Gaudí – Neruda

Avui he tingut oportunitat de mantenir una reunió a Barcelona amb dos polítics de la regió de Los Ríos a Xile per explicar-los el sistema català de recerca.

Al marge del Power Point de rigor, potser el més interessant ha estat allò que marxava de guió. Per una banda, quan ells veient la nostra evolució en la darrera dècada i la comparaven amb la seva situació actual, es podia entreveure com Xile actualment té encara un sistema de recerca molt centralitzat, basat en les convocatòries de projectes competitius. També, quan jo intentava explicar la nostra dinàmica utilitzant termes comprensibles, i no acrònims il·legibles que tan sovint fem servir, me n’adonava que al final la nostra evolució es basa en una presa de decisions encertada. Com algú ha comentat recentment, a Catalunya s’han tingut idees en els moments adequats, i això té una força capaç de moure muntanyes, com així ha estat, metafòricament parlant.

Ells coneixien la divisió administrativa en comunitats autònomes de l’Estat espanyol, però s’han adonat realment que a l’Estat no existeixen 17 sistemes de recerca en paral·lel, sinó que n’hi ha menys dels que es poden comptar amb els dits d’una mà, i a més, dos pols principals que estiren la resta. Tampoc eren conscients de la potència de la diàspora científica catalana a l’exterior, i de com n’és d’estratègica la recuperació d’aquest talent, així com també la internacionalització de la nostra recerca. I finalment també han vist com n’és d’important l’elecció d’una bona governança perquè la política científica s’executi eficaçment i en terminis raonables.

En resum, tenim ja molt per explicar i un té la sensació que el millor està encara per arribar, la qual cosa engresca molt. Vaja, que (tot) està per fer i tot és possible, com deia el poeta Martí i Pol.

Com no podia ser d’altra manera, al final hem acabat parlant de Gaudí i Neruda!


Un moment de la trobada amb Cristina Costa, directora de relacions Universitat Empresa de la UdL, Juan Carlos Vidal i Elías Sabat Acleh, representants del Govern de la regió de los Ríos-Valdivia, i Iolanda Font de Rubinat, subdirectora general de Recerca.

CERCA – LEIBNIZ

Divendres passat vaig tenir l’oportunitat de trobar-me amb el president de la Leibniz Gemeinschaft, Prof. Karl H. Mayer, a Berlin. Aquesta és una institució que aplega 86 centres de recerca alemanys amb una gestió similar als centres CERCA. Casualment divendres era també l’aniversari de la caiguda del mur de Berlin i la trobada la vam fer a l’entorn de la conferència internacional Falling Walls que tracta “Future breakthroughs in science and society”. Curiosament entre el més d’un centenar llarg d’assistents a la conferència no hi havia cap català, excepte jo mateix.

La trobada va servir per presentar-nos mútuament ambdues institucions, CERCA i Leibniz, i adonar-nos que compartim molts punts en comú, com és el sistema de gestió autònoma dels centres, la mínima infraestructura i recursos humans dels “headquarters” de les nostres institucions, les accions que portem a terme (avaluació, transferència de tecnologia, interlocució amb el govern, promoció corporativa, …).

També vam veure que en algun punt som diferents. Per exemple, els centres Leibniz, malgrat tenir la mateixa estructura de finançament que els CERCA, reben aportacions proporcionalment molt diferents. Dels 1.500 milions d’euros anuals que tenen de pressupost global, n’obtenen 2/3 del govern i la resta és “soft money”. A CERCA aquesta proporció gairebé s’inverteix, per tant som més competitius.

El Dr. Mayer també va quedar molt impressionat de la captació d’ERCs dels centres CERCA -53 en total-. L’elecció dels directors de centre, oberta i internacional juga igualment al nostre favor, així com el percentatge de personal estranger que, en el cas de CERCA, és prop del 30% mentre que a Leibniz és un 16%.

Leibniz estructura els seus centres en 5 seccions temàtiques cosa que encara està per fer als centres CERCA i que podria aportar alguns valors afegits.

Més dades: en el marc dels Leibniz es llegeixen cada any unes 600 tesis doctorals!!!

Vam acordar seguir parlant properament, contemplar la possibilitat de formació creuada del personal de les dues institucions, i col·laborar mitjançant experts en les avaluacions que portem a terme.

Va ser una trobada amb gran sintonia, i crec que productiva ja que ni tan sols havien sentit parlar dels centres CERCA.

CERCA flagships

El dia 26 d’octubre es van fer públics els resultats de la convocatòria Severo Ochoa, i entre els guardonats hi figurava el Centre de Regulació Genòmica (CRG).

Els darrers dies s’han fallat els Premis Nacionals de Recerca a Catalunya, i la categoria de Talent Jove s’ha atorgat al biòleg Dr. Ben Lehner, Professor d’Investigació i cap de grup junior al CRG, en la disciplina de Biologia de Sistemes. Aquests dos fets més d’altres en la mateixa direcció apuntalen la recerca feta al CRG com una de les més emblemàtiques del nostre sistema.

També l’Institut de Física d’Altes Energies (IFAE) ha rebut el Severo Ochoa en la darrera convocatòria. I avui dimarts 6 de novembre l’IFAE presenta al CosmoCaixa una conferència del Professor Higgs, que va generar la teoria del Bossó de Higgs, línia de recerca treballada brillantment des del mateix IFAE, en la persona de la Dra. Martine Bosman, entre d’altres. Una altra mostra doncs de la potència científica de la recerca d’un centre català.

L’IC3, l’Institut Català del Clima, avui ha acollit la reunió europea de l’ECOMS, que aplega els tres principals projectes de predicció climàtica a mig termini, SPECS, NACLIM i EUPORIAS, que marcaran en la seva discussió de resultats la política europea de predicció climàtica Horizon 2020, i la seva aplicació per al consum de serveis de predicció climàtica. Per tant, un altre centre CERCA com a protagonista d’una acció de primer nivell científic a nivell europeu.

I finalment destacar que també avui ha tingut lloc una jornada sobre les convocatòries del Consell Europeu de Recerca (ERC) a la UPF, i els casos d’èxit que s’han exposat, dos de tres, corresponien a centres CERCA en les persones del Dr. Manel Esteller (IDIBELL) i del Dr. Romain Quidant (ICFO). Per tant, un nou èxit de la recerca de primer nivell catalana. Afegir també que s’ha parlat de la convocatòria SINERGY de l’ERC, i que d’entre les 700 propostes que es van presentar, sembla ser que hi ha una selecció en una short list de 16 projectes, entre els qual n’hi ha un liderat per un centre CERCA. Arribar aquí ja és una fita en sí mateix, però caldrà estar a l’expectativa les properes dues setmanes per veure com es resol aquest tema, i veurem si podem així proposar-vos noves celebracions sobre la recerca catalana.

Això és només una mostra però amb certa freqüència hi ha esdeveniments com els que aquí s’esmenten. Per sort, els reptes es van transformant en casos d’èxit.

Els centres CERCA a la propera legislatura

He tingut oportunitat de repassar els programes electorals de PSC i CiU per a les eleccions al Parlament del 25 de novembre de 2012 pel que fa al seu contingut relacionat amb els centres de recerca CERCA. Encara que resten per analitzar els programes d’altres partits, molt probablement CiU o PSC puguin tenir incidència en el nou govern post-eleccions. D’aquesta anàlisi sintètica se’n desprèn el següent:

Principals idees del PSC sobre els centres CERCA:

  1. “…vetllarem per la continuïtat dels fons de l’Instituto de Salud Carlos III als centres de recerca biomèdica de Catalunya…”.
  2.  “…vetllarem pel finançament dels principals programes de l’IRTA, com a motor del sector agroalimentari.”
  3. “…establirem en tots els organismes dependents de la Generalitat nous criteris de transparència en l’assignació de recursos via convocatòries de concurrència…”.
  4. “…per la banda de les universitats i els centres de recerca, tenint en compte la seva autonomia, recolzarem específicament les estructures de les que disposen per a la valorització, protecció i comercialització dels resultats de la recerca.”

Principals idees de CiU sobre els centres CERCA:

  1. “…Seguirem donant suport al desenvolupament dels centres de recerca d’excel·lència com a model diferenciat de canvi de model productiu.”
  2. “…Potenciarem i racionalitzarem les agències governamentals (AGAUR, ACC10, I-CERCA)…”
  3. “Assumirem els centres del CSIC ubicats a Catalunya. I això permetrà transformar la seva actual gestió, basar-la en el model CERCA i permetre la concentració efectiva de coneixement en determinades àrees prioritàries.”
  4. “…Seguirem avaluant periòdicament les institucions de recerca i innovació en base al compliment dels seus objectius (centres CERCA, …) per prioritzar l’assignació de recursos econòmics.”
  5. “…Posarem en marxa un nou programa de valorització i transferència del coneixement. Aquest programa sorgirà a partir de la RIS3 catalana, i es focalitzarà en la creació i creixement de noves empreses innovadores, especialment a partir dels centres CERCA, …”
  6. “…Impulsarem l’avaluació dels resultats dels instituts i centres de recerca (biomèdica) per aconseguir una inversió més eficient dels recursos que s’hi destinen.”

Caldrà seguir de prop doncs els esdeveniments i veure quina serà la política finalment que calgui aplicar. En tot cas és positiu que els centres de recerca de Catalunya apareguin en els programes dels dos partits majoritaris, d’una o altra manera.

CERCA lidera la captació d’ajuts ERC a l’Estat espanyol

El primer col·lectiu d’investigadors que apleguen ajuts de l’European Research Council a l’Estat espanyol és CERCA. En total són 53 els investigadors de centres CERCA que han obtingut un ERC Grant fins a dia d’avui, mentre que el CSIC a tot l’estat espanyol n’obté només 28. Altres dades de contrast són, per exemple, que globalment les universitats catalanes en capten 32, i les universitats espanyoles (sense les catalanes) 36. També, ICREA, si se la considera com a institució diferenciada, en té 46, dels quals alhora 25 són investigadors que treballen als centres CERCA.

Atenent a la dificultat d’obtenció d’aquests ajuts (Starting Grant, Advanced Grant i Proof of Concept), basats únicament en criteris de qualitat científica, sense cap mena de repartiment per quotes territorials ni d’altra mena, la dada té un pes elevat pel que fa a la consideració de la concentració d’excel·lència científica a nivell d’institucional. Les polítiques d’atracció de talent, d’internacionalització de la recerca, d’avaluació, de transferència, molt presents a CERCA, conflueixen i contribueixen a generar aquest espectacular resultat.

També és molt destacable que els 3 únics ajuts Proof of Concept de l’ERC que han arribat a l’Estat espanyol ho han fet a l’ICFO i al VHIO, que són també centres CERCA. Això reforça aquest lideratge en investigadors considerats internacionalment de primer nivell.

 

CERCA 2 – Barça 1

Recentment, el 6 de setembre, en un apartat “semàfors” d’un dels principals diaris del nostre país apareixien dos investigadors destacats dels centres CERCA. Per una banda, Roderic Guigó, del Centre de Regulació Genòmica, apareixia com a líder del projecte Encode, projecte que representa la continuació del mític HUGO (Human Genome). Al seu costat, Josep Baselga, de l’Institut d’Oncologia de la Vall d’Hebron (VHIO), hi sortia pel seu nomenament com a director del Memorial Sloan-Kettering Hospital de Nova York, el millor centre del món per al tractament del càncer.

Més avall, el futbolista barcelonista Xavi Hernàndez hi era destacat per haver guanyat el premi Princep d’Astúries de l’Esport.

Potser aquest mes de setembre algunes coses estan canviant al nostre país. És encoratjador que per una vegada la ciència de qualitat que es fa a Catalunya tingui més visibilitat mediàtica als mitjans que el futbol. Malgrat que no es poden comparar pomes amb peres, és una gran notícia que la recerca sigui “notícia” més enllà dels àmbits estrictament científics perquè dignifica la professió, contribueix a generar noves vocacions de joves investigadors i estudiants, perquè la ciència és una activitat constructiva que val la pena posar en valor i que pot contribuir a portar-nos a una economia del coneixement i, sobretot, perquè els nostres investigadors estan competint a la Champions a nivell mundial i cal que els catalans ho sapiguem.

Una altra constatació d’aquesta nova orientació és que enguany el pregó de les Festes de la Mercè de Barcelona l’ha fet un investigador d’un centre CERCA, concretament en Lluís Torner, director de l’ICFO. Això suposa un canvi rellevant en el perfil dels pregoners, situant a un científic al capdamunt social de tots els “gremis” de la ciutat. Permeteu-me que destaqui unes paraules del seu pregó per acabar aquest text:

“’Fins aquí se sap’ defineix una frontera, una línia borrosa i contínuament canviant que separa allò conegut d’allò desconegut per a la humanitat al llarg del temps. El projecte del qual us parlem té a veure amb fer avançar la línia endavant, i fer de Barcelona un lloc únic al món per fer-ho”

Inici del curs universitari 2012/2013. Perspectiva CERCA

Ahir va tenir lloc la cerimònia d’inauguració del curs universitari 2012/2013 a la UPF. Com ja ve essent tradicional en aquests actes, les màximes autoritats del sector donen indicacions i recomanacions per als propers temps. Pel que fa a CERCA, el conseller d’Economia i Coneixement (i president de la Institució CERCA) hi ha fet tres referències explícites que val la pena que no passin desapercebudes.

La primera, sobre la possibilitat que les diferents universitats (i també els centres de recerca) comparteixin professorat per fer graus i màsters més competitius. El col·lectiu CERCA no només és una realitat en el món de la recerca sinó que té un gran potencial docent a les universitats que cal considerar.

La segona referència ha estat sobre l’aprofitament de les sinèrgies entre les universitats i centres de recerca en el camp de la recerca. I difondre les bones pràctiques que ja s’han donat en aquest cas.

I finalment, en el context d’Europa 2020, i concretament de la Regional and Innovation Smart Specialization Strategy, ha destacat que cal escoltar al teixit productiu i que d’aquí cal orientar a universitats i centres de recerca perquè el coneixement arribi als sectors econòmics i es creïn llocs de treball i riquesa.

Cal dir també que el Sr. Víctor Grífols ha fet un bon repàs històric de la Catalunya contemporània i de les dificultats que en diferents moments de la història hi ha hagut per tirar endavant, i que cal fer bona feina per aconseguir-ho, sense ser excessivament pessimistes. Hi ha molt a guanyar!

Una segona transició?

El text d’avui es contextualitza en una Catalunya que es mou i que lluita pel seu futur. Probablement l’11 de setembre d’aquest 2012 serà històric per la gran mobilització que es preveu a favor de l’autodeterminació i potser a la Independència del país.

Res no n’està al marge, i els centres CERCA possiblement tampoc. Atenent a què sempre hem volgut preservar el nostre model de centres de recerca i no alterar el seu funcionament excepte per introduir-hi millores, penso que cal potser fer un exercici d’anticipació als esdeveniments que podrien precipitar-se en els propers temps. Això vol dir començar a pensar en una segona transició, després de quasi 40 anys de la primera, i dins de cada institució de recerca, per tal de garantir que els projectes d’R+D segueixen desenvolupant-se a nivell excel·lent i que les persones, els investigadors, poden fer la seva feina sense interferències de cap mena. Ans al contrari, moltes vegades els moments de canvi han resultat ser revulsius socials associats a grans dosis de creativitat que en el camp de la ciència és molt benvinguda.

Caldrà doncs ser hàbil per conduir tota aquesta energia a bon port, i si escau, cercar aquells ancoratges internacionals que permetin aportar encara més estabilitat al sistema. I com no, pensar també en com els centres CERCA poden transferir el seu coneixement per contribuir un cop més, tingui la forma que tingui, a la millora del país i al compliment dels anhels i reptes dels seus ciutadans.

No hi ha dubte que una transició amb experiència i, sobretot coneixement, pot ser molt menys feixuga que l’anterior, si s’escau.

Oasi científic?

Recentment des del Grup de Bibliometria i Avaluació de la Ciència (BAC), recolzat per CERCA i la FCRI, s’ha elaborat un estudi bibliomètric sobre l’activitat científica en base a publicacions a Catalunya entre 1995 i 2009.

En aquests 15 anys de gran intensitat científica al nostre país, entre d’altres coses Catalunya ha superat l’1% de la producció científica mundial, publicant més de 12.000 articles anuals els darrers anys. Aquesta producció fa que Catalunya superi per primera vegada a la seva història a països com Finlàndia o Dinamarca, i en termes relatius de num. de publicacions per personal dedicat a l’R+D, Catalunya supera també a Holanda, França, Alemanya, i també a Espanya.

Tots sabem però que la quantitat no fa la cosa, i que cal rascar en aspectes de qualitat i excel·lència per fer mesures fines. Doncs en aquest aspecte, la trajectòria de Catalunya és molt bona. Catalunya es desmarca de la resta de l’estat espanyol i mostra xifres sorprenents. Per exemple, en aquests 15 anys s’han publicat més de 1.600 articles dins l’1% d’articles més citats del món. I també quasi 250 articles dins l’1‰ d’articles més citats del món. I la bona notícia és també que són els centres de recerca a Catalunya qui més producció mostren d’aquests articles tan especialment citats.

Si extrapoléssim aquestes dades a 10 anys vista el resultat ens permet somiar com a país intens en coneixement, oasi científic al Sud d’Europa. Ara convé que cadascú de nosaltres, tothom des de la seva responsabilitat, contribueixi a afinar la maquinària d’aquest rellotge i a fer possible el somni.

L’Estudi esmentat es farà públic properament amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya. Si utilitzeu alguna de les dades anteriors cal que citeu l’estudi com:

NCR Catalunya 1995-2009. Evolució de la producció científica de Catalunya en els últims quinze anys.
Raül Isaac Méndez-Vásquez1, Eduard Suñén-Pinyol1, i Lluís Rovira2
1Fundació Institució Catalana de Suport a la Recerca. Research Group on bibliometrics (BAC)
2Institució CERCA. Centres de Recerca de Catalunya. Barcelona, 2012.

La governança del sistema universitari de Catalunya

Recentment han començat a circular els primers esborranys de l’INFORME DE LA PONÈNCIA PER A L’ESTUDI DE LA GOVERNANÇA DEL SISTEMA UNIVERSITARI DE CATALUNYA. S’espera que ara entrant al setembre hi pugui haver un ampli debat per arribar a consens. En la Comissió redactora hi ha treballat un prestigiós investigador i ex-director d’un centre CERCA.

Sobre aquests primers textos voldria fer alguns comentaris, tot i avançant que s’ha treballat bé i ràpid en opinió del que escriu això.

Sembla encertada la proposta de passar a una Universitat dirigida per un Patronat perquè suposa una simplificació de les estructures de govern, tot i que caldria pensar en la proporcionalitat quan això s’aplica a universitats de diferent dimensió. En els nivells més executiu i consultiu, el text obvia algunes referències sòlides del nostre context com la BGSE, que ha suposat una revolució en el context de la recerca i universitari, i no permet que algunes estructures com la BGSE o els propis centres CERCA, que tenen profundes arrels universitàries, liderin processos de canvi a la Universitat Catalana, ni tan sols des d’una perspectiva teòrica.

Sorprèn també que quan es parla de l’autonomia financera de la Universitat, la referència més directa és sempre sistemàticament al finançament que reben les universitats per part del Govern, i no a les enormes potencialitats de finançament en base a l’explotació dels resultats de la recerca de qualitat, per exemple, ni tampoc als estalvis milionaris que pot suposar l’establiment d’un consorci de serveis universitaris, cedint una mica d’autonomia de decisió. Això també és un tema de governança. I addicionalment estic en desacord amb la proposta de crear una “Agència Autònoma de Finançament” bàsicament perquè els Govern ja té d’altres estructures com la DGU, principalment, amb aquesta funció.

Hom acaba pensant que una aportació a la governança universitària podria ser la creació d’una figura com la del Scientific Advisory Board (SAB) a la Universitat que aportés propostes de solució d’aplicació executiva, com es fa als centres CERCA. El SAB, en ser extern i molt qualificat, proposa mesures molt efectives que permeten millorar molt a la institució.

Finalment, i anecdòticament, no s’entén que un text d’aquestes característiques es permeti aconsellar la necessitat de crear un Departament d’Universitats i Recerca a la Generalitat de Catalunya, per molt d’acord que tots hi puguem estar.

Caldrà participar activament al debat per arribar a textos que puguin ser aplicables i suposin un clar pas endavant.