Premis PIONER: granet de sorra…

Fa ja algunes dècades el nostre país va encetar una singladura científica. Partia quasi de zero. La Dictadura havia aniquilat qualsevol inquietud científica i calia reconstruir. En aquell moment, entre moltes d’altres coses, la Generalitat, i concretament la CIRIT, va llançar la convocatòria dels Premis CIRIT per a potenciar l’esperit científic dels joves de secundària.  Allò va anar molt bé, i gràcies a aquell estímul, modest però constant i efectiu, avui grans investigadors catalans són en certa manera hereus directa o indirectament d’aquella acció.

Ara a 2014, som davant d’un nou repte. Volem un país on el coneixement impregni el sistema productiu, que generi llocs de treball, que millori les polítiques públiques… Tenim el coneixement i som capaços de crear-lo amb alt5s estàndards de qualitat. Ara ens calen els estímuls per treballar amb el coneixement i fer-ne propostes d’aplicació amb les que els ciutadans puguin millorar el seu dia a dia.

En aquest context, CERCA llança el Premis PIONER per distingir i sobretot estimular a aquells joves investigadors dels centres CERCA que ja pensen més enllà, en com la seva recerca impactarà i produirà canvis positius al nostre entorn. És només un gra de sorra, però que ben orientat pot donar els seus fruits. D’altra banda els Premis PIONER són també una experiència de gestió de la recerca nova. Aquesta convocatòria feta per un organisme públic, es nodreix amb fons privats. També en aquest sentit és un gra de sorra que cal considerar i veure si pot acabar en platja.

20140919_premisPioner

Resultats de la Recerca en Salut

Ahir va tenir lloc la presentació de la Central de Resultats de Recerca per a 2012 per als centres vinculats a l’àmbit de salut. L’abast són tots els centres CERCA de l’àmbit biomèdic més l’IDIAP Jordi Gol d’Atenció primària. No sé perquè alguns com la Fundació Parc Taulí no hi apareixen. En les presentacions semblava que es feia diferència entre les paraules Centre i Institut referint-se a les institucions de recerca. Des del punt de vista CERCA les considerem absolutament equivalents.

Les dades mostren la producció científica, una part de la transferència de coneixement, l’estructura de personal, etc. Cal dir però, que algunes dades condueixen a la confusió com per exemple quan es parla dels diners que aporten els patrons a cada centre o institut, sense tenir en compte l’aportació que es fa en espècies, per exemple, amb investigadors adscrits, etc. Això fa que elaborar indicadors amb denominadors a partir d’aquestes dades pugui ser una mica relliscós. Però la jornada va ser positiva perquè es va posar de manifest la necessitat de disposar de determinades dades del sistema, i fer-ho continuadament amb més rigor i qualitat.

Curiosament la conferència convidada del Dr. Permanyer, segons el meu parer, va ser feta en clau de mostrar un dur qüestionament de la utilitat de la recerca mèdica, manifestant la seva baixa eficàcia, l’escassa transferència a la millora assistencial, etc. La realitat de Catalunya és que a principis de segle XX l’esperança de vida era propera als 40 anys, i a principis del segle XXI era prop dels 80. Alguna cosa es deu haver fet bé perquè les persones visquem el doble, no? I potser la recerca hi té quelcom a veure a millorar la salut de les persones també. Bé, està clar que cal seguir avançant i hem d’aprendre a mesurar millor com la recerca fa un impacte de salut a la població.

La meva proposta per a la Central de Resultats és que també cal introduir algun indicador sobre complexitat en la gestió de les institucions, resistència burocràtica a què les coses passin, etc. La recerca de les nostres institucions té molt a veure també amb aquests conceptes.

Per cert, hi vaig trobar a faltar la representació de la recerca que es fa a les facultats de Medicina, fora de l’àmbit dels centres. Potser en properes edicions també es pot tenir en compte.

Els centres CERCA tenen 384 grups de recerca reconeguts

El 7 de maig de 2014 l’AGAUR va resoldre el reconeixement dels grups de recerca en el marc de la convocatòria SGR.

Aquest reconeixement ha arribat a aproximadament uns 1600 grups de recerca catalans, d’entre els qual una quarta part són de centres CERCA. Els centres CERCA amb més grups són instituts de recerca hospitalaris com IDIBAPS, VHIR, IMIM i IDIBELL que superen els 30 SGRs cada un d’ells. A l’altre extrem, hi tenim a CREI, CRM, CTFC, ICRA, I2CAT, ICAC, ICCC i ICRPC amb només 1 SGR reconegut cada un d’ells.

Val a dir, però, que els diferents centres CERCA han utilitzat també diferents estratègies per presentar-se a la convocatòria, i que molts dels centres que han obtingut un únic grup reconegut han unit tots els seus recursos humans de recerca sota un únic grup de gran dimensió, i així no deixar serrells fora. Això és especialment rellevant si tenim en compte que a la segona ronda de la convocatòria, el finançament serà distribuït, entre d’altres factors, per número de doctors a cada grup, per tant amb un major finançament als grups més grans. Òbviament, l’avaluació científica de l’activitat dels grups serà la que més determinarà el rang de finançament de cada grup.

Per tant en aquest primer mapa que ja s’ha dibuixat, ara hi volem sobreposar la capa del finançament que possiblement abans de l’estiu l’AGAUR pugui ja resoldre. En aquest sentit, esperem que si en el primer mapa un 30% ha sigut CERCA, en el segon intentem millorar aquest percentatge.

Restem a l’espera, doncs.

Indicadors d’excel·lència als centres CERCA

Avui ha tingut lloc la CERCA Conference 2014. Un acte de reconeixement i visualització dels centres de recerca de Catalunya. Hi ha moltes coses a destacar del que s’ha comentat aquest matí. Però n’he seleccionat una. Per a l’ocasió hem preparat una taula on hi apareixen tots els centres CERCA, de manera anònima, amb 15 indicadors d’excel·lència en recerca i innovació. Els indicadors són:

Reconeixement SeO;  ERC Projects;  ERC Synergy;  ERC PoC;  ICREA;  HRS4R;  FET Flagships;  KIC;  Papers Nature / Science; Coordinació 7PM; PROVA’T PoC;  Spin-offs;  Patents;  Endowment;  Cofund (Marie Curie).

D’aquesta taula se’n pot destacar alguna conclusió. Allò que ens semblava tant difícil fa uns anys, publicar a grans revistes com NATURE o SCIENCE ja ho fan actualment un 70% dels centres CERCA. Un 65% tenen ICREAs. I Un 63% han coordinat projectes del 7è PM. Pel que fa a innovació, un 61% fa patents i un 50% ha fet alguna spin-off.

També, un 41% tenen investigadors amb projectes ERC (5 d’ells amb PoC i 2 amb un projecte SYNERGY).

Ja dins les proporcions més baixes, un 15% de centres tenen la distinció Severo Ochoa. I ja amb baixa freqüència, algun centre CERCA participa als FET Flagships, als KIC, i només 1 centre té ara per ara l’etiqueta HRS4R d’excel·lència de recursos humans en recerca… tot i que estem fent un esforç per ampliar això dins aquest mateix any 2014.

En definitiva, un sistema de centres de recerca modern, competitiu, amb personal motivat i lluitant per una colla de reptes per estar a la primera divisió internacional. Atenció, però, que és un sistema heterogeni que té les seves puntes de qualitat però també els seus punts febles. Dos dels centres CERCA no acompleixen encara cap d’aquests 15 paràmetres. Aquí caldrà treballar fort. Però a la banda alta, 1/3 dels centres són forts i amb garanties que ens donaran moltes alegries en els propers anys.

CERCA i les universitats de Catalunya

Els centres CERCA són el fruit de l’esforç de moltes persones i moltes institucions. Entre aquestes institucions hi ha les Universitats de Catalunya que són elements clau per permetre que CERCA funcioni. Per una banda les universitats participen pràcticament a tots els òrgans de govern dels centres CERCA. Però també de manera molt important paguen les nòmines d’una gran part de professors que són alhora investigadors adscrits als centres CERCA. En alguns centres CERCA, aquesta contribució és absolutament necessària i clau per poder treballar. D’altra banda, gairebé tots els centres CERCA estan ubicats a campus universitaris. Si bé en molts casos es paguen lloguers pels espais ocupats, també és cert que en algun cas les universitats ofereixen suport per fer front a l’ocupació d’espais del campus, bé cedint terrenys per construir edificis, bé condonant costos de lloguers, etc.

Però la contribució més estratègica i crítica que fan les Universitats a CERCA és la d’educar a les noves generacions d’investigadors per demà. Aquest rol insubstituïble és el més transcendent i el que farà que els nostres centres siguin o no institucions de referència en les properes dècades.

Ningú no es planteja a Catalunya un sistema de centres llunyà de les universitats de Catalunya igualment com els Max-Planck alemanys o el CNRS francès no estan allunyats de les universitats del seu país. La sinèrgia dels darrers anys ha reportat molt bons resultats per ambdues bandes i en aquests moments la nostra preocupació és com aprofundir més en aquesta direcció. Caldrà doncs que cerquem aquestes vies que optimitzin els nostres recursos i ens permetin assolir els reptes que tenim plantejats.

Viatge CERCA a “Terra Santa”

És força habitual entre els investigadors no mostrar unes creences religioses excessivament basades en dogmes. Per aquesta raó Jerusalem, ciutat venerada pels cristians, musulmans i jueus no necessàriament seria un node important en el món de la ciència. Malgrat això, Israel ha treballat dur en les darreres dècades per esdevenir també la “Terra Santa” dels científics basant-ho en el seu alt desenvolupament en coneixement i tecnologia.

La setmana passada una àmplia delegació dels centres CERCA va estar a l’Institut Weizmann, la Universtat de Tel Aviv (TAU), la Universitat Hebrea de Jerusalem (HUJI) i l’Institut TECHNION, entre d’altres, discutint els mecanismes israelians per fer bona ciència, divulgar-la i treure’n profit econòmic. Quasi un terç del PIB d’Israel està produït per noves empreses intensives en tecnologia creades recentment!

La combinació de suport públic constant per encebar i catalitzar processos de finançament de la recerca i la innovació , i la creació d’estructures públic-privades de suport a la RD fan que, en el marc d’un Estat sensible al coneixement, els resultats floreixin després d’uns anys de paciència. Israel presumeix de crear una bona part de la tecnologia que mou el món actual i del futur: medicaments d’ús massiu, varietats i tecnologia agrícoles, tecnologia de tota mena de sectors.

Però Catalunya i Israel es deuen a dues realitats diferents. La tecnologia israeliana, fonamentada en la innovació militar, té altres patrons a Catalunya. La inspiració del nostre coneixement és una altra. I així els ho vam explicar també en aquest viatge. En primera instància el president Mas en la seva conferència a la Tel Aviv University titulada “Catalonia, the knowledge hub in Southern Europe”. I en segon lloc, i salvant les distàncies, el director de CERCA amb la xerrada a la Hebrew University of Jerusalem titulada “Win-Win strategies for Israel & Catalonia in Science and Innovation”.

Balanç positiu, engrescador, i renovades forces per teixir accions de tota mena amb els investigadors d’Israel. Ara des de CERCA hem d’ajudar a què els projectes es puguin fer.



Win-Win Strategies for Israel and Catalonia in Science and Innovation

Missió científica CERCA a Israel

Dissabte viatja cap a Tel Aviv, Jerusalem i Haifa una missió científica de CERCA on, a més, ens acompanyen representants d’altres institucions de recerca, més de 30 empreses seleccionades per ACCIÓ, el President de las Generalitat, l’Alcalde de Barcelona, etc.

El programa de trobades i reunions inclou les principals universitats, centres de recerca , representants governamentals i fons de capital risc. Catalunya està en la posició de poder mostrar a l’exterior el seu potencial en recerca, i captar l’atenció dels inversors perquè facin créixer econòmicament algunes de les principals idees i resultats de la seva recerca. Però el viatge també serà útil per analitzar esquemes diferents de finançament, gestió i avaluació de la recerca que ens permetran millorar la nostra política científica i la nostra execució de la recerca.

En concret anirem a diferents departaments del Weizmann Institute, Universitat Hebrea de Jerusalem (Edmond and Lily Safra Centre for Brain Sciences, Faculty of Science, Centre for Rationality, Centre for Nanoscioence and Nanotechnology, …), Yissum, BiolineRX, Hadassah Hospital, Universitat de Tel Aviv, Star Tau, Technion, Arba Finance i TEVA. Probablement fins ara, mai Catalunya ha fet un desembarcament de la seva ciència a l’estranger amb tant pes específic.

Explicarem quines són les fortaleses dels nostres centres de recerca, quins són els actuals esquemes de col·laboració científica que es poden utilitzar, quins són els targets de Venture Capital on els inversors d’Israel poden tenir interès, què representa Barcelona i Catalunya dins la UE, i mostrarem una selecció de les nostres persones que poden tirar endavant els projectes de futur amb Israel.

Aquest viatge és, doncs, un repte per a tots, per treure’n rendiment per organitzar-nos millor i per contribuir a comercialitzar els resultats de la nostra ciència.

Consolidació de CERCA i l’inici de curs acadèmic

Molt recentment la Sindicatura de Comptes de Catalunya ha fet públic l’Informe 13/2013 sobre “Centres de Recerca de Catalunya: Comptes anuals, Exercici 2011”. En aquest estudi s’agreguen els balanços de situació a 31 de desembre 2011 i els comptes de pèrdues i guanys de 2011 de tots els centres CERCA així com també de la Institució CERCA.

És un document important per contingut i forma. Primer perquè aflora oficialment xifres com ara que l’actiu global dels centres CERCA per a 2011 arriba gairebé als 1000 milions d’Euros. O que els ingressos per activitats van ser en conjunt de 314 milions d’Euros. També, que hi treballem quasi 6.000 persones, de les quals només un 14% s’ocupen de l’administració dels centres. Al document, podem veure que hi ha 7 centres amb més de 250 treballadors, 8 entre 100 i 250, 18 entre 50 i 100, i 14 amb menys de 50. I, pel que fa a la forma, el document reconeix al conjunt de centres i a la Institució CERCA com a actors destacats dins el seu sector prenent-los com a referència d’anàlisi econòmica i organitzativa.

D’altra banda el passat divendres va tenir lloc l’acte d’inauguració del curs acadèmic 2013/1014 a les universitats de Catalunya, a Girona. El conseller Mas-Colell va fer un discurs farcit de recomanacions per als governs de les universitats, orientades cap a la internacionalització, cap a la major eficiència, cap a sobrepassar la cotilla de la governança universitària actual. Va apel·lar a l’habilitat, el coratge i la saviesa de les universitats per superar aquests moments on la despesa pública no pot anar més enllà. I va llançar algun repte com que la recerca pugui generar riquesa econòmica per a Catalunya. Això ens inclou als centres CERCA i n’hem de prendre bona nota per seguir liderant els processos de la societat del coneixement que volem per Catalunya.

Us podeu descarregar el text sencer aquí.

Finalment, desitjar-vos bona i participativa Diada en aquests moments tan especials que viu el nostre país.

Catalunya / CERCA: progressió internacional ascendent

Vull fer pública una dada inèdita que és el percentatge que representa la producció científica de Catalunya l’any 2010 respecte a d’altres territoris. Respecte al món (1,04%) i respecte a la UE 25 (2,92%), en ambdós casos Catalunya segueix una trajectòria ascendent malgrat les restriccions d’entorn a les que està sotmesa la recerca del país. L’any 2010 a Catalunya es van publicar 13.287 articles científics. En 10 anys la producció científica de Catalunya s’ha gairebé triplicat. Això és només explicable pel canvi de model pel que va optar Catalunya amb la implantació d’ICREA, la creació dels centres CERCA, i la professionalització de les agències de gestió i avaluació de la recerca, principalment l’AGAUR. Les dades han estat calculades pel grup BAC, Eduard Suñén, Raül Méndez i Lluís Rovira (CERCA-FCRI), en base a les dades de NSI (National Science Indicators) i NCR (National Citation Report for Spain) de Thomson Reuters.

Aquesta bona notícia ve amanida amb la recent publicació d’un rànquing d’institucions de recerca (Excellence Mapping) basat en els Highly Cited Papers (entre els 10% més citats) que publica cada institució, per disciplina. Aquest rànquing ha estat elaborat per  Lutz Bornmann, investigador en Ciències Socials de la Max Planck Society, i comprèn aquelles institucions que entre 2005 i 2009 han publicat més de 500 papers indexats per SCOPUS i citats fins a 2011. L’aplicació d’aquest rànquing als centres CERCA és complexa ja que en el període 2005-2009 molts centres CERCA a Catalunya encara estaven en període de creació/consolidació per tant, difícilment podien arribar al mínim de papers requerit. I al mateix temps, la complexitat en la governança institucional associada a alguns CERCA fa que la signatura bibliogràfica no estigués encara estandarditzada en el període de referència. Tot i així, hom pot trobar a alguns CERCA com són ICFO, IFAE, IRTA, Agrotecnio, IMIM, VHIR, IDIBAPS, IDIBELL, IGTP entre els que hi apareixen. Concretament, ICFO lidera a nivell mundial en aquest rànquing les institucions de l’àmbit de física i astronomia, la qual cosa representa una gran fita per a la recerca catalana.

No hi ha dubte que si aquest rànquing es calculés per a una finestra temporal més recent no només apareixerien més centres CERCA sinó que el seu impacte seria molt major segons les dades preliminars de què disposem que apunten en aquesta direcció.

Per tant, Catalunya es posiciona millor a nivell internacional, augmenta la visibilitat de les seves institucions, i entra a la lliga dels millors en algunes àrees. Ara ens cal no deixar-nos d’imaginar noves fites i nous reptes per a la propera dècada, tot i essent conscients de les importants restriccions que afecten la base científica del país.

Reorganització dels centres CERCA

La setmana passada la Generalitat de Catalunya, mitjançant CERCA, va llançar una segona edició del programa SUMA. Aquesta acció respon a l’interès del Govern per reordenar la governança del sistema de centres CERCA per tal d’aconseguir un increment de la massa crítica i de la competitivitat de les seves línies de recerca.

En aquesta edició 2013, tant es tindran en compte noves integracions i fusions entre centres de recerca CERCA i/o altres estructures o institucions col·laboradores, com renovacions de projectes SUMA anteriorment finançats.

Reordenar el sistema CERCA, però, a banda d’integrar centres també podria voler dir crear-ne de nous. Si bé ara per diferents circumstàncies això no és possible, existeixen a Catalunya algunes institucions que valdria la pena analitzar, quan torni a ser possible posar l’etiqueta CERCA a nous centres. Sense anar més lluny, Sincrotró Alba, BSC, Institut d’Investigació i Innovació Parc Taulí, Institut de Biologia Evolutiva,…

Per exemple l’Institut Parc Taulí, amb el director del qual em vaig reunir recentment, per producció bibliogràfica, per captació de fons, per caràcter traslacional de la seva recerca i transferència de coneixement, i per altres criteris de qualitat, es podria alinear amb algunes de les estructures CERCA.

També podria voler dir captar centres internacionals com s’ha fet amb Max Planck a Buenos Aires o amb l’Institut Pasteur a Montevideo, i compartir amb ells l’etiqueta i filosofia CERCA.

Serà interessant poder veure quines possibilitats es poden implementar en els propers temps per tal que, a la fi, millori la “performance” de la recerca catalana.