Les coses no passen per casualitat…

Darrerament s’han publicat un parell de textos que fan referència al sistema català de recerca i universitari. Jo, pel meu biaix professional, em referiré bàsicament al què diuen respecte als centres de recerca CERCA.

Els textos són:

1. Carlos Andradas. Rector de la Universidad Complutense de Madrid. Las Universidades de Madrid: en busca del tiempo perdido

2. La Vanguardia. Opinions de Nazario Martin. President de la COSCE, entre d’altres. Catalunya lidera la ciència en España.

Tots dos textos fan referència als centres CERCA. Al primer es diu “…bajo el auspicio de la Generalitat se han ido creando institutos de investigación de alta calidad, muchos de ellos con alguna vinculación con la Universidad, dotándolos de un modelo de funcionamiento y gobernanza propio, más ágil y flexible, así como de una financiación que les permitiera entrar en el llamado círculo virtusoso: alcanzar una masa crítica suficiente para ser capaces de generar Nuevos ingressos para la investigación y la captación de talento, que a su vez atrae más recursos y talento. Este modelo se ha culminado en 2010 con la agrupación de estos institutos en la red CERCA, que a fecha de hoy cuenta con 43 centros. “

El segon explica “…’El caso de Catalunya es un éxito’, considera Nazario Martín, COSCE “Muchos de los investigadores que han obtenido un ERC para centros catalanes son extranjeros que venían muy bien preparados para solicitarlas. El sistema catalán ha sabido atraer y captar talento. (…) En concreto, en la última convocatòria de 2015 (ERC) donde más exito ha tenido Catalunya ha sido en la categoria de Proof of Concept, una iniciativa de financiación lanzada hace cinco años (…), de las 20 ayudas concedides a España, 13 han recaido en centros catalanes, lo que supone un 65% del total…”

És rellevant que algunes persones externes al nostre sistema parlen de les fites aconseguides pels centres catalans, principalment CERCA. Cal dir també que la majoria de comentaris són molt reduccionistes i s’estalvien l’anàlisi profunda. Caldria partir de la base que les coses no passen per casualitat. Si bé en algun dels textos s’esmenta que això passa perquè Catalunya sí té una política científica, això no deixa de ser una vaguetat. En la meva opinió caldria anar a un cert detall com per exemple que tots els centres catalans tenen un Consell Assessor Científic que els guia sistemàticament; que alguns dels equips professionals i investigadors dels centres són molt competents; que els centres CERCA s’avaluen sistemàticament cada 4 o 5 anys; que des de la I-CERCA, la Direcció General de Recerca, Direcció General de Recerca i Innovació en Salut, es fa una tasca de seguiment i resolució de problemes molt intensa, planificació estratègica, fusions, etc.

En ambdós textos s’entreveuen lamentacions perquè a Espanya no hi passa el mateix. Bé, doncs una darrera l’altra cal prendre les decisions adequades a Espanya perquè hi passin més coses dignes d’exaltació. No es tracta de dir sinó de fer, amb discreció i efectivitat. Sense biaixos ni tics que desviïn els diners fora dels nuclis de qualitat. Les oportunitats per Espanya són molt grans però no sembla que gairebé ningú les detecti i les aprofiti. Ans al contrari, la concessió de control del sector públic està conduint les institucions de recerca cap a camins de pedres.

Living Lab a CIMNE-CERCA

Dimarts vaig assistir a una comissió executiva a CIMNE, al Campus Nord de la UPC. Mentre hi arribava caminant vaig veure que damunt de l’edifici FLUMEN de CIMNE / UPC hi havia una mena de carpa blanca. Afinant la vista amb detall vaig veure que es tractava d’una de les estructures inflables que són producte de la tecnologia de CIMNE.

CIMNE en els darrers anys ha desenvolupat una línia de recerca per produir estructures inflables d’alta resistència, de fàcil muntatge i transport. La seva aplicació és diversa (ponts, carpes, envans, hangars…). Addicionalment ha anat més enllà i ha creat també les empreses spin-off, com BuildAir i altres, que estan fent possible comercialitzar aquesta tecnologia en diversos sectors. Em va plaure molt veure que CIMNE creu en la seva tecnologia i la utilitza per equipar el seu nou edifici.

Darrera d’aquesta seqüència d’accions de recerca i innovació hi ha molt esforç, idees, patiment… però tot va en la direcció de generar un impacte important. Treballant així, les tecnologies disruptives catalanes (el que anomenem Catalan Technology) ben aviat formaran part de les nostres cases, jardins, vehicles, etc.

El cas de CIMNE, és però, especial. És un Living Lab (paradigma de la nova tecnologia) just al costat de la caserna del Bruc (paradigma de…). El contrast està garantit. Us convido a passar-hi per davant i visitar-ho. Deixeu-vos sorprendre.

Recordarem el 22 d’abril

Ahir es van alinear els astres i van tenir lloc una sèrie d’esdeveniments molt positius per als centres CERCA. En realitat no és una conseqüència astrològica sinó resultat d’una feinada impressionant, acurada, efectiva i oportuna que dóna els seus fruits.

L’ICFO va obtenir el reconeixement HRS4R de la Comissió Europea. Al mateix temps I2CAT va guanyar quatre projectes europeus H2020 del programa de mòbils 5G: SONATA, CHARISMA, SESAME i SG-Xhaul, un dels quals està liderat per l’institut. Destacadament, l’IBEC va obtenir el reconeixement Severo Ochoa del MINECO, i el CRM va obtenir el reconeixement María de Maeztu per la BARCELONA GRADUATE SCHOOL OF MATHEMATICS (BGSMath), una autèntica fita estructural del sistema de recerca català.

També vam ser coneixedors que al Dr. Manolis Kogevinas del CREAL l’han fet president de la International Society for Environmental Epidemiology. Finalment, més enllà del sistema CERCA, al nostre sector privat, l’empresa Grífols obté crèdit de 100 milions d’Euros del pla Juncker de la UE per a recerca i innovació en derivats del plasma. També una gran notícia.

Bé, sense ser autocomplaent, unes setmanetes a aquest ritme i potser sí tindrem el primer Nobel català abans de 15 anys, si se’m permet la llicència! Cal seguir plantejant nous reptes ambiciosos i anar-los assolint.

Bon Sant Jordi!

CERCA lidera Europa en ERC PoC

Aquesta setmana s’han fet públiques més concessions de l’European Research Council (ERC) pel que fa a la convocatòria de Proof of Concept (PoC). Aquesta convocatòria, considerada estratègica perquè, a partir de la qualitat de resultats científics, obre vies cap a la comercialització d’aquests resultats, és encara incipient a Europa. Va començar fa uns 3 anys, i en total s’han fet 229 concessions.

Analitzant les dades disponibles, CERCA lidera a Europa l’obtenció d’ERC PoC per part dels grans sistemes de centres de recerca.

CERCA té 10 ajuts (3 només a la darrera concessió d’aquesta mateixa setmana), mentre que CNRS en té 6, Max-Planck 5, i el CSIC 3.

La Institució que més n’ha obtingut és el Wiezmann Institute of Science, amb 12, i la Universitat d’Oxford amb 11. Just darrera ja continua CERCA.

Aquest mostra la preocupació dels investigadors dels centres CERCA per fer una recerca d’alt nivell i alhora poder-la aplicar per a un aprofitament comercial, social, etc. Poc a poc l’històric gap es va desdibuixant, i els centres de recerca hi contribueixen de manera destacada.

Podeu trobar més informació en aquest enllaç.

Qui ens representa a l’OECD?

L’OECD acaba de publicar un estudi titulat “Promoting Research Excellence: New approaches to Funding”

Una bona part de l’estudi està dedicat als centres d’excel·lència (CoE) als països de l’OECD.

L’estudi arriba a conclusions que ens són familiars a CERCA, com “CoEs’ freedom for managing research funds is seen as crucial. They usually have faster and more flexible recruitment processes”. O També esmenta la seva habilitat per captar talent. I curiosament destaca “strict financial rules, such as those that prohibit carrying funds over from year to year, may lead to inefficient use of the available resources” .

Sobre el context on es troben, diu “The activities of CoEs can spill over and create positive externalities” i sobre els recursos que mobilitzen l’informe esmenta que “CoEs can raise additional funds to extend their research activities. Important sources of external funding include competitive project funding and private investment”.

Curiosament, l’estudi no inclou ni Catalunya, ni a CERCA, ni tampoc a centres espanyols. Per què, us podeu preguntar?

Doncs a la pàgina 43 de l’informe es pot llegir que el qüestionari  es va distribuir per part de la OECD als “experts” dels diferents països d’aquesta organització, i només es van rebre 20 respostes entre les quals no hi havia la de l’estat espanyol!!! Però sí la d’Alemanya i a més la de 6 Länder alemanys!

Alguna cosa no està funcionant bé en l’estat que ens “empara”.

CED, el centre degà de la xarxa CERCA

Ahir, feliçment, el Centre d’Estudis Demogràfics va celebrar el seu 30è aniversari als espais del Parlament de Catalunya.  L’acte va comptar amb els seus fundadors, el Molt Honorable Jordi Pujol, el Magnífic Rector de la UAB l’any 1984, Antoni Serra-Ramoneda, i l’incombustible  Professor erudit Jordi Nadal. Inicialment la Presidenta del Parlament va presidir l’acte i hi van intervenir els dos subdirectors, la gerent i la directora actual, l’Anna Cabré. Es va fer un recorregut pels moments històrics que ha viscut el CED i alhora vam poder apreciar com ha canviat la recerca i les seves orientacions al llarg d’aquestes tres dècades (època Laporte, època Mas-Colell, etc.).

Pel que fa a continguts, es van fer afirmacions de gran interès provinents del camp de la demografia. La directora va plantejar una mena de joc als assistents per endevinar quines tres d’entre sis frases eren certes. El resultat va ser:

  1. Ara a Catalunya neixen més criatures que 30 anys enrere.
  2. Cada hora es guanyen 12 minuts d’esperança de vida.
  3. Al segle XXI ha crescut el pes demogràfic de Catalunya al Món.

També el Dr. Albert Esteve va presentar un nou model de representació de dades demogràfiques en tres dimensions que va aclaparar l’interès dels assistents.

Es van explicar incomptables anècdotes sobre com es va fer la captació de talent fa 30 anys per “fitxar” la directora, sobre com es va plantejar la creació del CED a la Generalitat, com la UAB va acollir entusiastament el CED al campus, sobre la primera ubicació del CED, etc.

Un jornada històrica per al més històric dels CERCA. Aviat vindran al darrera CRM, CIMNE, IFAE, CVC,…

Catalunya / CERCA: progressió internacional ascendent

Vull fer pública una dada inèdita que és el percentatge que representa la producció científica de Catalunya l’any 2010 respecte a d’altres territoris. Respecte al món (1,04%) i respecte a la UE 25 (2,92%), en ambdós casos Catalunya segueix una trajectòria ascendent malgrat les restriccions d’entorn a les que està sotmesa la recerca del país. L’any 2010 a Catalunya es van publicar 13.287 articles científics. En 10 anys la producció científica de Catalunya s’ha gairebé triplicat. Això és només explicable pel canvi de model pel que va optar Catalunya amb la implantació d’ICREA, la creació dels centres CERCA, i la professionalització de les agències de gestió i avaluació de la recerca, principalment l’AGAUR. Les dades han estat calculades pel grup BAC, Eduard Suñén, Raül Méndez i Lluís Rovira (CERCA-FCRI), en base a les dades de NSI (National Science Indicators) i NCR (National Citation Report for Spain) de Thomson Reuters.

Aquesta bona notícia ve amanida amb la recent publicació d’un rànquing d’institucions de recerca (Excellence Mapping) basat en els Highly Cited Papers (entre els 10% més citats) que publica cada institució, per disciplina. Aquest rànquing ha estat elaborat per  Lutz Bornmann, investigador en Ciències Socials de la Max Planck Society, i comprèn aquelles institucions que entre 2005 i 2009 han publicat més de 500 papers indexats per SCOPUS i citats fins a 2011. L’aplicació d’aquest rànquing als centres CERCA és complexa ja que en el període 2005-2009 molts centres CERCA a Catalunya encara estaven en període de creació/consolidació per tant, difícilment podien arribar al mínim de papers requerit. I al mateix temps, la complexitat en la governança institucional associada a alguns CERCA fa que la signatura bibliogràfica no estigués encara estandarditzada en el període de referència. Tot i així, hom pot trobar a alguns CERCA com són ICFO, IFAE, IRTA, Agrotecnio, IMIM, VHIR, IDIBAPS, IDIBELL, IGTP entre els que hi apareixen. Concretament, ICFO lidera a nivell mundial en aquest rànquing les institucions de l’àmbit de física i astronomia, la qual cosa representa una gran fita per a la recerca catalana.

No hi ha dubte que si aquest rànquing es calculés per a una finestra temporal més recent no només apareixerien més centres CERCA sinó que el seu impacte seria molt major segons les dades preliminars de què disposem que apunten en aquesta direcció.

Per tant, Catalunya es posiciona millor a nivell internacional, augmenta la visibilitat de les seves institucions, i entra a la lliga dels millors en algunes àrees. Ara ens cal no deixar-nos d’imaginar noves fites i nous reptes per a la propera dècada, tot i essent conscients de les importants restriccions que afecten la base científica del país.

Cinc centres CERCA amb finançament de La Caixa

La setmana passada va tenir lloc un acte al Cosmocaixa on es presentaven cinc projectes de transferència desenvolupats per cinc centres CERCA amb finançament, principalment de La Caixa. Els centres esmentats eren CRG, IBEC, ICFO, ICIQ, i IRB Barcelona. L’acte va estar presidit per Jaume Lanaspa, director general de la Fundació La Caixa, i Andreu Mas-Colell, conseller d’Economia i Coneixement i President de CERCA.

L’acte és rellevant en diversos sentits. En primer lloc perquè el seu contingut és estratègic en l’aspecte que a Catalunya ens cal que els resultats de la recerca que anem obtenint es tradueixin en innovacions útils a nivell econòmic i/o social. I això és justament l’orientació que portava la contribució de La Caixa en aquests projectes.

També ho és perquè contribueix a consolidar tota una línia d’actuacions que apunten al mateix objectiu, com són PROVA’T (CERCA), els ajuts Proof of Concept (ERC), principalment.

I és rellevant també pel ressò que s’ha fet de l’acte. Un país que vulgui tenir reconeixement en recerca al món ha de complir almenys tres elements: tenir una recerca de qualitat, que la seva societat sigui sensible als avenços científics i que els seus resultats de la recerca siguin transferits als sectors econòmics i socials del mateix país.

De forma anecdòtica, un dels ponents científics va declarar haver gaudit d’una beca Fulbright de La Caixa fa més de dues dècades, cosa que va ser celebrada pels assistents. Esperem d’aquí a dues dècades més que puguem celebrar molts casos d’èxit més a nivell científic amb el suport de La Caixa. Aquesta constància és el que aporta confiança a un sistema de recerca i innovació.

El seguiment de Prova’t als centres CERCA

En aquests moments des de la Institució CERCA i juntament amb la Direcció General de Recerca de la Generalitat estem fent el seguiment dels projectes de la Convocatòria PROVA’T que es va llançar l’any 2011. En termes generals, i encara amb el procés obert, s’aprecia l’obtenció d’uns resultats preliminars de gran qualitat, que ja a mig projecte fan pensar en l’assoliment de grans fites a nivell de comercialització d’algun dels productes o prototips que estem analitzant.

Les desviacions econòmiques sobre el que estava previst semblen ser molt petites, i l’assoliment gradual de fites avança amb normalitat. Resta ara veure com els auditors FEDER de la UE encaixen aquestes justificacions, sobretot pel fet que per primera vegada s’està finançant amb fons FEDER projectes de transferència i concretament alguns conceptes com personal o despeses generals associades al projectes, per exemple.

En paral·lel destaca l’entusiasme dels responsables dels projectes que posen de manifest que PROVA’T constitueix un nou recurs, fins ara inexistent, que permet salvar el buit en la cadena d’esdeveniments que porten a l’obtenció d’un nou producte de base tecnològica. Fins ara, únicament si alguna empresa ho considerava oportú, s’acabava desenvolupant el prototip, amb un elevat risc i la cessió d’una bona part dels futurs beneficis econòmics a l’empresa. Ara, els centres CERCA poden retenir més valor dels seus resultats i posar al mercat un producte ja més elaborat, molt més atractiu per al sector privat emprenedor. Únicament l’European Research Council amb la convocatòria Proof of Concept (PoC) finança el mateix tipus de concepte.

Tota aquesta informació és cabdal per si mateixa donades les circumstàncies. Hi ha, a més, la possibilitat d’emprendre una nova convocatòria PROVA’T adreçada als centres CERCA. De fet, òptimament fora bo incorporar dins la convocatòria una part de subvenció i una part de FEDER i així evitar que bons projectes a presentar es quedin pel camí per qüestions estrictament econòmiques. Possiblement PROVA’T tal com està concebut, podria ser cofinançat per l’agència catalana que s’ocupa de la innovació, ACCIÓ, en base a la seva finalitat.

Accés als projectes Prova’t seleccionats.

CERCA al 7è Programa Marc

Els centres CERCA han tingut una participació destacada en el 7è Programa Marc de la Unió Europea entre 2007 i 2012. Les dades de què disposem, les quals encara són incompletes per a 2012, indiquen que en el seu conjunt els centres CERCA han captat 180 Milions d’Euros en aquest període, essent CERCA el primer col·lectiu receptor de fons europeus competitius a Catalunya (i  també a l’Estat espanyol!) per damunt del conjunt de les universitat catalanes (156 Milions d’Euros), i d’altres agrupacions com els centres CSIC a Catalunya.

Aquesta participació és també significativa perquè segueix una progressió creixent, perquè es lideren molts projectes (178 en total, i alguns instituts n’arriben a coordinar 22, 16, 13, 10…), i perquè aproximadament 1 de cada 3 sol·licituds de projectes fetes són concedides, mentre que, per exemple, a les universitats és 1 de cada 5.

En una anàlisi més fina, sorprèn alguna dada com, per exemple, que els 178 projectes coordinats dels centres CERCA aporten un total de 104 Milions d’Euros, mentre que les universitats catalanes, que fan un magnífic esforç per coordinar projectes (185 projectes) capten 76 milions d’Euros.

Per tant, en conclusió, més enllà de la ja molt comentada dada de captació d’ajuts ERC, es demostra també que la participació de CERCA a la resta de programes i convocatòries del 7PM és excel·lent, i és una participació de qualitat, i que va a més a mesura que passa el temps. Aquesta dinàmica és una garantia per fer front a les davallades pressupostàries en recerca competitiva en l’entorn de l’Estat, ja que ens fa menys dependents i alhora incrementa les capacitats  i el prestigi científic de CERCA.


Font: ACC1Ó (des. 2012)