Per què la Universitat de Catalunya necessita els centres CERCA

Empíricament totes les universitats públiques de Catalunya tenen vinculacions amb centres CERCA, els ubiquen als seus campus, i cap d’elles ha demanat de deixar-hi d’estar implicada. Aquest fet, probablement no és fruit de l’atzar. Hi ha diverses raons que expliquen els beneficis que els CERCA aporten a la Universitat de Catalunya. Intento resseguir-ne algunes encara que me’n surten moltes i possiblement això mereixerà una segona part.

En primer lloc l’explosió de producció científica que hi ha hagut a CAT la darrera dècada no es pot explicar únicament en clau universitària. Els nuclis intensius de recerca que suposen els CERCA, òbviament amb participació universitària destacada, han pedalat molt perquè fos possible. I ho han fet amb mitjans addicionals que la Generalitat, entre d’altres institucions, ha aportat perquè una governança diferent, àgil i eficaç, situés els CERCA en posicions capdavanteres en captació de fons europeus competitius, publicació de highly cited papers, captació de talent científic, captació de diners de filantropia, captació d’ajuts Severo Ochoa, reconeixement HRS4R, etc. Aquesta nova governança podria ser la clau i model perquè les universitats, d’acord amb la seva autonomia, emprenguin una reflexió que les faci créixer més ràpid.

Aquest fet ha aportat visibilitat internacional als propis CERCA, i de retruc als campus universitaris on es troben ubicats, als hospitals i a tota la recerca catalana.
La intensa captació de talent investigador també ha repercutit en positiu perquè les universitats tinguin molt a prop a docents amb molta experiència en recerca, de manera similar als objectius que es proposa el programa Serra-Hunter. Algunes ho han aprofitat més que d’altres, però almenys han tingut més oportunitats a l’abast, per complementar i, si escau, millorar l’ensenyament universitari.

Els investigadors universitaris adscrits als centres CERCA han fet grans contribucions a la recerca des dels centres CERCA, i en aquests entorns han pogut disposar d’espais, equipaments, i alguns recursos més. I no només això sinó que molts doctors i doctores generats a les universitats de Catalunya han pogut trobar una posició de feina en els CERCA. Per tant s’ha facilitat la tasca de formar i integrar els doctors al món professional i de la recerca.

I finalment, aquest gruix major de la recerca a Catalunya, amb la justa contribució de tothom, fa que l’R+D ocupi un lloc més rellevant a l’agenda política del país. I això, beneficia a tots els actors (centres, hospitals, universitats, sector privat, etc.). Sense anar més lluny, el President de la Generalitat anunciava al seu discurs d’investidura les bonances de la recerca al país i l’esforç que es farà per assolir un major finançament.

S’obren noves oportunitats i cal tenir els equips de persones de les diferents institucions ben llustrats per no perdre cap tren.

Nova legislatura

Abans de festes de Nadal vaig enviar la meva felicitació de bons desitjos als directors dels Centres CERCA tot demanat que el 2016 ens aportés estabilitat i clarificació en el marc legal, i en el context polític de Catalunya. Sembla que la vam encertar. I poc després es va desencallar el procés d’investidura del President de la Generalitat.

El President Carles Puigdemont, en el seu discurs d’investidura al Parlament, va esmentar (com a mínim) tres coses molt rellevants per als centres CERCA. Primer, que els pressupostos de recerca s’incrementarien. Després, que en aquesta legislatura es farà una Llei de la Recerca. I finalment, també que es farà una Llei de Mecenatge.

El major finançament és rellevant perquè és la mare del ous. Gairebé qualsevol altra mesura que vulguem prendre en el marc dels centres CERCA requereix de finançament addicional. És molt estratègic destacar que caldria aprofitar aquest possible increment de fons per que els centres que per mèrits propis fan una tasca més efectiva i amb major impacte, fossin els més beneficiats en el repartiment. Això suposaria un incentiu de creixement molt fort per assolir noves quotes de qualitat al sistema.

A Catalunya mai no hem tingut una llei pròpia de recerca. Si bé històricament s’han fet alguns intents, mai no ha reeixit. Novament tenim una oportunitat, possiblement associada a un canvi de marc legal. És a dir, si el procés segueix avançant, que tot sembla indicar que sí, una nova llei de la ciència o la recerca serà imprescindible aleshores per regular allò que ara ens regulen des de l’Estat espanyol. I això significarà un nou impuls per facilitar creixements més ràpids i més sòlids, sense cotilles burocràtiques.

Finalment, la Llei de Mecenatge. Avui ja no són rars els mecenes filantròpics a les nostres institucions de recerca, si bé el context no és fàcil. Les donacions a països amb tradició legal per afavorir la filantropia són molt rendibles fiscalment, en canvi aquí fer donacions és encara un acte de fe, a contracorrent. Cal accelerar aquests canvis per permetre estar millor finançats, i que no tot el pes recaigui damunt les espatlles del sector públic.

Reptes importants en moments especials.

Recordarem el 22 d’abril

Ahir es van alinear els astres i van tenir lloc una sèrie d’esdeveniments molt positius per als centres CERCA. En realitat no és una conseqüència astrològica sinó resultat d’una feinada impressionant, acurada, efectiva i oportuna que dóna els seus fruits.

L’ICFO va obtenir el reconeixement HRS4R de la Comissió Europea. Al mateix temps I2CAT va guanyar quatre projectes europeus H2020 del programa de mòbils 5G: SONATA, CHARISMA, SESAME i SG-Xhaul, un dels quals està liderat per l’institut. Destacadament, l’IBEC va obtenir el reconeixement Severo Ochoa del MINECO, i el CRM va obtenir el reconeixement María de Maeztu per la BARCELONA GRADUATE SCHOOL OF MATHEMATICS (BGSMath), una autèntica fita estructural del sistema de recerca català.

També vam ser coneixedors que al Dr. Manolis Kogevinas del CREAL l’han fet president de la International Society for Environmental Epidemiology. Finalment, més enllà del sistema CERCA, al nostre sector privat, l’empresa Grífols obté crèdit de 100 milions d’Euros del pla Juncker de la UE per a recerca i innovació en derivats del plasma. També una gran notícia.

Bé, sense ser autocomplaent, unes setmanetes a aquest ritme i potser sí tindrem el primer Nobel català abans de 15 anys, si se’m permet la llicència! Cal seguir plantejant nous reptes ambiciosos i anar-los assolint.

Bon Sant Jordi!

La recerca i la innovació a la Unió per la Mediterrània

Aquests dies assisteixo a algunes reunions de la Unió per la Mediterrània (UFM) a Barcelona. Els temes de debat estan entorn del desenvolupament del sector privat als països de la Riba Sud de la Mediterrània, amb el desig no explícit que això porti estabilitat política a aquests països i s’evitin casos de terrorisme i radicalisme com a opcions possibles per a joves sense futur clar.

La regió mediterrània malgrat comparteixi alguns trets no és homogènia. L’estat de Tunísia o Marroc és molt diferent del Líban o Israel, per exemple. Però d’entrada es pot arribar a algunes conclusions.

Per una banda, tret d’algun país, l’atur és un problema estructural situat prop del 20%. Les infraestructures són inexistents o molt precàries. Els Private Public Partnerships són molt escassos. La burocràcia i la organització dels estats dificulta extremadament el desenvolupament de noves iniciatives. La inversió estrangera és quasi inexistent. Els sistemes d’educació no responen a les necessitats dels països. Però no voldria aportar un punt de vista negatiu. El potencial d’aquests països és impressionant. Les persones que hi viuen tenen idees i ambició. Alguns ponents de Palestina o Jordània, per exemple, mostren estratègia i proposen solucions.

No hi ha dubte que cal construir molt a la regió mediterrània, possiblement sobre les bones pràctiques existents a la regió. Cal organitzar millor els estats i que aquests ofereixin garanties d’estabilitat perquè les inversions s’atreveixen a apostar per les seves iniciatives. Cal simplificació administrativa (això no és nou per nosaltres!) i cal racionalitzar la despesa en base a incentius que responguin a programes estratègics i que apuntin cap a aglutinar recursos en geografies concretes (empreses, universitats, centres de recerca, ciutats).

Molta feina a fer. Si hom mira la memòria 2014 de la UFM hi veu algunes accions interessants com la Euromediterranean University of Fez, la iniciativa HOMERe, MedNC, MEDSPRING, ERANETMED, PRIMA,…

Potser amb timidesa, però sembla que es comença a entendre quina orientació pot portar a millores clares.

Imatge d’un moment de la reunió.

Altres imatges de les jornades.

Com serà CERCA el 2016?

El programa SUMA de CERCA, promogut per la Generalitat de Catalunya, ha anat fent via en els darrers anys. Això ha suposat una racionalització dels centres CERCA en contingut i nombre, que possiblement contribuirà a fer una millor activitat de recerca. Fóra interessant que altres institucions al país es plantegessin també una racionalització  per millorar la seva efectivitat.

En aquest sentit un dels primers processos d’integració de centres va ser el que ha portat a la fusió de l’Institut de Geomàtica (IG) dins el Centre Tecnològic de Telecomunicacions de Catalunya (CTTC).

També, entre 2015 i 2016, està tenint lloc la integració per absorció de CRESIB dins l’Institut de Salut Global (ISGLOBAL) i, posteriorment, a 2016 s’integrarà així mateix el Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental (CREAL) també dins ISGLOBAL. Ara ja ISGLOBAL té la consideració de centre CERCA.

En paral·lel s’ha produït  la integració de CRESA a l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentària (IRTA), mitjançant una estructura de centre mixt IRTA-UAB.

Al mateix temps, l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC), l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) i l’Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural (ICRPC) estan també avançant per integrar-se en una única estructura i, possiblement això tindrà lloc l’any vinent, creant un institut amb massa crítica suficient per fer front a reptes encara majors.

En l’àmbit biomèdic, Institut Català de Ciències Cardiovasculars (ICCC) s’està fusionant amb l’Institut de recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau (IR Sant Pau). També a la zona de Can Ruti, l’Institut de Medicina Predictiva i Personalitzada del Càncer (IMPPC) queda absorbit per l’Institut d’Investigació en Ciències de la Salut Germans Trias i Pujol (IGTP) i per l’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras (IJC). L’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS) resta pendent d’un ambiciós projecte d’absorció de la Fundació Clínic que tot just comença a caminar.

D’altra banda, l’Institut Català de Nanociència i Nanotecnologia (ICN2)  acaba el seu procés d’absorció del CIN2 del CSIC.

I finalment el Markets, Organisations and Votes in Economics (MOVE), es transforma en una fundació privada de recerca (Fundació MOVE) fora de l’abast de CERCA.

Resten dos centres CERCA més, el Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona (CMRB) i l’Institut Català de Ciències del Clima (IC3), pendents de ser remodelats properament, sense que es pugui fer pública encara la seva forma final.

Per tant en resum, a 2016 la xifra final de centres CERCA estarà ja per sota de 40, entre 37 i 39 segons acabin algunes de les operacions de transformació que hi ha iniciades.

Com sera CERCA el 2016?

10è aniversari de la Carta Europea dels Investigadors

Dimarts 3 de març es va celebrar a Brussel·les el 10è aniversari de la Carta Europea dels investigadors i del Codi de conducta de les institucions finançadores de recerca.

Aquest document es va llançar quan el Comissari Potocnik era el responsable de la recerca a la UE inspirat en la European Research Area de Philippe Busquin. A l’acte hi érem presents els representants de CRG, IRB, IRTA i IRB Lleida com a centres CERCA i també AGAUR, URV, i UAB.

Hi van haver diversos debats durant la jornada. Per al meu gust massa ponents anglosaxons. De vegades hom pensa que el pes que tant ens ha costat aconseguir com a Catalunya a la recerca europea no es veu traduït de facto quan s’organitzen grans esdeveniments…

Les discussions tractaven aspectes sobre com finançar les accions que van associades als plans d’acció de l’HRS4R Award, el valor relatiu de l’award i la importància de la implementació del pla d’acció, com Europa ha evolucionat i millorat en aquests 10 anys pel que fa a polítiques de personal en R+D, Europa com a principal espai de mobilitat d’investigadors, com els britànics foren pioners mentre que alemanys i francesos encara estan reaccionant, RESAVER, com fer que les institucions assumeixen plenament el seu pla d’acció, etc.

A la cloenda de l’acte va venir l’actual Comissari de recerca en Carlos Moedas, el qual va recalcar que les inversions en recerca han de servir per transferir coneixement i impactar a la societat i a l’economia europees. Un es pregunta com la nova Comissió tractarà els aspectes de mobilitat d’investigadors a Europa i si farà algun pas significatiu per avançar en millorar la professió d’investigador. I també si el famós Pla Juncker revertirà en positiu, i en quina magnitud, a les infraestructures i persones dedicades a la recerca. Aquest darrer punt és important perquè encara no s’ha produït la seva aprovació, i tot és possible i tot està per fer com deia el poeta.

10è aniversari de la Carta Europea delsvInvestigadors.

D’entrada ja és positiu que Busquin, Potcnik i Moedas bufin espelmes plegats esperant que s’acompleixin desitjos comuns sobre la recerca.

Celebració del 10è aniversari de la Carta Europea dels Investigadors.

Jo mateix ben acompanyat per les gerents de l’IRB i CRG a Brussel·les.

 

Catalunya es posiciona en els HRS4R Awards de la Comissió Europea

La pàgina web de la Human Resources Strategy for Researchers (HRS4R) de la Comissió Europea ofereix ja dades de les aproximadament 200 institucions que han obtingut el reconeixement HRS4R per la seva tasca en gestió dels recursos humans en recerca.

L’anàlisi de la informació s’ha de fer encara amb cura ja que a molts països europeus, entre ells alguns dels grans en recerca, no hi ha pràcticament reconeixement d’institucions amb el HRS4R. El que sí es pot apreciar és que alguns han fet els deures per transformar les seves institucions i fer-les més atractives i més respectuoses per als investigadors. En aquest sentit hi destaca el Regne Unit amb 91 institucions reconegudes, totes elles universitats. Els britànics han vinculat una política nacional de recursos humans en recerca, Concordat to Support the Career Development of Researchers, que inclou seguiment i avaluació, al reconeixement HRS4R de la UE. Això ha tingut l’efecte que podem apreciar a la taula adjunta.

Per la banda baixa hi ha absències destacades i també “manca d’interès?” per part d’alguns països. On és Suècia? Per què França i Alemanya juguen tan poc en això? Són qüestions que cal resoldre i de les quals encara no en sabem la resposta. El que sí sabem és que hi ha prop d’un miler de sol·licituds HRS4R pendents de resoldre per part de la UE i que això pot fer variar el mapa actual i respondre alguna d’aquestes qüestions.

A la zona mitjana, alguns països com Croàcia, Bèlgica, Itàlia, Noruega, Finlàndia, Holanda, i Catalunya entre ells, comencen a despuntar. L’anàlisi a casa nostra és que 4 centres CERCA (CRG, IRB, IRB Lleida i IRTA), 3 Universitats (UPF, URV i UAB), i AGAUR han obtingut el reconeixement.

Preveiem que als centres CERCA aquesta xifra augmentarà molt significativament en poc temps ja que l’acció feta a 2014 per promoure les bones pràctiques en recursos humans de recerca entre els centres està donant el seu fruit i moltes institucions han demanat el reconeixement. A les pàgines web de molts centres CERCA ja podeu veure el Pla d’Acció HRS4R presentat, abans de que la Comissió Europea hagi atorgat el HRS4R Award (IDIBELL, IDIBAPS,…)

Properament, el 3 de març, la Comissió Europea celebra el 10è aniversari de la Carta Europea de l’Investigador i el Codi de Conducta de les institucions finançadores. Totes les institucions amb HRS4R hi han estat convidades. Serà una bona ocasió perquè els centres CERCA tinguin visibilitat a Brussel·les.

HRS4R Award

A la taula no figuren alguns dels països amb 3 o menys HRS4R Awards

Dies intensos…

Ahir vespre vaig assistir a la presentació d’un llibre d’homenatge a l’antropòleg i africanista Lluís Mallart, editat per l’Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural. Allà hi vaig trobar un investigador amb valors, que va començar la seva trajectòria amb una canya i una espardenya al Camerún, gairebé de manera literal, i que posteriorment va poder fer escola des d’algunes universitats a París i a Catalunya. Em va frapar la seva humilitat, que el fa gran, i la seva claredat. El seu darrer projecte: actualment està fent un llibre en la llengua de l’ètnia amb qui va conviure a l’Àfrica durant dècades. Ja va avisar:… no l’entendreu!

Sortint d’allà, vaig passar per la plaça Sant Jaume. Eren gairebé les vuit, i a Barcelona es respirava una atmosfera de moment històric. Una munió de periodistes s’aplegaven a les portes de Palau gaudint d’una calma tensa, com aquella prèvia als moments de gran activitat. Uns fumaven, d’altres xerraven pel mòbil… Es distribuïen estratègicament als quatre vents de l’edifici per no perdre pistonada informativa.

Arribant a casa, LA notícia. El 27 de setembre LES eleccions. També a recerca i als centres CERCA hem de tenir a punt les estructures d’Estat. Seran mesos de molta feina.

I ara, aquest matí sóc a un seminari organitzat per l’ACUP sobre l’ensenyament superior i la recerca a Xina. Sabíeu que els dirigents polítics xinesos, la majoria enginyers i científics, tenen una obsessió per la tecnologia? Sabíeu que el 1949 Xina tenia un 80% d’analfabets, i que en pocs anys Xina superarà als USA en PIB? Sabíeu que Xina ha fet totes les revolucions que ha fet Europa des del Renaixement només en una generació?

