Aquesta feina…

…té associat conèixer gent interessant. I en aquests anys n’he conegut un munt. Avui em vull referir a quatre que estan passant per una situació difícil. L’Oriol, en Josep, en Raül i en Jordi.

Un dels primers que vaig conèixer va ser l’Oriol. Deu fer uns 14 anys aproximadament. Ell era eurodiputat i vam coincidir en un dinar a Brussel·les. De fet havíem quedat prèviament perquè ell, essent també professor d’Història, tenia interès a discutir amb mi com algunes revistes d’aquest àmbit quedaven classificades a CARHUS, la classificació de revistes en Humanitats i Ciències Socials de l’AGAUR. La conversa va ser fluida i franca, i la veritat, em va causar bona impressió. Molt professional.

Pocs anys després vaig conèixer en Jordi. I des d’aleshores algunes vegades més. En aquests anys va fer una gran progressió en el món de la política. El que puc dir d’ell és que responia sempre a les qüestions plantejades. No sempre vàrem compartir el mateix punt de vista, però sí puc dir que el respecte hi va ser i que, per sort, les darreres vegades que ens vam veure, la sintonia va ser molt alta.

En Josep, en la seva condició de polític i conseller, sempre ha estat una persona que s’ha interessat per la recerca i els seus reptes. Ell ha entès sempre quin és el rol dels centres de recerca i les universitats a Catalunya i ha ajudat perquè algunes coses anessin endavant. Puc dir d’ell que sempre ha fet honor a la seva paraula. I quan alguna cosa no s’ha pogut portar a terme, rebia una trucada nocturna seva per comentar les dificultats. És una persona justa i intel·ligent.

I finalment en Raül. Ell va ser professor meu al màster d’acció exterior que vaig fer fa tres anys. Les seves sessions sobre la Unió Europea anaven farcides de comentaris basats en la seva experiència personal com a eurodiputat. I recordo molt bé els vídeos que ens passava a cada classe. Era la seva manera natural de fer-ho. No m’estranyaria que un dia d’aquests mostri un vídeo al tribunal per explicar els seus arguments! És una persona que es fa estimar, sincera i sempre amb l’ànim de millorar el país.

Bé, em reitero en què són gent de valor i que caldria recuperar-los per construir el país que volem, basat en una economia del coneixement, sostenible i pròspera.

Sort i endavant!