Avaluació de l’impacte als centres CERCA

La mesura de l’impacte de la recerca és una eina fonamental per a fer seguiment de les iniciatives finançades amb diners públics (i també privat) especialment en els aspecte del que s’anomena Accountability i Advocacy. En el primer cas l’impacte dóna idea del rendiment de la inversió que s’ha fet i mostra com el suport econòmic possibilita que passin coses i es resolguin problemes. En el cas de l’advocacy, l’impacte juga a favor que la societat i sobretot els governants que prenen les decisions de finançament s’adonin de com n’és d’útil haver generat aquests impactes, i comparteixin el sentiment de continuar donar suport a les iniciatives científiques.

Sigui com sigui, no fer mesura de l’impacte significa anar a cegues. Invertir i posar diners en determinades accions i no veure’n mai l’impacte real no sembla doncs la millor opció. Per tant això fa que els principals sistemes científics del Món, o almenys els més dinàmics, des de fa uns pocs anys, hagin ja iniciat accions d’avaluació de l’impacte. Entre aquests destaca el cas britànic, on al REF 2014 ja es van destacar uns quants milers de casos d’estudi de les universitats britàniques principalment per valorar el seu impacte i d’aquesta manera, en el cas britànic, orientar les inversions en R+D. A l’altra costat del planeta, CSIRO, el grup de centres finançats pel Govern australià també ha engegat una estratègia de mesura dels impactes dels seus centres de recerca, per explicar al Món allò que saben fer bé i els problemes que solucionen. Al cas britànic pesa més l’accountability i al cas australià hi pesa més l’advocacy.

A CERCA, molt recentment dins l’any 2018 hem iniciat la recollida de casos d’estudi d’alguns centres CERCA. Aquests casos seran analitzats i valorats per un comitè d’experts internacionals per extreure’n les primeres conclusions, refinar la metodologia pilot que s’està utilitzant, i poder així reforçar la nostra acció d’accountability i advocacy. Esperem tenir els primers resultats durant el primer semestre de 2019.

L’avaluació de l’impacte a les institucions de recerca és una necessitat, especialment per aquelles institucions que de manera significativa consumeixen recursos públics al sistema de recerca de Catalunya. En el cas de la recerca, a banda dels centres CERCA, caldria també fer aproximacions serioses de mesura de l’impacte possiblement a les grans infraestructures científiques com BSC, Sincrotró i CNAG-CRG. És necessari que els investigadors, els governants, els ciutadans sapiguem el rendiment i les conseqüències positives de l’acció de cadascuna d’aquestes grans iniciatives. En el cas de BSC apareix una mínima informació a la seva pàgina web sobre avaluació de l’impacte d’octubre de 2018. Per tant possiblement han vist la necessitat de fer aquestes anàlisi i estan posant fil a l’agulla. En el cas del Sincrotró ALBA em consta que en els seus inicis es va fer una anàlisi d’impacte, possiblement encara amb metodologies primitives. Caldria tornar-hi i actualitzar la informació després d’aquests primers anys de funcionament. Desconec en el cas del CNAG-CRG si s’ha plantejat ja la qüestió, però també aniria molt bé.

Emplacem-nos tots a anar endavant en això.

La marca “CERCA” com a millor marca catalana (i si escau també espanyola o ibèrica) en recerca

CERCA_Logo_100x100Dilluns vaig estar a Brussel·les a una reunió de la Comissió i sortint vaig coincidir cap a l’aeroport amb un ex-càrrec de la DG Research. Anàvem xerrant i jo li explicava que segons la base de dades de la Comissió Europea els centres CERCA han captat 218 milions d’Euros a H2020 des de 2014. I afegia que només teníem al davant a CNRS, Max Planck, Fraunhofer, CEA, Universitat de Cambridge, Universitat d’Oxford i UCL. També li deia que els centres CERCA hem captat 149 ERC Grants i que som líders europeus en ERC PoC amb 36 ajuts.

En Connor, obria els seus ulls petits i deia: Això s’ha de saber! Heu de fer que la Comissió publiqui les vostres dades també de manera agregada, tal com fa amb Max Planck (que a la base de dades es mostra amb cada centre individual i també de manera agregada). I també afegia: Si CERCA apareix tot junt molts investigadors d’arreu voldran venir als vostres instituts.

I crec que en Connor, persona amb una gran experiència en els programes d’atracció de talent MSCA de la Comissió, té tota la raó. La marca CERCA s’ha situat en poc temps com a número 8 d’Europa i cal aprofitar-ho. L’atracció de talent que ja es fa als centres CERCA es pot multiplicar si gestionem bé els nostres actius. I no només això, sinó que CERCA podria jugar un paper destacat essent consultat per a la discussió dels nous continguts del programa marc Horizon Europe, per a discutir noves iniciatives, per avaluar polítiques i programes, etc.

Hem estat capaços d’ajuntar 40 centres sota la denominació CERCA amb una gran activitat de projectes europeus i amb una producció científica molt destacada. Cap altra institució del país s’apropa a aquestes xifres de CERCA. Per tant cal avançar en adoptar la marca CERCA a nivell internacional per part de tots els centres CERCA, i cal anar a parlar amb els responsables de la recerca europea perquè entenguin qui som.

El primer pas l’hem de fer a casa. I cada centre ha de ser conscient d’això i de que cap altra marca o adscripció, inclosa la individual de cadascú, aporta més en aquests moment que CERCA.

20180620_La_marca_CERCA

 

CERCA: un sistema permeable de centres de recerca

L’any 2010 la Generalitat de Catalunya va definir el perímetre dels centres CERCA amb un total de 47 centres de recerca. Des d’aleshores, en paral·lel, no s’ha introduït dins el perímetre CERCA cap més centre de recerca. Sí que s’han fet fusions de centres CERCA, mitjançant el programa SUMA, entre d’altres accions, fixant en 41 centres l’actual perímetre.

A partir d’aquí, mitjançant l’avaluació CERCA, que ja està assolint una maduresa metodològica després de més de 50 avaluacions des de 2012, s’està valorant les institucions de dins del perímetre CERCA en funció de la seva actuació i també de la implementació que han fet de les recomanacions rebudes en la primera avaluació. Aquest exercici permetrà en aquells casos més extrems, si escau, qüestionar a aquells centres que no acompleixen satisfactòriament les expectatives que la Generalitat s’ha creat per aquestes institucions. I es crearà, eventualment, una llista de centres candidats de sortida del perímetre CERCA.

En contraposició, la permeabilitat ha de permetre l’entrada de noves institucions que mereixin el tractament CERCA. En aquest sentit s’ha obert la porta perquè diferents centres de recerca de Catalunya puguin adreçar-se a la Institució CERCA per valorar, si escau, que es faci una primera avaluació (externa i internacional) el resultat de la qual aconsellarà o no la seva inclusió a CERCA. Arribat aquest punt, la Generalitat de Catalunya haurà de cercar l’equilibri d’entrada i sortida a CERCA per determinar quin ha de ser el perímetre final.

Res de nou fins aquí que no s’assembli al que fan altres sistemes de centres a l’estranger de prestigi internacional. Per tant no descobrim res de nou sinó que simplement instrumentem allò que normalitza el nostre perímetre a partir d’entrades i sortides de centres, sobre una base de mèrit i transparència.

Les dones de la recerca

Recentment la institució que dirigeixo ha produït un vídeo sobre els biaixos més comuns que tenen lloc en la selecció d’investigadores als centres de recerca.

Recruitment bias

Aquest vídeo és només la punta d’un iceberg sobre un Programa de dones investigadores als centres de recerca de Catalunya (CERCA) que inclou un Pla d’Igualtat d’Oportunitats i Gestió de la Diversitat (publicat el 2014), que en aquests anys ha generat que avui dia la majoria dels centres CERCA ja disposin i apliquin un Pla de gènere; que els seus Comitès Científics Externs es comencin a plantejar als òrgans de govern de manera més equilibrada; que les avaluacions periòdiques dels centres valorin l’aplicació de les accions d’equilibri de gènere, etc.

L’equilibri de gènere a la recerca no és un caprici de mentalitats progressistes. És el respecte a les científiques que s’han esforçat igual que els homes a desenvolupar recerca ambiciosa i d’alt nivell. I a més, és la garantia que no estem descartant artificialment el talent de les persones per una raó tan absurda com és ser home o ser dona. Per tant, mantenir equilibri de gènere a les institucions científiques permetrà avançar més ràpidament en el coneixement pel fet de tenir millor personal investigador. De fet, de dones a la recerca n’hi ha tantes o més que d’homes. El problema ve perquè a mesura que s’avança en les categories professionals i responsabilitat del personal investigador, les investigadores desapareixen. És a dir, hi ha investigadores predoctorals i postdoctorals, però a les posicions més sènior, i sobretot a les responsabilitats científiques més altes, les dones són rara avis.

Què no s’està fent bé a Catalunya? La lentitud en l’aplicació de les polítiques de gènere a la recerca és igual o major que la seva aplicació en d’altres sectors. Això fa que la normalització de les dones a la recerca no sigui un fet avui, ni possiblement demà. Cal una major implicació de les autoritats i de les institucions de la recerca, amb accions decidides i concretes. I cal que cadascú des de la seva posició tingui la sensibilitat i sobretot la visió per provocar els canvis necessaris per garantir la igualtat en els processos de selecció, i per triar els/les responsables de les institucions de recerca.

Us faig una pregunta: Segur que molts de vosaltres teniu filles que encara estan estudiant. Us agradaria que quan elles finalitzin la seva educació i comencin a integrar-se al món laboral entressin en un laberint de problemes de biaix de gènere que perjudiqui clarament les seves expectatives professionals? La resposta crec que és òbvia. Doncs com a ciutadans, quan votem, quan prenem decisions, quan treballem, … hem d’exigir i fer possible que en els nostres àmbits la normalització de gènere avanci.

Qui sap, potser si haguéssim començat abans Catalunya ja tindria el seu primer Premi Nobel: una dona investigadora?

Base de dades d’investigadores

Des de la Institució CERCA estem promovent la creació d’una base de dades pública d’investigadores, principalment, de l’entorn dels centres CERCA.  Aquesta base de dades contindrà entre 200 i 300 noms de dones les quals ocupen posicions destacades a les seves institucions com directores, caps de grups, caps de programa, etc.

El motiu d’aquesta acció és visualitzar les posicions de responsabilitat científica que a hores d’ara ja tenen moltes investigadores, i alhora facilitar el contacte amb aquest col·lectiu que a voltes passa massa desapercebut. Volem facilitar que les investigadores amb responsabilitats siguin cridades a debats, comissions, avaluacions, mitjans de comunicació, jurats, etc. com  a mínim al mateix nivell que els investigadors.

Els biaixos de gènere en la composició de comitès, etc. són una de les problemàtiques més vives al món científic i des de CERCA volem contribuir positivament a la lliure expressió de les dones en la recerca. No fer-ho és rebaixar el sostre d’èxit de les nostres institucions. La nostra funció és captar talent i no fraccionar-lo i limitar-lo.