Un consell: recomaneu aprendre xinès als vostres fills i nets.

20150115_foto05

Bons projectes 2015

Dimecres 17 de desembre la Institució CERCA va lliurar els primers Premis PIONER de la seva història. Els premiats van ser tres joves doctors que ja han pensat com els seus resultats impactaran en coses innovadores que podran serà aprofitades per al sector industrial/comercial.  Segurament no és casual que el director de tesi d’un d’aquests joves investigadors sigui el Dr. Romain Quidant de l’ICFO, Premi Nacional de recerca al talent jove 2014.

És però important destacar que en aquesta primera edició, 3 han tret el Premi PIONER, però se n’han presentat 14. Això vol dir que moltes de les tesis que es fan ja apunten a la transferència d’aquest coneixement al seu entorn. L’any vinent, esperem que amb el suport de les empreses i institucions del sector privat que han contribuït a sponsoritzar aquests premis (FCRI, VIAP i RCD) puguem novament convocar una altra edició.  El balanç de la primera, per moltes raons, crec que és molt positiu. També a la carta als Reis demanaria que més centres CERCA, mitjançant el seus joves doctors, hi participessin i que els àmbits de les Ciències Socials i les Humanitats també ens enviessin les seves propostes. I sobretot, sobretot, que hi hagués alguna premiada l’any vinent.

I anant una mica més enllà, el que sí necessitem per a 2015 són projectes interessants als centres CERCA. Si això és així tindrem ERC Grants, projectes coordinats, etc. I voldrà dir que els nostres equips funcionen, que tenen idees que encaixen amb l’entorn, que els centres CERCA poden transformar les idees en resultats i tecnologies, i esperem també que fins i tot puguem anar una mica més enllà.

En definitiva, aquesta mena de felicitació de Nadal us vol desitjar molt bons projectes a tots per a 2015!!!

RESAVER per als CERCA

20141030_RESAVER_2Ahir va tenir lloc a Viena, al Ministeri de Coneixement, Recerca i Economia, una reunió sobre el futur fons de pensions paneuropeu RESAVER.

La Comissió Europea ha ubicat 4 milions d’euros per als treballs inicials de constitució d’aquest fons i en aquests moments s’està licitant quina serà la consultora que portarà a terme els treballs.

En paral·lel, l’1 d’octubre es va constituir el Consorci RESAVER, segons la legislació belga, amb algunes institucions de recerca o universitats europees per començar a funcionar. Aquest consorci serà l’òrgan de govern que controlarà els fons de pensions RESAVER quan aquest ja estigui constituït. RESAVER funcionarà principalment a partir d’una IORP (Institutions for Occupational Retirement Provision) que cal encara crear, amb condicions de baix risc.

RESAVER es podrà fer servir per les institucions de recerca quan la legislació local ho permeti. Les taxes locals no varien amb aquest esquema.  Ara mateix els centres CERCA, d’acord amb el que estableix la Llei 1/2014 de pressupostos  no poden fer aportacions a plans de pensions. Només els centres CERCA que podem considerar privats poden fer aquestes aportacions a plans de pensions.

Les institucions podran escollir si volen incorporar tot el seu personal a RESAVER o només als investigadors, o si escau, només a alguns investigadors.

En la situació actual, quan els investigadors estan sotmesos a mobilitat dins d’Europa, poden arribar a perdre els seus drets als plans de pensions on han fet aportacions quan canvien de país. Aquesta iniciativa vol garantir una perspectiva europea amb plenes garanties. Hi ha una Directiva Europea que ho avala. A més, en ser transnacional, RESAVER no podrà ser reclamat per cap govern nacional en cas que vulgui treure els drets econòmics de pensions als investigadors o treballadors que hi han contribuït.

No hi ha dubte que un esquema atractiu de pla de pensions addicional a les aportacions que ja es fan a la seguretat social és un element més d’atracció i retenció de talent a les nostres institucions. Això fa que calgui analitzar aquest nou escenari que se’ns presenta, el qual encara s’està configurant. I també veure si es pot aixecar la limitació legal de participar-hi a les institucions públiques catalanes.

20141030_RESAVER

A la foto amb Eduard Lorda, del Servei de Projectes Europeus i Internacionals de l’AGAUR i Olalla Bagüés de l’Àrea de Recursos Humans de l’IRB Barcelona.