Els ERC Grants a CERCA: assoliment i reptes

En el transcurs del programa europeu de finançament de la recerca H2020 els Centres CERCA han rebut 90 ajuts del Consell Europeu de Recerca (ERC en les seves sigles en anglès), esdevenint el sisè actor europeu en captació d’aquests ajuts només darrera de CNRS (França), Max Planck (Alemanya), i Univ. Oxford, Univ. Cambrige i UCL (UK). Aquest fet és en ell mateix una fita ja que mai un programa o institució de Catalunya, com és CERCA, havia tingut tanta visibilitat dins la recerca europea. CERCA recull el 50% dels ajuts ERC de tot Catalunya i aproximadament el 25% de l’Estat espanyol.

A més, en aquest període s’ha obtingut un ERC Synergy que és la rara avis més prestigiosa de l’ERC. I també CERCA és líder europeu en la modalitat d’ajuts ERC de prova de concepte (PoC). Tot plegat ens situa en una posició interessant a Europa, no exempta de fragilitat perquè un ajut sempre és un ajut, i mai existeix la certesa si aquest nivell es pot mantenir en anys futurs.

Però aquest èxit relatiu no va acompanyat d’altres elements que seria lògic pensar que també succeïssin. Els investigadors i investigadores de CERCA no ocupen cap posició de Chair als panells d’avaluació de l’ERC. Si bé tenim recercaires destacats com per exemple Clívia Sotomayor, Mara Dierssen, Laura Lechuga, Xavier Trepat, … cap d’ells ocupa la posició de Chair. En canvi, altres institucions com el CSIC, amb més història i visibilitat internacional que CERCA, ocupa alguna d’aquestes posicions de privilegi. No hi ha dubte que aquí tenim feina a fer. Europa no coneix la nostra realitat i afegeixo que Europa és una mica refractària a voler-la conèixer, si se’m permet la llicència. Aquesta miopia perpetua algunes decisions fora del que seria lògic o esperable. Per tant aquí es dibuixa una clara via d’acció en els propers temps.

És necessari emprar la marca CERCA com a marca de qualitat a Europa i arreu. No fer-ho és llançar pedres al nostre teulat i perjudica els centres CERCA i el país.

I parlant de pedres… nosaltres seguim “picant pedra”. Enguany, el 12 d’abril la Institució CE20190328_Tips for ERC_posterRCA organitza un workshop de suport als recercaires dels centres perquè tinguin més capacitats per presentar-se i superar els filtres a les diferents modalitats de l’ERC. En aquesta acció principalment ens ajuden destacats investigadors i investigadores que ja han obtingut els ajuts ERC (o que en són avaluadors) i comparteixen amb els potencials grantees algunes qüestions que poden ser crítiques per superar la selecció. El workshop específic sobre ERC Synergy, on comptem amb Elies Campo (IDIBAPS), Ivo Gut (CRG-CNAG) i Xavier Trepat (IBEC) serà un element trencador per catalitzar la participació de la nostra gent a la convocatòria.

Un ajut ERC no és pròpiament una fita científica però és un indici indirecte de que la nostra recerca interessa al Món.

 

La marca “CERCA” com a millor marca catalana (i si escau també espanyola o ibèrica) en recerca

CERCA_Logo_100x100Dilluns vaig estar a Brussel·les a una reunió de la Comissió i sortint vaig coincidir cap a l’aeroport amb un ex-càrrec de la DG Research. Anàvem xerrant i jo li explicava que segons la base de dades de la Comissió Europea els centres CERCA han captat 218 milions d’Euros a H2020 des de 2014. I afegia que només teníem al davant a CNRS, Max Planck, Fraunhofer, CEA, Universitat de Cambridge, Universitat d’Oxford i UCL. També li deia que els centres CERCA hem captat 149 ERC Grants i que som líders europeus en ERC PoC amb 36 ajuts.

En Connor, obria els seus ulls petits i deia: Això s’ha de saber! Heu de fer que la Comissió publiqui les vostres dades també de manera agregada, tal com fa amb Max Planck (que a la base de dades es mostra amb cada centre individual i també de manera agregada). I també afegia: Si CERCA apareix tot junt molts investigadors d’arreu voldran venir als vostres instituts.

I crec que en Connor, persona amb una gran experiència en els programes d’atracció de talent MSCA de la Comissió, té tota la raó. La marca CERCA s’ha situat en poc temps com a número 8 d’Europa i cal aprofitar-ho. L’atracció de talent que ja es fa als centres CERCA es pot multiplicar si gestionem bé els nostres actius. I no només això, sinó que CERCA podria jugar un paper destacat essent consultat per a la discussió dels nous continguts del programa marc Horizon Europe, per a discutir noves iniciatives, per avaluar polítiques i programes, etc.

Hem estat capaços d’ajuntar 40 centres sota la denominació CERCA amb una gran activitat de projectes europeus i amb una producció científica molt destacada. Cap altra institució del país s’apropa a aquestes xifres de CERCA. Per tant cal avançar en adoptar la marca CERCA a nivell internacional per part de tots els centres CERCA, i cal anar a parlar amb els responsables de la recerca europea perquè entenguin qui som.

El primer pas l’hem de fer a casa. I cada centre ha de ser conscient d’això i de que cap altra marca o adscripció, inclosa la individual de cadascú, aporta més en aquests moment que CERCA.

20180620_La_marca_CERCA

 

El repte de la recerca catalana: “Ad augusta per angusta”

Els textos clàssics són una referència gairebé inesgotable que ens segueixen ajudant a interpretar el nostre dia a dia actual. En aquest cas, aquest lema llatí crec que exemplifica bé el repte futur de la recerca al nostre país.

Catalunya, dins l’Estat espanyol, ocupa una confortable posició respecte al global espanyol pel que fa a diversos indicadors científics. Aproximadament un 20% de les publicacions espanyoles provenen de Catalunya. Però en mesures qualitatives, en canvi, aproximadament el 40-50% és el pes que té Catalunya dins l’Estat, en articles molt citats, o en l’obtenció d’ajuts de l’European Research Council, o en el programa de centres d’Excel·lència Severo Ochoa. I a nivell internacional, les institucions catalanes han començat a fer-se visibles en major o menor mesura, encara tímidament, per exemple en l’obtenció de projectes de l’Horizon 2020 però amb la ferma convicció d’anar guanyant terreny. També alguns investigadors catalans il·lustres ocupen posicions de gran prestigi científic al Món com Joan Massagué o Josep Baselga, tots dos als EUA.

Una opció fàcil per a Catalunya és romandre com fins ara. Però cal advertir que la ciència espanyola, especialment dirigida des dels Ministeris, és en realitat un gran Titànic que es va enfonsant poc a poc. Espanya, malgrat haver generat excel·lents investigadors i investigadores i ser el país número 10 del Món en producció científica (segons SJR en base a dades d’Scopus), és un pou en gestió i finançament de la recerca. Molts hem viscut de prop les baixades pressupostàries de fins a un 40% dels pressupostos de recerca espanyols, tot i incloure partides importants per recerca militar que quasi no impacten a Catalunya. També la desigual distribució de la part de fons europeus FEDER lliurats a l’Estat i no regionalitzats que només arriben a Catalunya en forma d’engrunes. O les poc estimulants bonificacions fiscals a les donacions i al mecenatge que estableix la legislació espanyola, inexistents quan ens referim a consorcis d’R+D. I darrerament, les sagnants revisions de projectes finançats pels plans nacionals espanyols ja finalitzats fa anys, i que posats en mans de consultories sense escrúpols van recuperant/piratejant diners per a les arques de l’Estat per abaratir encara més el finançament de la recerca. I la guinda del pastís, l’IVA, que especialment, per no dir únicament a Catalunya, ha aconseguit crear inseguretat jurídica. L’Agencia Tributaria espanyola ha incrementat la recaptació en diversos milions d’Euros a l’any de manera obscura i amb criteri canviant, fent que les institucions catalanes de recerca deixin d’ingressar imports considerables d’IVA (diversos milions d’Euros cada any) fruit de la seva legítima activitat econòmica no reconeguda per l’administració tributària. A més, les lleis espanyoles encotillen el creixement de les institucions de recerca públiques restringint el creixement de la massa salarial per damunt de l’1% independentment de l’èxit o no en la seva activitat.
Però tot i això Catalunya és una realitat científico-tecnològica amb un potencial que va més enllà de l’Estat espanyol. Mai hem tingut estudiants en disciplines científiques i enginyeries, i també recercaires, tan sòlidament formats. Per tant tenim les persones adequades (el més important!). Per a Catalunya la veritable referència comparativa hauria de ser externa. Països com Dinamarca, el qual té prop de 6 milions d’habitants i que produeix uns 1000 articles científics més que Catalunya cada any (aprox. 17.000), i amb un impacte superior (cites/article obtingudes), haurien de ser la nostra fita. Dinamarca lidera a Europa, juntament amb Suïssa, les cites obtingudes per article en els darrers anys i l’any 2016 és el país número 24 en producció científica al Món. L’any 2007 aquest país va fer una reforma universitària on va passar de 25 a 8 universitats.

Igual que ho va fer Dinamarca, Catalunya necessita superar alguns colls d’ampolla per millorar la seva competitivitat en recerca. Potser la reforma universitària podria contribuir de manera decidida optimitzant la despesa pública i avaluant els resultats. També el replantejament de la funció de les diferents institucions de gestió i avaluació de la recerca, actualment poc coordinades i amb tasques absents que històricament s’han deixat en mans de l’Estat espanyol (com el finançament dels projectes de recerca) i que ara caldria recuperar. L’esperit d’Enric Prat de la Riba, intentant construir un país amb el desplegament institucional correcte i adequat ens hauria de guiar una vegada més. Caldria aprovar al Parlament de Catalunya una llei de la Ciència amb el recolzament d’un finançament just i adequat, una llei de mecenatge generosa i estimulant, i potser una nova llei d’Universitats. En la nova ordenació institucional els centres del CSIC a Catalunya haurien d’incorporar-se a la disciplina i política de centres de recerca promoguts per la Generalitat, i si escau iniciar una acció de racionalització i fusió de centres per fer-los a tots més complets i competitius en el panorama científic internacional, sempre pensant en sumar i no en restar. La Ciència catalana hauria de tenir representació directa als diferents organismes i programes internacionals i de la Unió Europea. Viure amb intermediaris com fins ara és costós i ineficaç. Seria imprescindible reequilibrar la participació de la dona investigadora als llocs de responsabilitat. Actualment les investigadores sumen menys d’un 30% dels autors de correspondència de la producció científica catalana (dades pròpies; BAC).

Al final la qüestió es podria presentar com: triar entre el Titànic o Dinamarca. En aquests moments crec que els arguments tomben a fer una acció audaç, però segura, i posar les bases per a un sistema més ferm i estable a futur. Catalunya té darrera seu 150 països al Món amb un PIB més baix que el seu. Per què no hauria de ser possible triar “Dinamarca”? Els camins per fer-ho de ben segur seran difícils, estrets i plens d’espines … com ens deien els clàssics, però Catalunya pot assolir el reconeixement definitiu de la seva excel·lència en recerca, i el que és encara més important, beneficiar-se de l’impacte de la tecnologia generada i de les bones idees dels investigadors i investigadores, i això lubricaria substancialment el sistema productiu i se’n trauria profit, representant un nou avantatge comparatiu per a Catalunya en el context macroeconòmic internacional.

Les coses no passen per casualitat…

Darrerament s’han publicat un parell de textos que fan referència al sistema català de recerca i universitari. Jo, pel meu biaix professional, em referiré bàsicament al què diuen respecte als centres de recerca CERCA.

Els textos són:

1. Carlos Andradas. Rector de la Universidad Complutense de Madrid. Las Universidades de Madrid: en busca del tiempo perdido

2. La Vanguardia. Opinions de Nazario Martin. President de la COSCE, entre d’altres. Catalunya lidera la ciència en España.

Tots dos textos fan referència als centres CERCA. Al primer es diu “…bajo el auspicio de la Generalitat se han ido creando institutos de investigación de alta calidad, muchos de ellos con alguna vinculación con la Universidad, dotándolos de un modelo de funcionamiento y gobernanza propio, más ágil y flexible, así como de una financiación que les permitiera entrar en el llamado círculo virtusoso: alcanzar una masa crítica suficiente para ser capaces de generar Nuevos ingressos para la investigación y la captación de talento, que a su vez atrae más recursos y talento. Este modelo se ha culminado en 2010 con la agrupación de estos institutos en la red CERCA, que a fecha de hoy cuenta con 43 centros. “

El segon explica “…’El caso de Catalunya es un éxito’, considera Nazario Martín, COSCE “Muchos de los investigadores que han obtenido un ERC para centros catalanes son extranjeros que venían muy bien preparados para solicitarlas. El sistema catalán ha sabido atraer y captar talento. (…) En concreto, en la última convocatòria de 2015 (ERC) donde más exito ha tenido Catalunya ha sido en la categoria de Proof of Concept, una iniciativa de financiación lanzada hace cinco años (…), de las 20 ayudas concedides a España, 13 han recaido en centros catalanes, lo que supone un 65% del total…”

És rellevant que algunes persones externes al nostre sistema parlen de les fites aconseguides pels centres catalans, principalment CERCA. Cal dir també que la majoria de comentaris són molt reduccionistes i s’estalvien l’anàlisi profunda. Caldria partir de la base que les coses no passen per casualitat. Si bé en algun dels textos s’esmenta que això passa perquè Catalunya sí té una política científica, això no deixa de ser una vaguetat. En la meva opinió caldria anar a un cert detall com per exemple que tots els centres catalans tenen un Consell Assessor Científic que els guia sistemàticament; que alguns dels equips professionals i investigadors dels centres són molt competents; que els centres CERCA s’avaluen sistemàticament cada 4 o 5 anys; que des de la I-CERCA, la Direcció General de Recerca, Direcció General de Recerca i Innovació en Salut, es fa una tasca de seguiment i resolució de problemes molt intensa, planificació estratègica, fusions, etc.

En ambdós textos s’entreveuen lamentacions perquè a Espanya no hi passa el mateix. Bé, doncs una darrera l’altra cal prendre les decisions adequades a Espanya perquè hi passin més coses dignes d’exaltació. No es tracta de dir sinó de fer, amb discreció i efectivitat. Sense biaixos ni tics que desviïn els diners fora dels nuclis de qualitat. Les oportunitats per Espanya són molt grans però no sembla que gairebé ningú les detecti i les aprofiti. Ans al contrari, la concessió de control del sector públic està conduint les institucions de recerca cap a camins de pedres.

Mapa del “talent”

El mot “talent” s’ha pervertit a casa nostra pel seu ús desmesurat i a voltes desafortunat. Cal ser curós a on s’aplica i veure’n la veracitat de les dades que el sustenten. Un exemple és el seu ús aplicat a la recerca a Catalunya. Jo faré una assumpció inicial, que pot ser molt criticable, però que crec que va en la bona direcció per parlar de talent adequadament. Assumeixo que si fem cas de l’indicador “concessions de l’European Research Council (ERC)” a Catalunya estem apuntant a una bona part dels investigadors de més talent que tenim al país.

Dit això em centro en les concessions històriques en Advanced Grants, Starting Grants i Synergy Grants fins a mitjans de 2015. En aquesta anàlisi agregada trobem que a nivell institucional la xifra més alta de concessions ERC està dins dels centres CERCA amb 69 investigadors, dels quals 25 són ICREA al mateix temps. Per la seva banda, ICREA té concedits també 19 ERCs que no estan a CERCA, per tant en total 44 ERC són investigadors ICREA. I també hi ha 43 concessions d’ERC que no són ni CERCA ni ICREA, la majoria d’ells a la universitat, grans infraestructures, o en algun centre del CSIC (que els podríem sumar amb els 19 ICREA fora de CERCA i donarien una xifra de 62 concessions ERC en el context universitari, grans infraestructures, o CSIC).

Concloent doncs, la major concentració de talent a Catalunya està en els centres CERCA. Per tant la retenció i captació de talent és efectiva en els instituts del programa CERCA atenent a l’indicador triat. Però al mateix temps, el programa ICREA de manera transversal fa també una aportació impressionant a la captació de talent, però queda clar que no de manera exclusiva com sovint es presenta als mitjans o en determinats fòrums.

Ara les qüestions obertes són: Perquè aprox. 200 ICREAs no han obtingut cap ERC? Per què en els centres CERCA molts investigadors destacats, caps de grup, etc. no han obtingut cap ERC? Per què en algun centre CERCA no hi ha cap ERC? Quins incentius calen a universitats i CSIC per tenir més ERCs?
No hi ha dubte que a Catalunya les institucions han fet una gran feina però massa sovint som conformistes en el discurs. El repte és seguir creixent en qualitat i omplir els espais amb ERCs allí on encara no n’hi ha.

Recordarem el 22 d’abril

Ahir es van alinear els astres i van tenir lloc una sèrie d’esdeveniments molt positius per als centres CERCA. En realitat no és una conseqüència astrològica sinó resultat d’una feinada impressionant, acurada, efectiva i oportuna que dóna els seus fruits.

L’ICFO va obtenir el reconeixement HRS4R de la Comissió Europea. Al mateix temps I2CAT va guanyar quatre projectes europeus H2020 del programa de mòbils 5G: SONATA, CHARISMA, SESAME i SG-Xhaul, un dels quals està liderat per l’institut. Destacadament, l’IBEC va obtenir el reconeixement Severo Ochoa del MINECO, i el CRM va obtenir el reconeixement María de Maeztu per la BARCELONA GRADUATE SCHOOL OF MATHEMATICS (BGSMath), una autèntica fita estructural del sistema de recerca català.

També vam ser coneixedors que al Dr. Manolis Kogevinas del CREAL l’han fet president de la International Society for Environmental Epidemiology. Finalment, més enllà del sistema CERCA, al nostre sector privat, l’empresa Grífols obté crèdit de 100 milions d’Euros del pla Juncker de la UE per a recerca i innovació en derivats del plasma. També una gran notícia.

Bé, sense ser autocomplaent, unes setmanetes a aquest ritme i potser sí tindrem el primer Nobel català abans de 15 anys, si se’m permet la llicència! Cal seguir plantejant nous reptes ambiciosos i anar-los assolint.

Bon Sant Jordi!

CERCA lidera Europa en ERC PoC

Aquesta setmana s’han fet públiques més concessions de l’European Research Council (ERC) pel que fa a la convocatòria de Proof of Concept (PoC). Aquesta convocatòria, considerada estratègica perquè, a partir de la qualitat de resultats científics, obre vies cap a la comercialització d’aquests resultats, és encara incipient a Europa. Va començar fa uns 3 anys, i en total s’han fet 229 concessions.

Analitzant les dades disponibles, CERCA lidera a Europa l’obtenció d’ERC PoC per part dels grans sistemes de centres de recerca.

CERCA té 10 ajuts (3 només a la darrera concessió d’aquesta mateixa setmana), mentre que CNRS en té 6, Max-Planck 5, i el CSIC 3.

La Institució que més n’ha obtingut és el Wiezmann Institute of Science, amb 12, i la Universitat d’Oxford amb 11. Just darrera ja continua CERCA.

Aquest mostra la preocupació dels investigadors dels centres CERCA per fer una recerca d’alt nivell i alhora poder-la aplicar per a un aprofitament comercial, social, etc. Poc a poc l’històric gap es va desdibuixant, i els centres de recerca hi contribueixen de manera destacada.

Podeu trobar més informació en aquest enllaç.

Indicadors d’excel·lència als centres CERCA

Avui ha tingut lloc la CERCA Conference 2014. Un acte de reconeixement i visualització dels centres de recerca de Catalunya. Hi ha moltes coses a destacar del que s’ha comentat aquest matí. Però n’he seleccionat una. Per a l’ocasió hem preparat una taula on hi apareixen tots els centres CERCA, de manera anònima, amb 15 indicadors d’excel·lència en recerca i innovació. Els indicadors són:

Reconeixement SeO;  ERC Projects;  ERC Synergy;  ERC PoC;  ICREA;  HRS4R;  FET Flagships;  KIC;  Papers Nature / Science; Coordinació 7PM; PROVA’T PoC;  Spin-offs;  Patents;  Endowment;  Cofund (Marie Curie).

D’aquesta taula se’n pot destacar alguna conclusió. Allò que ens semblava tant difícil fa uns anys, publicar a grans revistes com NATURE o SCIENCE ja ho fan actualment un 70% dels centres CERCA. Un 65% tenen ICREAs. I Un 63% han coordinat projectes del 7è PM. Pel que fa a innovació, un 61% fa patents i un 50% ha fet alguna spin-off.

També, un 41% tenen investigadors amb projectes ERC (5 d’ells amb PoC i 2 amb un projecte SYNERGY).

Ja dins les proporcions més baixes, un 15% de centres tenen la distinció Severo Ochoa. I ja amb baixa freqüència, algun centre CERCA participa als FET Flagships, als KIC, i només 1 centre té ara per ara l’etiqueta HRS4R d’excel·lència de recursos humans en recerca… tot i que estem fent un esforç per ampliar això dins aquest mateix any 2014.

En definitiva, un sistema de centres de recerca modern, competitiu, amb personal motivat i lluitant per una colla de reptes per estar a la primera divisió internacional. Atenció, però, que és un sistema heterogeni que té les seves puntes de qualitat però també els seus punts febles. Dos dels centres CERCA no acompleixen encara cap d’aquests 15 paràmetres. Aquí caldrà treballar fort. Però a la banda alta, 1/3 dels centres són forts i amb garanties que ens donaran moltes alegries en els propers anys.

Qui ens representa a l’OECD?

L’OECD acaba de publicar un estudi titulat “Promoting Research Excellence: New approaches to Funding”

Una bona part de l’estudi està dedicat als centres d’excel·lència (CoE) als països de l’OECD.

L’estudi arriba a conclusions que ens són familiars a CERCA, com “CoEs’ freedom for managing research funds is seen as crucial. They usually have faster and more flexible recruitment processes”. O També esmenta la seva habilitat per captar talent. I curiosament destaca “strict financial rules, such as those that prohibit carrying funds over from year to year, may lead to inefficient use of the available resources” .

Sobre el context on es troben, diu “The activities of CoEs can spill over and create positive externalities” i sobre els recursos que mobilitzen l’informe esmenta que “CoEs can raise additional funds to extend their research activities. Important sources of external funding include competitive project funding and private investment”.

Curiosament, l’estudi no inclou ni Catalunya, ni a CERCA, ni tampoc a centres espanyols. Per què, us podeu preguntar?

Doncs a la pàgina 43 de l’informe es pot llegir que el qüestionari  es va distribuir per part de la OECD als “experts” dels diferents països d’aquesta organització, i només es van rebre 20 respostes entre les quals no hi havia la de l’estat espanyol!!! Però sí la d’Alemanya i a més la de 6 Länder alemanys!

Alguna cosa no està funcionant bé en l’estat que ens “empara”.

HRS4R

La Institució CERCA, en col·laboració amb la Comissió Europea, ha iniciat recentment una acció per facilitar que els diferents centres CERCA presentin la seva HR Strategy for Researchers (HRS4R) durant l’any 2014. Fins ara només el Centre de Regulació Genòmica havia obtingut l’esmentat Award, a finals de 2013.

L’obtenció d’aquesta etiqueta implica fer una autoanàlisi per valorar la situació actual de cada institut, discutir internament un Pla d’Acció que caldrà presentar a la Comissió Europea, fer un seguiment de les accions dos anys després i una avaluació externa, posteriorment als 4 anys d’obtenció de l’HRS4R.

Aquesta estratègia ha d’incloure necessàriament el recruitment d’investigadors al centre sobre la base d’igualtat d’oportunitats, l’aplicació d’un pla d’igualtat de gènere, l’existència d’un esquema de carrera investigadora basat en mèrit, respecte als aspectes ètics, etc.

Com a primer pas, el passat 27 de febrer CERCA es va adherir en bloc a la European Charter for Researchers i al  Code of Conduct for the Recruitment of Researchers segons es pot consultar aquí.

Al Regne Unit CRAC-VITAE, dirigit per Ellen Pearce, ha fet recentment un exercici de gran abast possibilitant que moltes universitats i institucions de recerca britàniques obtinguessin l’HRS4R. Amb aquest precedent, ara a CERCA ens proposem també de forma estratègica situar a les nostres institucions dins dels marges recomanables de bones pràctiques en recursos humans de recerca, per seguir essent pioners en recerca i en la gestió de la recerca.