CERCA a Madrid

Dimarts de la setmana passada vaig tenir oportunitat de participar en el “Foro nacional de Política Científica” a Madrid, coorganitzat entre Elsevier i CSIC. Destacar alguns punts com per exemple que la majoria de xerrades s’enfocaven amb gran pessimisme per la situació pressupostària, i que les propostes il·lusionants provenien de Catalunya.

Destacar també que un expert estranger, Cornelis Van Bochove, de la Universitat de Leiden i havent estat durant 9 anys Director general de Recerca a Holanda, presentava unes conclusions que argumentaven en favor de la recerca bàsica i que deien que qualsevol inversió pública en recerca bàsica garanteix un retorn de diners públics molt superior a la recerca focalitzada o aplicada. Sentència que curiosament va en sentit absolutament contrari a RIS3!

Destacar també que l’esforç que fan els investigadors dels centres CERCA en obtenir ajuts ERC són invisibles al món perquè tant el mateix Consell Europeu de Recerca com el CSIC no ens hi compten. El Sr. Fernández Labastida, director del Departament de Gestió Científica de l’ERC presentava el següent:
- Institucions amb més ERC des de 2007 a Europa: CNRS 170 / Max Planck 93 / INSERM 40 / CEA 37 / CSIC 30 / (…)
quan en realitat, el conjunt de centres CERCA ha obtingut 60 ERCs segons el mateix comptatge i per tant estaríem a la tercera posició europea.

Per la meva banda, no vaig desaprofitar l’oportunitat de presentar les estructures d’estat catalanes que tenim al nostre país, classificades en diferents eixos: agències públiques (AGAUR, I-CERCA, ACCIO, …), grans infraestructures de recerca (BSC, ALBA, CNAG), i infraestructures singulars (Anella científica, CBUC, CRESA, CARHUS+, …). També vaig proposar que la R+D fos una prioritat (de veritat) per a l’Estat Espanyol sense les contradiccions dels diferents ministeris espanyols, i em vaig preguntar en veu alta davant l’auditori si els centres del CSIC que hi ha Catalunya haurien de ser retornats a la direcció de la política científica catalana per apropar-los a altres sistemes de gestió més propers a CERCA. Curiosament… ningú no em va respondre la pregunta.

http://lluisrovira.cerca.cat/wp-content/uploads/2013/03/20130312_Foro_politica_cientifica.jpgComparteix per e-correuComparteix a FacebookRecomana a Google+Difon a Twitter

El seguiment de Prova’t als centres CERCA

En aquests moments des de la Institució CERCA i juntament amb la Direcció General de Recerca de la Generalitat estem fent el seguiment dels projectes de la Convocatòria PROVA’T que es va llançar l’any 2011. En termes generals, i encara amb el procés obert, s’aprecia l’obtenció d’uns resultats preliminars de gran qualitat, que ja a mig projecte fan pensar en l’assoliment de grans fites a nivell de comercialització d’algun dels productes o prototips que estem analitzant.

Les desviacions econòmiques sobre el que estava previst semblen ser molt petites, i l’assoliment gradual de fites avança amb normalitat. Resta ara veure com els auditors FEDER de la UE encaixen aquestes justificacions, sobretot pel fet que per primera vegada s’està finançant amb fons FEDER projectes de transferència i concretament alguns conceptes com personal o despeses generals associades al projectes, per exemple.

En paral·lel destaca l’entusiasme dels responsables dels projectes que posen de manifest que PROVA’T constitueix un nou recurs, fins ara inexistent, que permet salvar el buit en la cadena d’esdeveniments que porten a l’obtenció d’un nou producte de base tecnològica. Fins ara, únicament si alguna empresa ho considerava oportú, s’acabava desenvolupant el prototip, amb un elevat risc i la cessió d’una bona part dels futurs beneficis econòmics a l’empresa. Ara, els centres CERCA poden retenir més valor dels seus resultats i posar al mercat un producte ja més elaborat, molt més atractiu per al sector privat emprenedor. Únicament l’European Research Council amb la convocatòria Proof of Concept (PoC) finança el mateix tipus de concepte.

Tota aquesta informació és cabdal per si mateixa donades les circumstàncies. Hi ha, a més, la possibilitat d’emprendre una nova convocatòria PROVA’T adreçada als centres CERCA. De fet, òptimament fora bo incorporar dins la convocatòria una part de subvenció i una part de FEDER i així evitar que bons projectes a presentar es quedin pel camí per qüestions estrictament econòmiques. Possiblement PROVA’T tal com està concebut, podria ser cofinançat per l’agència catalana que s’ocupa de la innovació, ACCIÓ, en base a la seva finalitat.

Accés als projectes Prova’t seleccionats.

http://lluisrovira.cerca.cat/wp-content/uploads/2013/02/Provat.jpgComparteix per e-correuComparteix a FacebookRecomana a Google+Difon a Twitter

Serveis científico-tècnics compartits entre UAB, CERCA i CSIC

La Universitat Autònoma de Barcelona, el CSIC i CERCA, i possiblement també el Sincrotró ALBA, s’estan posant d’acord per estudiar la possibilitat de compartir equipaments científics (plataformes i serveis científico-tècnics) sobre la base lògica de la ubicació física al campus de Bellaterra. Totes les institucions implicades tenen nombrosos laboratoris i instal·lacions científiques que responen cada una d’elles a la lògica de creació i gestió la seva institució mare.

En el cas de CERCA, hi ha 11 centres a l’entorn de Bellaterra (CED, CVC, MOVE, CRAG, CRESA, CREAF, IFAE, IEEC, CRM, ICP, i ICN) de disciplines molt diferents.  La complementarietat dels equipaments científics pot portar a amplificar les potencialitats científiques dels grups de recerca, alhora que contribuir a l’oferta de serveis científics cap a tercers, per exemple el sector privat. També el CSIC té centres i instal·lacions de gran valor a Bellaterra com la sala blanca del Centre Nacional de Microelectrònica (CNM), l’Institut de Ciències de Materials de Barcelona (ICMAB), etc.

Existeix un precedent de col·laboració entre les diferents institucions que estan discutint aquesta qüestió, i que és el conveni que les vincula a totes dins el Campus d’Excel·lència Internacional de la UAB. Probablement sobre aquest marc genèric es podrà arribar a acords més concrets per crear una nova lògica de creació, utilització i pagament dels serveis científico-tècnics al Campus de Bellaterra.

Habitualment les plataformes tecnològiques constitueixen recursos estratègics imprescindibles per a la recerca però en canvi deficitaris des del punt de vista de la seva rendibilitat econòmica. No només el seu elevat cost dificulta la recuperació de les inversions, sinó que alhora moltes vegades la seva utilització únicament per una sola institució fa que no es facin servir al 100%.  Cal dir també que alguns d’aquests equipaments poden restar obsolets en relativament poc temps, per tant les iniciatives per rendibilitzar el seu ús són molt benvingudes.

Caldrà valorar tots els pros i contres però d’entrada la iniciativa s’ha rebut molt bé per part de totes les institucions.

Save on DeliciousComparteix per e-correuComparteix a FacebookRecomana a Google+Difon a Twitter

Catalunya comença a jugar la “Champions”

En el període 2008-2012 els investigadors de les institucions de recerca catalanes van publicar 111 articles a la revista Science i 136 a la revista Nature. Si aquesta dada la referenciem a la població catalana de 2011 (segons l’Institut d’Estadística de Catalunya), trobem que en aquests darrers 5 anys s’han publicat 33,38 articles a Nature o Science per cada milió d’habitants a Catalunya. Aquesta dada ja mostra per si mateixa el nivell de la recerca catalana i la seva ambició per publicar a les millors revistes.

Però potser la dada més interessant és la comparativa amb altres països o territoris. Si dèiem que per a Catalunya (33,38) la xifra d’articles a Science i Nature 2008-2012 per milió d’habitants era considerable, també ho és per Israel (31,92), així com per Alemanya (22,19), i ja es va reduint en d’altres països com França (18,15), i finalment és només una tercera part quan ens referim a Espanya (10,79), dada que inclou Catalunya, i que per tant mostra que Catalunya participa al 50% de les publicacions a Nature i Science de l’Estat.

Aquestes dades es poden portar a fer certes deduccions. Una, que malgrat que el quinquenni analitzat inclou almenys 3 anys on la crisi econòmica ja galopava entre nosaltres, almenys l’output científic de qualitat fins ara no només s’ha preservat sinó que encapçala els països europeus, i per tant estem entrant a la Champions. També podríem deduir que el suport que rep la recerca a Catalunya a partir de pressupostos públics, a diferència de la resta de l’Estat espanyol, permet aconseguir fites molt importants. I també que els investigadors de Catalunya tradueixen bé els seus projectes competitius en publicacions de molt alt nivell.

