L’avaluació CERCA ja ha finalitzat


CERCA ha finalitzat ja l’avaluació dels seus instituts de recerca. En total s’han realitzat 45 avaluacions. La primera va ser el febrer de 2012, concretament la del Centre de Visió per Computador (CVC), i la darrera, al desembre de 2013 feta a l’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras (IJC). En aquest extens exercici de política científica i valoració del rendiment del diner públic, sense precedents a Catalunya, han intervingut 202 experts avaluadors d’arreu, concretament 24 dels EUA, 17 d’Alemanya, 14 del Regne Unit, 11 de França, 9 d’Itàlia, i un llarg etcètera incloent països com Holanda, Canadà, Suècia, Suïssa, Israel, Corea i Uruguai, entre d’altres.

Algunes de les institucions de procedència dels avaluadors CERCA han estat INRA, INSERM, CNRS, Max Planck, Huawei, Fraunhofer, DAI, EMBL, TAU, Telecom Italia, ALBA, CNIO, F4E, Tecnalia, CERN, EPFL, ESA, Roslin Inst. , Imperial College, Oxford Univ. , MIT, Harvard Univ. , Stanford Univ., Princeton Univ., Sloan Kettering, Bill and Melinda gates Fd., and Univ. of California.

En aquests moments s’estan acabant de redactar els darrers informes. Aquests aporten desenes de recomanacions de millora de gran valor als diferents instituts perquè siguin implementades abans de la propera avaluació que començarà al 2016. Els informes, un cop finalitzats, són presentats i discutits en els òrgans de govern dels centres CERCA, i a més són enviats als consellers de la Generalitat implicats en el finançament de cada centre. Amb aquesta acció es dóna compliment al mandat de la Llei d’acompanyament de pressupostos de 2011, aprovada pel Parlament de Catalunya, on s’establia que calia fer l’avaluació dels centres CERCA i s’hi posava un termini.

Ara cal analitzar els resultats i treure’n conclusions també de sistema, més enllà del benefici que en pot treure cada centre individualment. D’entrada, ja ha representat un notable guany de visibilitat internacional.

Vull agrair a tots els centres la seva col·laboració en sotmetre’s a l’avaluació i estic convençut que ben aviat en veurem els fruits. També un agraïment sentit als Scientific Advisory Boards de cada institut per la seva participació.

Curiosament, per raons “operatives”, un centre no ha pogut ser avaluat. Es tracta del CMRB. Caldrà avançar en aquesta qüestió.

L’avaluació(?) de les revistes científiques en catalanística

La setmana passada vaig tenir l’oportunitat de participar en una jornada a la Universitat d’Alacant presentant algunes dades sobre problemàtiques associades a la valoració de les revistes científiques de catalanística.

La catalanística aplega les disciplines d’història, llengua i literatura catalanes. Hom pot trobar les revistes científiques catalanes (365) amb els seus articles “full text” a Racó (amb 4,5 milions de consultes el 2011), i entre elles també les de catalanística, que són menys d’un centenar.

Concretament a CARHUS+ 2010 es classifiquen 52 revistes de catalanística en funció de la seva visibilitat i format, principalment. D’aquestes, 17 constitueixen les de primer nivell (A). Això permet als investigadors d’aquestes àrees tenir referents en revistes on publicar alguns dels seus millors treballs, ja que les millors revistes de catalanística es troben als Països Catalans, tret de comptades excepcions.

Curiosament, CIRC (una classificació de revistes promoguda per la Univ. de Granada, el CSIC, la Univ. de Navarra, y la Univ. Carlos III) no atorga a cap revista de catalanística el valor A de la seva classificació. En paral·lel, ERIH (una classificació de revistes europea promoguda per la European Science Foundation) ho fa només a dues revistes, Faventia i Estudis. Revista de Història Moderna.

Des d’un altre vessant, les agències d’avaluació a Catalunya (AGAUR i AQU), informen als seus avaluadors de l’existència de CARHUS+ i, per tant, del valor de les revistes de catalanística. Les agències estatals, ANECA i CNEAI valoren les revistes científiques en base a ERIH, als llistats de Thomson Reuters (Web of Knowledge), INRECS, etc. però no utilitzen CARHUS+.

La situació descrita provoca situacions grotesques com considerar que cap investigador de catalanística pugui sortir ben parat d’una avaluació a les agències estatals si se li mesuren especialment les seves contribucions a revistes. Òbviament, això és una situació que requereix mesures correctores.  De la mateixa manera que s’exigeix als investigadors que innovin en la seva recerca també caldria evolucionar els sistemes de classificació i d’avaluació perquè puguin detectar la realitat de la recerca en les diferents disciplines.

La simple aplicació de sistemes d’avaluació estàndard iguals per a totes les àrees pot portar a injustícies notables que caldria sobrepassar.

 

L’avaluació de la carrera investigadora

Un dels aspectes estratègics de les institucions de recerca, i en concret dels centres CERCA, és l’avaluació dels seus recursos humans adreçats a la recerca. Aquest factor és determinant per a l’assoliment de fites científiques d’alt nivell.

En aquest sentit, el 21 de juliol de 2011, la Comissió Europea va publicar el document “Towards a European framework for research careers”. En aquest document es fa una proposta de carrera investigadora basada en quatre nivells, des del First stage researcher , que correspon als estudiants predoctorals fins al Leading researcher. Una aportació important del document és que descriu, sui generis, les competències necessàries de cada un dels quatre nivells d’investigadors.

Des de la Institució CERCA, i amb el suport de l’AGAUR, s’ha treballat una proposta de punts a tenir en compte en l’avaluació de la carrera investigadora. Aquesta proposta serà discutida properament amb els directors dels centres de recerca, així com amb algun responsable de departament universitari, per tal de remarcar quins aspectes s’han de considerar preferentment. Entre aquests hi ha proposar a partir de quin nivell acadèmic es considera un investigador (predoctorals?); quants anys de referència s’associen a cada nivell o fase; quins criteris s’utilitzen en l’avaluació d’investigadors; quina documentació cal presentar; la carrera, ha de ser continua o discontinua dins una mateixa institució; o bé, si són justificables períodes d’inactivitat durant la carrera investigadora.

És també interessant traçar equivalències entre investigadors ICREA, ERC Advanced Grantees, ERC Starting Grantees, i els diferents nivells de la carrera investigadora que tenen els centres CERCA. Segur que en surten conclusions/recomanacions interessants.

Esperem doncs que el debat sigui productiu i ens permeti, si escau, millorar la situació present.

 

La nova generació de centres: CERCA 2.0

Aquestes darreres setmanes s’està produint a l’Institut Català de Nanotecnologia el relleu en la direcció. El Dr. Jordi Pascual, com a director sortint de l’ICN, ha viscut en primera línia la creació i desenvolupament del centre. En les seves paraules de comiat del Patronat, va fer un comentari molt rellevant referint-se a que l’actual sistema de centres serà la base d’una nova generació de centres CERCA. Particularment he de dir que hi coincideixo plenament.

En un entorn on van apareixent noves lleis i regulacions, on varien les fonts de finançament, on es generen oportunitats de sinergia amb les PIMES del nostre entorn, o amb empreses multinacionals, on es llança un nou programa europeu fins al 2020, els centres de recerca planifiquen i actuen estratègicament per seguir complint la seva missió.

Addicionalment, a l’entorn dels centres CERCA s’estan iniciant processos d’integració (Programa SUMA) a l’hora que ha començat l’exercici governamental d’avaluació, que s’allargarà una mica més d’un any.

Efectivament, aquest escenari convida a pensar en institucions de recerca fortes, amb massa critica considerable, amb una recerca internacionalitzada de referencia en els seus entorns científics, transferint resultats i coneixement i actuant, així també, com a motors del sector productiu intensiu en tecnologia. Aquest CERCA 2.0 que va apuntar el Dr. Pascual és a la cantonada.

Finalment, voldria afegir que, malgrat que els centres gaudeixen de bona salut i suport de la Generalitat, és evident que el país està fent un gran esforç per mantenir-los en aquests moments de reajustaments econòmics i que s’espera que, el més aviat possible, els centres CERCA siguin tractors de la reactivació de l’economia catalana.

Benvinguts a la primera entrada del meu bloc

Després d’una temporada seguint a altres col·legues en això de les xarxes, i veient el potencial que tenen aquestes eines, finalment m’he decidit a obrir el meu bloc.

En aquest lloc trobareu, un cop per setmana, informació, dades i reflexions sobre totes aquelles coses que treballem en el dia a dia de la Institució CERCA i d’altres que es mouen a l’entorn de la R+D+i a Catalunya. Pot ser allò entre línies que val la pena tenir en compte.

He volgut aprofitar que la Institució CERCA es troba iniciant una de les accions que més importància tindran pel sistema de centres CERCA i per nosaltres mateixos, per iniciar aquest bloc, l’avaluació dels centres. Com que es tracta d’una novetat pel sistema, penso que mereix un lloc destacat i cal ampliar la discussió per millorar-ho entre tots.

L’avaluació és sempre un indicador indirecte de maduresa d’un sistema. Ja hi hem arribat, i ara cal aplicar els principis de qualitat, transparència i objectivitat. Avaluant podem arribar a  corregir errors i a potenciar allò que ja està anant bé. Avaluant, els investigadors i l’administració dels centres prenen consciència que la seva tasca és revisada pel seu impacte i interès. I finalment avaluant valorem l’ús que se’n fa del diner públic, el qual té una importància cabdal al nostre sistema.

Les avaluacions seran una orientació imprescindible perquè el Govern tingui la informació per fer la seva política de centres, amb consciència i no només prospectivament.

Per tant el proper any i mig serà molt intens en aquesta activitat a Catalunya i caldrà que tots els actors hi participin amb el millor d’ells mateixos. És un moment emocionant de país que segur que ens deixarà resultats d’interès.

Benvinguts, doncs, i espero que trobeu aquesta eina útil i interessant.