Les coses no passen per casualitat…

Darrerament s’han publicat un parell de textos que fan referència al sistema català de recerca i universitari. Jo, pel meu biaix professional, em referiré bàsicament al què diuen respecte als centres de recerca CERCA.

Els textos són:

1. Carlos Andradas. Rector de la Universidad Complutense de Madrid. Las Universidades de Madrid: en busca del tiempo perdido

2. La Vanguardia. Opinions de Nazario Martin. President de la COSCE, entre d’altres. Catalunya lidera la ciència en España.

Tots dos textos fan referència als centres CERCA. Al primer es diu “…bajo el auspicio de la Generalitat se han ido creando institutos de investigación de alta calidad, muchos de ellos con alguna vinculación con la Universidad, dotándolos de un modelo de funcionamiento y gobernanza propio, más ágil y flexible, así como de una financiación que les permitiera entrar en el llamado círculo virtusoso: alcanzar una masa crítica suficiente para ser capaces de generar Nuevos ingressos para la investigación y la captación de talento, que a su vez atrae más recursos y talento. Este modelo se ha culminado en 2010 con la agrupación de estos institutos en la red CERCA, que a fecha de hoy cuenta con 43 centros. “

El segon explica “…’El caso de Catalunya es un éxito’, considera Nazario Martín, COSCE “Muchos de los investigadores que han obtenido un ERC para centros catalanes son extranjeros que venían muy bien preparados para solicitarlas. El sistema catalán ha sabido atraer y captar talento. (…) En concreto, en la última convocatòria de 2015 (ERC) donde más exito ha tenido Catalunya ha sido en la categoria de Proof of Concept, una iniciativa de financiación lanzada hace cinco años (…), de las 20 ayudas concedides a España, 13 han recaido en centros catalanes, lo que supone un 65% del total…”

És rellevant que algunes persones externes al nostre sistema parlen de les fites aconseguides pels centres catalans, principalment CERCA. Cal dir també que la majoria de comentaris són molt reduccionistes i s’estalvien l’anàlisi profunda. Caldria partir de la base que les coses no passen per casualitat. Si bé en algun dels textos s’esmenta que això passa perquè Catalunya sí té una política científica, això no deixa de ser una vaguetat. En la meva opinió caldria anar a un cert detall com per exemple que tots els centres catalans tenen un Consell Assessor Científic que els guia sistemàticament; que alguns dels equips professionals i investigadors dels centres són molt competents; que els centres CERCA s’avaluen sistemàticament cada 4 o 5 anys; que des de la I-CERCA, la Direcció General de Recerca, Direcció General de Recerca i Innovació en Salut, es fa una tasca de seguiment i resolució de problemes molt intensa, planificació estratègica, fusions, etc.

En ambdós textos s’entreveuen lamentacions perquè a Espanya no hi passa el mateix. Bé, doncs una darrera l’altra cal prendre les decisions adequades a Espanya perquè hi passin més coses dignes d’exaltació. No es tracta de dir sinó de fer, amb discreció i efectivitat. Sense biaixos ni tics que desviïn els diners fora dels nuclis de qualitat. Les oportunitats per Espanya són molt grans però no sembla que gairebé ningú les detecti i les aprofiti. Ans al contrari, la concessió de control del sector públic està conduint les institucions de recerca cap a camins de pedres.

Living Lab a CIMNE-CERCA

Dimarts vaig assistir a una comissió executiva a CIMNE, al Campus Nord de la UPC. Mentre hi arribava caminant vaig veure que damunt de l’edifici FLUMEN de CIMNE / UPC hi havia una mena de carpa blanca. Afinant la vista amb detall vaig veure que es tractava d’una de les estructures inflables que són producte de la tecnologia de CIMNE.

CIMNE en els darrers anys ha desenvolupat una línia de recerca per produir estructures inflables d’alta resistència, de fàcil muntatge i transport. La seva aplicació és diversa (ponts, carpes, envans, hangars…). Addicionalment ha anat més enllà i ha creat també les empreses spin-off, com BuildAir i altres, que estan fent possible comercialitzar aquesta tecnologia en diversos sectors. Em va plaure molt veure que CIMNE creu en la seva tecnologia i la utilitza per equipar el seu nou edifici.

Darrera d’aquesta seqüència d’accions de recerca i innovació hi ha molt esforç, idees, patiment… però tot va en la direcció de generar un impacte important. Treballant així, les tecnologies disruptives catalanes (el que anomenem Catalan Technology) ben aviat formaran part de les nostres cases, jardins, vehicles, etc.

El cas de CIMNE, és però, especial. És un Living Lab (paradigma de la nova tecnologia) just al costat de la caserna del Bruc (paradigma de…). El contrast està garantit. Us convido a passar-hi per davant i visitar-ho. Deixeu-vos sorprendre.

Recordarem el 22 d’abril

Ahir es van alinear els astres i van tenir lloc una sèrie d’esdeveniments molt positius per als centres CERCA. En realitat no és una conseqüència astrològica sinó resultat d’una feinada impressionant, acurada, efectiva i oportuna que dóna els seus fruits.

L’ICFO va obtenir el reconeixement HRS4R de la Comissió Europea. Al mateix temps I2CAT va guanyar quatre projectes europeus H2020 del programa de mòbils 5G: SONATA, CHARISMA, SESAME i SG-Xhaul, un dels quals està liderat per l’institut. Destacadament, l’IBEC va obtenir el reconeixement Severo Ochoa del MINECO, i el CRM va obtenir el reconeixement María de Maeztu per la BARCELONA GRADUATE SCHOOL OF MATHEMATICS (BGSMath), una autèntica fita estructural del sistema de recerca català.

També vam ser coneixedors que al Dr. Manolis Kogevinas del CREAL l’han fet president de la International Society for Environmental Epidemiology. Finalment, més enllà del sistema CERCA, al nostre sector privat, l’empresa Grífols obté crèdit de 100 milions d’Euros del pla Juncker de la UE per a recerca i innovació en derivats del plasma. També una gran notícia.

Bé, sense ser autocomplaent, unes setmanetes a aquest ritme i potser sí tindrem el primer Nobel català abans de 15 anys, si se’m permet la llicència! Cal seguir plantejant nous reptes ambiciosos i anar-los assolint.

Bon Sant Jordi!

CERCA lidera Europa en ERC PoC

Aquesta setmana s’han fet públiques més concessions de l’European Research Council (ERC) pel que fa a la convocatòria de Proof of Concept (PoC). Aquesta convocatòria, considerada estratègica perquè, a partir de la qualitat de resultats científics, obre vies cap a la comercialització d’aquests resultats, és encara incipient a Europa. Va començar fa uns 3 anys, i en total s’han fet 229 concessions.

Analitzant les dades disponibles, CERCA lidera a Europa l’obtenció d’ERC PoC per part dels grans sistemes de centres de recerca.

CERCA té 10 ajuts (3 només a la darrera concessió d’aquesta mateixa setmana), mentre que CNRS en té 6, Max-Planck 5, i el CSIC 3.

La Institució que més n’ha obtingut és el Wiezmann Institute of Science, amb 12, i la Universitat d’Oxford amb 11. Just darrera ja continua CERCA.

Aquest mostra la preocupació dels investigadors dels centres CERCA per fer una recerca d’alt nivell i alhora poder-la aplicar per a un aprofitament comercial, social, etc. Poc a poc l’històric gap es va desdibuixant, i els centres de recerca hi contribueixen de manera destacada.

Podeu trobar més informació en aquest enllaç.

Qui ens representa a l’OECD?

L’OECD acaba de publicar un estudi titulat “Promoting Research Excellence: New approaches to Funding”

Una bona part de l’estudi està dedicat als centres d’excel·lència (CoE) als països de l’OECD.

L’estudi arriba a conclusions que ens són familiars a CERCA, com “CoEs’ freedom for managing research funds is seen as crucial. They usually have faster and more flexible recruitment processes”. O També esmenta la seva habilitat per captar talent. I curiosament destaca “strict financial rules, such as those that prohibit carrying funds over from year to year, may lead to inefficient use of the available resources” .

Sobre el context on es troben, diu “The activities of CoEs can spill over and create positive externalities” i sobre els recursos que mobilitzen l’informe esmenta que “CoEs can raise additional funds to extend their research activities. Important sources of external funding include competitive project funding and private investment”.

Curiosament, l’estudi no inclou ni Catalunya, ni a CERCA, ni tampoc a centres espanyols. Per què, us podeu preguntar?

Doncs a la pàgina 43 de l’informe es pot llegir que el qüestionari  es va distribuir per part de la OECD als “experts” dels diferents països d’aquesta organització, i només es van rebre 20 respostes entre les quals no hi havia la de l’estat espanyol!!! Però sí la d’Alemanya i a més la de 6 Länder alemanys!

Alguna cosa no està funcionant bé en l’estat que ens “empara”.