HRS4R

La Institució CERCA, en col·laboració amb la Comissió Europea, ha iniciat recentment una acció per facilitar que els diferents centres CERCA presentin la seva HR Strategy for Researchers (HRS4R) durant l’any 2014. Fins ara només el Centre de Regulació Genòmica havia obtingut l’esmentat Award, a finals de 2013.

L’obtenció d’aquesta etiqueta implica fer una autoanàlisi per valorar la situació actual de cada institut, discutir internament un Pla d’Acció que caldrà presentar a la Comissió Europea, fer un seguiment de les accions dos anys després i una avaluació externa, posteriorment als 4 anys d’obtenció de l’HRS4R.

Aquesta estratègia ha d’incloure necessàriament el recruitment d’investigadors al centre sobre la base d’igualtat d’oportunitats, l’aplicació d’un pla d’igualtat de gènere, l’existència d’un esquema de carrera investigadora basat en mèrit, respecte als aspectes ètics, etc.

Com a primer pas, el passat 27 de febrer CERCA es va adherir en bloc a la European Charter for Researchers i al  Code of Conduct for the Recruitment of Researchers segons es pot consultar aquí.

Al Regne Unit CRAC-VITAE, dirigit per Ellen Pearce, ha fet recentment un exercici de gran abast possibilitant que moltes universitats i institucions de recerca britàniques obtinguessin l’HRS4R. Amb aquest precedent, ara a CERCA ens proposem també de forma estratègica situar a les nostres institucions dins dels marges recomanables de bones pràctiques en recursos humans de recerca, per seguir essent pioners en recerca i en la gestió de la recerca.

 

 

A la reCERCA d’igualtat d’oportunitats

Aquesta setmana la Institució CERCA ha presentat la proposta de Pla d’Igualtat d’Oportunitats i Gestió de la Diversitat per als centres CERCA.

Aquest document ha d’inspirar als diferents instituts perquè durant l’any 2014 aprovin en els seus òrgans de govern un Pla de similars característiques adequat a la seva pròpia institució, si encara no en tenen.

El Pla d’Igualtat s’obre a esmenes durant un mes per millorar el seu text i posteriorment serà ratificat pel Patronat de CERCA.

En la seva elaboració hi ha intervingut una Comissió d’experts, persones d’àmplia experiència en aquesta matèria com Mara Dierssen, Isabelle Vernós, Victòria Miquel, Begoña Navarrete, Genova Martí, Inés Garriga,…

De la seva aplicació se n’espera una millora dels resultats científics dels centres CERCA, i també la optimització d’alguns processos d’accés de les dones a les posicions de primera línia. El  Pla també prepara els CERCA per a treballar en equilibri amb personal de diferents procedències ètniques quan això ja vagi essent una realitat.  La seva aplicació i impacte seran revisats periòdicament coincidint amb l’Avaluació CERCA 2016-2017.

En la situació actual, els centres CERCA tenen un 53% de dones entre el seu personal, però en canvi un 75% dels comandaments són homes.  Si atenem a les categories de personal investigador, les dones estan en clara inferioritat com a investigadores permanents i com a postdocs, i en canvi són majoria a nivell predoctoral.

Per a més informació de les línies estratègiques d’actuació que es proposen, trobareu el Pla aquí.

L’avaluació CERCA ja ha finalitzat


CERCA ha finalitzat ja l’avaluació dels seus instituts de recerca. En total s’han realitzat 45 avaluacions. La primera va ser el febrer de 2012, concretament la del Centre de Visió per Computador (CVC), i la darrera, al desembre de 2013 feta a l’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras (IJC). En aquest extens exercici de política científica i valoració del rendiment del diner públic, sense precedents a Catalunya, han intervingut 202 experts avaluadors d’arreu, concretament 24 dels EUA, 17 d’Alemanya, 14 del Regne Unit, 11 de França, 9 d’Itàlia, i un llarg etcètera incloent països com Holanda, Canadà, Suècia, Suïssa, Israel, Corea i Uruguai, entre d’altres.

Algunes de les institucions de procedència dels avaluadors CERCA han estat INRA, INSERM, CNRS, Max Planck, Huawei, Fraunhofer, DAI, EMBL, TAU, Telecom Italia, ALBA, CNIO, F4E, Tecnalia, CERN, EPFL, ESA, Roslin Inst. , Imperial College, Oxford Univ. , MIT, Harvard Univ. , Stanford Univ., Princeton Univ., Sloan Kettering, Bill and Melinda gates Fd., and Univ. of California.

En aquests moments s’estan acabant de redactar els darrers informes. Aquests aporten desenes de recomanacions de millora de gran valor als diferents instituts perquè siguin implementades abans de la propera avaluació que començarà al 2016. Els informes, un cop finalitzats, són presentats i discutits en els òrgans de govern dels centres CERCA, i a més són enviats als consellers de la Generalitat implicats en el finançament de cada centre. Amb aquesta acció es dóna compliment al mandat de la Llei d’acompanyament de pressupostos de 2011, aprovada pel Parlament de Catalunya, on s’establia que calia fer l’avaluació dels centres CERCA i s’hi posava un termini.

Ara cal analitzar els resultats i treure’n conclusions també de sistema, més enllà del benefici que en pot treure cada centre individualment. D’entrada, ja ha representat un notable guany de visibilitat internacional.

Vull agrair a tots els centres la seva col·laboració en sotmetre’s a l’avaluació i estic convençut que ben aviat en veurem els fruits. També un agraïment sentit als Scientific Advisory Boards de cada institut per la seva participació.

Curiosament, per raons “operatives”, un centre no ha pogut ser avaluat. Es tracta del CMRB. Caldrà avançar en aquesta qüestió.

L’avaluació(?) de les revistes científiques en catalanística

La setmana passada vaig tenir l’oportunitat de participar en una jornada a la Universitat d’Alacant presentant algunes dades sobre problemàtiques associades a la valoració de les revistes científiques de catalanística.

La catalanística aplega les disciplines d’història, llengua i literatura catalanes. Hom pot trobar les revistes científiques catalanes (365) amb els seus articles “full text” a Racó (amb 4,5 milions de consultes el 2011), i entre elles també les de catalanística, que són menys d’un centenar.

Concretament a CARHUS+ 2010 es classifiquen 52 revistes de catalanística en funció de la seva visibilitat i format, principalment. D’aquestes, 17 constitueixen les de primer nivell (A). Això permet als investigadors d’aquestes àrees tenir referents en revistes on publicar alguns dels seus millors treballs, ja que les millors revistes de catalanística es troben als Països Catalans, tret de comptades excepcions.

Curiosament, CIRC (una classificació de revistes promoguda per la Univ. de Granada, el CSIC, la Univ. de Navarra, y la Univ. Carlos III) no atorga a cap revista de catalanística el valor A de la seva classificació. En paral·lel, ERIH (una classificació de revistes europea promoguda per la European Science Foundation) ho fa només a dues revistes, Faventia i Estudis. Revista de Història Moderna.

Des d’un altre vessant, les agències d’avaluació a Catalunya (AGAUR i AQU), informen als seus avaluadors de l’existència de CARHUS+ i, per tant, del valor de les revistes de catalanística. Les agències estatals, ANECA i CNEAI valoren les revistes científiques en base a ERIH, als llistats de Thomson Reuters (Web of Knowledge), INRECS, etc. però no utilitzen CARHUS+.

La situació descrita provoca situacions grotesques com considerar que cap investigador de catalanística pugui sortir ben parat d’una avaluació a les agències estatals si se li mesuren especialment les seves contribucions a revistes. Òbviament, això és una situació que requereix mesures correctores.  De la mateixa manera que s’exigeix als investigadors que innovin en la seva recerca també caldria evolucionar els sistemes de classificació i d’avaluació perquè puguin detectar la realitat de la recerca en les diferents disciplines.

La simple aplicació de sistemes d’avaluació estàndard iguals per a totes les àrees pot portar a injustícies notables que caldria sobrepassar.

 

L’avaluació de la carrera investigadora

Un dels aspectes estratègics de les institucions de recerca, i en concret dels centres CERCA, és l’avaluació dels seus recursos humans adreçats a la recerca. Aquest factor és determinant per a l’assoliment de fites científiques d’alt nivell.

En aquest sentit, el 21 de juliol de 2011, la Comissió Europea va publicar el document “Towards a European framework for research careers”. En aquest document es fa una proposta de carrera investigadora basada en quatre nivells, des del First stage researcher , que correspon als estudiants predoctorals fins al Leading researcher. Una aportació important del document és que descriu, sui generis, les competències necessàries de cada un dels quatre nivells d’investigadors.

Des de la Institució CERCA, i amb el suport de l’AGAUR, s’ha treballat una proposta de punts a tenir en compte en l’avaluació de la carrera investigadora. Aquesta proposta serà discutida properament amb els directors dels centres de recerca, així com amb algun responsable de departament universitari, per tal de remarcar quins aspectes s’han de considerar preferentment. Entre aquests hi ha proposar a partir de quin nivell acadèmic es considera un investigador (predoctorals?); quants anys de referència s’associen a cada nivell o fase; quins criteris s’utilitzen en l’avaluació d’investigadors; quina documentació cal presentar; la carrera, ha de ser continua o discontinua dins una mateixa institució; o bé, si són justificables períodes d’inactivitat durant la carrera investigadora.

És també interessant traçar equivalències entre investigadors ICREA, ERC Advanced Grantees, ERC Starting Grantees, i els diferents nivells de la carrera investigadora que tenen els centres CERCA. Segur que en surten conclusions/recomanacions interessants.

Esperem doncs que el debat sigui productiu i ens permeti, si escau, millorar la situació present.