Mapa del “talent”

El mot “talent” s’ha pervertit a casa nostra pel seu ús desmesurat i a voltes desafortunat. Cal ser curós a on s’aplica i veure’n la veracitat de les dades que el sustenten. Un exemple és el seu ús aplicat a la recerca a Catalunya. Jo faré una assumpció inicial, que pot ser molt criticable, però que crec que va en la bona direcció per parlar de talent adequadament. Assumeixo que si fem cas de l’indicador “concessions de l’European Research Council (ERC)” a Catalunya estem apuntant a una bona part dels investigadors de més talent que tenim al país.

Dit això em centro en les concessions històriques en Advanced Grants, Starting Grants i Synergy Grants fins a mitjans de 2015. En aquesta anàlisi agregada trobem que a nivell institucional la xifra més alta de concessions ERC està dins dels centres CERCA amb 69 investigadors, dels quals 25 són ICREA al mateix temps. Per la seva banda, ICREA té concedits també 19 ERCs que no estan a CERCA, per tant en total 44 ERC són investigadors ICREA. I també hi ha 43 concessions d’ERC que no són ni CERCA ni ICREA, la majoria d’ells a la universitat, grans infraestructures, o en algun centre del CSIC (que els podríem sumar amb els 19 ICREA fora de CERCA i donarien una xifra de 62 concessions ERC en el context universitari, grans infraestructures, o CSIC).

Concloent doncs, la major concentració de talent a Catalunya està en els centres CERCA. Per tant la retenció i captació de talent és efectiva en els instituts del programa CERCA atenent a l’indicador triat. Però al mateix temps, el programa ICREA de manera transversal fa també una aportació impressionant a la captació de talent, però queda clar que no de manera exclusiva com sovint es presenta als mitjans o en determinats fòrums.

Ara les qüestions obertes són: Perquè aprox. 200 ICREAs no han obtingut cap ERC? Per què en els centres CERCA molts investigadors destacats, caps de grup, etc. no han obtingut cap ERC? Per què en algun centre CERCA no hi ha cap ERC? Quins incentius calen a universitats i CSIC per tenir més ERCs?
No hi ha dubte que a Catalunya les institucions han fet una gran feina però massa sovint som conformistes en el discurs. El repte és seguir creixent en qualitat i omplir els espais amb ERCs allí on encara no n’hi ha.

CERCA i el model d’innovació de Catalunya

Des de fa anys els centres CERCA són actius no només executant recerca sinó també transferint coneixements a la societat catalana i això inclou contribuir a la creació d’empreses i a la innovació de l’empresa catalana, entre d’altres actors del sistema, és clar. De fet, aquesta darrera part, en alguns centres, s’ha fet amb una certa intensitat i qualitat, cosa que ha permès liderar i, com a detall rellevant, tenir uns quants ajuts Proof of Concept (PoC) de l’European Research Council (ERC).

Aquesta dinàmica ha contribuït a la generació del que anomenem “Catalan Technology” en els nostres documents de treball, que són tecnologies noves en part provinents dels CERCA, com ara Low cost eye tracker technology for human-computer interaction; High rate and compact quantum random number generator; Development, validation and transfer to market of a prototype of air-bridge for surface transport vehicle; Development of a Raman Spectrofotometer Camera for molecular imaging of the retina in patients with retina and brain diseases; Use of peptide shuttles for the delivery of monoclonal antibodies across the blood-brain barrier in brain tumours; Therapeutic Applications of Light-Regulated Drug; etc.  I també s’han creat empreses spin-offs com CSOL, ProCareLight, Qgenomics, Inbiomotion, BuildAir, Innovex, etc.

Malgrat això, el sistema d’innovació de Catalunya no és encara madur. Hi manquen ajuts per a Proof of concept, calen més i més variats Venture Capitals catalans que recolzin les millors tecnologies que surten dels CERCA, de les universitats, dels centres tecnològics, etc. I també ens calen més estructures professionalitzades que gestionin hàbilment la propietat intel·lectual de les tecnologies i productes de les nostres institucions generadores de coneixement, que aconsegueixin un flux important de royalties per als nostres investigadors i institucions. Un clar exemple d’un entorn més madur és Israel, on tots aquests elements ja treballen agermanadament.

Europa versus Espanya

Recentment a la Jornada Connect-EU del 20 de setembre de 2012, coorganitzada per CERCA, AGAUR i ACC1Ó, la Sra. Josefina Enfedaque, responsable de comunicació de l’Espai Europeu de Recerca (European Research Area, ERA) a la Comissió Europea, va comentar que els diners del FP7 representen el 4% de la despesa en recerca a Europa, i que el 96% restant correspon als Estats de la UE amb pressupostos propis.

Aquesta afirmació així formulada porta a diverses interpretacions. Per exemple, si hi és inclosa o no la despesa privada en R+D, o si es refereix només a la recerca amb fons competitius, etc. Sigui com sigui, no deixa de ser curiosa aquesta dada ja que la impressió que volia donar la Sra. Enfedaque és que són realment els estats els que fan les aportacions importants per fer recerca a Europa.

Doncs bé, aquest comentari es contraposa amb la dada que possiblement enguany, per primera vegada a la història del nostre país, els fons competitius del FP7 captats a Catalunya han estat superiors als diners competitius de l’Estat espanyol que han arribat a Catalunya. Puntualitzant aquesta afirmació, dir que això no es produeix per la manca de competitivitat dels investigadors catalans, ja que des de fa molts anys Catalunya ha captat fons espanyols per damunt del que li correspondria per població, per PIB, etc.

El que ha passat en realitat són dues dinàmiques, una de bona i l’altra no tant, que s’han donat en paral·lel. Per una banda, els investigadors catalans han captat més fons europeus que mai en els darrers anys. I, en contraposició, l’Estat espanyol redueix any a any l’esquifit pressupost destinat a la recerca competitiva. El resultat és aquest canvi en l’estructura econòmica del finançament de la recerca que, tot i ser positiu, descobreix el baix finançament espanyol de la recerca i posa en risc el sistema d’investigació, i possiblement també la viabilitat d’Espanya pel que fa als seus sectors productius i a la seva economia.

Un cop més, aquelles institucions que abans hagin entès aquest canvi de dinàmica, o que s’hagin anticipat, o que tinguin un finançament privat molt elevat, etc. són les que es posicionaran millor per afrontar els anys que venen.

CERCA lidera la captació d’ajuts ERC a l’Estat espanyol

El primer col·lectiu d’investigadors que apleguen ajuts de l’European Research Council a l’Estat espanyol és CERCA. En total són 53 els investigadors de centres CERCA que han obtingut un ERC Grant fins a dia d’avui, mentre que el CSIC a tot l’estat espanyol n’obté només 28. Altres dades de contrast són, per exemple, que globalment les universitats catalanes en capten 32, i les universitats espanyoles (sense les catalanes) 36. També, ICREA, si se la considera com a institució diferenciada, en té 46, dels quals alhora 25 són investigadors que treballen als centres CERCA.

Atenent a la dificultat d’obtenció d’aquests ajuts (Starting Grant, Advanced Grant i Proof of Concept), basats únicament en criteris de qualitat científica, sense cap mena de repartiment per quotes territorials ni d’altra mena, la dada té un pes elevat pel que fa a la consideració de la concentració d’excel·lència científica a nivell d’institucional. Les polítiques d’atracció de talent, d’internacionalització de la recerca, d’avaluació, de transferència, molt presents a CERCA, conflueixen i contribueixen a generar aquest espectacular resultat.

També és molt destacable que els 3 únics ajuts Proof of Concept de l’ERC que han arribat a l’Estat espanyol ho han fet a l’ICFO i al VHIO, que són també centres CERCA. Això reforça aquest lideratge en investigadors considerats internacionalment de primer nivell.

 

La recerca catalana a Europa

La propera tardor serà un moment crític perquè les institucions de recerca d’excel·lència orientin els seus esforços en la redacció de propostes per a aconseguir fons per a projectes europeus del 7è Programa Marc. Aquest fet pren especial rellevància perquè serà quan es podran presentar les darreres propostes al 7e PM i perquè durant el 2013 no hi haurà convocatòries obertes fins que, ja entrant al 2014, el nou marc europeu anomenat Horizon 2020 comenci a funcionar amb nous instruments i accions.

En aquest context, la Institució CERCA dóna suport i s’implica en l’organització de dos esdeveniments que tindran lloc properament, per facilitar la redacció de propostes i millorar l’accés als fons dels diferents programes.

La primera d’elles, la Jornada Connect-EU el dia 20 de setembre al World Trade Centre de Barcelona, on juntament amb ACC1Ó, l’AGAUR i la Direcció General de Recerca, es presentaran a fons les principals possibilitats de finançament de recerca col·laborativa. A part, hi haurà també tallers més aplicats per entrar amb major detall en la redacció de propostes guanyadores.

El segon esdeveniment serà el 6 de novembre, a la UPF, on tindrà lloc una jornada sobre les novetats del programa 2013 d’ajuts de l’European Research Council i les convocatòries obertes, en especial la Consolidator Grants i Synergy. En aquesta jornada es presentaran casos d’èxit que donaran indicacions pertinents per enfocar adequadament les propostes.

És clau que els centres CERCA facin un especial esforç per optimitzar la captació de fons europeus per la recerca.  El que no pot oferir el context nacional espanyol cal cercar-ho en d’altres indrets, i això inclou el finançament.

L’avaluació de la carrera investigadora

Un dels aspectes estratègics de les institucions de recerca, i en concret dels centres CERCA, és l’avaluació dels seus recursos humans adreçats a la recerca. Aquest factor és determinant per a l’assoliment de fites científiques d’alt nivell.

En aquest sentit, el 21 de juliol de 2011, la Comissió Europea va publicar el document “Towards a European framework for research careers”. En aquest document es fa una proposta de carrera investigadora basada en quatre nivells, des del First stage researcher , que correspon als estudiants predoctorals fins al Leading researcher. Una aportació important del document és que descriu, sui generis, les competències necessàries de cada un dels quatre nivells d’investigadors.

Des de la Institució CERCA, i amb el suport de l’AGAUR, s’ha treballat una proposta de punts a tenir en compte en l’avaluació de la carrera investigadora. Aquesta proposta serà discutida properament amb els directors dels centres de recerca, així com amb algun responsable de departament universitari, per tal de remarcar quins aspectes s’han de considerar preferentment. Entre aquests hi ha proposar a partir de quin nivell acadèmic es considera un investigador (predoctorals?); quants anys de referència s’associen a cada nivell o fase; quins criteris s’utilitzen en l’avaluació d’investigadors; quina documentació cal presentar; la carrera, ha de ser continua o discontinua dins una mateixa institució; o bé, si són justificables períodes d’inactivitat durant la carrera investigadora.

És també interessant traçar equivalències entre investigadors ICREA, ERC Advanced Grantees, ERC Starting Grantees, i els diferents nivells de la carrera investigadora que tenen els centres CERCA. Segur que en surten conclusions/recomanacions interessants.

Esperem doncs que el debat sigui productiu i ens permeti, si escau, millorar la situació present.