L’oasi argentí: Instituto Leloir

La setmana passada vaig tenir l’oportunitat de visitar algunes institucions argentines de recerca. Entre elles volia destacar l’Instituto Leloir, un centre de recerca biomèdic també actiu en agrigenòmica amb estàndards europeus, és a dir, una perla, un oasi dins un context on la manca de recursos i la intervenció publica dificulten o frenen el desenvolupament de la recerca. No és casualitat que poc temps abans que jo, visités el centre l’Iain Mattaj, el director de l’EMBL.

En el Leloir hi conflueixen diverses coses: un ferm finançament, diversificat i constant, basat en endowment (un milió de dollars anual), personal pagat pel CONICET, ingressos competitius de l’Institut Nacional de Salut dels Estats Units o del centre de recerca Howard Hughes, per exemple, i ingressos d’altra espècie, alguns tan originals però alhora efectius (1 milió de dòlars anual) com les rendes per l’explotació agrícola d’uns terrenys en propietat.

L’Instituto destaca també per ser una fundació on els membres del patronat són científics triats democràticament entre els seus investigadors. Efectua una avaluació externa i internacional cada tres anys, amb efectes econòmics sobre el finançament de cada un dels 24 grups de recerca que hi treballen. Els caps de grup són triats amb processos oberts i internacionals. I fan transferència de coneixement, encara que subcontracten a una oficina externa (Inis Biotech) per fer-ho.

Visitar-lo és una bona experiència, fins i tot si ho feu de forma virtual.

CERCA flagships

El dia 26 d’octubre es van fer públics els resultats de la convocatòria Severo Ochoa, i entre els guardonats hi figurava el Centre de Regulació Genòmica (CRG).

Els darrers dies s’han fallat els Premis Nacionals de Recerca a Catalunya, i la categoria de Talent Jove s’ha atorgat al biòleg Dr. Ben Lehner, Professor d’Investigació i cap de grup junior al CRG, en la disciplina de Biologia de Sistemes. Aquests dos fets més d’altres en la mateixa direcció apuntalen la recerca feta al CRG com una de les més emblemàtiques del nostre sistema.

També l’Institut de Física d’Altes Energies (IFAE) ha rebut el Severo Ochoa en la darrera convocatòria. I avui dimarts 6 de novembre l’IFAE presenta al CosmoCaixa una conferència del Professor Higgs, que va generar la teoria del Bossó de Higgs, línia de recerca treballada brillantment des del mateix IFAE, en la persona de la Dra. Martine Bosman, entre d’altres. Una altra mostra doncs de la potència científica de la recerca d’un centre català.

L’IC3, l’Institut Català del Clima, avui ha acollit la reunió europea de l’ECOMS, que aplega els tres principals projectes de predicció climàtica a mig termini, SPECS, NACLIM i EUPORIAS, que marcaran en la seva discussió de resultats la política europea de predicció climàtica Horizon 2020, i la seva aplicació per al consum de serveis de predicció climàtica. Per tant, un altre centre CERCA com a protagonista d’una acció de primer nivell científic a nivell europeu.

I finalment destacar que també avui ha tingut lloc una jornada sobre les convocatòries del Consell Europeu de Recerca (ERC) a la UPF, i els casos d’èxit que s’han exposat, dos de tres, corresponien a centres CERCA en les persones del Dr. Manel Esteller (IDIBELL) i del Dr. Romain Quidant (ICFO). Per tant, un nou èxit de la recerca de primer nivell catalana. Afegir també que s’ha parlat de la convocatòria SINERGY de l’ERC, i que d’entre les 700 propostes que es van presentar, sembla ser que hi ha una selecció en una short list de 16 projectes, entre els qual n’hi ha un liderat per un centre CERCA. Arribar aquí ja és una fita en sí mateix, però caldrà estar a l’expectativa les properes dues setmanes per veure com es resol aquest tema, i veurem si podem així proposar-vos noves celebracions sobre la recerca catalana.

Això és només una mostra però amb certa freqüència hi ha esdeveniments com els que aquí s’esmenten. Per sort, els reptes es van transformant en casos d’èxit.

CERCA lidera la captació d’ajuts ERC a l’Estat espanyol

El primer col·lectiu d’investigadors que apleguen ajuts de l’European Research Council a l’Estat espanyol és CERCA. En total són 53 els investigadors de centres CERCA que han obtingut un ERC Grant fins a dia d’avui, mentre que el CSIC a tot l’estat espanyol n’obté només 28. Altres dades de contrast són, per exemple, que globalment les universitats catalanes en capten 32, i les universitats espanyoles (sense les catalanes) 36. També, ICREA, si se la considera com a institució diferenciada, en té 46, dels quals alhora 25 són investigadors que treballen als centres CERCA.

Atenent a la dificultat d’obtenció d’aquests ajuts (Starting Grant, Advanced Grant i Proof of Concept), basats únicament en criteris de qualitat científica, sense cap mena de repartiment per quotes territorials ni d’altra mena, la dada té un pes elevat pel que fa a la consideració de la concentració d’excel·lència científica a nivell d’institucional. Les polítiques d’atracció de talent, d’internacionalització de la recerca, d’avaluació, de transferència, molt presents a CERCA, conflueixen i contribueixen a generar aquest espectacular resultat.

També és molt destacable que els 3 únics ajuts Proof of Concept de l’ERC que han arribat a l’Estat espanyol ho han fet a l’ICFO i al VHIO, que són també centres CERCA. Això reforça aquest lideratge en investigadors considerats internacionalment de primer nivell.

 

CERCA 2 – Barça 1

Recentment, el 6 de setembre, en un apartat “semàfors” d’un dels principals diaris del nostre país apareixien dos investigadors destacats dels centres CERCA. Per una banda, Roderic Guigó, del Centre de Regulació Genòmica, apareixia com a líder del projecte Encode, projecte que representa la continuació del mític HUGO (Human Genome). Al seu costat, Josep Baselga, de l’Institut d’Oncologia de la Vall d’Hebron (VHIO), hi sortia pel seu nomenament com a director del Memorial Sloan-Kettering Hospital de Nova York, el millor centre del món per al tractament del càncer.

Més avall, el futbolista barcelonista Xavi Hernàndez hi era destacat per haver guanyat el premi Princep d’Astúries de l’Esport.

Potser aquest mes de setembre algunes coses estan canviant al nostre país. És encoratjador que per una vegada la ciència de qualitat que es fa a Catalunya tingui més visibilitat mediàtica als mitjans que el futbol. Malgrat que no es poden comparar pomes amb peres, és una gran notícia que la recerca sigui “notícia” més enllà dels àmbits estrictament científics perquè dignifica la professió, contribueix a generar noves vocacions de joves investigadors i estudiants, perquè la ciència és una activitat constructiva que val la pena posar en valor i que pot contribuir a portar-nos a una economia del coneixement i, sobretot, perquè els nostres investigadors estan competint a la Champions a nivell mundial i cal que els catalans ho sapiguem.

Una altra constatació d’aquesta nova orientació és que enguany el pregó de les Festes de la Mercè de Barcelona l’ha fet un investigador d’un centre CERCA, concretament en Lluís Torner, director de l’ICFO. Això suposa un canvi rellevant en el perfil dels pregoners, situant a un científic al capdamunt social de tots els “gremis” de la ciutat. Permeteu-me que destaqui unes paraules del seu pregó per acabar aquest text:

“’Fins aquí se sap’ defineix una frontera, una línia borrosa i contínuament canviant que separa allò conegut d’allò desconegut per a la humanitat al llarg del temps. El projecte del qual us parlem té a veure amb fer avançar la línia endavant, i fer de Barcelona un lloc únic al món per fer-ho”

Benvingut “Mr. Severo Ochoa”


Dimecres 11 de juliol de 2012 es publicava al BOE la segona convocatòria de Severo Ochoa (SeO) adreçada a centres i unitats de recerca d’excel·lència.

Enguany la nova SeO presenta algunes innovacions com la fusió de les dues fases anteriors en una de sola, que aplega memòria de la trajectòria científica i projecte de futur.

Però hi ha alguns punts que criden l’atenció especialment des de la meva perspectiva. Per exemple la transferència de coneixement és absent a SeO. El concepte modern de recerca que inclou al final la transferència no encaixa amb la recerca d’excel·lència dels centres que dissenya l’Estat. No deixa de ser curiós, quan les principals institucions mundials de recerca són sovint  alhora líders en transferència de coneixement! També crida l’atenció que en base al pressupost es pot deduir que la convocatòria SeO només finançarà a 5 institucions. Això sembla insuficient per a un estat que voldria ser present al panorama internacional de la ciència, especialment quan la finalitat de la convocatòria és enfortir les capacitats estratègiques de la recerca fonamental a centres de recerca.

Comentar també que SeO demana als centres candidats les avaluacions que han sofert recentment. Afegir en aquest punt que les avaluacions CERCA prenen i prendran especial rellevància en aquest context sobretot en la propera edició.

Alguns centres CERCA com ICFO, IRB Barcelona, CREI ( a través de la BGSE) ja van obtenir el SeO l’any passat. Enguany molts altres centres han seguit una progressió científica creixent i estan preparats per fer bones propostes guanyadores. Segur que pel 6 d’agost 2012, termini de SeO, les propostes seran damunt la taula. Si el mateix esforç que s’està fent des dels centres CERCA és també present a la banda de l’avaluació del SeO el resultat de la convocatòria pot ser molt interessant. Benvingut, doncs, “Mr. Severo Ochoa”.

El factor multiplicador CERCA

Avui hem publicat al web d’I-CERCA un estudi fet a partir de les dades pressupostàries 2011 dels centres CERCA. Les dades mostren que els centres tenen un efecte multiplicador sobre la captació de finançament extern.  Concretament, com a mitjana, per cada euro que aporta la Generalitat (33% del total), el centre el complementa amb dos més provinents d’altres fonts de finançament.

És una mitjana, però si anem a casos concrets més extrems, trobem, per exemple, que el CIMNE obté un 6,89% dels ingressos de la Generalitat. Això significa que tota la resta d’ingressos els capta d’altres fonts, cosa que suposa un gran esforç.  Caldrà pensar properament quin ha de ser el límit de la inversió pública basal cap els centres de recerca per permetre o per no malmetre la seva intensiva activitat de recerca i transferència.

Cal dir també que no tots els sectors o disciplines es comporten igual i que, per tant, un centre proper a les enginyeries pot tenir ratis molt diferents de centres vinculats a d’altres temàtiques de treball.

Aquesta dada mostra el gran dinamisme als centres de recerca de Catalunya i, mostra també, una evolució molt positiva que s’ha produït en els darrers anys. Cal dir però, que la dada té una certa trampa si se’m permet la llicència. Aquí no es contempla el valor del personal investigador adscrit als centres CERCA que en realitat està contractat per altres institucions, principalment les universitats, hospitals, CSIC, etc. Aquest personal representa una xifra econòmica considerable que no figura en els pressupostos esmentats.

Malgrat això, l’efecte d’arrossegament o multiplicador dels centres CERCA segueix essent vigent i la seva capacitat d’ingressar fons competitius és gran i creixent. La minoració de fons destinats al Plan Nacional espanyol segur que tindrà un efecte sobre aquesta captació competitiva, encara que l’optimització en l’obtenció de fons europeus i internacionals pot equilibrar parcialment aquesta mancança.