Eficiència de la despesa

Sovint ens queixem que Catalunya és un país amb baixa inversió o despesa en R&D respecte al PIB. De fet, si hom analitza les dades es pot veure com la part pública d’aquesta despesa és prou estable i digna. Malgrat tot, recomano també analitzar el PIB per càpita en paral·lel, ja que l’Estat espanyol està aproximadament 25-30% per sota, segons aquest darrer indicador, per exemple, respecte a Suècia. Per tant això també ens allunya de la despesa en recerca respecte a aquestes potències escandinaves.

Però aquest text no vol anar referit a això. Avui em volia referir a les capelletes i com de cares són aquestes. L’eficiència de la despesa és un tema cabdal per a un país com a Catalunya amb recursos limitats. A més capelletes, més dispersió i duplicació de la despesa, per tant, menys eficiència. Habitualment els gerents de les institucions tenen molta cura que dins de cada centre o institució, la despesa s’optimitzi. I puc acreditar que s’han fet grans esforços en aquest sentit al país en els darrers anys. Ara bé, si hom analitza la despesa entre institucions, aquí hi ha un univers de millora. El programa SUMA ha contribuït a l’eficiència de la despesa en base a la fusió d’institucions principalment. Però el nostre sistema és complex i encara cal fer molta feina. Per exemple, en el cas del suport a la innovació, no només diferents administracions sinó fins i tot diferents part de l’administració tenen polítiques d’innovació solapades i no sempre coincidents. Això és car, poc eficient i poc efectiu com així s’ha demostrat amb la posició discreta de Catalunya dins d’Europa en matèria d’innovació. Però no voldria fer sang amb aquesta qüestió perquè vull pensar que s’estan identificant aquestes situacions i els responsables hi posen remei.

Un altre clàssic de despesa ineficient són els governs de coalició. La literatura científica en ciències polítiques argumenta que quan diferents partits comparteixen un sol govern les polítiques no són òptimes per al ciutadà perquè tot surt més car. I això, també ho tenim a Catalunya. Bé, caldrà anar posant seny, intentar fer accions ben coordinades entre les diferents parts de la Generalitat i també amb d’altres administracions, evitar crear noves capelletes, i esperar que el vot dels ciutadans “empoderi” un sol partit que tingui bones idees en recerca i innovació.

L’IVA i els centres CERCA

Els centres CERCA desenvolupen una activitat econòmica que és Recerca Científica i Tècnica, activitat subjecta a IVA, i que origina dret a deducció de les quotes suportades seguint les disposicions d’aquest impost.

En aquest escenari, 13 centres CERCA (IMPPC, IRTA, ICIQ, ICRA, IFAE, ICP, IDIBELL, IREC, ICFO, IMIM, CRG, IRB i CED) tenen o han tingut inspeccions de l’Agència Tributària espanyola recentment. Dues s’han resolt favorablement, set estan en curs, tres són al Tribunal Econòmic Administratiu de Catalunya (TEAC), i un d’ells ha passat a una prorrata de l’1% de retorn d’IVA.

En un univers paral·lel, el CSIC i els seus 150 centres, han vist publicada al BOE núm. 221, de dijous 11 de setembre de 2014, pàgina 71109, una resolució per la qual es publiquen els seus comptes anuals 2013. En el punt 1.4, s’estableix que durant 2013 al CSIC se li ha aplicat una prorrata definitiva de retorn d’IVA del 80%. Com a CERCA, felicitem al CSIC pel tractament fiscal que té aquesta institució estatal. Addicionalment, és destacable que només el 4% dels ingressos del CSIC provenen de la recerca contractada i la prestació de serveis. En canvi, en els centres CERCA, aquesta xifra era del 27% l’any 2011, segons l’informe 13/2013 de la Sindicatura de Comptes de Catalunya sobre els comptes anuals dels Centres de Recerca. A 2013 l’evolució d’aquesta xifra ha estat encara de majors ingressos per aquest concepte.

Bé, i per tot això ens preguntem perquè s’està aplicant pressió i rigor fiscal al centres CERCA per part de l’Agència Tributària espanyola, fins a provocar-los dificultats econòmiques importants pels aprovisionaments de retorn d’IVA, mentre els seus expedients no es resolen al TEAC en els propers anys?

Per què els centres CERCA no podem tenir un retorn pactat via prorrata del 80% com té el CSIC per als seus 150 centres? Sobretot fonamentat en què els CERCA són molt més propers a les activitats econòmiques que generen retorn d’IVA.

Aquest matí hem tractat aquestes qüestions amb l’Agència Tributària de Catalunya, i esperem així poder arribar a tenir una interlocució efectiva amb l’Agència Tributària espanyola per a obtenir respostes satisfactòries a les preguntes que fem.

Qui ens representa a l’OECD?

L’OECD acaba de publicar un estudi titulat “Promoting Research Excellence: New approaches to Funding”

Una bona part de l’estudi està dedicat als centres d’excel·lència (CoE) als països de l’OECD.

L’estudi arriba a conclusions que ens són familiars a CERCA, com “CoEs’ freedom for managing research funds is seen as crucial. They usually have faster and more flexible recruitment processes”. O També esmenta la seva habilitat per captar talent. I curiosament destaca “strict financial rules, such as those that prohibit carrying funds over from year to year, may lead to inefficient use of the available resources” .

Sobre el context on es troben, diu “The activities of CoEs can spill over and create positive externalities” i sobre els recursos que mobilitzen l’informe esmenta que “CoEs can raise additional funds to extend their research activities. Important sources of external funding include competitive project funding and private investment”.

Curiosament, l’estudi no inclou ni Catalunya, ni a CERCA, ni tampoc a centres espanyols. Per què, us podeu preguntar?

Doncs a la pàgina 43 de l’informe es pot llegir que el qüestionari  es va distribuir per part de la OECD als “experts” dels diferents països d’aquesta organització, i només es van rebre 20 respostes entre les quals no hi havia la de l’estat espanyol!!! Però sí la d’Alemanya i a més la de 6 Länder alemanys!

Alguna cosa no està funcionant bé en l’estat que ens “empara”.

Consolidació de CERCA i l’inici de curs acadèmic

Molt recentment la Sindicatura de Comptes de Catalunya ha fet públic l’Informe 13/2013 sobre “Centres de Recerca de Catalunya: Comptes anuals, Exercici 2011”. En aquest estudi s’agreguen els balanços de situació a 31 de desembre 2011 i els comptes de pèrdues i guanys de 2011 de tots els centres CERCA així com també de la Institució CERCA.

És un document important per contingut i forma. Primer perquè aflora oficialment xifres com ara que l’actiu global dels centres CERCA per a 2011 arriba gairebé als 1000 milions d’Euros. O que els ingressos per activitats van ser en conjunt de 314 milions d’Euros. També, que hi treballem quasi 6.000 persones, de les quals només un 14% s’ocupen de l’administració dels centres. Al document, podem veure que hi ha 7 centres amb més de 250 treballadors, 8 entre 100 i 250, 18 entre 50 i 100, i 14 amb menys de 50. I, pel que fa a la forma, el document reconeix al conjunt de centres i a la Institució CERCA com a actors destacats dins el seu sector prenent-los com a referència d’anàlisi econòmica i organitzativa.

D’altra banda el passat divendres va tenir lloc l’acte d’inauguració del curs acadèmic 2013/1014 a les universitats de Catalunya, a Girona. El conseller Mas-Colell va fer un discurs farcit de recomanacions per als governs de les universitats, orientades cap a la internacionalització, cap a la major eficiència, cap a sobrepassar la cotilla de la governança universitària actual. Va apel·lar a l’habilitat, el coratge i la saviesa de les universitats per superar aquests moments on la despesa pública no pot anar més enllà. I va llançar algun repte com que la recerca pugui generar riquesa econòmica per a Catalunya. Això ens inclou als centres CERCA i n’hem de prendre bona nota per seguir liderant els processos de la societat del coneixement que volem per Catalunya.

Us podeu descarregar el text sencer aquí.

Finalment, desitjar-vos bona i participativa Diada en aquests moments tan especials que viu el nostre país.

El seguiment de Prova’t als centres CERCA

En aquests moments des de la Institució CERCA i juntament amb la Direcció General de Recerca de la Generalitat estem fent el seguiment dels projectes de la Convocatòria PROVA’T que es va llançar l’any 2011. En termes generals, i encara amb el procés obert, s’aprecia l’obtenció d’uns resultats preliminars de gran qualitat, que ja a mig projecte fan pensar en l’assoliment de grans fites a nivell de comercialització d’algun dels productes o prototips que estem analitzant.

Les desviacions econòmiques sobre el que estava previst semblen ser molt petites, i l’assoliment gradual de fites avança amb normalitat. Resta ara veure com els auditors FEDER de la UE encaixen aquestes justificacions, sobretot pel fet que per primera vegada s’està finançant amb fons FEDER projectes de transferència i concretament alguns conceptes com personal o despeses generals associades al projectes, per exemple.

En paral·lel destaca l’entusiasme dels responsables dels projectes que posen de manifest que PROVA’T constitueix un nou recurs, fins ara inexistent, que permet salvar el buit en la cadena d’esdeveniments que porten a l’obtenció d’un nou producte de base tecnològica. Fins ara, únicament si alguna empresa ho considerava oportú, s’acabava desenvolupant el prototip, amb un elevat risc i la cessió d’una bona part dels futurs beneficis econòmics a l’empresa. Ara, els centres CERCA poden retenir més valor dels seus resultats i posar al mercat un producte ja més elaborat, molt més atractiu per al sector privat emprenedor. Únicament l’European Research Council amb la convocatòria Proof of Concept (PoC) finança el mateix tipus de concepte.

Tota aquesta informació és cabdal per si mateixa donades les circumstàncies. Hi ha, a més, la possibilitat d’emprendre una nova convocatòria PROVA’T adreçada als centres CERCA. De fet, òptimament fora bo incorporar dins la convocatòria una part de subvenció i una part de FEDER i així evitar que bons projectes a presentar es quedin pel camí per qüestions estrictament econòmiques. Possiblement PROVA’T tal com està concebut, podria ser cofinançat per l’agència catalana que s’ocupa de la innovació, ACCIÓ, en base a la seva finalitat.

Accés als projectes Prova’t seleccionats.

CERCA al 7è Programa Marc

Els centres CERCA han tingut una participació destacada en el 7è Programa Marc de la Unió Europea entre 2007 i 2012. Les dades de què disposem, les quals encara són incompletes per a 2012, indiquen que en el seu conjunt els centres CERCA han captat 180 Milions d’Euros en aquest període, essent CERCA el primer col·lectiu receptor de fons europeus competitius a Catalunya (i  també a l’Estat espanyol!) per damunt del conjunt de les universitat catalanes (156 Milions d’Euros), i d’altres agrupacions com els centres CSIC a Catalunya.

Aquesta participació és també significativa perquè segueix una progressió creixent, perquè es lideren molts projectes (178 en total, i alguns instituts n’arriben a coordinar 22, 16, 13, 10…), i perquè aproximadament 1 de cada 3 sol·licituds de projectes fetes són concedides, mentre que, per exemple, a les universitats és 1 de cada 5.

En una anàlisi més fina, sorprèn alguna dada com, per exemple, que els 178 projectes coordinats dels centres CERCA aporten un total de 104 Milions d’Euros, mentre que les universitats catalanes, que fan un magnífic esforç per coordinar projectes (185 projectes) capten 76 milions d’Euros.

