Ciència Ficció?

Recentment els diferents mitjans de comunicació destacaven la darrera troballa astronòmica: A l’estrella més pròxima, Proxima Centauri, a només 4,25anys llum de distància (40 bilions de quilòmetres), hi ha un planeta molt prometedor “Proxima b”, amb la mida correcta i situat al lloc correcte perquè la seva temperatura sigui l’adient per allotjar vida, de manera semblant a com ho fa la terra.

Aquesta notícia excita la imaginació de qualsevol. Hom s’imagina com per exemple l’IEEC aprofundeix en l’estudi de localització de Proxima b i proposa un estol de petits nanosatèl·lits per enviar-hi sensors, etc. En paral·lel, l’IREC proposa un sistema de propulsió per als nanosatèl·lits que fa viable que hi arribin en pocs anys aprofitant l’impuls gravitatori de diverses òrbites planetàries. També el CTTC desenvolupa un sistema de comunicació robust per garantir que les dades corrin entre la Terra i els enginys que enviem a l’espai, i que tornin les mesures del sensors. El CVC, l’ICIQ, l’ICFO, l’IRB, l’IFAE entre d’altres, desenvolupen diverses càmeres i sensors de base física, química i biològica per enviar al planeta i prendre les mesures pertinents. També el CED i l’IPHES estudien com, des d’una perspectiva demogràfica i social, caldria que fos una primera colònia humana en aquest nou planeta, i com s’ho farien aquests pioners per arribar fins allà superant totes les dificultats amb un cert ordre que ho fes viable tot plegat. L’IRTA, el CRAG, l’ICN2, l’IDIBAPS, el CRG… podrien proposar solucions biològiques per atmosferes alternatives amb diferents composicions de gasos i en entorns amb determinat perfil de nutrients, que servissin per alimentar de manera sostenible als humans que s’hi establissin. El CIMNE podria dissenyar amb les dades rebudes des dels nanosatèl·lits quines edificacions (o vaixells) es podrien construir amb materials locals que permetessin allotjar una colònia humana, prou resistents a la climatologia de Proxima b. I el CREI podria calcular els costos de la recerca i desenvolupament d’aquestes tecnologies, i com la base humana a Proxima b s’organitzaria amb un sistema econòmic sostenible minimitzant desigualtats econòmiques i garantint l’accés al benestar del colons. VHIR i IBEC aportarien un sistema de telemedicina robotitzat per als valents viatgers, mentre que IDIBGI faria un seguiment de la dinàmica cardíaca de les tripulacions i colons, i l’IRSICAIXA optimitzaria els riscos que suposa l’envelliment per incrementar l’esperança de vida dels exploradors espacials.

Bé, quantes coses podríem engegar si els recursos i el temps en acompanyessin una mica més. O pot ser és només una qüestió d’organització?

Valdria la pena organitzar grans projectes monogràfics de caire interdisciplinari entre institucions de recerca i tecnologia solvents, amb una capa d’estratègia conjunta per afrontar grans reptes, o… és només una qüestió relativa a la Ciència Ficció?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *