La governança del sistema universitari de Catalunya

Recentment han començat a circular els primers esborranys de l’INFORME DE LA PONÈNCIA PER A L’ESTUDI DE LA GOVERNANÇA DEL SISTEMA UNIVERSITARI DE CATALUNYA. S’espera que ara entrant al setembre hi pugui haver un ampli debat per arribar a consens. En la Comissió redactora hi ha treballat un prestigiós investigador i ex-director d’un centre CERCA.

Sobre aquests primers textos voldria fer alguns comentaris, tot i avançant que s’ha treballat bé i ràpid en opinió del que escriu això.

Sembla encertada la proposta de passar a una Universitat dirigida per un Patronat perquè suposa una simplificació de les estructures de govern, tot i que caldria pensar en la proporcionalitat quan això s’aplica a universitats de diferent dimensió. En els nivells més executiu i consultiu, el text obvia algunes referències sòlides del nostre context com la BGSE, que ha suposat una revolució en el context de la recerca i universitari, i no permet que algunes estructures com la BGSE o els propis centres CERCA, que tenen profundes arrels universitàries, liderin processos de canvi a la Universitat Catalana, ni tan sols des d’una perspectiva teòrica.

Sorprèn també que quan es parla de l’autonomia financera de la Universitat, la referència més directa és sempre sistemàticament al finançament que reben les universitats per part del Govern, i no a les enormes potencialitats de finançament en base a l’explotació dels resultats de la recerca de qualitat, per exemple, ni tampoc als estalvis milionaris que pot suposar l’establiment d’un consorci de serveis universitaris, cedint una mica d’autonomia de decisió. Això també és un tema de governança. I addicionalment estic en desacord amb la proposta de crear una “Agència Autònoma de Finançament” bàsicament perquè els Govern ja té d’altres estructures com la DGU, principalment, amb aquesta funció.

Hom acaba pensant que una aportació a la governança universitària podria ser la creació d’una figura com la del Scientific Advisory Board (SAB) a la Universitat que aportés propostes de solució d’aplicació executiva, com es fa als centres CERCA. El SAB, en ser extern i molt qualificat, proposa mesures molt efectives que permeten millorar molt a la institució.

Finalment, i anecdòticament, no s’entén que un text d’aquestes característiques es permeti aconsellar la necessitat de crear un Departament d’Universitats i Recerca a la Generalitat de Catalunya, per molt d’acord que tots hi puguem estar.

Caldrà participar activament al debat per arribar a textos que puguin ser aplicables i suposin un clar pas endavant.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *