Eficiència de la despesa

Sovint ens queixem que Catalunya és un país amb baixa inversió o despesa en R&D respecte al PIB. De fet, si hom analitza les dades es pot veure com la part pública d’aquesta despesa és prou estable i digna. Malgrat tot, recomano també analitzar el PIB per càpita en paral·lel, ja que l’Estat espanyol està aproximadament 25-30% per sota, segons aquest darrer indicador, per exemple, respecte a Suècia. Per tant això també ens allunya de la despesa en recerca respecte a aquestes potències escandinaves.

Però aquest text no vol anar referit a això. Avui em volia referir a les capelletes i com de cares són aquestes. L’eficiència de la despesa és un tema cabdal per a un país com a Catalunya amb recursos limitats. A més capelletes, més dispersió i duplicació de la despesa, per tant, menys eficiència. Habitualment els gerents de les institucions tenen molta cura que dins de cada centre o institució, la despesa s’optimitzi. I puc acreditar que s’han fet grans esforços en aquest sentit al país en els darrers anys. Ara bé, si hom analitza la despesa entre institucions, aquí hi ha un univers de millora. El programa SUMA ha contribuït a l’eficiència de la despesa en base a la fusió d’institucions principalment. Però el nostre sistema és complex i encara cal fer molta feina. Per exemple, en el cas del suport a la innovació, no només diferents administracions sinó fins i tot diferents part de l’administració tenen polítiques d’innovació solapades i no sempre coincidents. Això és car, poc eficient i poc efectiu com així s’ha demostrat amb la posició discreta de Catalunya dins d’Europa en matèria d’innovació. Però no voldria fer sang amb aquesta qüestió perquè vull pensar que s’estan identificant aquestes situacions i els responsables hi posen remei.

Un altre clàssic de despesa ineficient són els governs de coalició. La literatura científica en ciències polítiques argumenta que quan diferents partits comparteixen un sol govern les polítiques no són òptimes per al ciutadà perquè tot surt més car. I això, també ho tenim a Catalunya. Bé, caldrà anar posant seny, intentar fer accions ben coordinades entre les diferents parts de la Generalitat i també amb d’altres administracions, evitar crear noves capelletes, i esperar que el vot dels ciutadans “empoderi” un sol partit que tingui bones idees en recerca i innovació.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *