Catalunya, país de coneixement a Brussel·les

Avui em referiré al país, a Catalunya. Sortiré una mica més enllà de l’abast dels centres de recerca per posar de relleu com el nostre petit país la setmana vinent se’n va al cor de la Unió Europea i discuteix amb experts destacats sobre els reptes de la recerca i la innovació europea en els propers anys.

Doncs sí, és així. El 31 de maig els principals representants dels centres CERCA, juntament amb personalitats destacades com el conseller Jordi Baiget, responsable en matèria de coneixement a Catalunya, es troben a Brussel·les per plantejar qüestions i solucions als debats que la I-CERCA ha organitzat sobre l’evolució passada i les expectatives de futur dels centres d’R+D sobre l’European Research Council (ERC), i també sobre la definició i implementació de l’European Innovation Council (EIC) a Europa. També seran presents a les discussions representants d’alt nivell de la Comissió Europea, de l’ERC i del grup d’experts que assessoren l’EIC, a més de responsables de recerca i innovació de centres de recerca prestigiosos i de governs d’altres països.

Aquest debat no és només esperat per les institucions catalanes sinó per les principals institucions caps de files de tota Europa ja que les respostes a aquestes qüestions dibuixaran el futur dels estats europeus, inclòs el Català, quan aquest s’esdevingui. Un país de futur és aquell que sap construir sobre la creativitat, esforç i talent dels seus ciutadans. I justament això és el que mostra Catalunya la setmana que ve a la Conferència CERCA 2017.

L’efervescència científica i tecnològica de Catalunya sense cap mena de dubte és líder dins una Europa “despistada” on els principals socis es debaten entre la convicció d’entrar o sortir de la UE. Els catalans no en tenim cap dubte que hi volem ser i no només com a espectadors sinó que volem participar de les principals decisions a prendre per garantir-ne la seva idoneïtat. Volem sobrepassar les restriccions històriques que ens han condemnat a estar menys-representats a la Unió Europea.

Penso que aquesta és la millor carta de presentació que un país pot oferir a l’estranger. Mostrar la fortalesa de la seva recerca i la seva innovació fonamentant el principal hub de coneixement del Sud d’Europa, i contribuint a crear un espai comú més competitiu i avançat. Darrera, vindrà la resta… però clarament hem d’incloure la recerca i la innovació dins l’equació catalana.

CERCA Conference 2017

FAPESP a Barcelona?

FAPESPLa setmana passada he estat a la FAPESP Week que s’ha celebrat a Munic amb el suport de l’estat de Baviera, l’institut Max Planck, Fraunfofer, i altres.

FAPESP és la institució finançadora de la recerca a l’estat de Sao Paulo a Brasil. Gestiona aproximadament uns 500 milions de dollars anuals.  Sao Paulo té 41 milions d’habitants i produeix la meitat de la recerca del Brasil, tot i tenint aproximadament un 15-20% de la població. A Sao Paulo hi ha un sincrotró i 22 centres de recerca.

Aquestes dades dibuixen a Sao Paulo i FAPESP com a un bon partner per a la recerca a Catalunya en totes les diferents disciplines científiques.

En aquest sentit hem parlat i ens hem emplaçat a projectar que FAPESP vingui a Catalunya al maig de 2015 per fer una trobada científica entre CERCA i els investigadors i institucions de Sao Paulo. Caldrà, però, el suport d’altres institucions, del Govern i de les universitats per portar-ho a terme.

Comencem doncs a treballar-ho.

 

Viatge CERCA a “Terra Santa”

És força habitual entre els investigadors no mostrar unes creences religioses excessivament basades en dogmes. Per aquesta raó Jerusalem, ciutat venerada pels cristians, musulmans i jueus no necessàriament seria un node important en el món de la ciència. Malgrat això, Israel ha treballat dur en les darreres dècades per esdevenir també la “Terra Santa” dels científics basant-ho en el seu alt desenvolupament en coneixement i tecnologia.

La setmana passada una àmplia delegació dels centres CERCA va estar a l’Institut Weizmann, la Universtat de Tel Aviv (TAU), la Universitat Hebrea de Jerusalem (HUJI) i l’Institut TECHNION, entre d’altres, discutint els mecanismes israelians per fer bona ciència, divulgar-la i treure’n profit econòmic. Quasi un terç del PIB d’Israel està produït per noves empreses intensives en tecnologia creades recentment!

La combinació de suport públic constant per encebar i catalitzar processos de finançament de la recerca i la innovació , i la creació d’estructures públic-privades de suport a la RD fan que, en el marc d’un Estat sensible al coneixement, els resultats floreixin després d’uns anys de paciència. Israel presumeix de crear una bona part de la tecnologia que mou el món actual i del futur: medicaments d’ús massiu, varietats i tecnologia agrícoles, tecnologia de tota mena de sectors.

Però Catalunya i Israel es deuen a dues realitats diferents. La tecnologia israeliana, fonamentada en la innovació militar, té altres patrons a Catalunya. La inspiració del nostre coneixement és una altra. I així els ho vam explicar també en aquest viatge. En primera instància el president Mas en la seva conferència a la Tel Aviv University titulada “Catalonia, the knowledge hub in Southern Europe”. I en segon lloc, i salvant les distàncies, el director de CERCA amb la xerrada a la Hebrew University of Jerusalem titulada “Win-Win strategies for Israel & Catalonia in Science and Innovation”.

Balanç positiu, engrescador, i renovades forces per teixir accions de tota mena amb els investigadors d’Israel. Ara des de CERCA hem d’ajudar a què els projectes es puguin fer.



Win-Win Strategies for Israel and Catalonia in Science and Innovation

Missió científica CERCA a Israel

Dissabte viatja cap a Tel Aviv, Jerusalem i Haifa una missió científica de CERCA on, a més, ens acompanyen representants d’altres institucions de recerca, més de 30 empreses seleccionades per ACCIÓ, el President de las Generalitat, l’Alcalde de Barcelona, etc.

El programa de trobades i reunions inclou les principals universitats, centres de recerca , representants governamentals i fons de capital risc. Catalunya està en la posició de poder mostrar a l’exterior el seu potencial en recerca, i captar l’atenció dels inversors perquè facin créixer econòmicament algunes de les principals idees i resultats de la seva recerca. Però el viatge també serà útil per analitzar esquemes diferents de finançament, gestió i avaluació de la recerca que ens permetran millorar la nostra política científica i la nostra execució de la recerca.

En concret anirem a diferents departaments del Weizmann Institute, Universitat Hebrea de Jerusalem (Edmond and Lily Safra Centre for Brain Sciences, Faculty of Science, Centre for Rationality, Centre for Nanoscioence and Nanotechnology, …), Yissum, BiolineRX, Hadassah Hospital, Universitat de Tel Aviv, Star Tau, Technion, Arba Finance i TEVA. Probablement fins ara, mai Catalunya ha fet un desembarcament de la seva ciència a l’estranger amb tant pes específic.

Explicarem quines són les fortaleses dels nostres centres de recerca, quins són els actuals esquemes de col·laboració científica que es poden utilitzar, quins són els targets de Venture Capital on els inversors d’Israel poden tenir interès, què representa Barcelona i Catalunya dins la UE, i mostrarem una selecció de les nostres persones que poden tirar endavant els projectes de futur amb Israel.

Aquest viatge és, doncs, un repte per a tots, per treure’n rendiment per organitzar-nos millor i per contribuir a comercialitzar els resultats de la nostra ciència.

CERCA a Uruguai

Darrerament he tingut oportunitat de desplaçar-me a Uruguai convidat per les institucions de recerca d’aquell país, fent promoció del sistema de centres de recerca CERCA. Uruguai és un país petit, amb 3 milions de persones i 1.600 investigadors aprox. Estratègicament situat entre Brasil i Argentina és membre del Mercosur, i és una de les economies amb més ràpid creixement de la regió sud-americana. La taxa d’atur és del 6%. Té només una universitat pública, la Universidad de la República, i el fundador del país té cognom català, Artigas.

Vaig reunir-me amb els directors de l’INIA, l’Institut Pasteur de Montevideo, i l’Institut d’investigacions Biològiques Clemente Estable.

L’INIA té una estructura semblant a l’IRTA, amb 5 centres repartits per la geografia del país. Molt proper al sector. De fet el seu finançament ve de mans del pagament de taxes que fan els empresaris agroalimentaris. També al seu òrgan de govern el sector hi té un gran pes. Recerca molt orientada a la resolució de problemes i millora estratègica de l’agricultura, la ramaderia, i aliments processats. La majoria de la plantilla són enginyers agrònoms. Moltes dècades d’història. Molts projectes amb fons propis.

L’Institut Pasteur de Montevideo és un dels 32 centres Pasteur que es troben enxarxats amb el Pasteur de París. 160 persones hi treballen, malgrat que molts són predocs i tècnics. Només 47 investigadors. El 90% del finançament prové del govern del país i només el 10% el capten competitivament. Existeix una certa relació amb el Pasteur de París amb qui tenen algun projecte conjunt. Enfocat a Medicina molecular, i a microbiologia i malalties infeccioses. Ubicat al campus de la Universidad de la República té professorat de la Univ. adscrit com a investigadors al centre. Estan construint nous espais per a incubació d’empreses BIO. Salvant les distàncies seria el més semblant a un centre CERCA.

L’Institut Clemente Estable té un centenar llarg d’investigadors i 20 grups de recerca. És un centre del govern que ha format a les classes científiques del país al llarg dels seus 90 anys d’història. Accés dels investigadors per mèrits + oposició (semblant a CSIC espanyol). No fan transferència de tecnologia. Enfoc a recerca bàsica. Baixa internacionalització de la plantilla. Gestió molt afectada per processos burocràtics. Enfoc a Microbiologia, genètica i neurobiologia, iniciant ara una nova línia de Ciències ambientals

Tots ells estan desitjant entrar a projectes europeus i a establir relacions de col·laboració científica amb institucions europees . Si algun centre CERCA té interès a contactar-hi us ho podem facilitar des de CERCA. Va encaixar molt bé en tots els casos el model de funcionament dels centres CERCA, amb alguns dels quals ja han tingut alguna relació.

Catalunya / CERCA: progressió internacional ascendent

Vull fer pública una dada inèdita que és el percentatge que representa la producció científica de Catalunya l’any 2010 respecte a d’altres territoris. Respecte al món (1,04%) i respecte a la UE 25 (2,92%), en ambdós casos Catalunya segueix una trajectòria ascendent malgrat les restriccions d’entorn a les que està sotmesa la recerca del país. L’any 2010 a Catalunya es van publicar 13.287 articles científics. En 10 anys la producció científica de Catalunya s’ha gairebé triplicat. Això és només explicable pel canvi de model pel que va optar Catalunya amb la implantació d’ICREA, la creació dels centres CERCA, i la professionalització de les agències de gestió i avaluació de la recerca, principalment l’AGAUR. Les dades han estat calculades pel grup BAC, Eduard Suñén, Raül Méndez i Lluís Rovira (CERCA-FCRI), en base a les dades de NSI (National Science Indicators) i NCR (National Citation Report for Spain) de Thomson Reuters.

Aquesta bona notícia ve amanida amb la recent publicació d’un rànquing d’institucions de recerca (Excellence Mapping) basat en els Highly Cited Papers (entre els 10% més citats) que publica cada institució, per disciplina. Aquest rànquing ha estat elaborat per  Lutz Bornmann, investigador en Ciències Socials de la Max Planck Society, i comprèn aquelles institucions que entre 2005 i 2009 han publicat més de 500 papers indexats per SCOPUS i citats fins a 2011. L’aplicació d’aquest rànquing als centres CERCA és complexa ja que en el període 2005-2009 molts centres CERCA a Catalunya encara estaven en període de creació/consolidació per tant, difícilment podien arribar al mínim de papers requerit. I al mateix temps, la complexitat en la governança institucional associada a alguns CERCA fa que la signatura bibliogràfica no estigués encara estandarditzada en el període de referència. Tot i així, hom pot trobar a alguns CERCA com són ICFO, IFAE, IRTA, Agrotecnio, IMIM, VHIR, IDIBAPS, IDIBELL, IGTP entre els que hi apareixen. Concretament, ICFO lidera a nivell mundial en aquest rànquing les institucions de l’àmbit de física i astronomia, la qual cosa representa una gran fita per a la recerca catalana.

No hi ha dubte que si aquest rànquing es calculés per a una finestra temporal més recent no només apareixerien més centres CERCA sinó que el seu impacte seria molt major segons les dades preliminars de què disposem que apunten en aquesta direcció.

Per tant, Catalunya es posiciona millor a nivell internacional, augmenta la visibilitat de les seves institucions, i entra a la lliga dels millors en algunes àrees. Ara ens cal no deixar-nos d’imaginar noves fites i nous reptes per a la propera dècada, tot i essent conscients de les importants restriccions que afecten la base científica del país.

L’oasi argentí: Instituto Leloir

La setmana passada vaig tenir l’oportunitat de visitar algunes institucions argentines de recerca. Entre elles volia destacar l’Instituto Leloir, un centre de recerca biomèdic també actiu en agrigenòmica amb estàndards europeus, és a dir, una perla, un oasi dins un context on la manca de recursos i la intervenció publica dificulten o frenen el desenvolupament de la recerca. No és casualitat que poc temps abans que jo, visités el centre l’Iain Mattaj, el director de l’EMBL.

En el Leloir hi conflueixen diverses coses: un ferm finançament, diversificat i constant, basat en endowment (un milió de dollars anual), personal pagat pel CONICET, ingressos competitius de l’Institut Nacional de Salut dels Estats Units o del centre de recerca Howard Hughes, per exemple, i ingressos d’altra espècie, alguns tan originals però alhora efectius (1 milió de dòlars anual) com les rendes per l’explotació agrícola d’uns terrenys en propietat.

L’Instituto destaca també per ser una fundació on els membres del patronat són científics triats democràticament entre els seus investigadors. Efectua una avaluació externa i internacional cada tres anys, amb efectes econòmics sobre el finançament de cada un dels 24 grups de recerca que hi treballen. Els caps de grup són triats amb processos oberts i internacionals. I fan transferència de coneixement, encara que subcontracten a una oficina externa (Inis Biotech) per fer-ho.

Visitar-lo és una bona experiència, fins i tot si ho feu de forma virtual.

CERCA – LEIBNIZ

Divendres passat vaig tenir l’oportunitat de trobar-me amb el president de la Leibniz Gemeinschaft, Prof. Karl H. Mayer, a Berlin. Aquesta és una institució que aplega 86 centres de recerca alemanys amb una gestió similar als centres CERCA. Casualment divendres era també l’aniversari de la caiguda del mur de Berlin i la trobada la vam fer a l’entorn de la conferència internacional Falling Walls que tracta “Future breakthroughs in science and society”. Curiosament entre el més d’un centenar llarg d’assistents a la conferència no hi havia cap català, excepte jo mateix.

La trobada va servir per presentar-nos mútuament ambdues institucions, CERCA i Leibniz, i adonar-nos que compartim molts punts en comú, com és el sistema de gestió autònoma dels centres, la mínima infraestructura i recursos humans dels “headquarters” de les nostres institucions, les accions que portem a terme (avaluació, transferència de tecnologia, interlocució amb el govern, promoció corporativa, …).

També vam veure que en algun punt som diferents. Per exemple, els centres Leibniz, malgrat tenir la mateixa estructura de finançament que els CERCA, reben aportacions proporcionalment molt diferents. Dels 1.500 milions d’euros anuals que tenen de pressupost global, n’obtenen 2/3 del govern i la resta és “soft money”. A CERCA aquesta proporció gairebé s’inverteix, per tant som més competitius.

El Dr. Mayer també va quedar molt impressionat de la captació d’ERCs dels centres CERCA -53 en total-. L’elecció dels directors de centre, oberta i internacional juga igualment al nostre favor, així com el percentatge de personal estranger que, en el cas de CERCA, és prop del 30% mentre que a Leibniz és un 16%.

Leibniz estructura els seus centres en 5 seccions temàtiques cosa que encara està per fer als centres CERCA i que podria aportar alguns valors afegits.

Més dades: en el marc dels Leibniz es llegeixen cada any unes 600 tesis doctorals!!!

Vam acordar seguir parlant properament, contemplar la possibilitat de formació creuada del personal de les dues institucions, i col·laborar mitjançant experts en les avaluacions que portem a terme.

Va ser una trobada amb gran sintonia, i crec que productiva ja que ni tan sols havien sentit parlar dels centres CERCA.