Voldria acabar expressant que cal encara enllestir moltes coses però que anem ben encaminats. Cal millorar el nostre sistema de formació i educació, cal esdevenir una societat del coneixement on els resultats de la recerca contribueixin significativament al desenvolupament econòmic, cal que la nostra societat entengui la ciència i respecti i retribueixi bé als professionals que hi treballen, i encara no som a prop de tot això.

 

Font: Web of Science (Thomson Reuters).

Save on DeliciousComparteix per e-correuComparteix a FacebookRecomana a Google+Difon a Twitter

CERCA al 7è Programa Marc

Els centres CERCA han tingut una participació destacada en el 7è Programa Marc de la Unió Europea entre 2007 i 2012. Les dades de què disposem, les quals encara són incompletes per a 2012, indiquen que en el seu conjunt els centres CERCA han captat 180 Milions d’Euros en aquest període, essent CERCA el primer col·lectiu receptor de fons europeus competitius a Catalunya (i  també a l’Estat espanyol!) per damunt del conjunt de les universitat catalanes (156 Milions d’Euros), i d’altres agrupacions com els centres CSIC a Catalunya.

Aquesta participació és també significativa perquè segueix una progressió creixent, perquè es lideren molts projectes (178 en total, i alguns instituts n’arriben a coordinar 22, 16, 13, 10…), i perquè aproximadament 1 de cada 3 sol·licituds de projectes fetes són concedides, mentre que, per exemple, a les universitats és 1 de cada 5.

En una anàlisi més fina, sorprèn alguna dada com, per exemple, que els 178 projectes coordinats dels centres CERCA aporten un total de 104 Milions d’Euros, mentre que les universitats catalanes, que fan un magnífic esforç per coordinar projectes (185 projectes) capten 76 milions d’Euros.

Per tant, en conclusió, més enllà de la ja molt comentada dada de captació d’ajuts ERC, es demostra també que la participació de CERCA a la resta de programes i convocatòries del 7PM és excel·lent, i és una participació de qualitat, i que va a més a mesura que passa el temps. Aquesta dinàmica és una garantia per fer front a les davallades pressupostàries en recerca competitiva en l’entorn de l’Estat, ja que ens fa menys dependents i alhora incrementa les capacitats  i el prestigi científic de CERCA.


Font: ACC1Ó (des. 2012)

http://lluisrovira.cerca.cat/wp-content/uploads/2013/01/7PM1.jpgComparteix per e-correuComparteix a FacebookRecomana a Google+Difon a Twitter

Missatge de Nadal

Avui volia referir-me institucionalment a les dates on ens trobem des del punt de vista CERCA. En primer lloc un molt breu balanç. Ha estat un any dur a nivell econòmic on la majoria de centres noten les seqüeles de la crisi econòmica. Però alhora ens emportem dins el sac retallades de pagues doble decretades pel govern central, intents de no devolució de l’IVA en alguns casos, informes negatius del Ministerio de Hacienda y AAPP que impedeixen cobrar ajuts competitius ja concedits, plans de contingència econòmica… També a la banda positiva un munt de bona literatura científica publicada pels CERCA, alguns Severo Ochoa més, algunes Grants ERC addicionals, més avaluació rigurosa i exigent per millorar la qualitat, unes plantilles d’investigadors més madures i consolidades, una transferència de coneixement incipient però sòlida, molt esforç, i en resum una posició de lideratge de la recerca al Sud d’Europa per part de CERCA.

I que n’esperem del 2013?

Jo n’espero que la contribució dels instituts CERCA sigui decisiva per Catalunya i Europa. Que contribueixin a reactivar l’economia del país, que creïn llocs de treball directes i indirectes, que il·lusionin la nostra societat, que motivin als nostres joves, que preparin les bases per guanyar un Premi Nobel, que aportin solucions a problemes reals, que algun investigador es faci ric fent recerca… Per tant molta feina per aquest proper any. No es pot ser conformista sinó albirar fites significatives o d’altra banda restarem estancats en simples i benintencionats intents de fer coses. Avui llegia els resultats dels ERC Synergy i dels 11 projectes concedits, 4 són britànics, 4 alemanys i 3 holandesos. Doncs jo aspiro i espero que dins el 2013 els CERCA ens situem dins aquesta Champions!

I voldria que aquests desitjos es fessin realitat amb harmonia, pausadament, amb intel·ligència, i cohesionant encara més el gran equip de professionals que tenim als centres CERCA.

Bones festes i bon any!

http://lluisrovira.cerca.cat/wp-content/uploads/2012/12/Nadal_bloc1.jpgComparteix per e-correuComparteix a FacebookRecomana a Google+Difon a Twitter

CERCA – LEIBNIZ

Divendres passat vaig tenir l’oportunitat de trobar-me amb el president de la Leibniz Gemeinschaft, Prof. Karl H. Mayer, a Berlin. Aquesta és una institució que aplega 86 centres de recerca alemanys amb una gestió similar als centres CERCA. Casualment divendres era també l’aniversari de la caiguda del mur de Berlin i la trobada la vam fer a l’entorn de la conferència internacional Falling Walls que tracta “Future breakthroughs in science and society”. Curiosament entre el més d’un centenar llarg d’assistents a la conferència no hi havia cap català, excepte jo mateix.

La trobada va servir per presentar-nos mútuament ambdues institucions, CERCA i Leibniz, i adonar-nos que compartim molts punts en comú, com és el sistema de gestió autònoma dels centres, la mínima infraestructura i recursos humans dels “headquarters” de les nostres institucions, les accions que portem a terme (avaluació, transferència de tecnologia, interlocució amb el govern, promoció corporativa, …).

També vam veure que en algun punt som diferents. Per exemple, els centres Leibniz, malgrat tenir la mateixa estructura de finançament que els CERCA, reben aportacions proporcionalment molt diferents. Dels 1.500 milions d’euros anuals que tenen de pressupost global, n’obtenen 2/3 del govern i la resta és “soft money”. A CERCA aquesta proporció gairebé s’inverteix, per tant som més competitius.

El Dr. Mayer també va quedar molt impressionat de la captació d’ERCs dels centres CERCA -53 en total-. L’elecció dels directors de centre, oberta i internacional juga igualment al nostre favor, així com el percentatge de personal estranger que, en el cas de CERCA, és prop del 30% mentre que a Leibniz és un 16%.

Leibniz estructura els seus centres en 5 seccions temàtiques cosa que encara està per fer als centres CERCA i que podria aportar alguns valors afegits.

Més dades: en el marc dels Leibniz es llegeixen cada any unes 600 tesis doctorals!!!

Vam acordar seguir parlant properament, contemplar la possibilitat de formació creuada del personal de les dues institucions, i col·laborar mitjançant experts en les avaluacions que portem a terme.

Va ser una trobada amb gran sintonia, i crec que productiva ja que ni tan sols havien sentit parlar dels centres CERCA.

http://lluisrovira.cerca.cat/wp-content/uploads/2012/11/LeibnizGm.jpgComparteix per e-correuComparteix a FacebookRecomana a Google+Difon a Twitter

Els centres CERCA a la propera legislatura

He tingut oportunitat de repassar els programes electorals de PSC i CiU per a les eleccions al Parlament del 25 de novembre de 2012 pel que fa al seu contingut relacionat amb els centres de recerca CERCA. Encara que resten per analitzar els programes d’altres partits, molt probablement CiU o PSC puguin tenir incidència en el nou govern post-eleccions. D’aquesta anàlisi sintètica se’n desprèn el següent:

Principals idees del PSC sobre els centres CERCA:

  1. “…vetllarem per la continuïtat dels fons de l’Instituto de Salud Carlos III als centres de recerca biomèdica de Catalunya…”.
  2.  “…vetllarem pel finançament dels principals programes de l’IRTA, com a motor del sector agroalimentari.”
  3. “…establirem en tots els organismes dependents de la Generalitat nous criteris de transparència en l’assignació de recursos via convocatòries de concurrència…”.
  4. “…per la banda de les universitats i els centres de recerca, tenint en compte la seva autonomia, recolzarem específicament les estructures de les que disposen per a la valorització, protecció i comercialització dels resultats de la recerca.”

Principals idees de CiU sobre els centres CERCA:

  1. “…Seguirem donant suport al desenvolupament dels centres de recerca d’excel·lència com a model diferenciat de canvi de model productiu.”
  2. “…Potenciarem i racionalitzarem les agències governamentals (AGAUR, ACC10, I-CERCA)…”
  3. “Assumirem els centres del CSIC ubicats a Catalunya. I això permetrà transformar la seva actual gestió, basar-la en el model CERCA i permetre la concentració efectiva de coneixement en determinades àrees prioritàries.”
  4. “…Seguirem avaluant periòdicament les institucions de recerca i innovació en base al compliment dels seus objectius (centres CERCA, …) per prioritzar l’assignació de recursos econòmics.”
  5. “…Posarem en marxa un nou programa de valorització i transferència del coneixement. Aquest programa sorgirà a partir de la RIS3 catalana, i es focalitzarà en la creació i creixement de noves empreses innovadores, especialment a partir dels centres CERCA, …”
  6. “…Impulsarem l’avaluació dels resultats dels instituts i centres de recerca (biomèdica) per aconseguir una inversió més eficient dels recursos que s’hi destinen.”

Caldrà seguir de prop doncs els esdeveniments i veure quina serà la política finalment que calgui aplicar. En tot cas és positiu que els centres de recerca de Catalunya apareguin en els programes dels dos partits majoritaris, d’una o altra manera.

Save on DeliciousComparteix per e-correuComparteix a FacebookRecomana a Google+Difon a Twitter

CERCA lidera la captació d’ajuts ERC a l’Estat espanyol

El primer col·lectiu d’investigadors que apleguen ajuts de l’European Research Council a l’Estat espanyol és CERCA. En total són 53 els investigadors de centres CERCA que han obtingut un ERC Grant fins a dia d’avui, mentre que el CSIC a tot l’estat espanyol n’obté només 28. Altres dades de contrast són, per exemple, que globalment les universitats catalanes en capten 32, i les universitats espanyoles (sense les catalanes) 36. També, ICREA, si se la considera com a institució diferenciada, en té 46, dels quals alhora 25 són investigadors que treballen als centres CERCA.

Atenent a la dificultat d’obtenció d’aquests ajuts (Starting Grant, Advanced Grant i Proof of Concept), basats únicament en criteris de qualitat científica, sense cap mena de repartiment per quotes territorials ni d’altra mena, la dada té un pes elevat pel que fa a la consideració de la concentració d’excel·lència científica a nivell d’institucional. Les polítiques d’atracció de talent, d’internacionalització de la recerca, d’avaluació, de transferència, molt presents a CERCA, conflueixen i contribueixen a generar aquest espectacular resultat.

També és molt destacable que els 3 únics ajuts Proof of Concept de l’ERC que han arribat a l’Estat espanyol ho han fet a l’ICFO i al VHIO, que són també centres CERCA. Això reforça aquest lideratge en investigadors considerats internacionalment de primer nivell.

 

http://lluisrovira.cerca.cat/wp-content/uploads/2012/10/ERC_octubre_20121.jpgComparteix per e-correuComparteix a FacebookRecomana a Google+Difon a Twitter

CERCA 2 – Barça 1

Recentment, el 6 de setembre, en un apartat “semàfors” d’un dels principals diaris del nostre país apareixien dos investigadors destacats dels centres CERCA. Per una banda, Roderic Guigó, del Centre de Regulació Genòmica, apareixia com a líder del projecte Encode, projecte que representa la continuació del mític HUGO (Human Genome). Al seu costat, Josep Baselga, de l’Institut d’Oncologia de la Vall d’Hebron (VHIO), hi sortia pel seu nomenament com a director del Memorial Sloan-Kettering Hospital de Nova York, el millor centre del món per al tractament del càncer.

Més avall, el futbolista barcelonista Xavi Hernàndez hi era destacat per haver guanyat el premi Princep d’Astúries de l’Esport.

Potser aquest mes de setembre algunes coses estan canviant al nostre país. És encoratjador que per una vegada la ciència de qualitat que es fa a Catalunya tingui més visibilitat mediàtica als mitjans que el futbol. Malgrat que no es poden comparar pomes amb peres, és una gran notícia que la recerca sigui “notícia” més enllà dels àmbits estrictament científics perquè dignifica la professió, contribueix a generar noves vocacions de joves investigadors i estudiants, perquè la ciència és una activitat constructiva que val la pena posar en valor i que pot contribuir a portar-nos a una economia del coneixement i, sobretot, perquè els nostres investigadors estan competint a la Champions a nivell mundial i cal que els catalans ho sapiguem.

Una altra constatació d’aquesta nova orientació és que enguany el pregó de les Festes de la Mercè de Barcelona l’ha fet un investigador d’un centre CERCA, concretament en Lluís Torner, director de l’ICFO. Això suposa un canvi rellevant en el perfil dels pregoners, situant a un científic al capdamunt social de tots els “gremis” de la ciutat. Permeteu-me que destaqui unes paraules del seu pregó per acabar aquest text:

“’Fins aquí se sap’ defineix una frontera, una línia borrosa i contínuament canviant que separa allò conegut d’allò desconegut per a la humanitat al llarg del temps. El projecte del qual us parlem té a veure amb fer avançar la línia endavant, i fer de Barcelona un lloc únic al món per fer-ho”

Save on DeliciousComparteix per e-correuComparteix a FacebookRecomana a Google+Difon a Twitter