L’avaluació(?) de les revistes científiques en catalanística

La setmana passada vaig tenir l’oportunitat de participar en una jornada a la Universitat d’Alacant presentant algunes dades sobre problemàtiques associades a la valoració de les revistes científiques de catalanística.

La catalanística aplega les disciplines d’història, llengua i literatura catalanes. Hom pot trobar les revistes científiques catalanes (365) amb els seus articles “full text” a Racó (amb 4,5 milions de consultes el 2011), i entre elles també les de catalanística, que són menys d’un centenar.

Concretament a CARHUS+ 2010 es classifiquen 52 revistes de catalanística en funció de la seva visibilitat i format, principalment. D’aquestes, 17 constitueixen les de primer nivell (A). Això permet als investigadors d’aquestes àrees tenir referents en revistes on publicar alguns dels seus millors treballs, ja que les millors revistes de catalanística es troben als Països Catalans, tret de comptades excepcions.

Curiosament, CIRC (una classificació de revistes promoguda per la Univ. de Granada, el CSIC, la Univ. de Navarra, y la Univ. Carlos III) no atorga a cap revista de catalanística el valor A de la seva classificació. En paral·lel, ERIH (una classificació de revistes europea promoguda per la European Science Foundation) ho fa només a dues revistes, Faventia i Estudis. Revista de Història Moderna.

Des d’un altre vessant, les agències d’avaluació a Catalunya (AGAUR i AQU), informen als seus avaluadors de l’existència de CARHUS+ i, per tant, del valor de les revistes de catalanística. Les agències estatals, ANECA i CNEAI valoren les revistes científiques en base a ERIH, als llistats de Thomson Reuters (Web of Knowledge), INRECS, etc. però no utilitzen CARHUS+.

La situació descrita provoca situacions grotesques com considerar que cap investigador de catalanística pugui sortir ben parat d’una avaluació a les agències estatals si se li mesuren especialment les seves contribucions a revistes. Òbviament, això és una situació que requereix mesures correctores.  De la mateixa manera que s’exigeix als investigadors que innovin en la seva recerca també caldria evolucionar els sistemes de classificació i d’avaluació perquè puguin detectar la realitat de la recerca en les diferents disciplines.

La simple aplicació de sistemes d’avaluació estàndard iguals per a totes les àrees pot portar a injustícies notables que caldria sobrepassar.

 

Un comentari a “L’avaluació(?) de les revistes científiques en catalanística

  1. Estic d’acord que és un problema greu. Un aclariment (que encara el fa una mica més greu): Faventia no és una revista de catalanística, és una revista de filologia clàssica, arqueologia i història antiga i medieval.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *