Avaluació de l’impacte als centres CERCA

La mesura de l’impacte de la recerca és una eina fonamental per a fer seguiment de les iniciatives finançades amb diners públics (i també privat) especialment en els aspecte del que s’anomena Accountability i Advocacy. En el primer cas l’impacte dóna idea del rendiment de la inversió que s’ha fet i mostra com el suport econòmic possibilita que passin coses i es resolguin problemes. En el cas de l’advocacy, l’impacte juga a favor que la societat i sobretot els governants que prenen les decisions de finançament s’adonin de com n’és d’útil haver generat aquests impactes, i comparteixin el sentiment de continuar donar suport a les iniciatives científiques.

Sigui com sigui, no fer mesura de l’impacte significa anar a cegues. Invertir i posar diners en determinades accions i no veure’n mai l’impacte real no sembla doncs la millor opció. Per tant això fa que els principals sistemes científics del Món, o almenys els més dinàmics, des de fa uns pocs anys, hagin ja iniciat accions d’avaluació de l’impacte. Entre aquests destaca el cas britànic, on al REF 2014 ja es van destacar uns quants milers de casos d’estudi de les universitats britàniques principalment per valorar el seu impacte i d’aquesta manera, en el cas britànic, orientar les inversions en R+D. A l’altra costat del planeta, CSIRO, el grup de centres finançats pel Govern australià també ha engegat una estratègia de mesura dels impactes dels seus centres de recerca, per explicar al Món allò que saben fer bé i els problemes que solucionen. Al cas britànic pesa més l’accountability i al cas australià hi pesa més l’advocacy.

A CERCA, molt recentment dins l’any 2018 hem iniciat la recollida de casos d’estudi d’alguns centres CERCA. Aquests casos seran analitzats i valorats per un comitè d’experts internacionals per extreure’n les primeres conclusions, refinar la metodologia pilot que s’està utilitzant, i poder així reforçar la nostra acció d’accountability i advocacy. Esperem tenir els primers resultats durant el primer semestre de 2019.

L’avaluació de l’impacte a les institucions de recerca és una necessitat, especialment per aquelles institucions que de manera significativa consumeixen recursos públics al sistema de recerca de Catalunya. En el cas de la recerca, a banda dels centres CERCA, caldria també fer aproximacions serioses de mesura de l’impacte possiblement a les grans infraestructures científiques com BSC, Sincrotró i CNAG-CRG. És necessari que els investigadors, els governants, els ciutadans sapiguem el rendiment i les conseqüències positives de l’acció de cadascuna d’aquestes grans iniciatives. En el cas de BSC apareix una mínima informació a la seva pàgina web sobre avaluació de l’impacte d’octubre de 2018. Per tant possiblement han vist la necessitat de fer aquestes anàlisi i estan posant fil a l’agulla. En el cas del Sincrotró ALBA em consta que en els seus inicis es va fer una anàlisi d’impacte, possiblement encara amb metodologies primitives. Caldria tornar-hi i actualitzar la informació després d’aquests primers anys de funcionament. Desconec en el cas del CNAG-CRG si s’ha plantejat ja la qüestió, però també aniria molt bé.

Emplacem-nos tots a anar endavant en això.

Declaració a favor del valor afegit per a l’excel·lència a la recerca europea

L’any passat els presidents de Max Panck i CNRS van organitzar una reunió a Brussel·les amb alguns actors públics i privats de la recerca a Europa. Entre ells hi havia INSERM, Helmholtz, Leibniz, CEA, CSIC, EPFL, ETH, Universitat d’Oxford, Universitat d’Oslo, Universitat La Sapienza, KU Leuven, TOTAL, SOLVAY, SIEMENS, entre d’altres.

De la trobada en va sortir una declaració que posiciona i conclou els següents punts principals:

  • Els centres d’excel·lència s’han de reforçar per salvaguardar la posició europea en recerca i capacitat d’innovació.
  • Europa hauria d’enfocar-se en innovacions disruptives més que no pas en petits canvis graduals de les tecnologies existents.
  • Caldria donar alta prioritat a cultivar noves fornades d’investigadors i a alimentar els cervells més brillants i estimular-los en un context de llibertat per fer la ciència que volen i atraure’ls oferint-los la millor infraestructura científica.
  • Caldria reafirmar-se en què les ciències socials i les humanitats són essencials per trobar solucions als grans reptes globals.
  • La competició global exigeix finançament per a la recerca, a nivell nacional i europeu, que exclusivament s’orienti a l’excel·lència científica, i els programes marc de la Unió Europea haurien d’incrementar els seus fons i no suplir les retallades dels Estats ni dissuadir-los d’arribar a una despesa en recerca del 3% respecte al seu PIB.

No hi ha dubte que estratègicament la trobada es va fer en el moment que calia pressionar a la UE i als Estats per destinar més diners a H Europe. També és cert que CNRS necessita un major suport de l’Estat francès per intentar aguantar la qualitat de la seva recerca, ja que el problema de finançament se li està tornant estructural. I en canvi Max Planck segueix ampliant el seu suport de l’Estat Federal i dels Länder que ja arriba a un 84,7% el 2017.

Bé, sigui com sigui, des de CERCA hem contactat recentment amb Max Planck per dir-los que estem plenament alineats amb la Declaració resultant. I Max Planck ens ha contestat dient que en properes iniciatives ens tindran en compte. Penso que des de CERCA tenim moltes coses a explicar i a compartir, i que és molt positiu que anem involucrant-nos en les dinàmiques de presa de decisió i “advise” a nivell d’Europa. Així ho intentem d’acord amb els objectius d’internacionalització dels nostres Estatuts.

La marca “CERCA” com a millor marca catalana (i si escau també espanyola o ibèrica) en recerca

CERCA_Logo_100x100Dilluns vaig estar a Brussel·les a una reunió de la Comissió i sortint vaig coincidir cap a l’aeroport amb un ex-càrrec de la DG Research. Anàvem xerrant i jo li explicava que segons la base de dades de la Comissió Europea els centres CERCA han captat 218 milions d’Euros a H2020 des de 2014. I afegia que només teníem al davant a CNRS, Max Planck, Fraunhofer, CEA, Universitat de Cambridge, Universitat d’Oxford i UCL. També li deia que els centres CERCA hem captat 149 ERC Grants i que som líders europeus en ERC PoC amb 36 ajuts.

En Connor, obria els seus ulls petits i deia: Això s’ha de saber! Heu de fer que la Comissió publiqui les vostres dades també de manera agregada, tal com fa amb Max Planck (que a la base de dades es mostra amb cada centre individual i també de manera agregada). I també afegia: Si CERCA apareix tot junt molts investigadors d’arreu voldran venir als vostres instituts.

I crec que en Connor, persona amb una gran experiència en els programes d’atracció de talent MSCA de la Comissió, té tota la raó. La marca CERCA s’ha situat en poc temps com a número 8 d’Europa i cal aprofitar-ho. L’atracció de talent que ja es fa als centres CERCA es pot multiplicar si gestionem bé els nostres actius. I no només això, sinó que CERCA podria jugar un paper destacat essent consultat per a la discussió dels nous continguts del programa marc Horizon Europe, per a discutir noves iniciatives, per avaluar polítiques i programes, etc.

Hem estat capaços d’ajuntar 40 centres sota la denominació CERCA amb una gran activitat de projectes europeus i amb una producció científica molt destacada. Cap altra institució del país s’apropa a aquestes xifres de CERCA. Per tant cal avançar en adoptar la marca CERCA a nivell internacional per part de tots els centres CERCA, i cal anar a parlar amb els responsables de la recerca europea perquè entenguin qui som.

El primer pas l’hem de fer a casa. I cada centre ha de ser conscient d’això i de que cap altra marca o adscripció, inclosa la individual de cadascú, aporta més en aquests moment que CERCA.

20180620_La_marca_CERCA

 

Sobre el nou Govern, les universitats i la recerca

Aquest cap de setmana he llegit dues vegades a Andreu Mas-Colell. La primera, he començat la lectura del seu llibre “Turbulències i tribulacions” sobre els anys de les retallades, concretament un exemplar que ell va tenir l’amabilitat de dedicar-me el dia de la seva presentació. En el pròleg he trobat com Mas-Colell justificava per part del Conseller d’Economia la tria dels alts càrrecs basant-la en confiança professional i política, en la legislatura 2011-2015. Cal dir que hi estic plenament d’acord.

Posteriorment he llegit un text del Diari ARA on Mas-Colell escriu “Restitució”. Aquí defensa la restitució del Govern extingit pel 155 en el nou Govern que s’està composant, però es salta el guió lamentant que no existeixi al nou organigrama un departament d’Universitats i Recerca, i etziba que Espanya sí ho ha fet bé amb el nou Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats. I afegeix que hi som a temps per reclamar un Comissionat d’Universitats i Recerca. També diu que persones que ho han fet bé en el darrer Govern aguantant el 155 haurien de continuar.

Hi pensava… i alguns arguments em semblen contradictoris. És cert que molts desitgem una Conselleria d’Universitats i Recerca, altrament dita de “Coneixement”. Però crec que amb el nou Govern, la tenim. De la mateixa manera que quan vam ser pioners a Catalunya creant el DURSI, on també hi havia la Societat de la Informació, ara hi tenim Empresa i Coneixement! Que crec que s’ajusta molt a la idea d’economia del coneixement que moltes i molts desitgem com a eix vertebrador de Catalunya basant en una indústria tecnològica i d’alta productivitat laboral. Per tant, tinc la sensació que estem en la bona direcció. I aquest departament penso que no desmereix res en comparació amb la nova estructura de Govern a Espanya dirigida per un astronauta mediàtic, que també és enginyer, però que no té un CV de dedicació vital a la ciència.

A Catalunya el Govern ja ha nomenat la Consellera Àngels Chacón per dirigir i organitzar Empresa i Coneixement. Tal com diu Mas Colell, ella ha de poder decidir quines persones de la seva confiança política i professional hauran de conduir l’acció de Govern, independentment de si parlem d’unes Direccions Generals, d’una Secretaria o d’un Comissionat (possiblement el més important seran les persones i no tant les estructures). Crec que és el criteri i no la continuïtat o no de determinats càrrecs de responsabilitat. Cal dir però, que ambdues coses no són incompatibles. Per tant aquells o aquelles que hagin fet bona feina, però que alhora hagin estat lleials i conseqüents a nivell polític, serien elegibles.

En tot cas, caldrà facilitar la feina entre tots a la nova consellera per fer que s’impliqui a fons en el nostre sector, i fer allò que encara mai hem pogut fer des de fa molts anys, incardinar amb efectivitat coneixement, innovació i empresa. I deixar que ella, sense pressions ni interessos de tercers, amb el seu bon criteri prengui les decisions d’organigrama i programa. Tothom és conscient que el país s’hi juga una gran part del seu prestigi i èxit futur en aquestes decisions. Potser el més important és tenir molt clar que cal evitar prendre decisions sota conflicte d’interès a costa de la qualitat dels professionals.

Agraïment a DIPLOCAT

20180413_diplocatUn país funciona quan té les persones i les institucions per conduir i facilitar el progrés. No hi ha dubte que Diplocat ha estat a Catalunya una institució activa durant la seva existència que tristament fineix avui. Per tant, de ben segur ha contribuït al progrés del país portant a terme accions principalment en l’àmbit internacional.

Diplocat ha fet un esforç per relacionar Catalunya a nivell internacional. He tingut la sort de conèixer a unes quantes de les persones que hi han treballat, a diferents nivells dins l’organització, i puc dir que han esmerçat molts esforços en fer entendre a fora què és Catalunya avui, i quin país vol ser demà. I per fer-ho, han hagut de viatjar, reunir-se amb dirigents d’institucions, governs i administracions, etc. entre d’altres coses. Fa poc dinava amb un diplomàtic estranger a Madrid, a qui podríem anomenar X, i em deia que tot i reconeixent el paper que ha tingut Diplocat, caldria encara més explicar a l’estranger la realitat i potencial econòmic, científic, tecnològic de Catalunya per fer-nos més atractius a inversors, xarxes internacionals, grans iniciatives multilaterals, etc. Per tant, en certa manera, el senyor X ens estava marcant possiblement el camí que l’estructura que restauri Diplocat, quan Catalunya tingui el seu propi autogovern, haurà de prendre per fer un salt encara més amunt.

Diplocat també ha tingut inquietuds acadèmiques per formar professionals competents en matèria internacional i d’acció exterior. En aquest sentit, en aliança amb alguna Universitat, ha impulsat cinc edicions del Màster executiu de Diplomàcia i Acció Exterior a l’IBEI. Aquí s’han format persones, jo mateix entre elles, amb perfils professionals variats però que ara compartim uns coneixements que ens milloren les competències per afrontar tota mena de situacions i reptes d’acció exterior.

En resum, una peça necessària que si bé les circumstàncies úniques que viu avui el país fan que temporalment se’n prescindeixi, en realitat cal potenciar i engrandir. Sobretot voldria amb aquestes paraules animar als companys i companyes (Albert, Joan, Jordi, Laura, Martí, …) que viuen avui un dia dur, però espero que amb l’esperança de ben aviat tornar a estar plenament actius, ajudant a teixir complicitats i projectes.

Gràcies Diplocat.