Estat, recerca i innovació

Els investigadors, grups de recerca, emprenedors i qualsevol persona que professionalment es dediqui a les matèries de recerca i innovació necessiten un entorn, que sovint anomenem ecosistema d’innovació, que afavoreixi i promogui aquestes activitats. La promoció de la recerca i la innovació és el finançament de projectes i accions, però també és l’entorn jurídic apropiat, el sistema fiscal adequat, el respecte social dels investigadors, compra pública innovadora, etc.

A Catalunya des de fa més de 30 anys la promoció de la recerca se l’ha reservat legalment l’Estat espanyol però addicionalment la Generalitat de Catalunya ha exercit també aquesta competència, fins i tot amb més intensitat que l’Estat. El resultat ha estat que amb aquest doble impuls s’ha avançat en recerca de manera significativa i just recentment sembla que la innovació comença a estructurar-se.

Amb tota aquesta evolució les institucions, els investigadors i personal de la recerca i la innovació s’han professionalitzat molt i a Catalunya hi ha autèntics experts en moltes matèries. Aquesta maduresa al sistema permet ara l’anàlisi per esbrinar què convé a la nostra recerca i innovació. Què demanaríem a un Estat perquè facilités el progrés científic i tecnològic de Catalunya? Proposo discussió sobre això i apunto el següent:

Començo pel que no convé. No convé inseguretat jurídica o fiscal. No convenen les restriccions legals que impedeixen a les institucions créixer i gestionar-se lògicament. No convenen les restriccions a les diferents operacions que cal fer en transferència de Coneixement. No convé el finançament irregular i a la baixa de la recerca i la innovació. No convenen els sistemes d’avaluació perversos que distribueixen els ajuts i finançament de manera simètrica sense donar prioritat a l’excel·lència. No ens convé la deixadesa en el finançament d’infraestructures de tota mena.

En canvi sí necessitem increments pressupostaris per deixar la precarietat, en molts casos, de les nostres institucions de recerca i innovació. Però en paral·lel ens cal que les persones brillants, molts d’ells joves investigadors que genera el país, s’incorporin fàcilment i dignament al sistema de recerca i innovació de Catalunya, així com que també tinguin opcions de mobilitat internacional. Cal una aposta decidida per l’excel·lència basada en avaluacions objectives. Ens calen fons significatius per a innovació basada en tecnologies disruptives. Ens cal que l’Estat confiï en les tecnologies creades aquí i les compri i les empri. Ens cal implicar sistemàticament a la recerca i la innovació en la majoria d’accions de govern. Ens calen governants sensibles i coneixedors d’aquestes matèries. Ens cal un marc legal i fiscal adient, i un nou ordre en matèria de mecenatge, així com un nou ordre en el marc de les institucions públiques de recerca.

Bé, ara cal veure qui ofereix això…

Fons de patents GÍNJOL vs CSIRO Innovation Fund

Catalunya és un país de 7,5 milions d’habitants i amb una recerca activa generadora d’idees originals amb potencial de mercat.

Austràlia és un país d’uns 23 milions d’habitants (aprox. multiplica per tres Catalunya) i també amb una recerca activa.

20161110_ginjol_homeA CERCA estem molt contents perquè hem aconseguit alinear esforços entre la Institució CERCA i 11 centres de recerca per constituir inicialment un fons de patents anomenat GÍNJOL.

En breu es resoldrà una primera crida de projectes del fons amb un finançament d’aproximadament 80.000 euros, mentre que GÍNJOL finançarà a 2017 amb uns 200.000 euros addicionals dues noves crides de projectes de patents. S’espera també la incorporació de la Generalitat de Catalunya en el finançament del fons de patents GÍNJOL en el període 2017-2020 amb una aportació mínima d’uns 500.000 euros.

En paral·lel a Austràlia el CSIRO (Commonwealth Science and Innovation Organisation) acaba de llançar el CSIRO Innovation Fund amb una quantitat de 200 milions de dollars australians, aprox. 140 milions d’Euros. En aquest cas un 35% dels diners provenen del Govern Australià, un 15% del CSIRO i un 50% del sector privat.

Queda clar que el fons australià multiplica per 70 els euros/habitant respecte al fons GÍNJOL. Però també és veritat que ambdós fons són d’estructura similar, i comparteixen que volen invertir en les seves millors idees, rigorosament seleccionades, i recuperar beneficis per fer els corresponents fons sostenibles en el futur. També és cert, que les institucions públiques catalanes tenen més difícil combinar finançament públic i privat per a engegar determinades iniciatives. Aquí n’hem aprendre més i fer que això aviat sigui una realitat. Hi som a prop i això no se’ns pot escapar.

De tota manera acabem d’engegar la màquina i comencem a rodar. Ara caldrà afinar amb la conducció perquè quan canviem a una màquina més potent la sapiguem governar.

La (curta) visió de l’Estat espanyol en recerca

L’any 2012 l’Estat espanyol va aprovar la Ley orgànica 2/2012, de 27 de abril, de Estabilidad Presupuestaria y Sostenibilidad Financiera. Aquesta llei espanyola ha anat inspirant des d’aleshores les lleis de pressupostos generals de l’Estat dels anys subsegüents, així com també lleis i decrets de la Generalitat de Catalunya.

L’esmentada llei i les altres lleis que s’han fonamentat en ella possiblement han tingut algun efecte en la contenció de la despesa del sector públic. Ara bé, en el camp de la recerca estan tenint efectes indesitjables. En aquest sentit voldria exemplificar-ho amb dos exemples.

Un, la prohibició de superar l’import de la massa salarial de les institucions públiques. En aquest sentit, els instituts de recerca CERCA, molts d’ells amb caràcter públic, tenen segons aquestes normatives limitades les possibilitats de fer noves contractacions estables d’investigadors, o d’incrementar la seva retribució en base l’assoliment de resultats, o de qualsevol altra cosa que pugui resultar en un increment de la massa salarial. Si bé aquesta barrera s’ha obert a 2016 per poder incrementar un 1% de la massa salarial (absolutament insuficient), la realitat és que un centre de recerca no pot fer estratègia científica si no pot contractar o retribuir als seus investigadors amb un criteri basat en mèrits. Per tant es genera una tendència a la uniformitat i funcionarització dels investigadors, cosa que empíricament hem vist amb diversos exemples que porta a situacions d’estancament científic per la manca d’incentius.

Dos, la prohibició de que les institucions públiques de recerca facin aportacions a fons de pensions d’investigadors. Els fons de pensions finançats des de les institucions constitueixen a tot Europa (excepte a Espanya) i a arreu un element molt important de captació de talent científic. Si això no existeix com a eina de negociació de captació i retenció d’investigadors de primer nivell aleshores és encara més difícil competir amb altres institucions d’R+D estrangeres. A més la UE està potenciant un fons de pensions paneuropeu anomenat RESAVER que optimitza els fons de pensions d’investigadors. Els nostres centres CERCA majoritàriament no poden doncs participar de les accions que promou la UE per l’Estat espanyol hi posa barreres.

La posició de l’Estat és matar mosques a canonades. Caldria mesurar finament les conseqüències de qualsevol llei econòmica amb caràcter restrictiu perquè finalment aquestes prohibicions poden estar afectant la captació de fons estrangers per a la recerca a casa nostra. Vaja, un absolut despropòsit. Això sumat a la baixada de pressupostos públics espanyols de recerca en anys anteriors, a l’excés de zel desmesurat en la revisió de les memòries finals dels projectes de recerca estatals i la conseqüent devolució de fons (amb interessos de demora), el qüestionament del retorn de l’IVA als centres CERCA i no al CSIC, i una llarga llista construeix la visió d’Espanya en recerca.

Living Lab a CIMNE-CERCA

Dimarts vaig assistir a una comissió executiva a CIMNE, al Campus Nord de la UPC. Mentre hi arribava caminant vaig veure que damunt de l’edifici FLUMEN de CIMNE / UPC hi havia una mena de carpa blanca. Afinant la vista amb detall vaig veure que es tractava d’una de les estructures inflables que són producte de la tecnologia de CIMNE.

CIMNE en els darrers anys ha desenvolupat una línia de recerca per produir estructures inflables d’alta resistència, de fàcil muntatge i transport. La seva aplicació és diversa (ponts, carpes, envans, hangars…). Addicionalment ha anat més enllà i ha creat també les empreses spin-off, com BuildAir i altres, que estan fent possible comercialitzar aquesta tecnologia en diversos sectors. Em va plaure molt veure que CIMNE creu en la seva tecnologia i la utilitza per equipar el seu nou edifici.

Darrera d’aquesta seqüència d’accions de recerca i innovació hi ha molt esforç, idees, patiment… però tot va en la direcció de generar un impacte important. Treballant així, les tecnologies disruptives catalanes (el que anomenem Catalan Technology) ben aviat formaran part de les nostres cases, jardins, vehicles, etc.

El cas de CIMNE, és però, especial. És un Living Lab (paradigma de la nova tecnologia) just al costat de la caserna del Bruc (paradigma de…). El contrast està garantit. Us convido a passar-hi per davant i visitar-ho. Deixeu-vos sorprendre.

Posicionament de CERCA sobre l’European Innovation Council

Molt recentment el Comissari Carlos Moedas de la Comissió Europea ha llençat la idea de crear un European Innovation Council. Vist l’èxit de l’European Research Council (ERC) i la bona acollida i impacte que ha tingut entre la comunitat científica i més enllà, ara la Comissió vol optimitzar el suport a la innovació perquè Europa pugui tenir més “Unicorns” (empreses tecnològiques que aconsegueixen fites econòmiques molt rellevants). Per fer-ho, ha fet una crida oberta perquè les diferents institucions enviïn els seus comentaris.

A CERCA properament tindrà lloc una trobada amb els diferents centres per debatre aquest punt. La posició de partida de la Institució CERCA és que cal aconseguir una posició capdavantera en l’obtenció d’ajuts de l’EIC tal com va succeir amb l’ERC. Això pot suposar un gran salt en el finançament dels centres que s’orienten a KTT.

Pel que fa a continguts específics sobre què hauria de ser un ajut de l’EIC, CERCA en el seu posicionament inicial estableix que l’EIC hauria de ser diferent dels ajuts de l’ERC, FET, KIC, etc. Pensem que haurien de ser ajuts a institucions que generen coneixement disruptiu, i no orientats a persones individuals. I el target de l’ajut hauria de ser projectes de Prova de Concepte i Prototipatge, el finançament de les patents, les aportacions institucionals d’equity a les Spin-offs que fa la institució, la compra o finançament dels serveis d’incubació de les spin-offs, estructuració d’un portfolio de tecnologies, etc.

L’abast mínim de les accions de KTT finançades hauria de ser superior al nacional de l’estat membre on radica la institució sol·licitant i com a mínim hauria de ser la UE. Les institucions perceptores haurien de tenir un màxim de 1-2 milions d’Euros anuals per pujar el nivell i efectivitat de les seves activitats de KTT, per fer front a les oportunitats sense limitacions inicials que frenen l’èxit de l’aprofitament dels resultats.

Esperem un bon debat i que aquesta iniciativa, en la forma que sigui, pugui ser ben aprofitada pel nostre sistema de centres.

CERCA lidera Europa en ERC PoC

Aquesta setmana s’han fet públiques més concessions de l’European Research Council (ERC) pel que fa a la convocatòria de Proof of Concept (PoC). Aquesta convocatòria, considerada estratègica perquè, a partir de la qualitat de resultats científics, obre vies cap a la comercialització d’aquests resultats, és encara incipient a Europa. Va començar fa uns 3 anys, i en total s’han fet 229 concessions.

Analitzant les dades disponibles, CERCA lidera a Europa l’obtenció d’ERC PoC per part dels grans sistemes de centres de recerca.

CERCA té 10 ajuts (3 només a la darrera concessió d’aquesta mateixa setmana), mentre que CNRS en té 6, Max-Planck 5, i el CSIC 3.

La Institució que més n’ha obtingut és el Wiezmann Institute of Science, amb 12, i la Universitat d’Oxford amb 11. Just darrera ja continua CERCA.

Aquest mostra la preocupació dels investigadors dels centres CERCA per fer una recerca d’alt nivell i alhora poder-la aplicar per a un aprofitament comercial, social, etc. Poc a poc l’històric gap es va desdibuixant, i els centres de recerca hi contribueixen de manera destacada.

Podeu trobar més informació en aquest enllaç.

Premis PIONER: granet de sorra…

Fa ja algunes dècades el nostre país va encetar una singladura científica. Partia quasi de zero. La Dictadura havia aniquilat qualsevol inquietud científica i calia reconstruir. En aquell moment, entre moltes d’altres coses, la Generalitat, i concretament la CIRIT, va llançar la convocatòria dels Premis CIRIT per a potenciar l’esperit científic dels joves de secundària.  Allò va anar molt bé, i gràcies a aquell estímul, modest però constant i efectiu, avui grans investigadors catalans són en certa manera hereus directa o indirectament d’aquella acció.

Ara a 2014, som davant d’un nou repte. Volem un país on el coneixement impregni el sistema productiu, que generi llocs de treball, que millori les polítiques públiques… Tenim el coneixement i som capaços de crear-lo amb alt5s estàndards de qualitat. Ara ens calen els estímuls per treballar amb el coneixement i fer-ne propostes d’aplicació amb les que els ciutadans puguin millorar el seu dia a dia.

En aquest context, CERCA llança el Premis PIONER per distingir i sobretot estimular a aquells joves investigadors dels centres CERCA que ja pensen més enllà, en com la seva recerca impactarà i produirà canvis positius al nostre entorn. És només un gra de sorra, però que ben orientat pot donar els seus fruits. D’altra banda els Premis PIONER són també una experiència de gestió de la recerca nova. Aquesta convocatòria feta per un organisme públic, es nodreix amb fons privats. També en aquest sentit és un gra de sorra que cal considerar i veure si pot acabar en platja.

20140919_premisPioner

Segona trobada de la secció KTT de CERCA

Avui (10 de setembre) hem reunit novament la secció de KTT dels centres CERCA. Amb una densa ordre del dia s’han presentat i discutit temes diversos, com els productes de Thomson Reuters de suport a la Innovació (Cortellis, Thomson Innovation, …), l’actualització de les tecnologies CERCA (Catalan Technology), la presentació del que serà el programa “Indústria del Coneixement”, propostes de formació en KTT per a centres, un resum dels resultats de l’avaluació CERCA pel que fa a KTT, una estructura comuna de KTT per a centres CERCA (GINJOL), i els premis PIONER.

La reunió ha acabat amb una xerrada en format obert del professor Ilan Chet, secretari general adjunt per Universitats i Recerca de la Unió per la Mediterrània. Crec que ens ha refermat l’opinió que en KTT a Catalunya tenim molt potencial però hem de pedalar i començar a fer coses que estiguin al nostre abast i en la bona direcció.

M’agradaria destacar el bon ambient de la reunió, i les discussions que hem tingut que crec que contribueixen a organitzar-nos millor per a un tema tant important com aquest per a Catalunya. Ens queda la sensació que fent algunes accions col·laboratives podem augmentar significativament el nivell de la nostra KTT i iniciar els ingressos per royalties, llicències, etc.

El Prof. Ilan Chet en un moment de la conferència.

El Prof. Ilan Chet en un moment de la conferència.

Indicadors d’excel·lència als centres CERCA

Avui ha tingut lloc la CERCA Conference 2014. Un acte de reconeixement i visualització dels centres de recerca de Catalunya. Hi ha moltes coses a destacar del que s’ha comentat aquest matí. Però n’he seleccionat una. Per a l’ocasió hem preparat una taula on hi apareixen tots els centres CERCA, de manera anònima, amb 15 indicadors d’excel·lència en recerca i innovació. Els indicadors són:

Reconeixement SeO;  ERC Projects;  ERC Synergy;  ERC PoC;  ICREA;  HRS4R;  FET Flagships;  KIC;  Papers Nature / Science; Coordinació 7PM; PROVA’T PoC;  Spin-offs;  Patents;  Endowment;  Cofund (Marie Curie).

D’aquesta taula se’n pot destacar alguna conclusió. Allò que ens semblava tant difícil fa uns anys, publicar a grans revistes com NATURE o SCIENCE ja ho fan actualment un 70% dels centres CERCA. Un 65% tenen ICREAs. I Un 63% han coordinat projectes del 7è PM. Pel que fa a innovació, un 61% fa patents i un 50% ha fet alguna spin-off.

També, un 41% tenen investigadors amb projectes ERC (5 d’ells amb PoC i 2 amb un projecte SYNERGY).

Ja dins les proporcions més baixes, un 15% de centres tenen la distinció Severo Ochoa. I ja amb baixa freqüència, algun centre CERCA participa als FET Flagships, als KIC, i només 1 centre té ara per ara l’etiqueta HRS4R d’excel·lència de recursos humans en recerca… tot i que estem fent un esforç per ampliar això dins aquest mateix any 2014.

En definitiva, un sistema de centres de recerca modern, competitiu, amb personal motivat i lluitant per una colla de reptes per estar a la primera divisió internacional. Atenció, però, que és un sistema heterogeni que té les seves puntes de qualitat però també els seus punts febles. Dos dels centres CERCA no acompleixen encara cap d’aquests 15 paràmetres. Aquí caldrà treballar fort. Però a la banda alta, 1/3 dels centres són forts i amb garanties que ens donaran moltes alegries en els propers anys.

CERCA crea la Secció de KTT

Dimecres va tenir lloc la reunió fundacional dels centres CERCA. Hi van assistir representants de l’IDIBELL, CRM, CTFC, IRB Lleida, CRG, CED, CREAF, IRB, IMIM, CIMNE, IDIBAPS, VHIR, CREAL, ICIQ, ICN2, CRAG, CRESA, CVC, CMRB i CTTC. La transferència de tecnologia i coneixement és una realitat per alguns centres i un repte encara per a molts altres. Per tant poder posar en comú alguns temes principals aporta valor afegit a la dinàmica ja iniciada.

Es van prendre acords per actualitzar el document de Catalan Technology (deal flow o cartera tecnològica de CERCA), per organitzar una trobada amb alguns inversors de Venture Capital (VC), iniciar un cicle de xerrades de KTT començant pel Prof. Ilan Khet de la Unió per a la Mediterrània, per fer formació conjunta en emprenedoria i transferència, interlocutar activament amb ACCIO i altres institucions de KTT, entre d’altres.

És important destacar que aquesta iniciativa és resultat de les conclusions assolides pels centres CERCA que van participar al viatge institucional que es va fer a Israel el novembre de 2013.