CERCA a Madrid

Dimarts de la setmana passada vaig tenir oportunitat de participar en el “Foro nacional de Política Científica” a Madrid, coorganitzat entre Elsevier i CSIC. Destacar alguns punts com per exemple que la majoria de xerrades s’enfocaven amb gran pessimisme per la situació pressupostària, i que les propostes il·lusionants provenien de Catalunya.

Destacar també que un expert estranger, Cornelis Van Bochove, de la Universitat de Leiden i havent estat durant 9 anys Director general de Recerca a Holanda, presentava unes conclusions que argumentaven en favor de la recerca bàsica i que deien que qualsevol inversió pública en recerca bàsica garanteix un retorn de diners públics molt superior a la recerca focalitzada o aplicada. Sentència que curiosament va en sentit absolutament contrari a RIS3!

Destacar també que l’esforç que fan els investigadors dels centres CERCA en obtenir ajuts ERC són invisibles al món perquè tant el mateix Consell Europeu de Recerca com el CSIC no ens hi compten. El Sr. Fernández Labastida, director del Departament de Gestió Científica de l’ERC presentava el següent:
– Institucions amb més ERC des de 2007 a Europa: CNRS 170 / Max Planck 93 / INSERM 40 / CEA 37 / CSIC 30 / (…)
quan en realitat, el conjunt de centres CERCA ha obtingut 60 ERCs segons el mateix comptatge i per tant estaríem a la tercera posició europea.

Per la meva banda, no vaig desaprofitar l’oportunitat de presentar les estructures d’estat catalanes que tenim al nostre país, classificades en diferents eixos: agències públiques (AGAUR, I-CERCA, ACCIO, …), grans infraestructures de recerca (BSC, ALBA, CNAG), i infraestructures singulars (Anella científica, CBUC, CRESA, CARHUS+, …). També vaig proposar que la R+D fos una prioritat (de veritat) per a l’Estat Espanyol sense les contradiccions dels diferents ministeris espanyols, i em vaig preguntar en veu alta davant l’auditori si els centres del CSIC que hi ha Catalunya haurien de ser retornats a la direcció de la política científica catalana per apropar-los a altres sistemes de gestió més propers a CERCA. Curiosament… ningú no em va respondre la pregunta.

Catalunya comença a jugar la “Champions”

En el període 2008-2012 els investigadors de les institucions de recerca catalanes van publicar 111 articles a la revista Science i 136 a la revista Nature. Si aquesta dada la referenciem a la població catalana de 2011 (segons l’Institut d’Estadística de Catalunya), trobem que en aquests darrers 5 anys s’han publicat 33,38 articles a Nature o Science per cada milió d’habitants a Catalunya. Aquesta dada ja mostra per si mateixa el nivell de la recerca catalana i la seva ambició per publicar a les millors revistes.

Però potser la dada més interessant és la comparativa amb altres països o territoris. Si dèiem que per a Catalunya (33,38) la xifra d’articles a Science i Nature 2008-2012 per milió d’habitants era considerable, també ho és per Israel (31,92), així com per Alemanya (22,19), i ja es va reduint en d’altres països com França (18,15), i finalment és només una tercera part quan ens referim a Espanya (10,79), dada que inclou Catalunya, i que per tant mostra que Catalunya participa al 50% de les publicacions a Nature i Science de l’Estat.

Aquestes dades es poden portar a fer certes deduccions. Una, que malgrat que el quinquenni analitzat inclou almenys 3 anys on la crisi econòmica ja galopava entre nosaltres, almenys l’output científic de qualitat fins ara no només s’ha preservat sinó que encapçala els països europeus, i per tant estem entrant a la Champions. També podríem deduir que el suport que rep la recerca a Catalunya a partir de pressupostos públics, a diferència de la resta de l’Estat espanyol, permet aconseguir fites molt importants. I també que els investigadors de Catalunya tradueixen bé els seus projectes competitius en publicacions de molt alt nivell.

Voldria acabar expressant que cal encara enllestir moltes coses però que anem ben encaminats. Cal millorar el nostre sistema de formació i educació, cal esdevenir una societat del coneixement on els resultats de la recerca contribueixin significativament al desenvolupament econòmic, cal que la nostra societat entengui la ciència i respecti i retribueixi bé als professionals que hi treballen, i encara no som a prop de tot això.

 

Font: Web of Science (Thomson Reuters).

CERCA al 7è Programa Marc

Els centres CERCA han tingut una participació destacada en el 7è Programa Marc de la Unió Europea entre 2007 i 2012. Les dades de què disposem, les quals encara són incompletes per a 2012, indiquen que en el seu conjunt els centres CERCA han captat 180 Milions d’Euros en aquest període, essent CERCA el primer col·lectiu receptor de fons europeus competitius a Catalunya (i  també a l’Estat espanyol!) per damunt del conjunt de les universitat catalanes (156 Milions d’Euros), i d’altres agrupacions com els centres CSIC a Catalunya.

Aquesta participació és també significativa perquè segueix una progressió creixent, perquè es lideren molts projectes (178 en total, i alguns instituts n’arriben a coordinar 22, 16, 13, 10…), i perquè aproximadament 1 de cada 3 sol·licituds de projectes fetes són concedides, mentre que, per exemple, a les universitats és 1 de cada 5.

En una anàlisi més fina, sorprèn alguna dada com, per exemple, que els 178 projectes coordinats dels centres CERCA aporten un total de 104 Milions d’Euros, mentre que les universitats catalanes, que fan un magnífic esforç per coordinar projectes (185 projectes) capten 76 milions d’Euros.

Per tant, en conclusió, més enllà de la ja molt comentada dada de captació d’ajuts ERC, es demostra també que la participació de CERCA a la resta de programes i convocatòries del 7PM és excel·lent, i és una participació de qualitat, i que va a més a mesura que passa el temps. Aquesta dinàmica és una garantia per fer front a les davallades pressupostàries en recerca competitiva en l’entorn de l’Estat, ja que ens fa menys dependents i alhora incrementa les capacitats  i el prestigi científic de CERCA.


Font: ACC1Ó (des. 2012)

CERCA lidera la captació d’ajuts ERC a l’Estat espanyol

El primer col·lectiu d’investigadors que apleguen ajuts de l’European Research Council a l’Estat espanyol és CERCA. En total són 53 els investigadors de centres CERCA que han obtingut un ERC Grant fins a dia d’avui, mentre que el CSIC a tot l’estat espanyol n’obté només 28. Altres dades de contrast són, per exemple, que globalment les universitats catalanes en capten 32, i les universitats espanyoles (sense les catalanes) 36. També, ICREA, si se la considera com a institució diferenciada, en té 46, dels quals alhora 25 són investigadors que treballen als centres CERCA.

Atenent a la dificultat d’obtenció d’aquests ajuts (Starting Grant, Advanced Grant i Proof of Concept), basats únicament en criteris de qualitat científica, sense cap mena de repartiment per quotes territorials ni d’altra mena, la dada té un pes elevat pel que fa a la consideració de la concentració d’excel·lència científica a nivell d’institucional. Les polítiques d’atracció de talent, d’internacionalització de la recerca, d’avaluació, de transferència, molt presents a CERCA, conflueixen i contribueixen a generar aquest espectacular resultat.

També és molt destacable que els 3 únics ajuts Proof of Concept de l’ERC que han arribat a l’Estat espanyol ho han fet a l’ICFO i al VHIO, que són també centres CERCA. Això reforça aquest lideratge en investigadors considerats internacionalment de primer nivell.

 

Oasi científic?

Recentment des del Grup de Bibliometria i Avaluació de la Ciència (BAC), recolzat per CERCA i la FCRI, s’ha elaborat un estudi bibliomètric sobre l’activitat científica en base a publicacions a Catalunya entre 1995 i 2009.

En aquests 15 anys de gran intensitat científica al nostre país, entre d’altres coses Catalunya ha superat l’1% de la producció científica mundial, publicant més de 12.000 articles anuals els darrers anys. Aquesta producció fa que Catalunya superi per primera vegada a la seva història a països com Finlàndia o Dinamarca, i en termes relatius de num. de publicacions per personal dedicat a l’R+D, Catalunya supera també a Holanda, França, Alemanya, i també a Espanya.

Tots sabem però que la quantitat no fa la cosa, i que cal rascar en aspectes de qualitat i excel·lència per fer mesures fines. Doncs en aquest aspecte, la trajectòria de Catalunya és molt bona. Catalunya es desmarca de la resta de l’estat espanyol i mostra xifres sorprenents. Per exemple, en aquests 15 anys s’han publicat més de 1.600 articles dins l’1% d’articles més citats del món. I també quasi 250 articles dins l’1‰ d’articles més citats del món. I la bona notícia és també que són els centres de recerca a Catalunya qui més producció mostren d’aquests articles tan especialment citats.

Si extrapoléssim aquestes dades a 10 anys vista el resultat ens permet somiar com a país intens en coneixement, oasi científic al Sud d’Europa. Ara convé que cadascú de nosaltres, tothom des de la seva responsabilitat, contribueixi a afinar la maquinària d’aquest rellotge i a fer possible el somni.

L’Estudi esmentat es farà públic properament amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya. Si utilitzeu alguna de les dades anteriors cal que citeu l’estudi com:

NCR Catalunya 1995-2009. Evolució de la producció científica de Catalunya en els últims quinze anys.
Raül Isaac Méndez-Vásquez1, Eduard Suñén-Pinyol1, i Lluís Rovira2
1Fundació Institució Catalana de Suport a la Recerca. Research Group on bibliometrics (BAC)
2Institució CERCA. Centres de Recerca de Catalunya. Barcelona, 2012.

El Clúster de Nanotecnologia de Catalunya

Molt recentment s’han donat els passos definitius perquè Catalunya jugui a la primera divisió a nivell mundial en nanotecnologia. Per una banda, el ja existent Institut Català de Nanotecnologia s’ha fusionat amb el CIN2 (centre del CSIC) portant a la creació d’un nou institut anomenat Institut Català de Nanociències i Nanotecnologia (ICN2), amb prop de 300 investigadors, ubicat al campus de la UAB.

Aquesta integració d’Instituts s’ha portat a terme sota la filosofia CERCA i bona mostra d’això ha estat la selecció del seu director que s’ha produït com a conseqüència d’una avaluació internacional amb experts de primer nivell. El nou director, Pablo Ordejón, és un brillant investigador de l’àrea que té la missió de conjuntar els dos col·lectius d’investigadors i optimitzar la seva tasca.

L’ICN2 és l’institut líder del Clúster de Nanotecnologia ubicat  a la UAB on, a més, hi ha l’ICMAB, el CNM, el Sincrotró ALBA, i grups de recerca universitaris.  És de facto el pol més important de nanotecnologia al Sud d’Europa. En aquesta nova simetria que s’ha configurat, el centre CERCA (ICN2) s’ubica dins un edifici construït pel CSIC sobre terrenys de la UAB. Totes les institucions participants, Generalitat, CSIC i UAB s’han alineat per permetre que 1+1 sumin més de 2. És un model col·laboratiu d’èxit que pot inspirar noves geometries en els centres CERCA del futur.

La nanotecnologia és una disciplina que contribueix fortament a millorar les competències tecnològiques de la indústria catalana, i genera alhora resultats científics excel·lents. Els resultats de la recerca tenen aplicacions pràcticament a tots els sectors. Molt probablement en els propers anys serà el centre d’atenció de resultats científics de primer nivell, en total sintonia amb la política de recerca de la UE.

 

Els actius de CERCA

Els centres de recerca CERCA promoguts per la Generalitat de Catalunya es caracteritzen, entre d’altres coses, pel seu elevat nivell d’autonomia de gestió i decisió. Aquest fet s’ha mostrat positiu en els seus primers anys de funcionament, consolidant un model molt diferent al CSIC, el CNRS a França, o els centres Max Planck a Alemanya. En canvi, resulta força semblant, per exemple, a la Leibniz Association , també a Alemanya.

El model CERCA català té però certs requeriments que cal respectar per seguir funcionant de la mateixa manera. Aquests aspectes estratègics comprenen la rigorosa selecció del director i també de la resta del personal, la creació d’un Scientific Advisory Board (SAB), l’avaluació de la missió del centre, el seguiment d’un pla estratègic, la captació activa de recursos competitius de recerca, la professionalització en la gestió, la implicació del sector privat en el finançament d’accions i projectes de recerca, i la transferència de coneixement i creació d’empreses principalment.

És important remarcar que l’acompliment dels requeriments esmentats ha d’anar molt més enllà del moment de la creació del centre, i mantenir-se vigents de manera permanent. Val a dir que existeix una gran variabilitat entre els més de 40 centres CERCA i que existeixen algunes excepcionalitats justificades en el sistema de centres.

En definitiva, però, el model de centres català és econòmic en la seva concepció si es tenen en compte els resultats que se’n deriven. I el més important és que el model impacta sobre el sistema econòmic de Catalunya, reforçant els sectors intensius de tecnologia i aportant valor afegit per a competir amb més garanties, i a la llarga contribuir a crear llocs de treball.

 

El factor multiplicador CERCA

Avui hem publicat al web d’I-CERCA un estudi fet a partir de les dades pressupostàries 2011 dels centres CERCA. Les dades mostren que els centres tenen un efecte multiplicador sobre la captació de finançament extern.  Concretament, com a mitjana, per cada euro que aporta la Generalitat (33% del total), el centre el complementa amb dos més provinents d’altres fonts de finançament.

És una mitjana, però si anem a casos concrets més extrems, trobem, per exemple, que el CIMNE obté un 6,89% dels ingressos de la Generalitat. Això significa que tota la resta d’ingressos els capta d’altres fonts, cosa que suposa un gran esforç.  Caldrà pensar properament quin ha de ser el límit de la inversió pública basal cap els centres de recerca per permetre o per no malmetre la seva intensiva activitat de recerca i transferència.

Cal dir també que no tots els sectors o disciplines es comporten igual i que, per tant, un centre proper a les enginyeries pot tenir ratis molt diferents de centres vinculats a d’altres temàtiques de treball.

Aquesta dada mostra el gran dinamisme als centres de recerca de Catalunya i, mostra també, una evolució molt positiva que s’ha produït en els darrers anys. Cal dir però, que la dada té una certa trampa si se’m permet la llicència. Aquí no es contempla el valor del personal investigador adscrit als centres CERCA que en realitat està contractat per altres institucions, principalment les universitats, hospitals, CSIC, etc. Aquest personal representa una xifra econòmica considerable que no figura en els pressupostos esmentats.

Malgrat això, l’efecte d’arrossegament o multiplicador dels centres CERCA segueix essent vigent i la seva capacitat d’ingressar fons competitius és gran i creixent. La minoració de fons destinats al Plan Nacional espanyol segur que tindrà un efecte sobre aquesta captació competitiva, encara que l’optimització en l’obtenció de fons europeus i internacionals pot equilibrar parcialment aquesta mancança.