Avaluació de l’impacte als centres CERCA

La mesura de l’impacte de la recerca és una eina fonamental per a fer seguiment de les iniciatives finançades amb diners públics (i també privat) especialment en els aspecte del que s’anomena Accountability i Advocacy. En el primer cas l’impacte dóna idea del rendiment de la inversió que s’ha fet i mostra com el suport econòmic possibilita que passin coses i es resolguin problemes. En el cas de l’advocacy, l’impacte juga a favor que la societat i sobretot els governants que prenen les decisions de finançament s’adonin de com n’és d’útil haver generat aquests impactes, i comparteixin el sentiment de continuar donar suport a les iniciatives científiques.

Sigui com sigui, no fer mesura de l’impacte significa anar a cegues. Invertir i posar diners en determinades accions i no veure’n mai l’impacte real no sembla doncs la millor opció. Per tant això fa que els principals sistemes científics del Món, o almenys els més dinàmics, des de fa uns pocs anys, hagin ja iniciat accions d’avaluació de l’impacte. Entre aquests destaca el cas britànic, on al REF 2014 ja es van destacar uns quants milers de casos d’estudi de les universitats britàniques principalment per valorar el seu impacte i d’aquesta manera, en el cas britànic, orientar les inversions en R+D. A l’altra costat del planeta, CSIRO, el grup de centres finançats pel Govern australià també ha engegat una estratègia de mesura dels impactes dels seus centres de recerca, per explicar al Món allò que saben fer bé i els problemes que solucionen. Al cas britànic pesa més l’accountability i al cas australià hi pesa més l’advocacy.

A CERCA, molt recentment dins l’any 2018 hem iniciat la recollida de casos d’estudi d’alguns centres CERCA. Aquests casos seran analitzats i valorats per un comitè d’experts internacionals per extreure’n les primeres conclusions, refinar la metodologia pilot que s’està utilitzant, i poder així reforçar la nostra acció d’accountability i advocacy. Esperem tenir els primers resultats durant el primer semestre de 2019.

L’avaluació de l’impacte a les institucions de recerca és una necessitat, especialment per aquelles institucions que de manera significativa consumeixen recursos públics al sistema de recerca de Catalunya. En el cas de la recerca, a banda dels centres CERCA, caldria també fer aproximacions serioses de mesura de l’impacte possiblement a les grans infraestructures científiques com BSC, Sincrotró i CNAG-CRG. És necessari que els investigadors, els governants, els ciutadans sapiguem el rendiment i les conseqüències positives de l’acció de cadascuna d’aquestes grans iniciatives. En el cas de BSC apareix una mínima informació a la seva pàgina web sobre avaluació de l’impacte d’octubre de 2018. Per tant possiblement han vist la necessitat de fer aquestes anàlisi i estan posant fil a l’agulla. En el cas del Sincrotró ALBA em consta que en els seus inicis es va fer una anàlisi d’impacte, possiblement encara amb metodologies primitives. Caldria tornar-hi i actualitzar la informació després d’aquests primers anys de funcionament. Desconec en el cas del CNAG-CRG si s’ha plantejat ja la qüestió, però també aniria molt bé.

Emplacem-nos tots a anar endavant en això.

CERCA: un sistema permeable de centres de recerca

L’any 2010 la Generalitat de Catalunya va definir el perímetre dels centres CERCA amb un total de 47 centres de recerca. Des d’aleshores, en paral·lel, no s’ha introduït dins el perímetre CERCA cap més centre de recerca. Sí que s’han fet fusions de centres CERCA, mitjançant el programa SUMA, entre d’altres accions, fixant en 41 centres l’actual perímetre.

A partir d’aquí, mitjançant l’avaluació CERCA, que ja està assolint una maduresa metodològica després de més de 50 avaluacions des de 2012, s’està valorant les institucions de dins del perímetre CERCA en funció de la seva actuació i també de la implementació que han fet de les recomanacions rebudes en la primera avaluació. Aquest exercici permetrà en aquells casos més extrems, si escau, qüestionar a aquells centres que no acompleixen satisfactòriament les expectatives que la Generalitat s’ha creat per aquestes institucions. I es crearà, eventualment, una llista de centres candidats de sortida del perímetre CERCA.

En contraposició, la permeabilitat ha de permetre l’entrada de noves institucions que mereixin el tractament CERCA. En aquest sentit s’ha obert la porta perquè diferents centres de recerca de Catalunya puguin adreçar-se a la Institució CERCA per valorar, si escau, que es faci una primera avaluació (externa i internacional) el resultat de la qual aconsellarà o no la seva inclusió a CERCA. Arribat aquest punt, la Generalitat de Catalunya haurà de cercar l’equilibri d’entrada i sortida a CERCA per determinar quin ha de ser el perímetre final.

Res de nou fins aquí que no s’assembli al que fan altres sistemes de centres a l’estranger de prestigi internacional. Per tant no descobrim res de nou sinó que simplement instrumentem allò que normalitza el nostre perímetre a partir d’entrades i sortides de centres, sobre una base de mèrit i transparència.

Indicadors d’excel·lència als centres CERCA

Avui ha tingut lloc la CERCA Conference 2014. Un acte de reconeixement i visualització dels centres de recerca de Catalunya. Hi ha moltes coses a destacar del que s’ha comentat aquest matí. Però n’he seleccionat una. Per a l’ocasió hem preparat una taula on hi apareixen tots els centres CERCA, de manera anònima, amb 15 indicadors d’excel·lència en recerca i innovació. Els indicadors són:

Reconeixement SeO;  ERC Projects;  ERC Synergy;  ERC PoC;  ICREA;  HRS4R;  FET Flagships;  KIC;  Papers Nature / Science; Coordinació 7PM; PROVA’T PoC;  Spin-offs;  Patents;  Endowment;  Cofund (Marie Curie).

D’aquesta taula se’n pot destacar alguna conclusió. Allò que ens semblava tant difícil fa uns anys, publicar a grans revistes com NATURE o SCIENCE ja ho fan actualment un 70% dels centres CERCA. Un 65% tenen ICREAs. I Un 63% han coordinat projectes del 7è PM. Pel que fa a innovació, un 61% fa patents i un 50% ha fet alguna spin-off.

També, un 41% tenen investigadors amb projectes ERC (5 d’ells amb PoC i 2 amb un projecte SYNERGY).

Ja dins les proporcions més baixes, un 15% de centres tenen la distinció Severo Ochoa. I ja amb baixa freqüència, algun centre CERCA participa als FET Flagships, als KIC, i només 1 centre té ara per ara l’etiqueta HRS4R d’excel·lència de recursos humans en recerca… tot i que estem fent un esforç per ampliar això dins aquest mateix any 2014.

En definitiva, un sistema de centres de recerca modern, competitiu, amb personal motivat i lluitant per una colla de reptes per estar a la primera divisió internacional. Atenció, però, que és un sistema heterogeni que té les seves puntes de qualitat però també els seus punts febles. Dos dels centres CERCA no acompleixen encara cap d’aquests 15 paràmetres. Aquí caldrà treballar fort. Però a la banda alta, 1/3 dels centres són forts i amb garanties que ens donaran moltes alegries en els propers anys.

HRS4R

La Institució CERCA, en col·laboració amb la Comissió Europea, ha iniciat recentment una acció per facilitar que els diferents centres CERCA presentin la seva HR Strategy for Researchers (HRS4R) durant l’any 2014. Fins ara només el Centre de Regulació Genòmica havia obtingut l’esmentat Award, a finals de 2013.

L’obtenció d’aquesta etiqueta implica fer una autoanàlisi per valorar la situació actual de cada institut, discutir internament un Pla d’Acció que caldrà presentar a la Comissió Europea, fer un seguiment de les accions dos anys després i una avaluació externa, posteriorment als 4 anys d’obtenció de l’HRS4R.

Aquesta estratègia ha d’incloure necessàriament el recruitment d’investigadors al centre sobre la base d’igualtat d’oportunitats, l’aplicació d’un pla d’igualtat de gènere, l’existència d’un esquema de carrera investigadora basat en mèrit, respecte als aspectes ètics, etc.

Com a primer pas, el passat 27 de febrer CERCA es va adherir en bloc a la European Charter for Researchers i al  Code of Conduct for the Recruitment of Researchers segons es pot consultar aquí.

Al Regne Unit CRAC-VITAE, dirigit per Ellen Pearce, ha fet recentment un exercici de gran abast possibilitant que moltes universitats i institucions de recerca britàniques obtinguessin l’HRS4R. Amb aquest precedent, ara a CERCA ens proposem també de forma estratègica situar a les nostres institucions dins dels marges recomanables de bones pràctiques en recursos humans de recerca, per seguir essent pioners en recerca i en la gestió de la recerca.

 

 

A la reCERCA d’igualtat d’oportunitats

Aquesta setmana la Institució CERCA ha presentat la proposta de Pla d’Igualtat d’Oportunitats i Gestió de la Diversitat per als centres CERCA.

Aquest document ha d’inspirar als diferents instituts perquè durant l’any 2014 aprovin en els seus òrgans de govern un Pla de similars característiques adequat a la seva pròpia institució, si encara no en tenen.

El Pla d’Igualtat s’obre a esmenes durant un mes per millorar el seu text i posteriorment serà ratificat pel Patronat de CERCA.

En la seva elaboració hi ha intervingut una Comissió d’experts, persones d’àmplia experiència en aquesta matèria com Mara Dierssen, Isabelle Vernós, Victòria Miquel, Begoña Navarrete, Genova Martí, Inés Garriga,…

De la seva aplicació se n’espera una millora dels resultats científics dels centres CERCA, i també la optimització d’alguns processos d’accés de les dones a les posicions de primera línia. El  Pla també prepara els CERCA per a treballar en equilibri amb personal de diferents procedències ètniques quan això ja vagi essent una realitat.  La seva aplicació i impacte seran revisats periòdicament coincidint amb l’Avaluació CERCA 2016-2017.

En la situació actual, els centres CERCA tenen un 53% de dones entre el seu personal, però en canvi un 75% dels comandaments són homes.  Si atenem a les categories de personal investigador, les dones estan en clara inferioritat com a investigadores permanents i com a postdocs, i en canvi són majoria a nivell predoctoral.

Per a més informació de les línies estratègiques d’actuació que es proposen, trobareu el Pla aquí.