Mapa del “talent”

El mot “talent” s’ha pervertit a casa nostra pel seu ús desmesurat i a voltes desafortunat. Cal ser curós a on s’aplica i veure’n la veracitat de les dades que el sustenten. Un exemple és el seu ús aplicat a la recerca a Catalunya. Jo faré una assumpció inicial, que pot ser molt criticable, però que crec que va en la bona direcció per parlar de talent adequadament. Assumeixo que si fem cas de l’indicador “concessions de l’European Research Council (ERC)” a Catalunya estem apuntant a una bona part dels investigadors de més talent que tenim al país.

Dit això em centro en les concessions històriques en Advanced Grants, Starting Grants i Synergy Grants fins a mitjans de 2015. En aquesta anàlisi agregada trobem que a nivell institucional la xifra més alta de concessions ERC està dins dels centres CERCA amb 69 investigadors, dels quals 25 són ICREA al mateix temps. Per la seva banda, ICREA té concedits també 19 ERCs que no estan a CERCA, per tant en total 44 ERC són investigadors ICREA. I també hi ha 43 concessions d’ERC que no són ni CERCA ni ICREA, la majoria d’ells a la universitat, grans infraestructures, o en algun centre del CSIC (que els podríem sumar amb els 19 ICREA fora de CERCA i donarien una xifra de 62 concessions ERC en el context universitari, grans infraestructures, o CSIC).

Concloent doncs, la major concentració de talent a Catalunya està en els centres CERCA. Per tant la retenció i captació de talent és efectiva en els instituts del programa CERCA atenent a l’indicador triat. Però al mateix temps, el programa ICREA de manera transversal fa també una aportació impressionant a la captació de talent, però queda clar que no de manera exclusiva com sovint es presenta als mitjans o en determinats fòrums.

Ara les qüestions obertes són: Perquè aprox. 200 ICREAs no han obtingut cap ERC? Per què en els centres CERCA molts investigadors destacats, caps de grup, etc. no han obtingut cap ERC? Per què en algun centre CERCA no hi ha cap ERC? Quins incentius calen a universitats i CSIC per tenir més ERCs?
No hi ha dubte que a Catalunya les institucions han fet una gran feina però massa sovint som conformistes en el discurs. El repte és seguir creixent en qualitat i omplir els espais amb ERCs allí on encara no n’hi ha.

Catalunya es posiciona en els HRS4R Awards de la Comissió Europea

La pàgina web de la Human Resources Strategy for Researchers (HRS4R) de la Comissió Europea ofereix ja dades de les aproximadament 200 institucions que han obtingut el reconeixement HRS4R per la seva tasca en gestió dels recursos humans en recerca.

L’anàlisi de la informació s’ha de fer encara amb cura ja que a molts països europeus, entre ells alguns dels grans en recerca, no hi ha pràcticament reconeixement d’institucions amb el HRS4R. El que sí es pot apreciar és que alguns han fet els deures per transformar les seves institucions i fer-les més atractives i més respectuoses per als investigadors. En aquest sentit hi destaca el Regne Unit amb 91 institucions reconegudes, totes elles universitats. Els britànics han vinculat una política nacional de recursos humans en recerca, Concordat to Support the Career Development of Researchers, que inclou seguiment i avaluació, al reconeixement HRS4R de la UE. Això ha tingut l’efecte que podem apreciar a la taula adjunta.

Per la banda baixa hi ha absències destacades i també “manca d’interès?” per part d’alguns països. On és Suècia? Per què França i Alemanya juguen tan poc en això? Són qüestions que cal resoldre i de les quals encara no en sabem la resposta. El que sí sabem és que hi ha prop d’un miler de sol·licituds HRS4R pendents de resoldre per part de la UE i que això pot fer variar el mapa actual i respondre alguna d’aquestes qüestions.

A la zona mitjana, alguns països com Croàcia, Bèlgica, Itàlia, Noruega, Finlàndia, Holanda, i Catalunya entre ells, comencen a despuntar. L’anàlisi a casa nostra és que 4 centres CERCA (CRG, IRB, IRB Lleida i IRTA), 3 Universitats (UPF, URV i UAB), i AGAUR han obtingut el reconeixement.

Preveiem que als centres CERCA aquesta xifra augmentarà molt significativament en poc temps ja que l’acció feta a 2014 per promoure les bones pràctiques en recursos humans de recerca entre els centres està donant el seu fruit i moltes institucions han demanat el reconeixement. A les pàgines web de molts centres CERCA ja podeu veure el Pla d’Acció HRS4R presentat, abans de que la Comissió Europea hagi atorgat el HRS4R Award (IDIBELL, IDIBAPS,…)

Properament, el 3 de març, la Comissió Europea celebra el 10è aniversari de la Carta Europea de l’Investigador i el Codi de Conducta de les institucions finançadores. Totes les institucions amb HRS4R hi han estat convidades. Serà una bona ocasió perquè els centres CERCA tinguin visibilitat a Brussel·les.

HRS4R Award

A la taula no figuren alguns dels països amb 3 o menys HRS4R Awards

RESAVER per als CERCA

20141030_RESAVER_2Ahir va tenir lloc a Viena, al Ministeri de Coneixement, Recerca i Economia, una reunió sobre el futur fons de pensions paneuropeu RESAVER.

La Comissió Europea ha ubicat 4 milions d’euros per als treballs inicials de constitució d’aquest fons i en aquests moments s’està licitant quina serà la consultora que portarà a terme els treballs.

En paral·lel, l’1 d’octubre es va constituir el Consorci RESAVER, segons la legislació belga, amb algunes institucions de recerca o universitats europees per començar a funcionar. Aquest consorci serà l’òrgan de govern que controlarà els fons de pensions RESAVER quan aquest ja estigui constituït. RESAVER funcionarà principalment a partir d’una IORP (Institutions for Occupational Retirement Provision) que cal encara crear, amb condicions de baix risc.

RESAVER es podrà fer servir per les institucions de recerca quan la legislació local ho permeti. Les taxes locals no varien amb aquest esquema.  Ara mateix els centres CERCA, d’acord amb el que estableix la Llei 1/2014 de pressupostos  no poden fer aportacions a plans de pensions. Només els centres CERCA que podem considerar privats poden fer aquestes aportacions a plans de pensions.

Les institucions podran escollir si volen incorporar tot el seu personal a RESAVER o només als investigadors, o si escau, només a alguns investigadors.

En la situació actual, quan els investigadors estan sotmesos a mobilitat dins d’Europa, poden arribar a perdre els seus drets als plans de pensions on han fet aportacions quan canvien de país. Aquesta iniciativa vol garantir una perspectiva europea amb plenes garanties. Hi ha una Directiva Europea que ho avala. A més, en ser transnacional, RESAVER no podrà ser reclamat per cap govern nacional en cas que vulgui treure els drets econòmics de pensions als investigadors o treballadors que hi han contribuït.

No hi ha dubte que un esquema atractiu de pla de pensions addicional a les aportacions que ja es fan a la seguretat social és un element més d’atracció i retenció de talent a les nostres institucions. Això fa que calgui analitzar aquest nou escenari que se’ns presenta, el qual encara s’està configurant. I també veure si es pot aixecar la limitació legal de participar-hi a les institucions públiques catalanes.

20141030_RESAVER

A la foto amb Eduard Lorda, del Servei de Projectes Europeus i Internacionals de l’AGAUR i Olalla Bagüés de l’Àrea de Recursos Humans de l’IRB Barcelona.

 

 

CERCA lidera Europa en ERC PoC

Aquesta setmana s’han fet públiques més concessions de l’European Research Council (ERC) pel que fa a la convocatòria de Proof of Concept (PoC). Aquesta convocatòria, considerada estratègica perquè, a partir de la qualitat de resultats científics, obre vies cap a la comercialització d’aquests resultats, és encara incipient a Europa. Va començar fa uns 3 anys, i en total s’han fet 229 concessions.

Analitzant les dades disponibles, CERCA lidera a Europa l’obtenció d’ERC PoC per part dels grans sistemes de centres de recerca.

CERCA té 10 ajuts (3 només a la darrera concessió d’aquesta mateixa setmana), mentre que CNRS en té 6, Max-Planck 5, i el CSIC 3.

La Institució que més n’ha obtingut és el Wiezmann Institute of Science, amb 12, i la Universitat d’Oxford amb 11. Just darrera ja continua CERCA.

Aquest mostra la preocupació dels investigadors dels centres CERCA per fer una recerca d’alt nivell i alhora poder-la aplicar per a un aprofitament comercial, social, etc. Poc a poc l’històric gap es va desdibuixant, i els centres de recerca hi contribueixen de manera destacada.

Podeu trobar més informació en aquest enllaç.

HRS4R

La Institució CERCA, en col·laboració amb la Comissió Europea, ha iniciat recentment una acció per facilitar que els diferents centres CERCA presentin la seva HR Strategy for Researchers (HRS4R) durant l’any 2014. Fins ara només el Centre de Regulació Genòmica havia obtingut l’esmentat Award, a finals de 2013.

L’obtenció d’aquesta etiqueta implica fer una autoanàlisi per valorar la situació actual de cada institut, discutir internament un Pla d’Acció que caldrà presentar a la Comissió Europea, fer un seguiment de les accions dos anys després i una avaluació externa, posteriorment als 4 anys d’obtenció de l’HRS4R.

Aquesta estratègia ha d’incloure necessàriament el recruitment d’investigadors al centre sobre la base d’igualtat d’oportunitats, l’aplicació d’un pla d’igualtat de gènere, l’existència d’un esquema de carrera investigadora basat en mèrit, respecte als aspectes ètics, etc.

Com a primer pas, el passat 27 de febrer CERCA es va adherir en bloc a la European Charter for Researchers i al  Code of Conduct for the Recruitment of Researchers segons es pot consultar aquí.

Al Regne Unit CRAC-VITAE, dirigit per Ellen Pearce, ha fet recentment un exercici de gran abast possibilitant que moltes universitats i institucions de recerca britàniques obtinguessin l’HRS4R. Amb aquest precedent, ara a CERCA ens proposem també de forma estratègica situar a les nostres institucions dins dels marges recomanables de bones pràctiques en recursos humans de recerca, per seguir essent pioners en recerca i en la gestió de la recerca.

 

 

CERCA – LEIBNIZ

Divendres passat vaig tenir l’oportunitat de trobar-me amb el president de la Leibniz Gemeinschaft, Prof. Karl H. Mayer, a Berlin. Aquesta és una institució que aplega 86 centres de recerca alemanys amb una gestió similar als centres CERCA. Casualment divendres era també l’aniversari de la caiguda del mur de Berlin i la trobada la vam fer a l’entorn de la conferència internacional Falling Walls que tracta “Future breakthroughs in science and society”. Curiosament entre el més d’un centenar llarg d’assistents a la conferència no hi havia cap català, excepte jo mateix.

La trobada va servir per presentar-nos mútuament ambdues institucions, CERCA i Leibniz, i adonar-nos que compartim molts punts en comú, com és el sistema de gestió autònoma dels centres, la mínima infraestructura i recursos humans dels “headquarters” de les nostres institucions, les accions que portem a terme (avaluació, transferència de tecnologia, interlocució amb el govern, promoció corporativa, …).

També vam veure que en algun punt som diferents. Per exemple, els centres Leibniz, malgrat tenir la mateixa estructura de finançament que els CERCA, reben aportacions proporcionalment molt diferents. Dels 1.500 milions d’euros anuals que tenen de pressupost global, n’obtenen 2/3 del govern i la resta és “soft money”. A CERCA aquesta proporció gairebé s’inverteix, per tant som més competitius.

El Dr. Mayer també va quedar molt impressionat de la captació d’ERCs dels centres CERCA -53 en total-. L’elecció dels directors de centre, oberta i internacional juga igualment al nostre favor, així com el percentatge de personal estranger que, en el cas de CERCA, és prop del 30% mentre que a Leibniz és un 16%.

Leibniz estructura els seus centres en 5 seccions temàtiques cosa que encara està per fer als centres CERCA i que podria aportar alguns valors afegits.

Més dades: en el marc dels Leibniz es llegeixen cada any unes 600 tesis doctorals!!!

Vam acordar seguir parlant properament, contemplar la possibilitat de formació creuada del personal de les dues institucions, i col·laborar mitjançant experts en les avaluacions que portem a terme.

Va ser una trobada amb gran sintonia, i crec que productiva ja que ni tan sols havien sentit parlar dels centres CERCA.

Europa versus Espanya

Recentment a la Jornada Connect-EU del 20 de setembre de 2012, coorganitzada per CERCA, AGAUR i ACC1Ó, la Sra. Josefina Enfedaque, responsable de comunicació de l’Espai Europeu de Recerca (European Research Area, ERA) a la Comissió Europea, va comentar que els diners del FP7 representen el 4% de la despesa en recerca a Europa, i que el 96% restant correspon als Estats de la UE amb pressupostos propis.

Aquesta afirmació així formulada porta a diverses interpretacions. Per exemple, si hi és inclosa o no la despesa privada en R+D, o si es refereix només a la recerca amb fons competitius, etc. Sigui com sigui, no deixa de ser curiosa aquesta dada ja que la impressió que volia donar la Sra. Enfedaque és que són realment els estats els que fan les aportacions importants per fer recerca a Europa.

Doncs bé, aquest comentari es contraposa amb la dada que possiblement enguany, per primera vegada a la història del nostre país, els fons competitius del FP7 captats a Catalunya han estat superiors als diners competitius de l’Estat espanyol que han arribat a Catalunya. Puntualitzant aquesta afirmació, dir que això no es produeix per la manca de competitivitat dels investigadors catalans, ja que des de fa molts anys Catalunya ha captat fons espanyols per damunt del que li correspondria per població, per PIB, etc.

El que ha passat en realitat són dues dinàmiques, una de bona i l’altra no tant, que s’han donat en paral·lel. Per una banda, els investigadors catalans han captat més fons europeus que mai en els darrers anys. I, en contraposició, l’Estat espanyol redueix any a any l’esquifit pressupost destinat a la recerca competitiva. El resultat és aquest canvi en l’estructura econòmica del finançament de la recerca que, tot i ser positiu, descobreix el baix finançament espanyol de la recerca i posa en risc el sistema d’investigació, i possiblement també la viabilitat d’Espanya pel que fa als seus sectors productius i a la seva economia.

Un cop més, aquelles institucions que abans hagin entès aquest canvi de dinàmica, o que s’hagin anticipat, o que tinguin un finançament privat molt elevat, etc. són les que es posicionaran millor per afrontar els anys que venen.

CERCA lidera la captació d’ajuts ERC a l’Estat espanyol

El primer col·lectiu d’investigadors que apleguen ajuts de l’European Research Council a l’Estat espanyol és CERCA. En total són 53 els investigadors de centres CERCA que han obtingut un ERC Grant fins a dia d’avui, mentre que el CSIC a tot l’estat espanyol n’obté només 28. Altres dades de contrast són, per exemple, que globalment les universitats catalanes en capten 32, i les universitats espanyoles (sense les catalanes) 36. També, ICREA, si se la considera com a institució diferenciada, en té 46, dels quals alhora 25 són investigadors que treballen als centres CERCA.

Atenent a la dificultat d’obtenció d’aquests ajuts (Starting Grant, Advanced Grant i Proof of Concept), basats únicament en criteris de qualitat científica, sense cap mena de repartiment per quotes territorials ni d’altra mena, la dada té un pes elevat pel que fa a la consideració de la concentració d’excel·lència científica a nivell d’institucional. Les polítiques d’atracció de talent, d’internacionalització de la recerca, d’avaluació, de transferència, molt presents a CERCA, conflueixen i contribueixen a generar aquest espectacular resultat.

També és molt destacable que els 3 únics ajuts Proof of Concept de l’ERC que han arribat a l’Estat espanyol ho han fet a l’ICFO i al VHIO, que són també centres CERCA. Això reforça aquest lideratge en investigadors considerats internacionalment de primer nivell.

 

La recerca catalana a Europa

La propera tardor serà un moment crític perquè les institucions de recerca d’excel·lència orientin els seus esforços en la redacció de propostes per a aconseguir fons per a projectes europeus del 7è Programa Marc. Aquest fet pren especial rellevància perquè serà quan es podran presentar les darreres propostes al 7e PM i perquè durant el 2013 no hi haurà convocatòries obertes fins que, ja entrant al 2014, el nou marc europeu anomenat Horizon 2020 comenci a funcionar amb nous instruments i accions.

En aquest context, la Institució CERCA dóna suport i s’implica en l’organització de dos esdeveniments que tindran lloc properament, per facilitar la redacció de propostes i millorar l’accés als fons dels diferents programes.

La primera d’elles, la Jornada Connect-EU el dia 20 de setembre al World Trade Centre de Barcelona, on juntament amb ACC1Ó, l’AGAUR i la Direcció General de Recerca, es presentaran a fons les principals possibilitats de finançament de recerca col·laborativa. A part, hi haurà també tallers més aplicats per entrar amb major detall en la redacció de propostes guanyadores.

El segon esdeveniment serà el 6 de novembre, a la UPF, on tindrà lloc una jornada sobre les novetats del programa 2013 d’ajuts de l’European Research Council i les convocatòries obertes, en especial la Consolidator Grants i Synergy. En aquesta jornada es presentaran casos d’èxit que donaran indicacions pertinents per enfocar adequadament les propostes.

És clau que els centres CERCA facin un especial esforç per optimitzar la captació de fons europeus per la recerca.  El que no pot oferir el context nacional espanyol cal cercar-ho en d’altres indrets, i això inclou el finançament.