Per tant, en conclusió, més enllà de la ja molt comentada dada de captació d’ajuts ERC, es demostra també que la participació de CERCA a la resta de programes i convocatòries del 7PM és excel·lent, i és una participació de qualitat, i que va a més a mesura que passa el temps. Aquesta dinàmica és una garantia per fer front a les davallades pressupostàries en recerca competitiva en l’entorn de l’Estat, ja que ens fa menys dependents i alhora incrementa les capacitats  i el prestigi científic de CERCA.


Font: ACC1Ó (des. 2012)

L’Estat del benestar?

Entre octubre i desembre de 2012 algunes institucions de l’administració central de l’Estat espanyol van denegar subvencions a centres CERCA perquè un informe vinculant del Ministerio de Hacienda y Administraciones Públicas establia que “no es posible informar favorablemente la concesión de las ayudas…” en base a l’aplicació de l’article 20 de la Llei orgànica 2/2012 de 27 d’abril d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera.

Aquest fet, que considero discriminatori, no té precedents a Catalunya, ni a l’Estat espanyol, ni segurament a cap estat de dret. El fet que un estat denegui subvencions a un dels “seus” territoris pel fet que aquest ha incomplert l’objectiu d’estabilitat pressupostària per a 2011 és absolutament lamentable. I més quan aquest territori està aportant actualment i històricament fons i tributs desproporcionadament elevats cap al mateix Ministerio de Hacienda que provoca finalment l’esmentada denegació.

Aquests tipus de resolucions administratives mereixen ser neutralitzades a nivell polític així com també recursades a nivell administratiu. Cal que els responsables d’aquestes decisions per part de la “Administración Central del Estado” se n’adonin que no estan contribuint al creixement econòmic espanyol treballant d’aquesta manera. Per tant animo a les institucions afectades a lluitar cas per cas cada un d’aquests expedients fins a exhaurir les possibilitats legals per fer-ho.

La qüestió ja no és estrictament econòmica sinó que és un tema de coherència de la gestió pública i fins i tot de dignitat i igualtat de la ciutadania.

Europa versus Espanya

Recentment a la Jornada Connect-EU del 20 de setembre de 2012, coorganitzada per CERCA, AGAUR i ACC1Ó, la Sra. Josefina Enfedaque, responsable de comunicació de l’Espai Europeu de Recerca (European Research Area, ERA) a la Comissió Europea, va comentar que els diners del FP7 representen el 4% de la despesa en recerca a Europa, i que el 96% restant correspon als Estats de la UE amb pressupostos propis.

Aquesta afirmació així formulada porta a diverses interpretacions. Per exemple, si hi és inclosa o no la despesa privada en R+D, o si es refereix només a la recerca amb fons competitius, etc. Sigui com sigui, no deixa de ser curiosa aquesta dada ja que la impressió que volia donar la Sra. Enfedaque és que són realment els estats els que fan les aportacions importants per fer recerca a Europa.

Doncs bé, aquest comentari es contraposa amb la dada que possiblement enguany, per primera vegada a la història del nostre país, els fons competitius del FP7 captats a Catalunya han estat superiors als diners competitius de l’Estat espanyol que han arribat a Catalunya. Puntualitzant aquesta afirmació, dir que això no es produeix per la manca de competitivitat dels investigadors catalans, ja que des de fa molts anys Catalunya ha captat fons espanyols per damunt del que li correspondria per població, per PIB, etc.

El que ha passat en realitat són dues dinàmiques, una de bona i l’altra no tant, que s’han donat en paral·lel. Per una banda, els investigadors catalans han captat més fons europeus que mai en els darrers anys. I, en contraposició, l’Estat espanyol redueix any a any l’esquifit pressupost destinat a la recerca competitiva. El resultat és aquest canvi en l’estructura econòmica del finançament de la recerca que, tot i ser positiu, descobreix el baix finançament espanyol de la recerca i posa en risc el sistema d’investigació, i possiblement també la viabilitat d’Espanya pel que fa als seus sectors productius i a la seva economia.

