Catalunya, país de coneixement a Brussel·les

Avui em referiré al país, a Catalunya. Sortiré una mica més enllà de l’abast dels centres de recerca per posar de relleu com el nostre petit país la setmana vinent se’n va al cor de la Unió Europea i discuteix amb experts destacats sobre els reptes de la recerca i la innovació europea en els propers anys.

Doncs sí, és així. El 31 de maig els principals representants dels centres CERCA, juntament amb personalitats destacades com el conseller Jordi Baiget, responsable en matèria de coneixement a Catalunya, es troben a Brussel·les per plantejar qüestions i solucions als debats que la I-CERCA ha organitzat sobre l’evolució passada i les expectatives de futur dels centres d’R+D sobre l’European Research Council (ERC), i també sobre la definició i implementació de l’European Innovation Council (EIC) a Europa. També seran presents a les discussions representants d’alt nivell de la Comissió Europea, de l’ERC i del grup d’experts que assessoren l’EIC, a més de responsables de recerca i innovació de centres de recerca prestigiosos i de governs d’altres països.

Aquest debat no és només esperat per les institucions catalanes sinó per les principals institucions caps de files de tota Europa ja que les respostes a aquestes qüestions dibuixaran el futur dels estats europeus, inclòs el Català, quan aquest s’esdevingui. Un país de futur és aquell que sap construir sobre la creativitat, esforç i talent dels seus ciutadans. I justament això és el que mostra Catalunya la setmana que ve a la Conferència CERCA 2017.

L’efervescència científica i tecnològica de Catalunya sense cap mena de dubte és líder dins una Europa “despistada” on els principals socis es debaten entre la convicció d’entrar o sortir de la UE. Els catalans no en tenim cap dubte que hi volem ser i no només com a espectadors sinó que volem participar de les principals decisions a prendre per garantir-ne la seva idoneïtat. Volem sobrepassar les restriccions històriques que ens han condemnat a estar menys-representats a la Unió Europea.

Penso que aquesta és la millor carta de presentació que un país pot oferir a l’estranger. Mostrar la fortalesa de la seva recerca i la seva innovació fonamentant el principal hub de coneixement del Sud d’Europa, i contribuint a crear un espai comú més competitiu i avançat. Darrera, vindrà la resta… però clarament hem d’incloure la recerca i la innovació dins l’equació catalana.

CERCA Conference 2017

In memoriam Joan Rodés

Dr. Joan RodésDigues-me Juanitu! Això em deia sempre el Dr. Joan Rodés quan tractava amb ell algun tema relatiu als centre CERCA i jo tornava a la fórmula d’adreçar-me a ell formalment.

Vaig conèixer a en Joan Rodés durant els anys 90. En aquella època una de les imatges més nítides que tinc d’ell va ser quan vam fer amb en Jordi Camí un projecte bibliomètric sobre les institucions de recerca biomèdica i en Jordi el va presentar a la comunitat de metges i investigadors de l’Hospital Clínic. Perquè cal recordar que per damunt de tot en Joan Rodés ha impulsat la recerca a Catalunya de manera singular. Ell va introduir a la dinàmica hospitalària el criteri de recerca per contribuir a seleccionar caps de serveis dels hospitals i altres metges en general. Ell també ha estat pioner en la creació d’institucions de recerca amb personalitat jurídica pròpia, com ara l’IDIBAPS, que recentment ha celebrat el seu 20è aniversari. Ell ha estat, des de la seva creació, Vice-President de la Institució CERCA, i no s’ha d’oblidar que en Joan Rodés ha estat un dels investigadors més prolífics de la ciència catalana amb una producció científica que supera el miler d’articles, dels quals aproximadament 180 han estat articles molt citats (HCP segons WoS).

En Juanitu era incansable. Sovint em trucava per preguntar o discutir alguna qüestió dels centres de recerca biomèdics. Sempre tenia una opinió clara de les coses! A la darrera reunió del Patronat d’I-CERCA que va assistir com a VicePresident va venir en cadira de rodes i amb una persona de suport que l’acompanyava. Un parell de dies després de la reunió el vaig telefonar per preguntar-li com es veia de salut per seguir exercint de Vice-President. I la seva resposta sense fissures fou que es veia encara amb forces suficients. Així era ell.

Recordo també que fa uns anys em va passar un text, que havia escrit sobre l’evolució de la medicina a Catalunya, que em va impactar molt.  Allà defensava que el creixement imparable de l’esperança de vida dels catalans té el seu fonament en la recerca biomèdica. I argumentava com els diferents avenços i la seva extensió assistencial han anat contribuint.

Potser un fet inquietant fou quan l’ISCIII va posar el seu nom a una convocatòria de contractes d’investigadors de recerca:  “Contratos Juan Rodés”. No recordo altres casos d’investigadors en vida a qui dediquessin al seu nom una convocatòria de recerca. Però això ara … ja no és rellevant.

Juanitu, ara sí que hauràs de reposar. Gràcies per totes les coses bones que ens has deixat que han estat moltes. Ja et trobem a faltar.

Tributs i anècdotes de la recerca catalana

Pensant en els darrers 25 anys de la recerca catalana em venien al cap algunes fites destacades que no necessàriament són les que estan més de moda. No opino dels anys anteriors perquè no els vaig viure en primera persona, però sí em consta tota la feina que va fer la CIRIT amb Gabriel Ferrater entre d’altres, amb projectes brillants i ambició. I tampoc esmento moltes i moltes persones que han tingut papers rellevants. Aquest text no és exhaustiu sinó anecdòtic.

Potser la primera fita va ser la creació del Comissionat per a Universitats i Recerca on, sense cap mena de dubte, el Prof. Josep Laporte en va ser protagonista (any 1993). També, entre 1993-1994, el Dr. Joan Albaigès, com a director general de Recerca (DGR), va crear la convocatòria de grups de recerca la qual, amb relativament pocs canvis, ha anat evolucionant fins a dia d’avui. En aquella època, el Prof. David Serrat, com a DGR, va autoritzar la primera compra de dades bibliomètriques a ISI per part de la Generalitat de Catalunya. Va obrir la porta a tota una tradició d’estudis i anàlisi.

De finals dels 90 recordo sobretot al Prof. Pere Pascual que brillantment va gestionar la convocatòria de distincions per alliberar de docència a alguns recercadors universitaris. Enyoro les discussions bibliomètriques que manteníem i aquella mentalitat oberta tan constructiva.

La dècada dels 2000 va ser prodigiosa. Mas Colell va ser nomenat conseller i va crear ICREA. Encara recordo la primera convocatòria d’ICREA, amb una taula plena d’expedients en paper, i tots els que érem allà, especialment el Prof. Salvador Barberà, preguntant-se: I ara com ho farem això?

L’AGAUR va ser creada el 2001-2002. Jo en aquell moment era al Consell Social de la UdG però recordo la correspondència que mantenia amb el Prof. Mas-Colell sobre la llei d’Universitats de Catalunya on jo li insistia que també calia incloure l’AGAUR al final de la llei, igual que l’AQU, ICREA o la UOC. Finalment no em va fer massa cas… Crec que l’AGAUR ha generat un tomb positiu en la política científica del país aportant la rigor en l’avaluació, feta amb criteris raonables i amb pragmatisme.

En el primer Govern tri-partit, El Prof. Xavier Hernández, com a DGR, va revolucionar el sistema de recerca. Crec que és una de les poques figures que ha pensat en gran, tenint al cap tots els elements del sistema i facilitant la seva expansió. Ell és responsable de la creació de noves convocatòries com per exemple els ajuts postdoctorals  Beatriu de Pinós. També va enfortir les institucions de recerca com la pròpia AGAUR, que va ser una eina molt executiva de les seves polítiques. I va fer grans esforços per eixamplar el programa CERCA, amb nous centres. D’ell en destacava la seva especial cura per les Humanitats i les Ciències Socials. En aquest sentit, va promoure la creació de CARHUS basat en criteris objectivables com a sistema de mesura i avaluació. En certa manera dins l’àmbit de la recerca va emular a Enric Prat de la Riba a qui ell sovint citava.

L’any 2008 gràcies a l’impuls del Conseller Huguet es va aprovar el Pacte Nacional per la Recerca i la Innovació. També crec que el text en ell mateix és una fita de sistema malgrat que després, uns i altres, n’hagin fet una aplicació basada en interpretacions particulars.

El final de la dècada va ser convuls amb nombrosos canvis de responsabilitats en la recerca catalana. En destacaria el 2010 la creació de la Institució CERCA per ordenar el sistema de centres, tot i que va entrar amb polèmica ja que molt aviat els centres CERCA, a causa de la crisi van rebre una afaitada de romanents històrica que va generar uns anticossos terribles al sistema.

De la present dècada prefereixo no opinar-ne fins que n’hagin passat uns anys més. Com és sabut, el temps ajuda a situar tot al seu lloc, i això és molt útil per a fer balanços.

 

Les coses no passen per casualitat…

Darrerament s’han publicat un parell de textos que fan referència al sistema català de recerca i universitari. Jo, pel meu biaix professional, em referiré bàsicament al què diuen respecte als centres de recerca CERCA.

Els textos són:

1. Carlos Andradas. Rector de la Universidad Complutense de Madrid. Las Universidades de Madrid: en busca del tiempo perdido

2. La Vanguardia. Opinions de Nazario Martin. President de la COSCE, entre d’altres. Catalunya lidera la ciència en España.

Tots dos textos fan referència als centres CERCA. Al primer es diu “…bajo el auspicio de la Generalitat se han ido creando institutos de investigación de alta calidad, muchos de ellos con alguna vinculación con la Universidad, dotándolos de un modelo de funcionamiento y gobernanza propio, más ágil y flexible, así como de una financiación que les permitiera entrar en el llamado círculo virtusoso: alcanzar una masa crítica suficiente para ser capaces de generar Nuevos ingressos para la investigación y la captación de talento, que a su vez atrae más recursos y talento. Este modelo se ha culminado en 2010 con la agrupación de estos institutos en la red CERCA, que a fecha de hoy cuenta con 43 centros. “

El segon explica “…’El caso de Catalunya es un éxito’, considera Nazario Martín, COSCE “Muchos de los investigadores que han obtenido un ERC para centros catalanes son extranjeros que venían muy bien preparados para solicitarlas. El sistema catalán ha sabido atraer y captar talento. (…) En concreto, en la última convocatòria de 2015 (ERC) donde más exito ha tenido Catalunya ha sido en la categoria de Proof of Concept, una iniciativa de financiación lanzada hace cinco años (…), de las 20 ayudas concedides a España, 13 han recaido en centros catalanes, lo que supone un 65% del total…”

És rellevant que algunes persones externes al nostre sistema parlen de les fites aconseguides pels centres catalans, principalment CERCA. Cal dir també que la majoria de comentaris són molt reduccionistes i s’estalvien l’anàlisi profunda. Caldria partir de la base que les coses no passen per casualitat. Si bé en algun dels textos s’esmenta que això passa perquè Catalunya sí té una política científica, això no deixa de ser una vaguetat. En la meva opinió caldria anar a un cert detall com per exemple que tots els centres catalans tenen un Consell Assessor Científic que els guia sistemàticament; que alguns dels equips professionals i investigadors dels centres són molt competents; que els centres CERCA s’avaluen sistemàticament cada 4 o 5 anys; que des de la I-CERCA, la Direcció General de Recerca, Direcció General de Recerca i Innovació en Salut, es fa una tasca de seguiment i resolució de problemes molt intensa, planificació estratègica, fusions, etc.

En ambdós textos s’entreveuen lamentacions perquè a Espanya no hi passa el mateix. Bé, doncs una darrera l’altra cal prendre les decisions adequades a Espanya perquè hi passin més coses dignes d’exaltació. No es tracta de dir sinó de fer, amb discreció i efectivitat. Sense biaixos ni tics que desviïn els diners fora dels nuclis de qualitat. Les oportunitats per Espanya són molt grans però no sembla que gairebé ningú les detecti i les aprofiti. Ans al contrari, la concessió de control del sector públic està conduint les institucions de recerca cap a camins de pedres.

Nova legislatura

Abans de festes de Nadal vaig enviar la meva felicitació de bons desitjos als directors dels Centres CERCA tot demanat que el 2016 ens aportés estabilitat i clarificació en el marc legal, i en el context polític de Catalunya. Sembla que la vam encertar. I poc després es va desencallar el procés d’investidura del President de la Generalitat.

El President Carles Puigdemont, en el seu discurs d’investidura al Parlament, va esmentar (com a mínim) tres coses molt rellevants per als centres CERCA. Primer, que els pressupostos de recerca s’incrementarien. Després, que en aquesta legislatura es farà una Llei de la Recerca. I finalment, també que es farà una Llei de Mecenatge.

El major finançament és rellevant perquè és la mare del ous. Gairebé qualsevol altra mesura que vulguem prendre en el marc dels centres CERCA requereix de finançament addicional. És molt estratègic destacar que caldria aprofitar aquest possible increment de fons per que els centres que per mèrits propis fan una tasca més efectiva i amb major impacte, fossin els més beneficiats en el repartiment. Això suposaria un incentiu de creixement molt fort per assolir noves quotes de qualitat al sistema.

A Catalunya mai no hem tingut una llei pròpia de recerca. Si bé històricament s’han fet alguns intents, mai no ha reeixit. Novament tenim una oportunitat, possiblement associada a un canvi de marc legal. És a dir, si el procés segueix avançant, que tot sembla indicar que sí, una nova llei de la ciència o la recerca serà imprescindible aleshores per regular allò que ara ens regulen des de l’Estat espanyol. I això significarà un nou impuls per facilitar creixements més ràpids i més sòlids, sense cotilles burocràtiques.

Finalment, la Llei de Mecenatge. Avui ja no són rars els mecenes filantròpics a les nostres institucions de recerca, si bé el context no és fàcil. Les donacions a països amb tradició legal per afavorir la filantropia són molt rendibles fiscalment, en canvi aquí fer donacions és encara un acte de fe, a contracorrent. Cal accelerar aquests canvis per permetre estar millor finançats, i que no tot el pes recaigui damunt les espatlles del sector públic.

Reptes importants en moments especials.

Indicadors d’excel·lència als centres CERCA

Avui ha tingut lloc la CERCA Conference 2014. Un acte de reconeixement i visualització dels centres de recerca de Catalunya. Hi ha moltes coses a destacar del que s’ha comentat aquest matí. Però n’he seleccionat una. Per a l’ocasió hem preparat una taula on hi apareixen tots els centres CERCA, de manera anònima, amb 15 indicadors d’excel·lència en recerca i innovació. Els indicadors són:

Reconeixement SeO;  ERC Projects;  ERC Synergy;  ERC PoC;  ICREA;  HRS4R;  FET Flagships;  KIC;  Papers Nature / Science; Coordinació 7PM; PROVA’T PoC;  Spin-offs;  Patents;  Endowment;  Cofund (Marie Curie).

D’aquesta taula se’n pot destacar alguna conclusió. Allò que ens semblava tant difícil fa uns anys, publicar a grans revistes com NATURE o SCIENCE ja ho fan actualment un 70% dels centres CERCA. Un 65% tenen ICREAs. I Un 63% han coordinat projectes del 7è PM. Pel que fa a innovació, un 61% fa patents i un 50% ha fet alguna spin-off.

També, un 41% tenen investigadors amb projectes ERC (5 d’ells amb PoC i 2 amb un projecte SYNERGY).

Ja dins les proporcions més baixes, un 15% de centres tenen la distinció Severo Ochoa. I ja amb baixa freqüència, algun centre CERCA participa als FET Flagships, als KIC, i només 1 centre té ara per ara l’etiqueta HRS4R d’excel·lència de recursos humans en recerca… tot i que estem fent un esforç per ampliar això dins aquest mateix any 2014.

En definitiva, un sistema de centres de recerca modern, competitiu, amb personal motivat i lluitant per una colla de reptes per estar a la primera divisió internacional. Atenció, però, que és un sistema heterogeni que té les seves puntes de qualitat però també els seus punts febles. Dos dels centres CERCA no acompleixen encara cap d’aquests 15 paràmetres. Aquí caldrà treballar fort. Però a la banda alta, 1/3 dels centres són forts i amb garanties que ens donaran moltes alegries en els propers anys.

Missió científica CERCA a Israel

Dissabte viatja cap a Tel Aviv, Jerusalem i Haifa una missió científica de CERCA on, a més, ens acompanyen representants d’altres institucions de recerca, més de 30 empreses seleccionades per ACCIÓ, el President de las Generalitat, l’Alcalde de Barcelona, etc.

El programa de trobades i reunions inclou les principals universitats, centres de recerca , representants governamentals i fons de capital risc. Catalunya està en la posició de poder mostrar a l’exterior el seu potencial en recerca, i captar l’atenció dels inversors perquè facin créixer econòmicament algunes de les principals idees i resultats de la seva recerca. Però el viatge també serà útil per analitzar esquemes diferents de finançament, gestió i avaluació de la recerca que ens permetran millorar la nostra política científica i la nostra execució de la recerca.

En concret anirem a diferents departaments del Weizmann Institute, Universitat Hebrea de Jerusalem (Edmond and Lily Safra Centre for Brain Sciences, Faculty of Science, Centre for Rationality, Centre for Nanoscioence and Nanotechnology, …), Yissum, BiolineRX, Hadassah Hospital, Universitat de Tel Aviv, Star Tau, Technion, Arba Finance i TEVA. Probablement fins ara, mai Catalunya ha fet un desembarcament de la seva ciència a l’estranger amb tant pes específic.

Explicarem quines són les fortaleses dels nostres centres de recerca, quins són els actuals esquemes de col·laboració científica que es poden utilitzar, quins són els targets de Venture Capital on els inversors d’Israel poden tenir interès, què representa Barcelona i Catalunya dins la UE, i mostrarem una selecció de les nostres persones que poden tirar endavant els projectes de futur amb Israel.

Aquest viatge és, doncs, un repte per a tots, per treure’n rendiment per organitzar-nos millor i per contribuir a comercialitzar els resultats de la nostra ciència.

Andreu Mas-Colell a Forum Europa Tribuna Catalunya

Avui, el Conseller Andreu Mas Colell, president de CERCA, ha donat una conferència / col·loqui sobre la gestió del coneixement que fa el seu departament en el marc del Forum Europa, Tribuna Catalunya. Entre els assistents, nombrosos directors de centres CERCA (IRB, VHIR, ICCC, ICRA, ICFO,…)  i algun rector (UOC, UAO). Concretament, Lluís Torner de l’ICFO n’ha fet la presentació.

M’agradaria destacar alguns comentaris del Conseller com que “el desenvolupament dels sectors tecnològics i de coneixement a Catalunya són complementaris a d’altres sectors també cabdals per a Catalunya com ara el turisme”, per exemple. I que només el sector del coneixement, per més que creixi, no pot absorbir l’atur del 27% que té el país.

També ha posat de manifest la importància de trencar les cotilles legals que dificulten la dinàmica universitària. I que el model català es va basar en crear un conjunt d’institucions (centres CERCA, grans instal·lacions de recerca, universitats fortes,…) amb capacitat d’atraure recursos i generar resultats científics de primera línia. Prova d’això són l’elevat retorn de diners del 7è Programa Marc Europeu a Catalunya, o la creixent publicació d’articles a la revista Nature per part d’institucions catalanes.

Mas-Colell ha esmentat també que en el cas dels centres de recerca CERCA s’estan produint processos de fusió i integració i que l’optimització d’això podria portar a una reducció del 30% de centres.

Ha lamentat la reducció dels fons competitius per recerca de l’Administració central de l’Estat, i, finalment, ha traçat tres objectius per a l’evolució del sector del coneixement a Catalunya:

  • Més internacionalització
  • Més incidència en l’economia
  • Més finançament del sector privat

Us podeu descarregar el text de la ponència aquí.

Escenari futur per a la recerca catalana

Avui, Diada de Sant Jordi, voldria parlar-vos de com serà la recerca en aquest país quan Catalunya sigui independent.

En primer lloc dir que tenim nombroses estructures d’estat ja funcionant com són per exemple: ICREA, Universitats, CERCA, AGAUR, AQU, Anella científica, CNAG, Sincrotró, BSC, Carhus+… que vertebraran l’activitat científica en el futur.

Important també dir que caldrà una forta reorganització econòmica, on l’estat espanyol haurà de satisfer els deutes que té amb Catalunya en matèria de recerca, la qual cosa inclou la part proporcional de tota l’estructura estatal a Catalunya (CSIC, BSC, Sincrotró, etc). Aquesta reorganització econòmica inclourà la creació necessària d’un fons competitiu de projectes de recerca, que distribuirà els diners per mèrits científics i no per quotes ni per geografia. Caldrà tractar amb detall el cas dels 20 centres del CSIC a Catalunya, valorar la seva integració a CERCA prèvia avaluació, etc.

A nivell legislatiu, Catalunya necessita liberalitzar la recerca i la transferència. Això voldrà dir potenciar la captació i retenció de talent científic, amb noves modalitats contractuals més flexibles, obrint els visats científics, facilitant la gestió de la recerca, eliminant barreres burocràtiques, creant endowments, potenciant les donacions filantròpiques, etc. Alhora, la Generalitat haurà d’optar per seguir prioritzant la recerca si vols esdevenir una economia del coneixement, sense finançar recerca militar ni estructures de recerca poc competitives.

Caldrà també crear una atmosfera de col·laboració amb els països de l’entorn, i això inclou necessàriament la UE i Espanya. Catalunya i Espanya, ambdós, hauran de fer el màxim esforç per retornar el més aviat possible dins la UE, podent així participar als programes de recerca competitius (Horizon 2020). També Catalunya haurà d’afrontar pagaments a la ESF, ESA, CERN…

I addicionalment, Catalunya haurà de fer un gran esforç també en divulgació de la recerca, transferència efectiva dels resultats de recerca al teixit empresarial català, i en una política nova, clara i decidida en informació científica, optimitzant recursos i potenciant l’accés obert a la informació científica generada al país.

Vaja, un canvi important, que gestionat adequadament rellançarà la nostra activitat investigadora cap a escenaris més atractius i necessitarà més treballadors de tota mena per a la recerca.

Bon Sant Jordi!!!

CERCA al 7è Programa Marc

Els centres CERCA han tingut una participació destacada en el 7è Programa Marc de la Unió Europea entre 2007 i 2012. Les dades de què disposem, les quals encara són incompletes per a 2012, indiquen que en el seu conjunt els centres CERCA han captat 180 Milions d’Euros en aquest període, essent CERCA el primer col·lectiu receptor de fons europeus competitius a Catalunya (i  també a l’Estat espanyol!) per damunt del conjunt de les universitat catalanes (156 Milions d’Euros), i d’altres agrupacions com els centres CSIC a Catalunya.

Aquesta participació és també significativa perquè segueix una progressió creixent, perquè es lideren molts projectes (178 en total, i alguns instituts n’arriben a coordinar 22, 16, 13, 10…), i perquè aproximadament 1 de cada 3 sol·licituds de projectes fetes són concedides, mentre que, per exemple, a les universitats és 1 de cada 5.

En una anàlisi més fina, sorprèn alguna dada com, per exemple, que els 178 projectes coordinats dels centres CERCA aporten un total de 104 Milions d’Euros, mentre que les universitats catalanes, que fan un magnífic esforç per coordinar projectes (185 projectes) capten 76 milions d’Euros.

Per tant, en conclusió, més enllà de la ja molt comentada dada de captació d’ajuts ERC, es demostra també que la participació de CERCA a la resta de programes i convocatòries del 7PM és excel·lent, i és una participació de qualitat, i que va a més a mesura que passa el temps. Aquesta dinàmica és una garantia per fer front a les davallades pressupostàries en recerca competitiva en l’entorn de l’Estat, ja que ens fa menys dependents i alhora incrementa les capacitats  i el prestigi científic de CERCA.


Font: ACC1Ó (des. 2012)