Living Lab a CIMNE-CERCA

Dimarts vaig assistir a una comissió executiva a CIMNE, al Campus Nord de la UPC. Mentre hi arribava caminant vaig veure que damunt de l’edifici FLUMEN de CIMNE / UPC hi havia una mena de carpa blanca. Afinant la vista amb detall vaig veure que es tractava d’una de les estructures inflables que són producte de la tecnologia de CIMNE.

CIMNE en els darrers anys ha desenvolupat una línia de recerca per produir estructures inflables d’alta resistència, de fàcil muntatge i transport. La seva aplicació és diversa (ponts, carpes, envans, hangars…). Addicionalment ha anat més enllà i ha creat també les empreses spin-off, com BuildAir i altres, que estan fent possible comercialitzar aquesta tecnologia en diversos sectors. Em va plaure molt veure que CIMNE creu en la seva tecnologia i la utilitza per equipar el seu nou edifici.

Darrera d’aquesta seqüència d’accions de recerca i innovació hi ha molt esforç, idees, patiment… però tot va en la direcció de generar un impacte important. Treballant així, les tecnologies disruptives catalanes (el que anomenem Catalan Technology) ben aviat formaran part de les nostres cases, jardins, vehicles, etc.

El cas de CIMNE, és però, especial. És un Living Lab (paradigma de la nova tecnologia) just al costat de la caserna del Bruc (paradigma de…). El contrast està garantit. Us convido a passar-hi per davant i visitar-ho. Deixeu-vos sorprendre.

CED, el centre degà de la xarxa CERCA

Ahir, feliçment, el Centre d’Estudis Demogràfics va celebrar el seu 30è aniversari als espais del Parlament de Catalunya.  L’acte va comptar amb els seus fundadors, el Molt Honorable Jordi Pujol, el Magnífic Rector de la UAB l’any 1984, Antoni Serra-Ramoneda, i l’incombustible  Professor erudit Jordi Nadal. Inicialment la Presidenta del Parlament va presidir l’acte i hi van intervenir els dos subdirectors, la gerent i la directora actual, l’Anna Cabré. Es va fer un recorregut pels moments històrics que ha viscut el CED i alhora vam poder apreciar com ha canviat la recerca i les seves orientacions al llarg d’aquestes tres dècades (època Laporte, època Mas-Colell, etc.).

Pel que fa a continguts, es van fer afirmacions de gran interès provinents del camp de la demografia. La directora va plantejar una mena de joc als assistents per endevinar quines tres d’entre sis frases eren certes. El resultat va ser:

  1. Ara a Catalunya neixen més criatures que 30 anys enrere.
  2. Cada hora es guanyen 12 minuts d’esperança de vida.
  3. Al segle XXI ha crescut el pes demogràfic de Catalunya al Món.

També el Dr. Albert Esteve va presentar un nou model de representació de dades demogràfiques en tres dimensions que va aclaparar l’interès dels assistents.

Es van explicar incomptables anècdotes sobre com es va fer la captació de talent fa 30 anys per “fitxar” la directora, sobre com es va plantejar la creació del CED a la Generalitat, com la UAB va acollir entusiastament el CED al campus, sobre la primera ubicació del CED, etc.

Un jornada històrica per al més històric dels CERCA. Aviat vindran al darrera CRM, CIMNE, IFAE, CVC,…

Centres que sumen

El 22 de febrer es va signar el primer conveni SUMA entre el Centre de Recerca en Salut Internacional de Barcelona (CRESIB), el Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental (CREAL), la fundació ISGLOBAL, l’AGAUR i CERCA.

Ben aviat en vindran tres més que impliquen a d’altres centres CERCA com l’Institut Català de Nanotecnologia (ICN), el Centre Internacional en Mètodes Numèrics en Enginyeria (CIMNE), l’ICAC i l’IPHES de Tarragona i el centre de recerca en patrimoni ICRPC.

Aquests convenis SUMA són la primera pedra per dibuixar programes de col·laboració que s’espera que en algun cas portin a fusions reals entre institucions que permetin optimitzar recursos econòmics i de personal. Però les col·laboracions van molt més enllà, ja que permeten que els diferents centres es coneguin molt millor i puguin emprendre accions conjuntes o projectes de recerca interdisciplinaris.

D’altra banda, recentment, a Bellaterra es van reunir els representants de 9 centres CERCA i jo mateix per parlar de com compartir serveis científico tècnics. La reunió va posar de manifest la necessitat que els centres CERCA, fins i tot propers geogràficament, es coneguin més ja que, sorprenentment, ara no és així. No es poden aprofitar les sinèrgies si no existeix un coneixement mutu de quines són les potencialitats de cada institució. I la veritat, hi ha molt contingut que caldria compartir per treure’n el màxim profit.

Tot això em porta a pensar en la possibilitat d’organitzar una trobada d’ampli abast (Conferència CERCA), potser amb periodicitat anual, perquè els centres CERCA puguin exposar el seu treball i així donar a conèixer els seus millors projectes i línies de treball. Seria obrir una finestra cap als propis centres i també a l’exterior, amb la presencia convidada dels principals actors del sistema.

Les tecnologies CERCA del futur

Aquest matí ha tingut lloc una sessió de treball dins del marc de CERCA entre els responsables dels projectes PROVA’T 2011 i una experta d’Israel, Elena Canetti,  en matèria de transferència de tecnologia i propietat intel·lectual. La sessió ha estat el primer estadi de seguiment dels projectes concedits a l’esmentada convocatòria, que tenia per objectiu assolir per a cada projecte, 7 en total, una prova de concepte que possibiliti reduir les incerteses sobre la viabilitat tècnica i comercial de la tecnologia en desenvolupament.

Els projectes PROVA’T presentats i discutits versaven sobre la generació de pèptids  per introduir teràpies antitumorals al cervell creuant la barrera hemato-encefàlica (VHIO-IRB); una màquina plena de sensors per revisar les anomalies de les vies dels trens d’alta velocitat (IG); una tecnologia no invasiva  per obtenir un perfil bioquímic de la retina humana per contribuir a guarir malalties oculars (IDIBAPS); una tècnica no invasiva per analitzar la circulació sanguínia dins del crani (ICFO); un pont inflable revolucionari set vegades més lleuger que els ponts tradicionals més lleugers i fàcil de transportar per ser utilitzat en zones de catàstrofe (CIMNE); bloqueig de receptors cel·lulars per a molècules relacionades amb malalties tumorals (CRG); i nanocàpsules de substàncies actives per ser alliberades en diferents moments (ICN).

En la discussió de cada un dels casos s’han tractat les diferents estratègies d’apropament o col·laboració empresarial, tenint molt en compte el sector d’aplicació. També s’ha discutit sobre l’impacte al mercat de cada nova tecnologia, de com fer-les patentables en els diferents contextos, si escau, tenint molt en compte la generació d’ingressos de transferència de tecnologia a llarg termini per als centres CERCA participants, dels “trade secrets”, així com la cerca de socis estratègics en el desenvolupament de cada producte.

En el futur la Institució CERCA intentarà fer un pas endavant per connectar els projectes que estiguin més avançats als fons d’inversió de capital risc i a les empreses industrials que convingui per avançar encara més en la fabricació massiva i comercialització dels productes, i així contribuir a dinamitzar l’economia catalana i a finançar els centres CERCA.

Bones pràctiques als centres CERCA

CERCA és un sistema distribuït de centres de recerca on hi ha gran heterogeneïtat en l’estructura i la manera de fer dels diferents centres. Cal dir també que, en termes científics, els centres CERCA han portat a revolucionar l’escenari de la ciència catalana en els darrers deu anys. En aquest sentit, no només han augmentat el sostre quantitatiu de publicacions de Catalunya, sinó que també han incrementant la qualitat de la producció científica mesurada en cites, highly cited papers, etc.

En gran mesura les diferències es basen en que els centres tenen capacitat per prendre les seves pròpies decisions. I, de vegades, es produeixen diferents aproximacions per a resoldre les mateixes problemàtiques. En aquest sentit, des de la Institució CERCA hem anat detectant algunes de les bones pràctiques que considerem remarcables a diferents centres, i n’hem iniciat la seva difusió.

Hem volgut fer-ho a través de vídeos breus, d’uns tres minuts, on els directors de cada centre expliquen el tema seleccionat. A més, els hem produït en anglès per obrir una nova finestra a l’exterior que és on, en aquests temps de crisi econòmica, hem d’anar a “buscar novies”.

Ens estrenem amb les bones pràctiques al CIMNE i a l’IRB Barcelona. En el primer cas, el seu director, Dr. Eugenio Oñate, introdueix el model CIMNE de transferència de coneixement a partir de la creació d’empreses. En el segon, el Dr. Joan Guinovart explica els detalls de la seva política de recursos humans i captació de talent en els seus àmbits científics.

Properament n’apareixeran dos més que espero que també us agradin.

CIMNE – Reaching markets

IRB Barcelona – Attracting talent

Trobareu aquests vídeos i d’altres al canal de la Institució CERCA a You Tube.