L’oasi argentí: Instituto Leloir

La setmana passada vaig tenir l’oportunitat de visitar algunes institucions argentines de recerca. Entre elles volia destacar l’Instituto Leloir, un centre de recerca biomèdic també actiu en agrigenòmica amb estàndards europeus, és a dir, una perla, un oasi dins un context on la manca de recursos i la intervenció publica dificulten o frenen el desenvolupament de la recerca. No és casualitat que poc temps abans que jo, visités el centre l’Iain Mattaj, el director de l’EMBL.

En el Leloir hi conflueixen diverses coses: un ferm finançament, diversificat i constant, basat en endowment (un milió de dollars anual), personal pagat pel CONICET, ingressos competitius de l’Institut Nacional de Salut dels Estats Units o del centre de recerca Howard Hughes, per exemple, i ingressos d’altra espècie, alguns tan originals però alhora efectius (1 milió de dòlars anual) com les rendes per l’explotació agrícola d’uns terrenys en propietat.

L’Instituto destaca també per ser una fundació on els membres del patronat són científics triats democràticament entre els seus investigadors. Efectua una avaluació externa i internacional cada tres anys, amb efectes econòmics sobre el finançament de cada un dels 24 grups de recerca que hi treballen. Els caps de grup són triats amb processos oberts i internacionals. I fan transferència de coneixement, encara que subcontracten a una oficina externa (Inis Biotech) per fer-ho.

Visitar-lo és una bona experiència, fins i tot si ho feu de forma virtual.

I si fossis tu la peça clau?

La motivació científica dels joves estudiants preuniversitaris és un dels majors reptes de la nostra societat basada en el benestar. El progrés científic funciona quan hi ha les persones amb inquietuds i preparació suficient. Contribuint amb el nostre gra de sorra en aquesta causa, i en el marc de la 17a Setmana de la Ciència que tot just acabem de finalitzar a Catalunya, CERCA proposa un video i una activitat dirigida principalment a l’alumnat d’ESO, perquè tinguin més elements de judici sobre les possibilitats del seu futur professional.

Aquests materials s’han desenvolupat en col·laboració amb l’Associació Catalana de Comunicació Científica (ACCC), Zinhezba, entitat dedicada a l’educació en valors, i personal investigador dels centres CERCA Institut Català de Paleontologia (ICP), Institut Català de Ciències del Clima (IC3) i Centre de Regulació Genòmica (CRG).

El vídeo comença amb una frase senzilla però que resumeix tot el que volem transmetre: «La ciència és maca». Continua donant unes quantes pinzellades del que un jove pot arribar a ser si decideix aventurar-se en el món de la recerca, un món ric i divers que es pot iniciar per carreres professionals molt diversificades i cada cop més estretament relacionades amb la tecnologia.

Complementàriament, hem editat una guia didàctica directament relacionada amb els continguts del vídeo. Adjuntem aquests materials perquè hi feu un cop d’ull i els utilitzeu lliurement en cas que ho considereu adient.

Guia pedagògica: I si fossis tu la peça clau?

Els enginyers als centres de recerca

A moltes disciplines on projectar i fer funcionar aparells és basic i imprescindible cal comptar amb la feina de personal tècnic qualificat, moltes vegades enginyers. Això és habitual a centres de recerca dels àmbits de les telecomunicacions, energia, física, nantecnologia, etc.

Sovint aquest perfil professional, tot i ser imprescindible, es diferencia de la tasca que fan els investigadors, i per aquesta raó cal que el seu treball es mesuri de manera diferent, segurament en base als projectes que desenvolupen o a la satisfacció dels clients o usuaris més que no pas en base a publicacions. Per aquesta raó també, molt probablement, els calen incentius diferents més orientats a la seva realitat.

Ja que es tracta d’un col·lectiu estratègic per al bon funcionament dels centres, des de CERCA estem analitzant aquesta casuística per poder fer propostes de millora, si escau, en aquest perfil professional. Per aquesta raó ens hem reunit amb el responsable del departament de projectes d’enginyeria del Sincrotró, Lluis Miralles, per tenir en compte la gestió dels enginyers que s’està fent en aquesta gran infraestructura de referencia.

Inici del curs universitari 2012/2013. Perspectiva CERCA

Ahir va tenir lloc la cerimònia d’inauguració del curs universitari 2012/2013 a la UPF. Com ja ve essent tradicional en aquests actes, les màximes autoritats del sector donen indicacions i recomanacions per als propers temps. Pel que fa a CERCA, el conseller d’Economia i Coneixement (i president de la Institució CERCA) hi ha fet tres referències explícites que val la pena que no passin desapercebudes.

La primera, sobre la possibilitat que les diferents universitats (i també els centres de recerca) comparteixin professorat per fer graus i màsters més competitius. El col·lectiu CERCA no només és una realitat en el món de la recerca sinó que té un gran potencial docent a les universitats que cal considerar.

La segona referència ha estat sobre l’aprofitament de les sinèrgies entre les universitats i centres de recerca en el camp de la recerca. I difondre les bones pràctiques que ja s’han donat en aquest cas.

I finalment, en el context d’Europa 2020, i concretament de la Regional and Innovation Smart Specialization Strategy, ha destacat que cal escoltar al teixit productiu i que d’aquí cal orientar a universitats i centres de recerca perquè el coneixement arribi als sectors econòmics i es creïn llocs de treball i riquesa.

Cal dir també que el Sr. Víctor Grífols ha fet un bon repàs històric de la Catalunya contemporània i de les dificultats que en diferents moments de la història hi ha hagut per tirar endavant, i que cal fer bona feina per aconseguir-ho, sense ser excessivament pessimistes. Hi ha molt a guanyar!

Les responsabilitats del Mecenatge

Avui em permeto escriure sobre el Mecenatge als centres CERCA, i ho escric en majúscules pel gran respecte que tinc per aquestes iniciatives d’institucions o persones vers l’avenç de la ciència. Les activitats de Mecenatge contribueixen a fer possibles fites que, a vegades, no són possibles únicament des d’una perspectiva únicament de finançament públic.

Les accions de Mecenatge a Catalunya, i concretament als centres CERCA, no són aïllades ni estranyes, tot i que són molt heterogènies entre elles. Comprenen, des de les donacions de capital per parts d’entitats altament capitalitzades, passant per empreses de sectors molt concret, empreses d’una determinada zona geogràfica (les empreses lleidatanes que fan aportacions a l’IRB Lleida), microdonacions de particulars a projectes concrets via pàgina web (el cas del VHIR), microdonacions estructurades entorn d’una iniciativa com pot ser la Marató de TV3 que, posteriorment, de manera competitiva, convoca projectes, etc.

I entre els donants, destacar el Premi Nacional al Mecenatge Científic 2011, Sr. Pere Mir de la Fundació CELLEX, així com altres com són FERO, la Fundació Esther Koplowitz, la Fundació Josep Carreras, la Fundació La Caixa, la Fundació de Catalunya Caixa, Laboratoris Esteve, Henkel, Alstom, i altres, no menys importants, a qui demano disculpes si no els cito explícitament a tots.

Però jo volia tractar les diferents responsabilitats, totes elles importants i ineludibles, dels diferents actors implicats al Mecenatge.

D’una banda, les administracions i l’estament polític, que té el deure de facilitar que els diners del Mecenatge s’allarguin al màxim, és a dir, que reverteixin fiscalment en positiu cap a les entitats que fan aquest Mecenatge. Per això, cal conduir iniciatives legislatives innovadores i implementar-les eficaçment.

Per una altra banda, els investigadors i institucions de recerca han de ser capaços de pensar propostes adequades a les motivacions del Mecenes. Projectes o accions de gran interès i rellevància que, amb un alt contingut científic, siguin prou úniques i singulars com perquè el Mecenes les trobi atractives.

I, finalment, la responsabilitat dels Mecenes de retornar alguns beneficis a l’ecosistema social que ha ajudat a generar-los, molt important en aquests temps que corren on els pressupostos públics reben ajustaments i retallades i la iniciativa privada engresca la dinàmica científica.

El relleu, o millor dit, la complementarietat entre l’administració, el mecenatge i el sector productiu pot contribuir a atenuar les mancances del nostre sistema i seguir portant-nos a diversificar i enfortir l’economia basada en el coneixement que volem construir a Catalunya.

L’avaluació de la carrera investigadora

Un dels aspectes estratègics de les institucions de recerca, i en concret dels centres CERCA, és l’avaluació dels seus recursos humans adreçats a la recerca. Aquest factor és determinant per a l’assoliment de fites científiques d’alt nivell.

En aquest sentit, el 21 de juliol de 2011, la Comissió Europea va publicar el document “Towards a European framework for research careers”. En aquest document es fa una proposta de carrera investigadora basada en quatre nivells, des del First stage researcher , que correspon als estudiants predoctorals fins al Leading researcher. Una aportació important del document és que descriu, sui generis, les competències necessàries de cada un dels quatre nivells d’investigadors.

Des de la Institució CERCA, i amb el suport de l’AGAUR, s’ha treballat una proposta de punts a tenir en compte en l’avaluació de la carrera investigadora. Aquesta proposta serà discutida properament amb els directors dels centres de recerca, així com amb algun responsable de departament universitari, per tal de remarcar quins aspectes s’han de considerar preferentment. Entre aquests hi ha proposar a partir de quin nivell acadèmic es considera un investigador (predoctorals?); quants anys de referència s’associen a cada nivell o fase; quins criteris s’utilitzen en l’avaluació d’investigadors; quina documentació cal presentar; la carrera, ha de ser continua o discontinua dins una mateixa institució; o bé, si són justificables períodes d’inactivitat durant la carrera investigadora.

És també interessant traçar equivalències entre investigadors ICREA, ERC Advanced Grantees, ERC Starting Grantees, i els diferents nivells de la carrera investigadora que tenen els centres CERCA. Segur que en surten conclusions/recomanacions interessants.

Esperem doncs que el debat sigui productiu i ens permeti, si escau, millorar la situació present.

 

Bones pràctiques als centres CERCA

CERCA és un sistema distribuït de centres de recerca on hi ha gran heterogeneïtat en l’estructura i la manera de fer dels diferents centres. Cal dir també que, en termes científics, els centres CERCA han portat a revolucionar l’escenari de la ciència catalana en els darrers deu anys. En aquest sentit, no només han augmentat el sostre quantitatiu de publicacions de Catalunya, sinó que també han incrementant la qualitat de la producció científica mesurada en cites, highly cited papers, etc.

En gran mesura les diferències es basen en que els centres tenen capacitat per prendre les seves pròpies decisions. I, de vegades, es produeixen diferents aproximacions per a resoldre les mateixes problemàtiques. En aquest sentit, des de la Institució CERCA hem anat detectant algunes de les bones pràctiques que considerem remarcables a diferents centres, i n’hem iniciat la seva difusió.

Hem volgut fer-ho a través de vídeos breus, d’uns tres minuts, on els directors de cada centre expliquen el tema seleccionat. A més, els hem produït en anglès per obrir una nova finestra a l’exterior que és on, en aquests temps de crisi econòmica, hem d’anar a “buscar novies”.

Ens estrenem amb les bones pràctiques al CIMNE i a l’IRB Barcelona. En el primer cas, el seu director, Dr. Eugenio Oñate, introdueix el model CIMNE de transferència de coneixement a partir de la creació d’empreses. En el segon, el Dr. Joan Guinovart explica els detalls de la seva política de recursos humans i captació de talent en els seus àmbits científics.

Properament n’apareixeran dos més que espero que també us agradin.

CIMNE – Reaching markets

IRB Barcelona – Attracting talent

Trobareu aquests vídeos i d’altres al canal de la Institució CERCA a You Tube.