“…J’ai volé un peu partout dans le monde. Et la géographie, c’est exact, m’a beaucoup servi…”*

Que la recerca és un concepte que no té fronteres crec que tots hi estem d’acord. I tots cantem les virtuts de la internacionalització que tants bons fruits ens està aportant a Catalunya, sempre que va acompanyada d’excel·lència, treball, oportunitats, originalitat, etc. Es pot expressar de manera estructural mitjançant el reclutament d’investigadors amb trajectòria internacional a l’estranger. També es pot mesurar per la participació en projectes europeus i internacionals, o per la col·laboració en accions de recerca amb d’altres institucions. També per la utilització de la “lingua franca” de la recerca en el dia a dia, per la cerca d’inversos estrangers que s’interessin per finançar resultats de la recerca catalana, o per la constitució de Scientific Advisory Boards (SABs) farcits de científics de reconegut prestigi mundial.

De fet, la majoria de centres CERCA han fet una decidida aposta per la internacionalització, de major o menor abast, mentre que les institucions de més caire acadèmic en educació superior, segurament per la complexa governança que presenten, no han pogut arribar tan lluny. Potser aquest fet, expliqui moltes de les diferències entre centres i universitats, amb la precaució que no totes les universitats són iguals ni tampoc tots els centres homogenis.

En temps difícils on els pressupostos adquireixen encara major rellevància és encara més important mantenir els atributs d’internacionalització ben actualitzats i no cedir per la temptació d’un menor cost que a la llarga pot ser molt car. La tria amb perspectiva oberta i planetària de personal directiu, investigadors, membres del SAB, col·laboracions internacionals, coordinació de projectes de Megaciència, participació a congressos de referència, … no pot minvar.

Si cedim en això, es corre el risc de retornar a una concepció local de la recerca amb el conseqüent tancament i invisibilitat respecte a les dinàmiques científiques internacionals de primer ordre. Cal vetllar, doncs, per mantenir-ho i millorar-ho.

 

*Saint-Exupéry, Antoine de. (1943). Le Petit Prince. Nova York.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *