La transferència de coneixement i tecnologia a nivell europeu: Projecte FINKT

Divendres passat vaig assistir a la reunió de seguiment del projecte FINKT (Financing Knowledge Transfer in Europe) a la Universitat de Bolonya.

Aquest projecte està finançat principalment pel Banc Europeu d’Inversions. A la reunió hi van assistir experts de l’Imperial College de Londres, de l’ERC, Indiana University, Aalto Centre for Entrepreneurship, Wellcome Trust, GSK, SATT, University College of London, University of Nordland, Max Planck Institute for Innovation and Competition, etc.

Entre els eixos de discussió hi havia, bàsicament, les barreres per a les activitats de KTT en base a un estudi de les oficines de transferència (TTOs) i a un altre, sobre 23.000 patents europees, els vincles entre indústria i acadèmia i les eines de finançament per a la KTT, els fons per patents i els mercats tecnològics.

De la discussió, algunes dades o conclusions destacades:

  1. Els contractes amb empreses són la font principal d’ingrés de KTT de les universitats europees.
  2. Els fons per patents (Patent Funds) són encara un instrument molt desconegut. Aviat se’n publicarà una llista a nivell europeu.
  3. “Interviews with TTO managers highlight the importance of proof-of-concept funding to foster technology transfer”.
  4. Importància de formar recursos humans qualificats per a treballar a TTOs i amb els inversors tecnològics.
  5. Espanya és el “farolillo rojo” de la KTT europea. Veieu la taula de patents i spin-offs a sota.
  6. Cal redissenyar les TTOs i la formació per donar suport a les start-ups dels estudiants/doctorands emprenedors.
  7. Alta correspondència entre excel·lència de la recerca i efectivitat de la KTT (condició necessària però no suficient).
  8. Wellcome Trust és una font de finançament a considerar per a idees originals que requereixen finançament per a la comercialització.

En aquest enllaç hi ha disponibles les diferents presentacions que es van poder discutir.

CERCA i el model d’innovació de Catalunya

Des de fa anys els centres CERCA són actius no només executant recerca sinó també transferint coneixements a la societat catalana i això inclou contribuir a la creació d’empreses i a la innovació de l’empresa catalana, entre d’altres actors del sistema, és clar. De fet, aquesta darrera part, en alguns centres, s’ha fet amb una certa intensitat i qualitat, cosa que ha permès liderar i, com a detall rellevant, tenir uns quants ajuts Proof of Concept (PoC) de l’European Research Council (ERC).

Aquesta dinàmica ha contribuït a la generació del que anomenem “Catalan Technology” en els nostres documents de treball, que són tecnologies noves en part provinents dels CERCA, com ara Low cost eye tracker technology for human-computer interaction; High rate and compact quantum random number generator; Development, validation and transfer to market of a prototype of air-bridge for surface transport vehicle; Development of a Raman Spectrofotometer Camera for molecular imaging of the retina in patients with retina and brain diseases; Use of peptide shuttles for the delivery of monoclonal antibodies across the blood-brain barrier in brain tumours; Therapeutic Applications of Light-Regulated Drug; etc.  I també s’han creat empreses spin-offs com CSOL, ProCareLight, Qgenomics, Inbiomotion, BuildAir, Innovex, etc.

Malgrat això, el sistema d’innovació de Catalunya no és encara madur. Hi manquen ajuts per a Proof of concept, calen més i més variats Venture Capitals catalans que recolzin les millors tecnologies que surten dels CERCA, de les universitats, dels centres tecnològics, etc. I també ens calen més estructures professionalitzades que gestionin hàbilment la propietat intel·lectual de les tecnologies i productes de les nostres institucions generadores de coneixement, que aconsegueixin un flux important de royalties per als nostres investigadors i institucions. Un clar exemple d’un entorn més madur és Israel, on tots aquests elements ja treballen agermanadament.