Un cop més, aquelles institucions que abans hagin entès aquest canvi de dinàmica, o que s’hagin anticipat, o que tinguin un finançament privat molt elevat, etc. són les que es posicionaran millor per afrontar els anys que venen.

Benvingut “Mr. Severo Ochoa”


Dimecres 11 de juliol de 2012 es publicava al BOE la segona convocatòria de Severo Ochoa (SeO) adreçada a centres i unitats de recerca d’excel·lència.

Enguany la nova SeO presenta algunes innovacions com la fusió de les dues fases anteriors en una de sola, que aplega memòria de la trajectòria científica i projecte de futur.

Però hi ha alguns punts que criden l’atenció especialment des de la meva perspectiva. Per exemple la transferència de coneixement és absent a SeO. El concepte modern de recerca que inclou al final la transferència no encaixa amb la recerca d’excel·lència dels centres que dissenya l’Estat. No deixa de ser curiós, quan les principals institucions mundials de recerca són sovint  alhora líders en transferència de coneixement! També crida l’atenció que en base al pressupost es pot deduir que la convocatòria SeO només finançarà a 5 institucions. Això sembla insuficient per a un estat que voldria ser present al panorama internacional de la ciència, especialment quan la finalitat de la convocatòria és enfortir les capacitats estratègiques de la recerca fonamental a centres de recerca.

Comentar també que SeO demana als centres candidats les avaluacions que han sofert recentment. Afegir en aquest punt que les avaluacions CERCA prenen i prendran especial rellevància en aquest context sobretot en la propera edició.

Alguns centres CERCA com ICFO, IRB Barcelona, CREI ( a través de la BGSE) ja van obtenir el SeO l’any passat. Enguany molts altres centres han seguit una progressió científica creixent i estan preparats per fer bones propostes guanyadores. Segur que pel 6 d’agost 2012, termini de SeO, les propostes seran damunt la taula. Si el mateix esforç que s’està fent des dels centres CERCA és també present a la banda de l’avaluació del SeO el resultat de la convocatòria pot ser molt interessant. Benvingut, doncs, “Mr. Severo Ochoa”.

La recerca catalana a Europa

La propera tardor serà un moment crític perquè les institucions de recerca d’excel·lència orientin els seus esforços en la redacció de propostes per a aconseguir fons per a projectes europeus del 7è Programa Marc. Aquest fet pren especial rellevància perquè serà quan es podran presentar les darreres propostes al 7e PM i perquè durant el 2013 no hi haurà convocatòries obertes fins que, ja entrant al 2014, el nou marc europeu anomenat Horizon 2020 comenci a funcionar amb nous instruments i accions.

En aquest context, la Institució CERCA dóna suport i s’implica en l’organització de dos esdeveniments que tindran lloc properament, per facilitar la redacció de propostes i millorar l’accés als fons dels diferents programes.

La primera d’elles, la Jornada Connect-EU el dia 20 de setembre al World Trade Centre de Barcelona, on juntament amb ACC1Ó, l’AGAUR i la Direcció General de Recerca, es presentaran a fons les principals possibilitats de finançament de recerca col·laborativa. A part, hi haurà també tallers més aplicats per entrar amb major detall en la redacció de propostes guanyadores.

El segon esdeveniment serà el 6 de novembre, a la UPF, on tindrà lloc una jornada sobre les novetats del programa 2013 d’ajuts de l’European Research Council i les convocatòries obertes, en especial la Consolidator Grants i Synergy. En aquesta jornada es presentaran casos d’èxit que donaran indicacions pertinents per enfocar adequadament les propostes.

És clau que els centres CERCA facin un especial esforç per optimitzar la captació de fons europeus per la recerca.  El que no pot oferir el context nacional espanyol cal cercar-ho en d’altres indrets, i això inclou el finançament.