Crossroad for RDI

20191202_Crossroad for RDI_blogLa ciència i la innovació basada en coneixement a Catalunya evolucionen ràpid i bé. Però el moment és delicat. D’una banda les administracions es refermen en omplir de burocràcia qualsevol procés relacionat amb la gestió de la recerca i la innovació. I això no ajuda i no té pinta que pugui canviar fàcilment. Per l’altra, els centres de recerca i innovació cerquen fórmules imaginatives per caminar de puntetes pels límits de la legislació vigent, cosa que em prenc la llicència d’anomenar “tàctica Ferraté*”, per intentar portar a terme la seva activitat.

Just al mig d’aquestes dinàmiques, a CERCA seguim impulsant amb projectes col·laboratius l’activitat dels centres. Avui mateix hem treballat perquè un COFUND amb 21 centres CERCA sigui una realitat ben aviat; hem creat un fons de patents GINJOL, cosa inèdita al nostre país, i des del qual agrairíem que les administracions donessin suport per fer-lo més sostenible els primers anys; hem gestionat el Programa SUMA de fusió de centres, passant de 47 centres CERCA a 40 en aquests moments, sense perdre competitivitat científica i tecnològica; hem avaluat els centres CERCA sistemàticament des de 2012 aportant recomanacions de valor; hem contribuït a dignificar el paper de les dones investigadores als centres de recerca; hem catalitzat l’obtenció de l’HRS4R a molts centres de recerca; hem supervisat la creació d’spin-offs, la selecció de nous directors de centres, hem lluitat per aconseguir retorns d’IVA justos per als centres (batalla encara oberta…), estem treballant en un codi de bona conducta dels responsables i investigadors dels centres CERCA, hem estat col·laboradors amb la Generalitat i crec que amb tothom, etc.

O alineem esforços dels diferents actors o les accions individuals de cadascú no tindran efectes significatius.

Però no n’hi ha prou. O alineem esforços dels diferents actors o les accions individuals de cadascú no tindran efectes significatius. Venen moments on el país requerirà que totes les nostres accions estiguin coordinades per crear economies d’escala i per obtenir resultats significatius.

 

 

(*) En referència a Gabriel Ferraté, Rector de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) entre 1995 i 2005.

Estat, recerca i innovació

Els investigadors, grups de recerca, emprenedors i qualsevol persona que professionalment es dediqui a les matèries de recerca i innovació necessiten un entorn, que sovint anomenem ecosistema d’innovació, que afavoreixi i promogui aquestes activitats. La promoció de la recerca i la innovació és el finançament de projectes i accions, però també és l’entorn jurídic apropiat, el sistema fiscal adequat, el respecte social dels investigadors, compra pública innovadora, etc.

A Catalunya des de fa més de 30 anys la promoció de la recerca se l’ha reservat legalment l’Estat espanyol però addicionalment la Generalitat de Catalunya ha exercit també aquesta competència, fins i tot amb més intensitat que l’Estat. El resultat ha estat que amb aquest doble impuls s’ha avançat en recerca de manera significativa i just recentment sembla que la innovació comença a estructurar-se.

Amb tota aquesta evolució les institucions, els investigadors i personal de la recerca i la innovació s’han professionalitzat molt i a Catalunya hi ha autèntics experts en moltes matèries. Aquesta maduresa al sistema permet ara l’anàlisi per esbrinar què convé a la nostra recerca i innovació. Què demanaríem a un Estat perquè facilités el progrés científic i tecnològic de Catalunya? Proposo discussió sobre això i apunto el següent:

Començo pel que no convé. No convé inseguretat jurídica o fiscal. No convenen les restriccions legals que impedeixen a les institucions créixer i gestionar-se lògicament. No convenen les restriccions a les diferents operacions que cal fer en transferència de Coneixement. No convé el finançament irregular i a la baixa de la recerca i la innovació. No convenen els sistemes d’avaluació perversos que distribueixen els ajuts i finançament de manera simètrica sense donar prioritat a l’excel·lència. No ens convé la deixadesa en el finançament d’infraestructures de tota mena.

En canvi sí necessitem increments pressupostaris per deixar la precarietat, en molts casos, de les nostres institucions de recerca i innovació. Però en paral·lel ens cal que les persones brillants, molts d’ells joves investigadors que genera el país, s’incorporin fàcilment i dignament al sistema de recerca i innovació de Catalunya, així com que també tinguin opcions de mobilitat internacional. Cal una aposta decidida per l’excel·lència basada en avaluacions objectives. Ens calen fons significatius per a innovació basada en tecnologies disruptives. Ens cal que l’Estat confiï en les tecnologies creades aquí i les compri i les empri. Ens cal implicar sistemàticament a la recerca i la innovació en la majoria d’accions de govern. Ens calen governants sensibles i coneixedors d’aquestes matèries. Ens cal un marc legal i fiscal adient, i un nou ordre en matèria de mecenatge, així com un nou ordre en el marc de les institucions públiques de recerca.

Bé, ara cal veure qui ofereix això…

Fons de patents GÍNJOL vs CSIRO Innovation Fund

Catalunya és un país de 7,5 milions d’habitants i amb una recerca activa generadora d’idees originals amb potencial de mercat.

Austràlia és un país d’uns 23 milions d’habitants (aprox. multiplica per tres Catalunya) i també amb una recerca activa.

20161110_ginjol_homeA CERCA estem molt contents perquè hem aconseguit alinear esforços entre la Institució CERCA i 11 centres de recerca per constituir inicialment un fons de patents anomenat GÍNJOL.

En breu es resoldrà una primera crida de projectes del fons amb un finançament d’aproximadament 80.000 euros, mentre que GÍNJOL finançarà a 2017 amb uns 200.000 euros addicionals dues noves crides de projectes de patents. S’espera també la incorporació de la Generalitat de Catalunya en el finançament del fons de patents GÍNJOL en el període 2017-2020 amb una aportació mínima d’uns 500.000 euros.

En paral·lel a Austràlia el CSIRO (Commonwealth Science and Innovation Organisation) acaba de llançar el CSIRO Innovation Fund amb una quantitat de 200 milions de dollars australians, aprox. 140 milions d’Euros. En aquest cas un 35% dels diners provenen del Govern Australià, un 15% del CSIRO i un 50% del sector privat.

Queda clar que el fons australià multiplica per 70 els euros/habitant respecte al fons GÍNJOL. Però també és veritat que ambdós fons són d’estructura similar, i comparteixen que volen invertir en les seves millors idees, rigorosament seleccionades, i recuperar beneficis per fer els corresponents fons sostenibles en el futur. També és cert, que les institucions públiques catalanes tenen més difícil combinar finançament públic i privat per a engegar determinades iniciatives. Aquí n’hem aprendre més i fer que això aviat sigui una realitat. Hi som a prop i això no se’ns pot escapar.

De tota manera acabem d’engegar la màquina i comencem a rodar. Ara caldrà afinar amb la conducció perquè quan canviem a una màquina més potent la sapiguem governar.

La (curta) visió de l’Estat espanyol en recerca

L’any 2012 l’Estat espanyol va aprovar la Ley orgànica 2/2012, de 27 de abril, de Estabilidad Presupuestaria y Sostenibilidad Financiera. Aquesta llei espanyola ha anat inspirant des d’aleshores les lleis de pressupostos generals de l’Estat dels anys subsegüents, així com també lleis i decrets de la Generalitat de Catalunya.

L’esmentada llei i les altres lleis que s’han fonamentat en ella possiblement han tingut algun efecte en la contenció de la despesa del sector públic. Ara bé, en el camp de la recerca estan tenint efectes indesitjables. En aquest sentit voldria exemplificar-ho amb dos exemples.

Un, la prohibició de superar l’import de la massa salarial de les institucions públiques. En aquest sentit, els instituts de recerca CERCA, molts d’ells amb caràcter públic, tenen segons aquestes normatives limitades les possibilitats de fer noves contractacions estables d’investigadors, o d’incrementar la seva retribució en base l’assoliment de resultats, o de qualsevol altra cosa que pugui resultar en un increment de la massa salarial. Si bé aquesta barrera s’ha obert a 2016 per poder incrementar un 1% de la massa salarial (absolutament insuficient), la realitat és que un centre de recerca no pot fer estratègia científica si no pot contractar o retribuir als seus investigadors amb un criteri basat en mèrits. Per tant es genera una tendència a la uniformitat i funcionarització dels investigadors, cosa que empíricament hem vist amb diversos exemples que porta a situacions d’estancament científic per la manca d’incentius.

Dos, la prohibició de que les institucions públiques de recerca facin aportacions a fons de pensions d’investigadors. Els fons de pensions finançats des de les institucions constitueixen a tot Europa (excepte a Espanya) i a arreu un element molt important de captació de talent científic. Si això no existeix com a eina de negociació de captació i retenció d’investigadors de primer nivell aleshores és encara més difícil competir amb altres institucions d’R+D estrangeres. A més la UE està potenciant un fons de pensions paneuropeu anomenat RESAVER que optimitza els fons de pensions d’investigadors. Els nostres centres CERCA majoritàriament no poden doncs participar de les accions que promou la UE per l’Estat espanyol hi posa barreres.

La posició de l’Estat és matar mosques a canonades. Caldria mesurar finament les conseqüències de qualsevol llei econòmica amb caràcter restrictiu perquè finalment aquestes prohibicions poden estar afectant la captació de fons estrangers per a la recerca a casa nostra. Vaja, un absolut despropòsit. Això sumat a la baixada de pressupostos públics espanyols de recerca en anys anteriors, a l’excés de zel desmesurat en la revisió de les memòries finals dels projectes de recerca estatals i la conseqüent devolució de fons (amb interessos de demora), el qüestionament del retorn de l’IVA als centres CERCA i no al CSIC, i una llarga llista construeix la visió d’Espanya en recerca.

Living Lab a CIMNE-CERCA

Dimarts vaig assistir a una comissió executiva a CIMNE, al Campus Nord de la UPC. Mentre hi arribava caminant vaig veure que damunt de l’edifici FLUMEN de CIMNE / UPC hi havia una mena de carpa blanca. Afinant la vista amb detall vaig veure que es tractava d’una de les estructures inflables que són producte de la tecnologia de CIMNE.

CIMNE en els darrers anys ha desenvolupat una línia de recerca per produir estructures inflables d’alta resistència, de fàcil muntatge i transport. La seva aplicació és diversa (ponts, carpes, envans, hangars…). Addicionalment ha anat més enllà i ha creat també les empreses spin-off, com BuildAir i altres, que estan fent possible comercialitzar aquesta tecnologia en diversos sectors. Em va plaure molt veure que CIMNE creu en la seva tecnologia i la utilitza per equipar el seu nou edifici.

Darrera d’aquesta seqüència d’accions de recerca i innovació hi ha molt esforç, idees, patiment… però tot va en la direcció de generar un impacte important. Treballant així, les tecnologies disruptives catalanes (el que anomenem Catalan Technology) ben aviat formaran part de les nostres cases, jardins, vehicles, etc.

El cas de CIMNE, és però, especial. És un Living Lab (paradigma de la nova tecnologia) just al costat de la caserna del Bruc (paradigma de…). El contrast està garantit. Us convido a passar-hi per davant i visitar-ho. Deixeu-vos sorprendre.