecte a l’any ’93, si bé canviant els noms en determinades ocasions però conservant equips i subestructures. També les agències o equivalents han proliferat i ara tenim AQU, AGAUR, I-CERCA, ICREA, CSUC entre d’altres.

Però l’arquitectura del sistema no ha evolucionat a la mateixa velocitat que les institucions, la majoria d’elles amb persones molt dinàmiques al capdavant però limitades a voltes per governances poc efectives. Si hom s’entreté a analitzar qui forma part dels òrgans de govern de les institucions s’adonarà del que estic insinuant. Sovint amb institucions antigues amb cadires a patronats i consorcis i en canvi trobant a faltar als actors reals que acumulen coneixement del sistema en molts d’aquests llocs.

A banda, s’ha mantingut un esquema molt de base política en els òrgans de govern, molt subjecte a les dinàmiques electorals. Quan en realitat una evolució natural hauria estat professionalitzar o almenys obrir alguns òrgans de govern per intentar ser més efectius, i evitar conflictes d’interès. Aquesta cotilla no afluixa sinó que incrementa, o almenys aquesta és la meva sensació.

Ara tenim al davant una oportunitat per replantejar la governança del sistema i de les institucions i actors del sistema amb el Pacte Nacional per a la Societat del Coneixement. Si aquesta tasca pot donar els seus fruits amb normalitat facilitarem l’evolució que tard o d’hora arribarà, i ens avançarem uns anys que seran preciosos per esdevenir més efectius i mostrar lideratge en els nostres entorns. Caldrà contribuir amb realisme i objectivitat, i amb ambició, per pensar un sistema de recerca millor.

Aquesta feina…

…té associat conèixer gent interessant. I en aquests anys n’he conegut un munt. Avui em vull referir a quatre que estan passant per una situació difícil. L’Oriol, en Josep, en Raül i en Jordi.

Un dels primers que vaig conèixer va ser l’Oriol. Deu fer uns 14 anys aproximadament. Ell era eurodiputat i vam coincidir en un dinar a Brussel·les. De fet havíem quedat prèviament perquè ell, essent també professor d’Història, tenia interès a discutir amb mi com algunes revistes d’aquest àmbit quedaven classificades a CARHUS, la classificació de revistes en Humanitats i Ciències Socials de l’AGAUR. La conversa va ser fluida i franca, i la veritat, em va causar bona impressió. Molt professional.

Pocs anys després vaig conèixer en Jordi. I des d’aleshores algunes vegades més. En aquests anys va fer una gran progressió en el món de la política. El que puc dir d’ell és que responia sempre a les qüestions plantejades. No sempre vàrem compartir el mateix punt de vista, però sí puc dir que el respecte hi va ser i que, per sort, les darreres vegades que ens vam veure, la sintonia va ser molt alta.

En Josep, en la seva condició de polític i conseller, sempre ha estat una persona que s’ha interessat per la recerca i els seus reptes. Ell ha entès sempre quin és el rol dels centres de recerca i les universitats a Catalunya i ha ajudat perquè algunes coses anessin endavant. Puc dir d’ell que sempre ha fet honor a la seva paraula. I quan alguna cosa no s’ha pogut portar a terme, rebia una trucada nocturna seva per comentar les dificultats. És una persona justa i intel·ligent.

I finalment en Raül. Ell va ser professor meu al màster d’acció exterior que vaig fer fa tres anys. Les seves sessions sobre la Unió Europea anaven farcides de comentaris basats en la seva experiència personal com a eurodiputat. I recordo molt bé els vídeos que ens passava a cada classe. Era la seva manera natural de fer-ho. No m’estranyaria que un dia d’aquests mostri un vídeo al tribunal per explicar els seus arguments! És una persona que es fa estimar, sincera i sempre amb l’ànim de millorar el país.

Bé, em reitero en què són gent de valor i que caldria recuperar-los per construir el país que volem, basat en una economia del coneixement, sostenible i pròspera.

Sort i endavant!