Dies intensos…

Ahir vespre vaig assistir a la presentació d’un llibre d’homenatge a l’antropòleg i africanista Lluís Mallart, editat per l’Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural. Allà hi vaig trobar un investigador amb valors, que va començar la seva trajectòria amb una canya i una espardenya al Camerún, gairebé de manera literal, i que posteriorment va poder fer escola des d’algunes universitats a París i a Catalunya. Em va frapar la seva humilitat, que el fa gran, i la seva claredat. El seu darrer projecte: actualment està fent un llibre en la llengua de l’ètnia amb qui va conviure a l’Àfrica durant dècades. Ja va avisar:… no l’entendreu!

Sortint d’allà, vaig passar per la plaça Sant Jaume. Eren gairebé les vuit, i a Barcelona es respirava una atmosfera de moment històric. Una munió de periodistes s’aplegaven a les portes de Palau gaudint d’una calma tensa, com aquella prèvia als moments de gran activitat. Uns fumaven, d’altres xerraven pel mòbil… Es distribuïen estratègicament als quatre vents de l’edifici per no perdre pistonada informativa.

Arribant a casa, LA notícia. El 27 de setembre LES eleccions. També a recerca i als centres CERCA hem de tenir a punt les estructures d’Estat. Seran mesos de molta feina.

I ara, aquest matí sóc a un seminari organitzat per l’ACUP sobre l’ensenyament superior i la recerca a Xina. Sabíeu que els dirigents polítics xinesos, la majoria enginyers i científics, tenen una obsessió per la tecnologia? Sabíeu que el 1949 Xina tenia un 80% d’analfabets, i que en pocs anys Xina superarà als USA en PIB? Sabíeu que Xina ha fet totes les revolucions que ha fet Europa des del Renaixement només en una generació?

Un consell: recomaneu aprendre xinès als vostres fills i nets.

20150115_foto05