Catalunya / CERCA: progressió internacional ascendent

Vull fer pública una dada inèdita que és el percentatge que representa la producció científica de Catalunya l’any 2010 respecte a d’altres territoris. Respecte al món (1,04%) i respecte a la UE 25 (2,92%), en ambdós casos Catalunya segueix una trajectòria ascendent malgrat les restriccions d’entorn a les que està sotmesa la recerca del país. L’any 2010 a Catalunya es van publicar 13.287 articles científics. En 10 anys la producció científica de Catalunya s’ha gairebé triplicat. Això és només explicable pel canvi de model pel que va optar Catalunya amb la implantació d’ICREA, la creació dels centres CERCA, i la professionalització de les agències de gestió i avaluació de la recerca, principalment l’AGAUR. Les dades han estat calculades pel grup BAC, Eduard Suñén, Raül Méndez i Lluís Rovira (CERCA-FCRI), en base a les dades de NSI (National Science Indicators) i NCR (National Citation Report for Spain) de Thomson Reuters.

Aquesta bona notícia ve amanida amb la recent publicació d’un rànquing d’institucions de recerca (Excellence Mapping) basat en els Highly Cited Papers (entre els 10% més citats) que publica cada institució, per disciplina. Aquest rànquing ha estat elaborat per  Lutz Bornmann, investigador en Ciències Socials de la Max Planck Society, i comprèn aquelles institucions que entre 2005 i 2009 han publicat més de 500 papers indexats per SCOPUS i citats fins a 2011. L’aplicació d’aquest rànquing als centres CERCA és complexa ja que en el període 2005-2009 molts centres CERCA a Catalunya encara estaven en període de creació/consolidació per tant, difícilment podien arribar al mínim de papers requerit. I al mateix temps, la complexitat en la governança institucional associada a alguns CERCA fa que la signatura bibliogràfica no estigués encara estandarditzada en el període de referència. Tot i així, hom pot trobar a alguns CERCA com són ICFO, IFAE, IRTA, Agrotecnio, IMIM, VHIR, IDIBAPS, IDIBELL, IGTP entre els que hi apareixen. Concretament, ICFO lidera a nivell mundial en aquest rànquing les institucions de l’àmbit de física i astronomia, la qual cosa representa una gran fita per a la recerca catalana.

No hi ha dubte que si aquest rànquing es calculés per a una finestra temporal més recent no només apareixerien més centres CERCA sinó que el seu impacte seria molt major segons les dades preliminars de què disposem que apunten en aquesta direcció.

Per tant, Catalunya es posiciona millor a nivell internacional, augmenta la visibilitat de les seves institucions, i entra a la lliga dels millors en algunes àrees. Ara ens cal no deixar-nos d’imaginar noves fites i nous reptes per a la propera dècada, tot i essent conscients de les importants restriccions que afecten la base científica del país.

L’oasi argentí: Instituto Leloir

La setmana passada vaig tenir l’oportunitat de visitar algunes institucions argentines de recerca. Entre elles volia destacar l’Instituto Leloir, un centre de recerca biomèdic també actiu en agrigenòmica amb estàndards europeus, és a dir, una perla, un oasi dins un context on la manca de recursos i la intervenció publica dificulten o frenen el desenvolupament de la recerca. No és casualitat que poc temps abans que jo, visités el centre l’Iain Mattaj, el director de l’EMBL.

En el Leloir hi conflueixen diverses coses: un ferm finançament, diversificat i constant, basat en endowment (un milió de dollars anual), personal pagat pel CONICET, ingressos competitius de l’Institut Nacional de Salut dels Estats Units o del centre de recerca Howard Hughes, per exemple, i ingressos d’altra espècie, alguns tan originals però alhora efectius (1 milió de dòlars anual) com les rendes per l’explotació agrícola d’uns terrenys en propietat.

L’Instituto destaca també per ser una fundació on els membres del patronat són científics triats democràticament entre els seus investigadors. Efectua una avaluació externa i internacional cada tres anys, amb efectes econòmics sobre el finançament de cada un dels 24 grups de recerca que hi treballen. Els caps de grup són triats amb processos oberts i internacionals. I fan transferència de coneixement, encara que subcontracten a una oficina externa (Inis Biotech) per fer-ho.

Visitar-lo és una bona experiència, fins i tot si ho feu de forma virtual.

CERCA – LEIBNIZ

Divendres passat vaig tenir l’oportunitat de trobar-me amb el president de la Leibniz Gemeinschaft, Prof. Karl H. Mayer, a Berlin. Aquesta és una institució que aplega 86 centres de recerca alemanys amb una gestió similar als centres CERCA. Casualment divendres era també l’aniversari de la caiguda del mur de Berlin i la trobada la vam fer a l’entorn de la conferència internacional Falling Walls que tracta “Future breakthroughs in science and society”. Curiosament entre el més d’un centenar llarg d’assistents a la conferència no hi havia cap català, excepte jo mateix.

La trobada va servir per presentar-nos mútuament ambdues institucions, CERCA i Leibniz, i adonar-nos que compartim molts punts en comú, com és el sistema de gestió autònoma dels centres, la mínima infraestructura i recursos humans dels “headquarters” de les nostres institucions, les accions que portem a terme (avaluació, transferència de tecnologia, interlocució amb el govern, promoció corporativa, …).

També vam veure que en algun punt som diferents. Per exemple, els centres Leibniz, malgrat tenir la mateixa estructura de finançament que els CERCA, reben aportacions proporcionalment molt diferents. Dels 1.500 milions d’euros anuals que tenen de pressupost global, n’obtenen 2/3 del govern i la resta és “soft money”. A CERCA aquesta proporció gairebé s’inverteix, per tant som més competitius.

El Dr. Mayer també va quedar molt impressionat de la captació d’ERCs dels centres CERCA -53 en total-. L’elecció dels directors de centre, oberta i internacional juga igualment al nostre favor, així com el percentatge de personal estranger que, en el cas de CERCA, és prop del 30% mentre que a Leibniz és un 16%.

Leibniz estructura els seus centres en 5 seccions temàtiques cosa que encara està per fer als centres CERCA i que podria aportar alguns valors afegits.

Més dades: en el marc dels Leibniz es llegeixen cada any unes 600 tesis doctorals!!!

Vam acordar seguir parlant properament, contemplar la possibilitat de formació creuada del personal de les dues institucions, i col·laborar mitjançant experts en les avaluacions que portem a terme.

Va ser una trobada amb gran sintonia, i crec que productiva ja que ni tan sols havien sentit parlar dels centres CERCA.