La marca “CERCA” com a millor marca catalana (i si escau també espanyola o ibèrica) en recerca

CERCA_Logo_100x100Dilluns vaig estar a Brussel·les a una reunió de la Comissió i sortint vaig coincidir cap a l’aeroport amb un ex-càrrec de la DG Research. Anàvem xerrant i jo li explicava que segons la base de dades de la Comissió Europea els centres CERCA han captat 218 milions d’Euros a H2020 des de 2014. I afegia que només teníem al davant a CNRS, Max Planck, Fraunhofer, CEA, Universitat de Cambridge, Universitat d’Oxford i UCL. També li deia que els centres CERCA hem captat 149 ERC Grants i que som líders europeus en ERC PoC amb 36 ajuts.

En Connor, obria els seus ulls petits i deia: Això s’ha de saber! Heu de fer que la Comissió publiqui les vostres dades també de manera agregada, tal com fa amb Max Planck (que a la base de dades es mostra amb cada centre individual i també de manera agregada). I també afegia: Si CERCA apareix tot junt molts investigadors d’arreu voldran venir als vostres instituts.

I crec que en Connor, persona amb una gran experiència en els programes d’atracció de talent MSCA de la Comissió, té tota la raó. La marca CERCA s’ha situat en poc temps com a número 8 d’Europa i cal aprofitar-ho. L’atracció de talent que ja es fa als centres CERCA es pot multiplicar si gestionem bé els nostres actius. I no només això, sinó que CERCA podria jugar un paper destacat essent consultat per a la discussió dels nous continguts del programa marc Horizon Europe, per a discutir noves iniciatives, per avaluar polítiques i programes, etc.

Hem estat capaços d’ajuntar 40 centres sota la denominació CERCA amb una gran activitat de projectes europeus i amb una producció científica molt destacada. Cap altra institució del país s’apropa a aquestes xifres de CERCA. Per tant cal avançar en adoptar la marca CERCA a nivell internacional per part de tots els centres CERCA, i cal anar a parlar amb els responsables de la recerca europea perquè entenguin qui som.

El primer pas l’hem de fer a casa. I cada centre ha de ser conscient d’això i de que cap altra marca o adscripció, inclosa la individual de cadascú, aporta més en aquests moment que CERCA.

20180620_La_marca_CERCA

 

El repte de la recerca catalana: “Ad augusta per angusta”

Els textos clàssics són una referència gairebé inesgotable que ens segueixen ajudant a interpretar el nostre dia a dia actual. En aquest cas, aquest lema llatí crec que exemplifica bé el repte futur de la recerca al nostre país.

Catalunya, dins l’Estat espanyol, ocupa una confortable posició respecte al global espanyol pel que fa a diversos indicadors científics. Aproximadament un 20% de les publicacions espanyoles provenen de Catalunya. Però en mesures qualitatives, en canvi, aproximadament el 40-50% és el pes que té Catalunya dins l’Estat, en articles molt citats, o en l’obtenció d’ajuts de l’European Research Council, o en el programa de centres d’Excel·lència Severo Ochoa. I a nivell internacional, les institucions catalanes han començat a fer-se visibles en major o menor mesura, encara tímidament, per exemple en l’obtenció de projectes de l’Horizon 2020 però amb la ferma convicció d’anar guanyant terreny. També alguns investigadors catalans il·lustres ocupen posicions de gran prestigi científic al Món com Joan Massagué o Josep Baselga, tots dos als EUA.

Una opció fàcil per a Catalunya és romandre com fins ara. Però cal advertir que la ciència espanyola, especialment dirigida des dels Ministeris, és en realitat un gran Titànic que es va enfonsant poc a poc. Espanya, malgrat haver generat excel·lents investigadors i investigadores i ser el país número 10 del Món en producció científica (segons SJR en base a dades d’Scopus), és un pou en gestió i finançament de la recerca. Molts hem viscut de prop les baixades pressupostàries de fins a un 40% dels pressupostos de recerca espanyols, tot i incloure partides importants per recerca militar que quasi no impacten a Catalunya. També la desigual distribució de la part de fons europeus FEDER lliurats a l’Estat i no regionalitzats que només arriben a Catalunya en forma d’engrunes. O les poc estimulants bonificacions fiscals a les donacions i al mecenatge que estableix la legislació espanyola, inexistents quan ens referim a consorcis d’R+D. I darrerament, les sagnants revisions de projectes finançats pels plans nacionals espanyols ja finalitzats fa anys, i que posats en mans de consultories sense escrúpols van recuperant/piratejant diners per a les arques de l’Estat per abaratir encara més el finançament de la recerca. I la guinda del pastís, l’IVA, que especialment, per no dir únicament a Catalunya, ha aconseguit crear inseguretat jurídica. L’Agencia Tributaria espanyola ha incrementat la recaptació en diversos milions d’Euros a l’any de manera obscura i amb criteri canviant, fent que les institucions catalanes de recerca deixin d’ingressar imports considerables d’IVA (diversos milions d’Euros cada any) fruit de la seva legítima activitat econòmica no reconeguda per l’administració tributària. A més, les lleis espanyoles encotillen el creixement de les institucions de recerca públiques restringint el creixement de la massa salarial per damunt de l’1% independentment de l’èxit o no en la seva activitat.
Però tot i això Catalunya és una realitat científico-tecnològica amb un potencial que va més enllà de l’Estat espanyol. Mai hem tingut estudiants en disciplines científiques i enginyeries, i també recercaires, tan sòlidament formats. Per tant tenim les persones adequades (el més important!). Per a Catalunya la veritable referència comparativa hauria de ser externa. Països com Dinamarca, el qual té prop de 6 milions d’habitants i que produeix uns 1000 articles científics més que Catalunya cada any (aprox. 17.000), i amb un impacte superior (cites/article obtingudes), haurien de ser la nostra fita. Dinamarca lidera a Europa, juntament amb Suïssa, les cites obtingudes per article en els darrers anys i l’any 2016 és el país número 24 en producció científica al Món. L’any 2007 aquest país va fer una reforma universitària on va passar de 25 a 8 universitats.

Igual que ho va fer Dinamarca, Catalunya necessita superar alguns colls d’ampolla per millorar la seva competitivitat en recerca. Potser la reforma universitària podria contribuir de manera decidida optimitzant la despesa pública i avaluant els resultats. També el replantejament de la funció de les diferents institucions de gestió i avaluació de la recerca, actualment poc coordinades i amb tasques absents que històricament s’han deixat en mans de l’Estat espanyol (com el finançament dels projectes de recerca) i que ara caldria recuperar. L’esperit d’Enric Prat de la Riba, intentant construir un país amb el desplegament institucional correcte i adequat ens hauria de guiar una vegada més. Caldria aprovar al Parlament de Catalunya una llei de la Ciència amb el recolzament d’un finançament just i adequat, una llei de mecenatge generosa i estimulant, i potser una nova llei d’Universitats. En la nova ordenació institucional els centres del CSIC a Catalunya haurien d’incorporar-se a la disciplina i política de centres de recerca promoguts per la Generalitat, i si escau iniciar una acció de racionalització i fusió de centres per fer-los a tots més complets i competitius en el panorama científic internacional, sempre pensant en sumar i no en restar. La Ciència catalana hauria de tenir representació directa als diferents organismes i programes internacionals i de la Unió Europea. Viure amb intermediaris com fins ara és costós i ineficaç. Seria imprescindible reequilibrar la participació de la dona investigadora als llocs de responsabilitat. Actualment les investigadores sumen menys d’un 30% dels autors de correspondència de la producció científica catalana (dades pròpies; BAC).

Al final la qüestió es podria presentar com: triar entre el Titànic o Dinamarca. En aquests moments crec que els arguments tomben a fer una acció audaç, però segura, i posar les bases per a un sistema més ferm i estable a futur. Catalunya té darrera seu 150 països al Món amb un PIB més baix que el seu. Per què no hauria de ser possible triar “Dinamarca”? Els camins per fer-ho de ben segur seran difícils, estrets i plens d’espines … com ens deien els clàssics, però Catalunya pot assolir el reconeixement definitiu de la seva excel·lència en recerca, i el que és encara més important, beneficiar-se de l’impacte de la tecnologia generada i de les bones idees dels investigadors i investigadores, i això lubricaria substancialment el sistema productiu i se’n trauria profit, representant un nou avantatge comparatiu per a Catalunya en el context macroeconòmic internacional.

Catalunya, país de coneixement a Brussel·les

Avui em referiré al país, a Catalunya. Sortiré una mica més enllà de l’abast dels centres de recerca per posar de relleu com el nostre petit país la setmana vinent se’n va al cor de la Unió Europea i discuteix amb experts destacats sobre els reptes de la recerca i la innovació europea en els propers anys.

Doncs sí, és així. El 31 de maig els principals representants dels centres CERCA, juntament amb personalitats destacades com el conseller Jordi Baiget, responsable en matèria de coneixement a Catalunya, es troben a Brussel·les per plantejar qüestions i solucions als debats que la I-CERCA ha organitzat sobre l’evolució passada i les expectatives de futur dels centres d’R+D sobre l’European Research Council (ERC), i també sobre la definició i implementació de l’European Innovation Council (EIC) a Europa. També seran presents a les discussions representants d’alt nivell de la Comissió Europea, de l’ERC i del grup d’experts que assessoren l’EIC, a més de responsables de recerca i innovació de centres de recerca prestigiosos i de governs d’altres països.

Aquest debat no és només esperat per les institucions catalanes sinó per les principals institucions caps de files de tota Europa ja que les respostes a aquestes qüestions dibuixaran el futur dels estats europeus, inclòs el Català, quan aquest s’esdevingui. Un país de futur és aquell que sap construir sobre la creativitat, esforç i talent dels seus ciutadans. I justament això és el que mostra Catalunya la setmana que ve a la Conferència CERCA 2017.

L’efervescència científica i tecnològica de Catalunya sense cap mena de dubte és líder dins una Europa “despistada” on els principals socis es debaten entre la convicció d’entrar o sortir de la UE. Els catalans no en tenim cap dubte que hi volem ser i no només com a espectadors sinó que volem participar de les principals decisions a prendre per garantir-ne la seva idoneïtat. Volem sobrepassar les restriccions històriques que ens han condemnat a estar menys-representats a la Unió Europea.

Penso que aquesta és la millor carta de presentació que un país pot oferir a l’estranger. Mostrar la fortalesa de la seva recerca i la seva innovació fonamentant el principal hub de coneixement del Sud d’Europa, i contribuint a crear un espai comú més competitiu i avançat. Darrera, vindrà la resta… però clarament hem d’incloure la recerca i la innovació dins l’equació catalana.

CERCA Conference 2017

Mapa del “talent”

El mot “talent” s’ha pervertit a casa nostra pel seu ús desmesurat i a voltes desafortunat. Cal ser curós a on s’aplica i veure’n la veracitat de les dades que el sustenten. Un exemple és el seu ús aplicat a la recerca a Catalunya. Jo faré una assumpció inicial, que pot ser molt criticable, però que crec que va en la bona direcció per parlar de talent adequadament. Assumeixo que si fem cas de l’indicador “concessions de l’European Research Council (ERC)” a Catalunya estem apuntant a una bona part dels investigadors de més talent que tenim al país.

Dit això em centro en les concessions històriques en Advanced Grants, Starting Grants i Synergy Grants fins a mitjans de 2015. En aquesta anàlisi agregada trobem que a nivell institucional la xifra més alta de concessions ERC està dins dels centres CERCA amb 69 investigadors, dels quals 25 són ICREA al mateix temps. Per la seva banda, ICREA té concedits també 19 ERCs que no estan a CERCA, per tant en total 44 ERC són investigadors ICREA. I també hi ha 43 concessions d’ERC que no són ni CERCA ni ICREA, la majoria d’ells a la universitat, grans infraestructures, o en algun centre del CSIC (que els podríem sumar amb els 19 ICREA fora de CERCA i donarien una xifra de 62 concessions ERC en el context universitari, grans infraestructures, o CSIC).

Concloent doncs, la major concentració de talent a Catalunya està en els centres CERCA. Per tant la retenció i captació de talent és efectiva en els instituts del programa CERCA atenent a l’indicador triat. Però al mateix temps, el programa ICREA de manera transversal fa també una aportació impressionant a la captació de talent, però queda clar que no de manera exclusiva com sovint es presenta als mitjans o en determinats fòrums.

Ara les qüestions obertes són: Perquè aprox. 200 ICREAs no han obtingut cap ERC? Per què en els centres CERCA molts investigadors destacats, caps de grup, etc. no han obtingut cap ERC? Per què en algun centre CERCA no hi ha cap ERC? Quins incentius calen a universitats i CSIC per tenir més ERCs?
No hi ha dubte que a Catalunya les institucions han fet una gran feina però massa sovint som conformistes en el discurs. El repte és seguir creixent en qualitat i omplir els espais amb ERCs allí on encara no n’hi ha.

Catalunya es posiciona en els HRS4R Awards de la Comissió Europea

La pàgina web de la Human Resources Strategy for Researchers (HRS4R) de la Comissió Europea ofereix ja dades de les aproximadament 200 institucions que han obtingut el reconeixement HRS4R per la seva tasca en gestió dels recursos humans en recerca.

L’anàlisi de la informació s’ha de fer encara amb cura ja que a molts països europeus, entre ells alguns dels grans en recerca, no hi ha pràcticament reconeixement d’institucions amb el HRS4R. El que sí es pot apreciar és que alguns han fet els deures per transformar les seves institucions i fer-les més atractives i més respectuoses per als investigadors. En aquest sentit hi destaca el Regne Unit amb 91 institucions reconegudes, totes elles universitats. Els britànics han vinculat una política nacional de recursos humans en recerca, Concordat to Support the Career Development of Researchers, que inclou seguiment i avaluació, al reconeixement HRS4R de la UE. Això ha tingut l’efecte que podem apreciar a la taula adjunta.

Per la banda baixa hi ha absències destacades i també “manca d’interès?” per part d’alguns països. On és Suècia? Per què França i Alemanya juguen tan poc en això? Són qüestions que cal resoldre i de les quals encara no en sabem la resposta. El que sí sabem és que hi ha prop d’un miler de sol·licituds HRS4R pendents de resoldre per part de la UE i que això pot fer variar el mapa actual i respondre alguna d’aquestes qüestions.

A la zona mitjana, alguns països com Croàcia, Bèlgica, Itàlia, Noruega, Finlàndia, Holanda, i Catalunya entre ells, comencen a despuntar. L’anàlisi a casa nostra és que 4 centres CERCA (CRG, IRB, IRB Lleida i IRTA), 3 Universitats (UPF, URV i UAB), i AGAUR han obtingut el reconeixement.

Preveiem que als centres CERCA aquesta xifra augmentarà molt significativament en poc temps ja que l’acció feta a 2014 per promoure les bones pràctiques en recursos humans de recerca entre els centres està donant el seu fruit i moltes institucions han demanat el reconeixement. A les pàgines web de molts centres CERCA ja podeu veure el Pla d’Acció HRS4R presentat, abans de que la Comissió Europea hagi atorgat el HRS4R Award (IDIBELL, IDIBAPS,…)

Properament, el 3 de març, la Comissió Europea celebra el 10è aniversari de la Carta Europea de l’Investigador i el Codi de Conducta de les institucions finançadores. Totes les institucions amb HRS4R hi han estat convidades. Serà una bona ocasió perquè els centres CERCA tinguin visibilitat a Brussel·les.

HRS4R Award

A la taula no figuren alguns dels països amb 3 o menys HRS4R Awards