Mapa del “talent”

El mot “talent” s’ha pervertit a casa nostra pel seu ús desmesurat i a voltes desafortunat. Cal ser curós a on s’aplica i veure’n la veracitat de les dades que el sustenten. Un exemple és el seu ús aplicat a la recerca a Catalunya. Jo faré una assumpció inicial, que pot ser molt criticable, però que crec que va en la bona direcció per parlar de talent adequadament. Assumeixo que si fem cas de l’indicador “concessions de l’European Research Council (ERC)” a Catalunya estem apuntant a una bona part dels investigadors de més talent que tenim al país.

Dit això em centro en les concessions històriques en Advanced Grants, Starting Grants i Synergy Grants fins a mitjans de 2015. En aquesta anàlisi agregada trobem que a nivell institucional la xifra més alta de concessions ERC està dins dels centres CERCA amb 69 investigadors, dels quals 25 són ICREA al mateix temps. Per la seva banda, ICREA té concedits també 19 ERCs que no estan a CERCA, per tant en total 44 ERC són investigadors ICREA. I també hi ha 43 concessions d’ERC que no són ni CERCA ni ICREA, la majoria d’ells a la universitat, grans infraestructures, o en algun centre del CSIC (que els podríem sumar amb els 19 ICREA fora de CERCA i donarien una xifra de 62 concessions ERC en el context universitari, grans infraestructures, o CSIC).

Concloent doncs, la major concentració de talent a Catalunya està en els centres CERCA. Per tant la retenció i captació de talent és efectiva en els instituts del programa CERCA atenent a l’indicador triat. Però al mateix temps, el programa ICREA de manera transversal fa també una aportació impressionant a la captació de talent, però queda clar que no de manera exclusiva com sovint es presenta als mitjans o en determinats fòrums.

Ara les qüestions obertes són: Perquè aprox. 200 ICREAs no han obtingut cap ERC? Per què en els centres CERCA molts investigadors destacats, caps de grup, etc. no han obtingut cap ERC? Per què en algun centre CERCA no hi ha cap ERC? Quins incentius calen a universitats i CSIC per tenir més ERCs?
No hi ha dubte que a Catalunya les institucions han fet una gran feina però massa sovint som conformistes en el discurs. El repte és seguir creixent en qualitat i omplir els espais amb ERCs allí on encara no n’hi ha.

Com serà CERCA el 2016?

El programa SUMA de CERCA, promogut per la Generalitat de Catalunya, ha anat fent via en els darrers anys. Això ha suposat una racionalització dels centres CERCA en contingut i nombre, que possiblement contribuirà a fer una millor activitat de recerca. Fóra interessant que altres institucions al país es plantegessin també una racionalització  per millorar la seva efectivitat.

En aquest sentit un dels primers processos d’integració de centres va ser el que ha portat a la fusió de l’Institut de Geomàtica (IG) dins el Centre Tecnològic de Telecomunicacions de Catalunya (CTTC).

També, entre 2015 i 2016, està tenint lloc la integració per absorció de CRESIB dins l’Institut de Salut Global (ISGLOBAL) i, posteriorment, a 2016 s’integrarà així mateix el Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental (CREAL) també dins ISGLOBAL. Ara ja ISGLOBAL té la consideració de centre CERCA.

En paral·lel s’ha produït  la integració de CRESA a l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentària (IRTA), mitjançant una estructura de centre mixt IRTA-UAB.

Al mateix temps, l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC), l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) i l’Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural (ICRPC) estan també avançant per integrar-se en una única estructura i, possiblement això tindrà lloc l’any vinent, creant un institut amb massa crítica suficient per fer front a reptes encara majors.

En l’àmbit biomèdic, Institut Català de Ciències Cardiovasculars (ICCC) s’està fusionant amb l’Institut de recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau (IR Sant Pau). També a la zona de Can Ruti, l’Institut de Medicina Predictiva i Personalitzada del Càncer (IMPPC) queda absorbit per l’Institut d’Investigació en Ciències de la Salut Germans Trias i Pujol (IGTP) i per l’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras (IJC). L’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS) resta pendent d’un ambiciós projecte d’absorció de la Fundació Clínic que tot just comença a caminar.

D’altra banda, l’Institut Català de Nanociència i Nanotecnologia (ICN2)  acaba el seu procés d’absorció del CIN2 del CSIC.

I finalment el Markets, Organisations and Votes in Economics (MOVE), es transforma en una fundació privada de recerca (Fundació MOVE) fora de l’abast de CERCA.

Resten dos centres CERCA més, el Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona (CMRB) i l’Institut Català de Ciències del Clima (IC3), pendents de ser remodelats properament, sense que es pugui fer pública encara la seva forma final.

Per tant en resum, a 2016 la xifra final de centres CERCA estarà ja per sota de 40, entre 37 i 39 segons acabin algunes de les operacions de transformació que hi ha iniciades.

Com sera CERCA el 2016?

Catalunya es posiciona en els HRS4R Awards de la Comissió Europea

La pàgina web de la Human Resources Strategy for Researchers (HRS4R) de la Comissió Europea ofereix ja dades de les aproximadament 200 institucions que han obtingut el reconeixement HRS4R per la seva tasca en gestió dels recursos humans en recerca.

L’anàlisi de la informació s’ha de fer encara amb cura ja que a molts països europeus, entre ells alguns dels grans en recerca, no hi ha pràcticament reconeixement d’institucions amb el HRS4R. El que sí es pot apreciar és que alguns han fet els deures per transformar les seves institucions i fer-les més atractives i més respectuoses per als investigadors. En aquest sentit hi destaca el Regne Unit amb 91 institucions reconegudes, totes elles universitats. Els britànics han vinculat una política nacional de recursos humans en recerca, Concordat to Support the Career Development of Researchers, que inclou seguiment i avaluació, al reconeixement HRS4R de la UE. Això ha tingut l’efecte que podem apreciar a la taula adjunta.

Per la banda baixa hi ha absències destacades i també “manca d’interès?” per part d’alguns països. On és Suècia? Per què França i Alemanya juguen tan poc en això? Són qüestions que cal resoldre i de les quals encara no en sabem la resposta. El que sí sabem és que hi ha prop d’un miler de sol·licituds HRS4R pendents de resoldre per part de la UE i que això pot fer variar el mapa actual i respondre alguna d’aquestes qüestions.

A la zona mitjana, alguns països com Croàcia, Bèlgica, Itàlia, Noruega, Finlàndia, Holanda, i Catalunya entre ells, comencen a despuntar. L’anàlisi a casa nostra és que 4 centres CERCA (CRG, IRB, IRB Lleida i IRTA), 3 Universitats (UPF, URV i UAB), i AGAUR han obtingut el reconeixement.

Preveiem que als centres CERCA aquesta xifra augmentarà molt significativament en poc temps ja que l’acció feta a 2014 per promoure les bones pràctiques en recursos humans de recerca entre els centres està donant el seu fruit i moltes institucions han demanat el reconeixement. A les pàgines web de molts centres CERCA ja podeu veure el Pla d’Acció HRS4R presentat, abans de que la Comissió Europea hagi atorgat el HRS4R Award (IDIBELL, IDIBAPS,…)

Properament, el 3 de març, la Comissió Europea celebra el 10è aniversari de la Carta Europea de l’Investigador i el Codi de Conducta de les institucions finançadores. Totes les institucions amb HRS4R hi han estat convidades. Serà una bona ocasió perquè els centres CERCA tinguin visibilitat a Brussel·les.

HRS4R Award

A la taula no figuren alguns dels països amb 3 o menys HRS4R Awards

CERCA lidera Europa en ERC PoC

Aquesta setmana s’han fet públiques més concessions de l’European Research Council (ERC) pel que fa a la convocatòria de Proof of Concept (PoC). Aquesta convocatòria, considerada estratègica perquè, a partir de la qualitat de resultats científics, obre vies cap a la comercialització d’aquests resultats, és encara incipient a Europa. Va començar fa uns 3 anys, i en total s’han fet 229 concessions.

Analitzant les dades disponibles, CERCA lidera a Europa l’obtenció d’ERC PoC per part dels grans sistemes de centres de recerca.

CERCA té 10 ajuts (3 només a la darrera concessió d’aquesta mateixa setmana), mentre que CNRS en té 6, Max-Planck 5, i el CSIC 3.

La Institució que més n’ha obtingut és el Wiezmann Institute of Science, amb 12, i la Universitat d’Oxford amb 11. Just darrera ja continua CERCA.

Aquest mostra la preocupació dels investigadors dels centres CERCA per fer una recerca d’alt nivell i alhora poder-la aplicar per a un aprofitament comercial, social, etc. Poc a poc l’històric gap es va desdibuixant, i els centres de recerca hi contribueixen de manera destacada.

Podeu trobar més informació en aquest enllaç.

Resultats de la Recerca en Salut

Ahir va tenir lloc la presentació de la Central de Resultats de Recerca per a 2012 per als centres vinculats a l’àmbit de salut. L’abast són tots els centres CERCA de l’àmbit biomèdic més l’IDIAP Jordi Gol d’Atenció primària. No sé perquè alguns com la Fundació Parc Taulí no hi apareixen. En les presentacions semblava que es feia diferència entre les paraules Centre i Institut referint-se a les institucions de recerca. Des del punt de vista CERCA les considerem absolutament equivalents.

Les dades mostren la producció científica, una part de la transferència de coneixement, l’estructura de personal, etc. Cal dir però, que algunes dades condueixen a la confusió com per exemple quan es parla dels diners que aporten els patrons a cada centre o institut, sense tenir en compte l’aportació que es fa en espècies, per exemple, amb investigadors adscrits, etc. Això fa que elaborar indicadors amb denominadors a partir d’aquestes dades pugui ser una mica relliscós. Però la jornada va ser positiva perquè es va posar de manifest la necessitat de disposar de determinades dades del sistema, i fer-ho continuadament amb més rigor i qualitat.

Curiosament la conferència convidada del Dr. Permanyer, segons el meu parer, va ser feta en clau de mostrar un dur qüestionament de la utilitat de la recerca mèdica, manifestant la seva baixa eficàcia, l’escassa transferència a la millora assistencial, etc. La realitat de Catalunya és que a principis de segle XX l’esperança de vida era propera als 40 anys, i a principis del segle XXI era prop dels 80. Alguna cosa es deu haver fet bé perquè les persones visquem el doble, no? I potser la recerca hi té quelcom a veure a millorar la salut de les persones també. Bé, està clar que cal seguir avançant i hem d’aprendre a mesurar millor com la recerca fa un impacte de salut a la població.

La meva proposta per a la Central de Resultats és que també cal introduir algun indicador sobre complexitat en la gestió de les institucions, resistència burocràtica a què les coses passin, etc. La recerca de les nostres institucions té molt a veure també amb aquests conceptes.

Per cert, hi vaig trobar a faltar la representació de la recerca que es fa a les facultats de Medicina, fora de l’àmbit dels centres. Potser en properes edicions també es pot tenir en compte.

Indicadors d’excel·lència als centres CERCA

Avui ha tingut lloc la CERCA Conference 2014. Un acte de reconeixement i visualització dels centres de recerca de Catalunya. Hi ha moltes coses a destacar del que s’ha comentat aquest matí. Però n’he seleccionat una. Per a l’ocasió hem preparat una taula on hi apareixen tots els centres CERCA, de manera anònima, amb 15 indicadors d’excel·lència en recerca i innovació. Els indicadors són:

Reconeixement SeO;  ERC Projects;  ERC Synergy;  ERC PoC;  ICREA;  HRS4R;  FET Flagships;  KIC;  Papers Nature / Science; Coordinació 7PM; PROVA’T PoC;  Spin-offs;  Patents;  Endowment;  Cofund (Marie Curie).

D’aquesta taula se’n pot destacar alguna conclusió. Allò que ens semblava tant difícil fa uns anys, publicar a grans revistes com NATURE o SCIENCE ja ho fan actualment un 70% dels centres CERCA. Un 65% tenen ICREAs. I Un 63% han coordinat projectes del 7è PM. Pel que fa a innovació, un 61% fa patents i un 50% ha fet alguna spin-off.

També, un 41% tenen investigadors amb projectes ERC (5 d’ells amb PoC i 2 amb un projecte SYNERGY).

Ja dins les proporcions més baixes, un 15% de centres tenen la distinció Severo Ochoa. I ja amb baixa freqüència, algun centre CERCA participa als FET Flagships, als KIC, i només 1 centre té ara per ara l’etiqueta HRS4R d’excel·lència de recursos humans en recerca… tot i que estem fent un esforç per ampliar això dins aquest mateix any 2014.

En definitiva, un sistema de centres de recerca modern, competitiu, amb personal motivat i lluitant per una colla de reptes per estar a la primera divisió internacional. Atenció, però, que és un sistema heterogeni que té les seves puntes de qualitat però també els seus punts febles. Dos dels centres CERCA no acompleixen encara cap d’aquests 15 paràmetres. Aquí caldrà treballar fort. Però a la banda alta, 1/3 dels centres són forts i amb garanties que ens donaran moltes alegries en els propers anys.

Consolidació de CERCA i l’inici de curs acadèmic

Molt recentment la Sindicatura de Comptes de Catalunya ha fet públic l’Informe 13/2013 sobre “Centres de Recerca de Catalunya: Comptes anuals, Exercici 2011”. En aquest estudi s’agreguen els balanços de situació a 31 de desembre 2011 i els comptes de pèrdues i guanys de 2011 de tots els centres CERCA així com també de la Institució CERCA.

És un document important per contingut i forma. Primer perquè aflora oficialment xifres com ara que l’actiu global dels centres CERCA per a 2011 arriba gairebé als 1000 milions d’Euros. O que els ingressos per activitats van ser en conjunt de 314 milions d’Euros. També, que hi treballem quasi 6.000 persones, de les quals només un 14% s’ocupen de l’administració dels centres. Al document, podem veure que hi ha 7 centres amb més de 250 treballadors, 8 entre 100 i 250, 18 entre 50 i 100, i 14 amb menys de 50. I, pel que fa a la forma, el document reconeix al conjunt de centres i a la Institució CERCA com a actors destacats dins el seu sector prenent-los com a referència d’anàlisi econòmica i organitzativa.

D’altra banda el passat divendres va tenir lloc l’acte d’inauguració del curs acadèmic 2013/1014 a les universitats de Catalunya, a Girona. El conseller Mas-Colell va fer un discurs farcit de recomanacions per als governs de les universitats, orientades cap a la internacionalització, cap a la major eficiència, cap a sobrepassar la cotilla de la governança universitària actual. Va apel·lar a l’habilitat, el coratge i la saviesa de les universitats per superar aquests moments on la despesa pública no pot anar més enllà. I va llançar algun repte com que la recerca pugui generar riquesa econòmica per a Catalunya. Això ens inclou als centres CERCA i n’hem de prendre bona nota per seguir liderant els processos de la societat del coneixement que volem per Catalunya.

Us podeu descarregar el text sencer aquí.

Finalment, desitjar-vos bona i participativa Diada en aquests moments tan especials que viu el nostre país.

Dones CERCA

Ahir vaig rebre la visita d’una representació del més alt nivell de l’AMIT, l’associació que vetlla per les dones investigadores a Catalunya. Vam aprofitar per repassar alguns temes de gènere als centres CERCA.

En primer lloc cal comentar que CERCA ha nomenat molt recentment una representant a la Comissió del CIC sobre Dones i Ciència. Dir també que en breu, CERCA constituirà un grup de treball amb 6 membres, entre els quals hi haurà el director de CERCA i la representant de CERCA a la ja esmentada Comissió del CIC. Aquesta comissió estudiarà una proposta per implantar plans d’igualtat als centres CERCA on encara no n’hi ha. També comentar que a finals de 2013 al web de CERCA es mostrarà informació sobre la composició de gènere a les diferents categories de personal investigador i d’administració de tot el col·lectiu agregat de centres CERCA.

De fet, el procés d’actualització de dades de recursos humans als centres CERCA que indirectament s’està produint gràcies a les avaluacions CERCA ens permet ja tenir dades de 29 dels centres, i mostren com hi ha, encara parcialment, 2.795 homes i 2.910 dones, malgrat que només una dona ocupa el càrrec de directora d’un dels centres. Les dones predominen sobretot a l’àmbit de Ciències Mèdiques.

Però afegir que cal vetllar a totes les institucions per la igualtat d’oportunitats per a cada gènere, i per tant caldrà analitzar potser més dades sobre la distribució de gènere a diferents nivells acadèmics, a diferents àmbits, etc. que seran útils per detectar possibles biaixos i actuar posteriorment.

És interessant també consultar sobre això al web de l’Espai Europeu de Recerca de la Comissió Europea.

Esperem, doncs, poder contribuir a recolzar una ciència més justa i respectuosa a l’entorn CERCA.

CERCA a Madrid

Dimarts de la setmana passada vaig tenir oportunitat de participar en el “Foro nacional de Política Científica” a Madrid, coorganitzat entre Elsevier i CSIC. Destacar alguns punts com per exemple que la majoria de xerrades s’enfocaven amb gran pessimisme per la situació pressupostària, i que les propostes il·lusionants provenien de Catalunya.

Destacar també que un expert estranger, Cornelis Van Bochove, de la Universitat de Leiden i havent estat durant 9 anys Director general de Recerca a Holanda, presentava unes conclusions que argumentaven en favor de la recerca bàsica i que deien que qualsevol inversió pública en recerca bàsica garanteix un retorn de diners públics molt superior a la recerca focalitzada o aplicada. Sentència que curiosament va en sentit absolutament contrari a RIS3!

Destacar també que l’esforç que fan els investigadors dels centres CERCA en obtenir ajuts ERC són invisibles al món perquè tant el mateix Consell Europeu de Recerca com el CSIC no ens hi compten. El Sr. Fernández Labastida, director del Departament de Gestió Científica de l’ERC presentava el següent:
– Institucions amb més ERC des de 2007 a Europa: CNRS 170 / Max Planck 93 / INSERM 40 / CEA 37 / CSIC 30 / (…)
quan en realitat, el conjunt de centres CERCA ha obtingut 60 ERCs segons el mateix comptatge i per tant estaríem a la tercera posició europea.

Per la meva banda, no vaig desaprofitar l’oportunitat de presentar les estructures d’estat catalanes que tenim al nostre país, classificades en diferents eixos: agències públiques (AGAUR, I-CERCA, ACCIO, …), grans infraestructures de recerca (BSC, ALBA, CNAG), i infraestructures singulars (Anella científica, CBUC, CRESA, CARHUS+, …). També vaig proposar que la R+D fos una prioritat (de veritat) per a l’Estat Espanyol sense les contradiccions dels diferents ministeris espanyols, i em vaig preguntar en veu alta davant l’auditori si els centres del CSIC que hi ha Catalunya haurien de ser retornats a la direcció de la política científica catalana per apropar-los a altres sistemes de gestió més propers a CERCA. Curiosament… ningú no em va respondre la pregunta.

Catalunya comença a jugar la “Champions”

En el període 2008-2012 els investigadors de les institucions de recerca catalanes van publicar 111 articles a la revista Science i 136 a la revista Nature. Si aquesta dada la referenciem a la població catalana de 2011 (segons l’Institut d’Estadística de Catalunya), trobem que en aquests darrers 5 anys s’han publicat 33,38 articles a Nature o Science per cada milió d’habitants a Catalunya. Aquesta dada ja mostra per si mateixa el nivell de la recerca catalana i la seva ambició per publicar a les millors revistes.

Però potser la dada més interessant és la comparativa amb altres països o territoris. Si dèiem que per a Catalunya (33,38) la xifra d’articles a Science i Nature 2008-2012 per milió d’habitants era considerable, també ho és per Israel (31,92), així com per Alemanya (22,19), i ja es va reduint en d’altres països com França (18,15), i finalment és només una tercera part quan ens referim a Espanya (10,79), dada que inclou Catalunya, i que per tant mostra que Catalunya participa al 50% de les publicacions a Nature i Science de l’Estat.

Aquestes dades es poden portar a fer certes deduccions. Una, que malgrat que el quinquenni analitzat inclou almenys 3 anys on la crisi econòmica ja galopava entre nosaltres, almenys l’output científic de qualitat fins ara no només s’ha preservat sinó que encapçala els països europeus, i per tant estem entrant a la Champions. També podríem deduir que el suport que rep la recerca a Catalunya a partir de pressupostos públics, a diferència de la resta de l’Estat espanyol, permet aconseguir fites molt importants. I també que els investigadors de Catalunya tradueixen bé els seus projectes competitius en publicacions de molt alt nivell.

Voldria acabar expressant que cal encara enllestir moltes coses però que anem ben encaminats. Cal millorar el nostre sistema de formació i educació, cal esdevenir una societat del coneixement on els resultats de la recerca contribueixin significativament al desenvolupament econòmic, cal que la nostra societat entengui la ciència i respecti i retribueixi bé als professionals que hi treballen, i encara no som a prop de tot això.

 

Font: Web of Science (Thomson Reuters).