CERCA: un sistema permeable de centres de recerca

L’any 2010 la Generalitat de Catalunya va definir el perímetre dels centres CERCA amb un total de 47 centres de recerca. Des d’aleshores, en paral·lel, no s’ha introduït dins el perímetre CERCA cap més centre de recerca. Sí que s’han fet fusions de centres CERCA, mitjançant el programa SUMA, entre d’altres accions, fixant en 41 centres l’actual perímetre.

A partir d’aquí, mitjançant l’avaluació CERCA, que ja està assolint una maduresa metodològica després de més de 50 avaluacions des de 2012, s’està valorant les institucions de dins del perímetre CERCA en funció de la seva actuació i també de la implementació que han fet de les recomanacions rebudes en la primera avaluació. Aquest exercici permetrà en aquells casos més extrems, si escau, qüestionar a aquells centres que no acompleixen satisfactòriament les expectatives que la Generalitat s’ha creat per aquestes institucions. I es crearà, eventualment, una llista de centres candidats de sortida del perímetre CERCA.

En contraposició, la permeabilitat ha de permetre l’entrada de noves institucions que mereixin el tractament CERCA. En aquest sentit s’ha obert la porta perquè diferents centres de recerca de Catalunya puguin adreçar-se a la Institució CERCA per valorar, si escau, que es faci una primera avaluació (externa i internacional) el resultat de la qual aconsellarà o no la seva inclusió a CERCA. Arribat aquest punt, la Generalitat de Catalunya haurà de cercar l’equilibri d’entrada i sortida a CERCA per determinar quin ha de ser el perímetre final.

Res de nou fins aquí que no s’assembli al que fan altres sistemes de centres a l’estranger de prestigi internacional. Per tant no descobrim res de nou sinó que simplement instrumentem allò que normalitza el nostre perímetre a partir d’entrades i sortides de centres, sobre una base de mèrit i transparència.

Resultats de la Recerca en Salut

Ahir va tenir lloc la presentació de la Central de Resultats de Recerca per a 2012 per als centres vinculats a l’àmbit de salut. L’abast són tots els centres CERCA de l’àmbit biomèdic més l’IDIAP Jordi Gol d’Atenció primària. No sé perquè alguns com la Fundació Parc Taulí no hi apareixen. En les presentacions semblava que es feia diferència entre les paraules Centre i Institut referint-se a les institucions de recerca. Des del punt de vista CERCA les considerem absolutament equivalents.

Les dades mostren la producció científica, una part de la transferència de coneixement, l’estructura de personal, etc. Cal dir però, que algunes dades condueixen a la confusió com per exemple quan es parla dels diners que aporten els patrons a cada centre o institut, sense tenir en compte l’aportació que es fa en espècies, per exemple, amb investigadors adscrits, etc. Això fa que elaborar indicadors amb denominadors a partir d’aquestes dades pugui ser una mica relliscós. Però la jornada va ser positiva perquè es va posar de manifest la necessitat de disposar de determinades dades del sistema, i fer-ho continuadament amb més rigor i qualitat.

Curiosament la conferència convidada del Dr. Permanyer, segons el meu parer, va ser feta en clau de mostrar un dur qüestionament de la utilitat de la recerca mèdica, manifestant la seva baixa eficàcia, l’escassa transferència a la millora assistencial, etc. La realitat de Catalunya és que a principis de segle XX l’esperança de vida era propera als 40 anys, i a principis del segle XXI era prop dels 80. Alguna cosa es deu haver fet bé perquè les persones visquem el doble, no? I potser la recerca hi té quelcom a veure a millorar la salut de les persones també. Bé, està clar que cal seguir avançant i hem d’aprendre a mesurar millor com la recerca fa un impacte de salut a la població.

La meva proposta per a la Central de Resultats és que també cal introduir algun indicador sobre complexitat en la gestió de les institucions, resistència burocràtica a què les coses passin, etc. La recerca de les nostres institucions té molt a veure també amb aquests conceptes.

Per cert, hi vaig trobar a faltar la representació de la recerca que es fa a les facultats de Medicina, fora de l’àmbit dels centres. Potser en properes edicions també es pot tenir en compte.

Indicadors d’excel·lència als centres CERCA

Avui ha tingut lloc la CERCA Conference 2014. Un acte de reconeixement i visualització dels centres de recerca de Catalunya. Hi ha moltes coses a destacar del que s’ha comentat aquest matí. Però n’he seleccionat una. Per a l’ocasió hem preparat una taula on hi apareixen tots els centres CERCA, de manera anònima, amb 15 indicadors d’excel·lència en recerca i innovació. Els indicadors són:

Reconeixement SeO;  ERC Projects;  ERC Synergy;  ERC PoC;  ICREA;  HRS4R;  FET Flagships;  KIC;  Papers Nature / Science; Coordinació 7PM; PROVA’T PoC;  Spin-offs;  Patents;  Endowment;  Cofund (Marie Curie).

D’aquesta taula se’n pot destacar alguna conclusió. Allò que ens semblava tant difícil fa uns anys, publicar a grans revistes com NATURE o SCIENCE ja ho fan actualment un 70% dels centres CERCA. Un 65% tenen ICREAs. I Un 63% han coordinat projectes del 7è PM. Pel que fa a innovació, un 61% fa patents i un 50% ha fet alguna spin-off.

També, un 41% tenen investigadors amb projectes ERC (5 d’ells amb PoC i 2 amb un projecte SYNERGY).

Ja dins les proporcions més baixes, un 15% de centres tenen la distinció Severo Ochoa. I ja amb baixa freqüència, algun centre CERCA participa als FET Flagships, als KIC, i només 1 centre té ara per ara l’etiqueta HRS4R d’excel·lència de recursos humans en recerca… tot i que estem fent un esforç per ampliar això dins aquest mateix any 2014.

En definitiva, un sistema de centres de recerca modern, competitiu, amb personal motivat i lluitant per una colla de reptes per estar a la primera divisió internacional. Atenció, però, que és un sistema heterogeni que té les seves puntes de qualitat però també els seus punts febles. Dos dels centres CERCA no acompleixen encara cap d’aquests 15 paràmetres. Aquí caldrà treballar fort. Però a la banda alta, 1/3 dels centres són forts i amb garanties que ens donaran moltes alegries en els propers anys.

Científics i advocats

Dijous passat vaig participar a una reunió del Spanish ERAC Peer Review on experts de la Comissió Europea ens van entrevistar. Crec que el que es va parlar allà és rellevant, per tant en tornant amb l’AVE vaig enviar un text escrit en clau espanyola, que reprodueixo tot seguit al diari EL PAÍS. No el van publicar.

Científicos y abogados

En el marco de una reunión con expertos europeos, coordinados por el Prof. Británico Luke Georghiou, el MINECO ha reunido a algunos responsables de investigación y investigadores para discutir sobre la eficiencia y el impacto del sistema español de I+D. En la mesa estábamos entre otros el Presidente del CSIC, el Director de ISCIII, un representante de la CRUE, el director de ESS-Bilbao, Rector de la Univ. Carlos III, Directora del CNIO, y el Director de CERCA, entre otros.

Las conclusiones finales que desde mi punto de vista se han conseguido hoy van en la dirección de destacar que en España hay talento investigador. Pero falla en algunos casos la financiación de la I+D, y en la mayoría la organización y modelo de investigación. Intento explicarme. Las Instituciones que tienen a sus investigadores con contratos de funcionario son altamente ineficientes puesto que ello es casi incompatible con una gestión certera y ágil. Se dificulta la carrera científica, la contratación de nuevos investigadores, prescindir de quienes no desarrollan bien su trabajo, la movilidad entre Instituciones, la política de incentivos, el “recruitment” de talento, la gestión de proyectos, etc. Emblemáticamente, las universidades están en esta situación.  

Se podría solventar posiblemente combinando dos elementos muy importantes. Por un lado promoviendo un cambio de gobernanza en las universidades españolas que incluya al menos pasar de profesorado funcionario a profesorado contratado, sobre una base de evaluación objetiva y externa de su actividad. Y en paralelo que el Gobierno español Ponga en el atril de sus prioridades a la investigación y legisle acorde a facilitar a las Instituciones científicas su actividad, por ejemplo permitiendo contratar nuevos investigadores, y tolerando asimetrías basadas en la excelencia para repartir los recursos de manera competitiva. Asimismo se requiere ampliar o al menos restablecer los fondos para I+D. Esto ayudaría.

También se ha llegado a la conclusión que si bien la ciencia española es de calidad hace falta introducir una cultura de la Innovación. Y en este sentido, ayudas de prueba de concepto, reformas a favor del mecenazgo, y medidas como estas ayudarían enormemente.

Tristemente, una de las conclusiones ha sido que a la par de disponer de científicos de alto nivel, hace falta también que las Instituciones de I+D tengan un buen equipo de abogados para hacer frente a la legislación cambiante  del Estado y de las CCAA, que oprime con normas restrictivas el buen ejercicio de la I+D. Por tanto hay que buscar y aprovechar los estrechos desfiladeros en los textos jurídicos para hacer interpretaciones creativas que permitan progresar a la Ciencia. Esto también ayuda.    

Si bien en el sistema hay mucha heterogeneidad, algunas instituciones como por ejemplo CNIO, Centros CERCA en Cataluña, Institutos ISCIII, ESS-Bilbao, determinadas universidades, juegan sus bazas y hacen mella en el impacto científico internacional. Por tanto hay esperanza. La reunión ha finalizado con la intervención de una investigadora ERC Starting Grant de una universidad madrileña, que con todo el realismo y crudeza ha descrito su situación. Sinceramente, o se hace algo desde la toma de decisiones o no sé cómo se va a explicar a la opinión pública que se vaya desmontando la I+D de nivel más que aceptable que un día tuvimos.

 

HRS4R

La Institució CERCA, en col·laboració amb la Comissió Europea, ha iniciat recentment una acció per facilitar que els diferents centres CERCA presentin la seva HR Strategy for Researchers (HRS4R) durant l’any 2014. Fins ara només el Centre de Regulació Genòmica havia obtingut l’esmentat Award, a finals de 2013.

L’obtenció d’aquesta etiqueta implica fer una autoanàlisi per valorar la situació actual de cada institut, discutir internament un Pla d’Acció que caldrà presentar a la Comissió Europea, fer un seguiment de les accions dos anys després i una avaluació externa, posteriorment als 4 anys d’obtenció de l’HRS4R.

Aquesta estratègia ha d’incloure necessàriament el recruitment d’investigadors al centre sobre la base d’igualtat d’oportunitats, l’aplicació d’un pla d’igualtat de gènere, l’existència d’un esquema de carrera investigadora basat en mèrit, respecte als aspectes ètics, etc.

Com a primer pas, el passat 27 de febrer CERCA es va adherir en bloc a la European Charter for Researchers i al  Code of Conduct for the Recruitment of Researchers segons es pot consultar aquí.

Al Regne Unit CRAC-VITAE, dirigit per Ellen Pearce, ha fet recentment un exercici de gran abast possibilitant que moltes universitats i institucions de recerca britàniques obtinguessin l’HRS4R. Amb aquest precedent, ara a CERCA ens proposem també de forma estratègica situar a les nostres institucions dins dels marges recomanables de bones pràctiques en recursos humans de recerca, per seguir essent pioners en recerca i en la gestió de la recerca.

 

 

A la reCERCA d’igualtat d’oportunitats

Aquesta setmana la Institució CERCA ha presentat la proposta de Pla d’Igualtat d’Oportunitats i Gestió de la Diversitat per als centres CERCA.

Aquest document ha d’inspirar als diferents instituts perquè durant l’any 2014 aprovin en els seus òrgans de govern un Pla de similars característiques adequat a la seva pròpia institució, si encara no en tenen.

El Pla d’Igualtat s’obre a esmenes durant un mes per millorar el seu text i posteriorment serà ratificat pel Patronat de CERCA.

En la seva elaboració hi ha intervingut una Comissió d’experts, persones d’àmplia experiència en aquesta matèria com Mara Dierssen, Isabelle Vernós, Victòria Miquel, Begoña Navarrete, Genova Martí, Inés Garriga,…

De la seva aplicació se n’espera una millora dels resultats científics dels centres CERCA, i també la optimització d’alguns processos d’accés de les dones a les posicions de primera línia. El  Pla també prepara els CERCA per a treballar en equilibri amb personal de diferents procedències ètniques quan això ja vagi essent una realitat.  La seva aplicació i impacte seran revisats periòdicament coincidint amb l’Avaluació CERCA 2016-2017.

En la situació actual, els centres CERCA tenen un 53% de dones entre el seu personal, però en canvi un 75% dels comandaments són homes.  Si atenem a les categories de personal investigador, les dones estan en clara inferioritat com a investigadores permanents i com a postdocs, i en canvi són majoria a nivell predoctoral.

Per a més informació de les línies estratègiques d’actuació que es proposen, trobareu el Pla aquí.

L’avaluació CERCA ja ha finalitzat


CERCA ha finalitzat ja l’avaluació dels seus instituts de recerca. En total s’han realitzat 45 avaluacions. La primera va ser el febrer de 2012, concretament la del Centre de Visió per Computador (CVC), i la darrera, al desembre de 2013 feta a l’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras (IJC). En aquest extens exercici de política científica i valoració del rendiment del diner públic, sense precedents a Catalunya, han intervingut 202 experts avaluadors d’arreu, concretament 24 dels EUA, 17 d’Alemanya, 14 del Regne Unit, 11 de França, 9 d’Itàlia, i un llarg etcètera incloent països com Holanda, Canadà, Suècia, Suïssa, Israel, Corea i Uruguai, entre d’altres.

Algunes de les institucions de procedència dels avaluadors CERCA han estat INRA, INSERM, CNRS, Max Planck, Huawei, Fraunhofer, DAI, EMBL, TAU, Telecom Italia, ALBA, CNIO, F4E, Tecnalia, CERN, EPFL, ESA, Roslin Inst. , Imperial College, Oxford Univ. , MIT, Harvard Univ. , Stanford Univ., Princeton Univ., Sloan Kettering, Bill and Melinda gates Fd., and Univ. of California.

En aquests moments s’estan acabant de redactar els darrers informes. Aquests aporten desenes de recomanacions de millora de gran valor als diferents instituts perquè siguin implementades abans de la propera avaluació que començarà al 2016. Els informes, un cop finalitzats, són presentats i discutits en els òrgans de govern dels centres CERCA, i a més són enviats als consellers de la Generalitat implicats en el finançament de cada centre. Amb aquesta acció es dóna compliment al mandat de la Llei d’acompanyament de pressupostos de 2011, aprovada pel Parlament de Catalunya, on s’establia que calia fer l’avaluació dels centres CERCA i s’hi posava un termini.

Ara cal analitzar els resultats i treure’n conclusions també de sistema, més enllà del benefici que en pot treure cada centre individualment. D’entrada, ja ha representat un notable guany de visibilitat internacional.

Vull agrair a tots els centres la seva col·laboració en sotmetre’s a l’avaluació i estic convençut que ben aviat en veurem els fruits. També un agraïment sentit als Scientific Advisory Boards de cada institut per la seva participació.

Curiosament, per raons “operatives”, un centre no ha pogut ser avaluat. Es tracta del CMRB. Caldrà avançar en aquesta qüestió.

L’avaluació(?) de les revistes científiques en catalanística

La setmana passada vaig tenir l’oportunitat de participar en una jornada a la Universitat d’Alacant presentant algunes dades sobre problemàtiques associades a la valoració de les revistes científiques de catalanística.

La catalanística aplega les disciplines d’història, llengua i literatura catalanes. Hom pot trobar les revistes científiques catalanes (365) amb els seus articles “full text” a Racó (amb 4,5 milions de consultes el 2011), i entre elles també les de catalanística, que són menys d’un centenar.

Concretament a CARHUS+ 2010 es classifiquen 52 revistes de catalanística en funció de la seva visibilitat i format, principalment. D’aquestes, 17 constitueixen les de primer nivell (A). Això permet als investigadors d’aquestes àrees tenir referents en revistes on publicar alguns dels seus millors treballs, ja que les millors revistes de catalanística es troben als Països Catalans, tret de comptades excepcions.

Curiosament, CIRC (una classificació de revistes promoguda per la Univ. de Granada, el CSIC, la Univ. de Navarra, y la Univ. Carlos III) no atorga a cap revista de catalanística el valor A de la seva classificació. En paral·lel, ERIH (una classificació de revistes europea promoguda per la European Science Foundation) ho fa només a dues revistes, Faventia i Estudis. Revista de Història Moderna.

Des d’un altre vessant, les agències d’avaluació a Catalunya (AGAUR i AQU), informen als seus avaluadors de l’existència de CARHUS+ i, per tant, del valor de les revistes de catalanística. Les agències estatals, ANECA i CNEAI valoren les revistes científiques en base a ERIH, als llistats de Thomson Reuters (Web of Knowledge), INRECS, etc. però no utilitzen CARHUS+.

La situació descrita provoca situacions grotesques com considerar que cap investigador de catalanística pugui sortir ben parat d’una avaluació a les agències estatals si se li mesuren especialment les seves contribucions a revistes. Òbviament, això és una situació que requereix mesures correctores.  De la mateixa manera que s’exigeix als investigadors que innovin en la seva recerca també caldria evolucionar els sistemes de classificació i d’avaluació perquè puguin detectar la realitat de la recerca en les diferents disciplines.

La simple aplicació de sistemes d’avaluació estàndard iguals per a totes les àrees pot portar a injustícies notables que caldria sobrepassar.

 

L’avaluació de la carrera investigadora

Un dels aspectes estratègics de les institucions de recerca, i en concret dels centres CERCA, és l’avaluació dels seus recursos humans adreçats a la recerca. Aquest factor és determinant per a l’assoliment de fites científiques d’alt nivell.

En aquest sentit, el 21 de juliol de 2011, la Comissió Europea va publicar el document “Towards a European framework for research careers”. En aquest document es fa una proposta de carrera investigadora basada en quatre nivells, des del First stage researcher , que correspon als estudiants predoctorals fins al Leading researcher. Una aportació important del document és que descriu, sui generis, les competències necessàries de cada un dels quatre nivells d’investigadors.

Des de la Institució CERCA, i amb el suport de l’AGAUR, s’ha treballat una proposta de punts a tenir en compte en l’avaluació de la carrera investigadora. Aquesta proposta serà discutida properament amb els directors dels centres de recerca, així com amb algun responsable de departament universitari, per tal de remarcar quins aspectes s’han de considerar preferentment. Entre aquests hi ha proposar a partir de quin nivell acadèmic es considera un investigador (predoctorals?); quants anys de referència s’associen a cada nivell o fase; quins criteris s’utilitzen en l’avaluació d’investigadors; quina documentació cal presentar; la carrera, ha de ser continua o discontinua dins una mateixa institució; o bé, si són justificables períodes d’inactivitat durant la carrera investigadora.

És també interessant traçar equivalències entre investigadors ICREA, ERC Advanced Grantees, ERC Starting Grantees, i els diferents nivells de la carrera investigadora que tenen els centres CERCA. Segur que en surten conclusions/recomanacions interessants.

Esperem doncs que el debat sigui productiu i ens permeti, si escau, millorar la situació present.

 

Benvinguts a la primera entrada del meu bloc

Després d’una temporada seguint a altres col·legues en això de les xarxes, i veient el potencial que tenen aquestes eines, finalment m’he decidit a obrir el meu bloc.

En aquest lloc trobareu, un cop per setmana, informació, dades i reflexions sobre totes aquelles coses que treballem en el dia a dia de la Institució CERCA i d’altres que es mouen a l’entorn de la R+D+i a Catalunya. Pot ser allò entre línies que val la pena tenir en compte.

He volgut aprofitar que la Institució CERCA es troba iniciant una de les accions que més importància tindran pel sistema de centres CERCA i per nosaltres mateixos, per iniciar aquest bloc, l’avaluació dels centres. Com que es tracta d’una novetat pel sistema, penso que mereix un lloc destacat i cal ampliar la discussió per millorar-ho entre tots.

L’avaluació és sempre un indicador indirecte de maduresa d’un sistema. Ja hi hem arribat, i ara cal aplicar els principis de qualitat, transparència i objectivitat. Avaluant podem arribar a  corregir errors i a potenciar allò que ja està anant bé. Avaluant, els investigadors i l’administració dels centres prenen consciència que la seva tasca és revisada pel seu impacte i interès. I finalment avaluant valorem l’ús que se’n fa del diner públic, el qual té una importància cabdal al nostre sistema.

Les avaluacions seran una orientació imprescindible perquè el Govern tingui la informació per fer la seva política de centres, amb consciència i no només prospectivament.

Per tant el proper any i mig serà molt intens en aquesta activitat a Catalunya i caldrà que tots els actors hi participin amb el millor d’ells mateixos. És un moment emocionant de país que segur que ens deixarà resultats d’interès.

Benvinguts, doncs, i espero que trobeu aquesta eina útil i interessant.