Les tecnologies CERCA del futur

Aquest matí ha tingut lloc una sessió de treball dins del marc de CERCA entre els responsables dels projectes PROVA’T 2011 i una experta d’Israel, Elena Canetti,  en matèria de transferència de tecnologia i propietat intel·lectual. La sessió ha estat el primer estadi de seguiment dels projectes concedits a l’esmentada convocatòria, que tenia per objectiu assolir per a cada projecte, 7 en total, una prova de concepte que possibiliti reduir les incerteses sobre la viabilitat tècnica i comercial de la tecnologia en desenvolupament.

Els projectes PROVA’T presentats i discutits versaven sobre la generació de pèptids  per introduir teràpies antitumorals al cervell creuant la barrera hemato-encefàlica (VHIO-IRB); una màquina plena de sensors per revisar les anomalies de les vies dels trens d’alta velocitat (IG); una tecnologia no invasiva  per obtenir un perfil bioquímic de la retina humana per contribuir a guarir malalties oculars (IDIBAPS); una tècnica no invasiva per analitzar la circulació sanguínia dins del crani (ICFO); un pont inflable revolucionari set vegades més lleuger que els ponts tradicionals més lleugers i fàcil de transportar per ser utilitzat en zones de catàstrofe (CIMNE); bloqueig de receptors cel·lulars per a molècules relacionades amb malalties tumorals (CRG); i nanocàpsules de substàncies actives per ser alliberades en diferents moments (ICN).

En la discussió de cada un dels casos s’han tractat les diferents estratègies d’apropament o col·laboració empresarial, tenint molt en compte el sector d’aplicació. També s’ha discutit sobre l’impacte al mercat de cada nova tecnologia, de com fer-les patentables en els diferents contextos, si escau, tenint molt en compte la generació d’ingressos de transferència de tecnologia a llarg termini per als centres CERCA participants, dels “trade secrets”, així com la cerca de socis estratègics en el desenvolupament de cada producte.

En el futur la Institució CERCA intentarà fer un pas endavant per connectar els projectes que estiguin més avançats als fons d’inversió de capital risc i a les empreses industrials que convingui per avançar encara més en la fabricació massiva i comercialització dels productes, i així contribuir a dinamitzar l’economia catalana i a finançar els centres CERCA.

Les responsabilitats del Mecenatge

Avui em permeto escriure sobre el Mecenatge als centres CERCA, i ho escric en majúscules pel gran respecte que tinc per aquestes iniciatives d’institucions o persones vers l’avenç de la ciència. Les activitats de Mecenatge contribueixen a fer possibles fites que, a vegades, no són possibles únicament des d’una perspectiva únicament de finançament públic.

Les accions de Mecenatge a Catalunya, i concretament als centres CERCA, no són aïllades ni estranyes, tot i que són molt heterogènies entre elles. Comprenen, des de les donacions de capital per parts d’entitats altament capitalitzades, passant per empreses de sectors molt concret, empreses d’una determinada zona geogràfica (les empreses lleidatanes que fan aportacions a l’IRB Lleida), microdonacions de particulars a projectes concrets via pàgina web (el cas del VHIR), microdonacions estructurades entorn d’una iniciativa com pot ser la Marató de TV3 que, posteriorment, de manera competitiva, convoca projectes, etc.

I entre els donants, destacar el Premi Nacional al Mecenatge Científic 2011, Sr. Pere Mir de la Fundació CELLEX, així com altres com són FERO, la Fundació Esther Koplowitz, la Fundació Josep Carreras, la Fundació La Caixa, la Fundació de Catalunya Caixa, Laboratoris Esteve, Henkel, Alstom, i altres, no menys importants, a qui demano disculpes si no els cito explícitament a tots.

Però jo volia tractar les diferents responsabilitats, totes elles importants i ineludibles, dels diferents actors implicats al Mecenatge.

D’una banda, les administracions i l’estament polític, que té el deure de facilitar que els diners del Mecenatge s’allarguin al màxim, és a dir, que reverteixin fiscalment en positiu cap a les entitats que fan aquest Mecenatge. Per això, cal conduir iniciatives legislatives innovadores i implementar-les eficaçment.

Per una altra banda, els investigadors i institucions de recerca han de ser capaços de pensar propostes adequades a les motivacions del Mecenes. Projectes o accions de gran interès i rellevància que, amb un alt contingut científic, siguin prou úniques i singulars com perquè el Mecenes les trobi atractives.

I, finalment, la responsabilitat dels Mecenes de retornar alguns beneficis a l’ecosistema social que ha ajudat a generar-los, molt important en aquests temps que corren on els pressupostos públics reben ajustaments i retallades i la iniciativa privada engresca la dinàmica científica.

El relleu, o millor dit, la complementarietat entre l’administració, el mecenatge i el sector productiu pot contribuir a atenuar les mancances del nostre sistema i seguir portant-nos a diversificar i enfortir l’economia basada en el coneixement que volem construir a Catalunya.

La canviant estructura de finançament dels centres CERCA

La dinàmica de funcionament dels centres mostra, de manera empírica, que la seva estructura de finançament inclou ingressos provinents de les dotacions de la Generalitat de Catalunya, (participació de diferents departaments segons el cas), ingressos veritablement competitius resultat d’haver guanyat projectes de recerca, contractes amb empreses, ingressos de transferència, donacions i mecenatge, ingressos financers i prestació de serveis, principalment.

El grau d’heterogeneïtat en l’estructura econòmica dels centres és elevat. Això significa que la proporció de cada font d’ingressos pot ser molt variable segons la tipologia de centre. Addicionalment cal dir, que els centres de recerca són institucions molt eficients en la captació de recursos externs, en general. En els temps actuals, l’estructura de finançament està subjecte a importants canvis per raons obvies, per tant si ho projectem a futur podem parlar de fonts d’ingressos creixents, estables i decreixents. Aquesta descripció de les fonts d’ingressos no ho és tant per la pròpia activitat dels centres, sino que moltes vegades depèn de factors externs o de tercers.

  • Ingressos creixents: Ingressos competitius de la UE, ingressos de transferència, (inclou assajos clínics per als centres de recerca hospitalaris), mecenatge i ingressos associats a serveis.
  • Ingressos estables: Ingressos de la Generalitat de Catalunya.
  • Ingressos decreixents: Ingressos competitius provinents de l’Estat i ingressos financers.

Cal tenir en compte també, un concepte intangible “d’ingressos” comú, freqüent i molt important als centres que correspon als investigadors ICREA, als investigadors adscrits provinents d’altres institucions (universitats, etc.), cessió de terrenys i edificis, etc.

Aquest escenari de finançament ens porta a concloure que en les circumstàncies actuals cal repensar dins de cada institució l’estructura d’ingressos per anticipar-se a situacions difícils que podrien accentuar-se. Això fa que a hores d’ara ja es noti en molts centres CERCA els esforços per incrementar el finançament europeu (liderant projectes, sol·licitants ERC Grants,…), cercar mecenatge, optimitzar els serveis que ofereixen fins al 100% de la seva capacitat, i establir estratègies pròpies de transferència amb retorn a mig o llarg termini. Aquesta capacitat d’adaptació, lògicament dins d’uns marges, forma part també del caràcter CERCA i del manteniment de la recerca de qualitat dins dels diferents centres.

 

 

Els actius de CERCA

Els centres de recerca CERCA promoguts per la Generalitat de Catalunya es caracteritzen, entre d’altres coses, pel seu elevat nivell d’autonomia de gestió i decisió. Aquest fet s’ha mostrat positiu en els seus primers anys de funcionament, consolidant un model molt diferent al CSIC, el CNRS a França, o els centres Max Planck a Alemanya. En canvi, resulta força semblant, per exemple, a la Leibniz Association , també a Alemanya.

El model CERCA català té però certs requeriments que cal respectar per seguir funcionant de la mateixa manera. Aquests aspectes estratègics comprenen la rigorosa selecció del director i també de la resta del personal, la creació d’un Scientific Advisory Board (SAB), l’avaluació de la missió del centre, el seguiment d’un pla estratègic, la captació activa de recursos competitius de recerca, la professionalització en la gestió, la implicació del sector privat en el finançament d’accions i projectes de recerca, i la transferència de coneixement i creació d’empreses principalment.

És important remarcar que l’acompliment dels requeriments esmentats ha d’anar molt més enllà del moment de la creació del centre, i mantenir-se vigents de manera permanent. Val a dir que existeix una gran variabilitat entre els més de 40 centres CERCA i que existeixen algunes excepcionalitats justificades en el sistema de centres.

En definitiva, però, el model de centres català és econòmic en la seva concepció si es tenen en compte els resultats que se’n deriven. I el més important és que el model impacta sobre el sistema econòmic de Catalunya, reforçant els sectors intensius de tecnologia i aportant valor afegit per a competir amb més garanties, i a la llarga contribuir a crear llocs de treball.

 

El factor multiplicador CERCA

Avui hem publicat al web d’I-CERCA un estudi fet a partir de les dades pressupostàries 2011 dels centres CERCA. Les dades mostren que els centres tenen un efecte multiplicador sobre la captació de finançament extern.  Concretament, com a mitjana, per cada euro que aporta la Generalitat (33% del total), el centre el complementa amb dos més provinents d’altres fonts de finançament.

És una mitjana, però si anem a casos concrets més extrems, trobem, per exemple, que el CIMNE obté un 6,89% dels ingressos de la Generalitat. Això significa que tota la resta d’ingressos els capta d’altres fonts, cosa que suposa un gran esforç.  Caldrà pensar properament quin ha de ser el límit de la inversió pública basal cap els centres de recerca per permetre o per no malmetre la seva intensiva activitat de recerca i transferència.

Cal dir també que no tots els sectors o disciplines es comporten igual i que, per tant, un centre proper a les enginyeries pot tenir ratis molt diferents de centres vinculats a d’altres temàtiques de treball.

Aquesta dada mostra el gran dinamisme als centres de recerca de Catalunya i, mostra també, una evolució molt positiva que s’ha produït en els darrers anys. Cal dir però, que la dada té una certa trampa si se’m permet la llicència. Aquí no es contempla el valor del personal investigador adscrit als centres CERCA que en realitat està contractat per altres institucions, principalment les universitats, hospitals, CSIC, etc. Aquest personal representa una xifra econòmica considerable que no figura en els pressupostos esmentats.

Malgrat això, l’efecte d’arrossegament o multiplicador dels centres CERCA segueix essent vigent i la seva capacitat d’ingressar fons competitius és gran i creixent. La minoració de fons destinats al Plan Nacional espanyol segur que tindrà un efecte sobre aquesta captació competitiva, encara que l’optimització en l’obtenció de fons europeus i internacionals pot equilibrar parcialment aquesta mancança.