Europa versus Espanya

Recentment a la Jornada Connect-EU del 20 de setembre de 2012, coorganitzada per CERCA, AGAUR i ACC1Ó, la Sra. Josefina Enfedaque, responsable de comunicació de l’Espai Europeu de Recerca (European Research Area, ERA) a la Comissió Europea, va comentar que els diners del FP7 representen el 4% de la despesa en recerca a Europa, i que el 96% restant correspon als Estats de la UE amb pressupostos propis.

Aquesta afirmació així formulada porta a diverses interpretacions. Per exemple, si hi és inclosa o no la despesa privada en R+D, o si es refereix només a la recerca amb fons competitius, etc. Sigui com sigui, no deixa de ser curiosa aquesta dada ja que la impressió que volia donar la Sra. Enfedaque és que són realment els estats els que fan les aportacions importants per fer recerca a Europa.

Doncs bé, aquest comentari es contraposa amb la dada que possiblement enguany, per primera vegada a la història del nostre país, els fons competitius del FP7 captats a Catalunya han estat superiors als diners competitius de l’Estat espanyol que han arribat a Catalunya. Puntualitzant aquesta afirmació, dir que això no es produeix per la manca de competitivitat dels investigadors catalans, ja que des de fa molts anys Catalunya ha captat fons espanyols per damunt del que li correspondria per població, per PIB, etc.

El que ha passat en realitat són dues dinàmiques, una de bona i l’altra no tant, que s’han donat en paral·lel. Per una banda, els investigadors catalans han captat més fons europeus que mai en els darrers anys. I, en contraposició, l’Estat espanyol redueix any a any l’esquifit pressupost destinat a la recerca competitiva. El resultat és aquest canvi en l’estructura econòmica del finançament de la recerca que, tot i ser positiu, descobreix el baix finançament espanyol de la recerca i posa en risc el sistema d’investigació, i possiblement també la viabilitat d’Espanya pel que fa als seus sectors productius i a la seva economia.

Un cop més, aquelles institucions que abans hagin entès aquest canvi de dinàmica, o que s’hagin anticipat, o que tinguin un finançament privat molt elevat, etc. són les que es posicionaran millor per afrontar els anys que venen.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *