Catalunya / CERCA: progressió internacional ascendent

Vull fer pública una dada inèdita que és el percentatge que representa la producció científica de Catalunya l’any 2010 respecte a d’altres territoris. Respecte al món (1,04%) i respecte a la UE 25 (2,92%), en ambdós casos Catalunya segueix una trajectòria ascendent malgrat les restriccions d’entorn a les que està sotmesa la recerca del país. L’any 2010 a Catalunya es van publicar 13.287 articles científics. En 10 anys la producció científica de Catalunya s’ha gairebé triplicat. Això és només explicable pel canvi de model pel que va optar Catalunya amb la implantació d’ICREA, la creació dels centres CERCA, i la professionalització de les agències de gestió i avaluació de la recerca, principalment l’AGAUR. Les dades han estat calculades pel grup BAC, Eduard Suñén, Raül Méndez i Lluís Rovira (CERCA-FCRI), en base a les dades de NSI (National Science Indicators) i NCR (National Citation Report for Spain) de Thomson Reuters.

Aquesta bona notícia ve amanida amb la recent publicació d’un rànquing d’institucions de recerca (Excellence Mapping) basat en els Highly Cited Papers (entre els 10% més citats) que publica cada institució, per disciplina. Aquest rànquing ha estat elaborat per  Lutz Bornmann, investigador en Ciències Socials de la Max Planck Society, i comprèn aquelles institucions que entre 2005 i 2009 han publicat més de 500 papers indexats per SCOPUS i citats fins a 2011. L’aplicació d’aquest rànquing als centres CERCA és complexa ja que en el període 2005-2009 molts centres CERCA a Catalunya encara estaven en període de creació/consolidació per tant, difícilment podien arribar al mínim de papers requerit. I al mateix temps, la complexitat en la governança institucional associada a alguns CERCA fa que la signatura bibliogràfica no estigués encara estandarditzada en el període de referència. Tot i així, hom pot trobar a alguns CERCA com són ICFO, IFAE, IRTA, Agrotecnio, IMIM, VHIR, IDIBAPS, IDIBELL, IGTP entre els que hi apareixen. Concretament, ICFO lidera a nivell mundial en aquest rànquing les institucions de l’àmbit de física i astronomia, la qual cosa representa una gran fita per a la recerca catalana.

No hi ha dubte que si aquest rànquing es calculés per a una finestra temporal més recent no només apareixerien més centres CERCA sinó que el seu impacte seria molt major segons les dades preliminars de què disposem que apunten en aquesta direcció.

Per tant, Catalunya es posiciona millor a nivell internacional, augmenta la visibilitat de les seves institucions, i entra a la lliga dels millors en algunes àrees. Ara ens cal no deixar-nos d’imaginar noves fites i nous reptes per a la propera dècada, tot i essent conscients de les importants restriccions que afecten la base científica del país.

CERCA al 7è Programa Marc

Els centres CERCA han tingut una participació destacada en el 7è Programa Marc de la Unió Europea entre 2007 i 2012. Les dades de què disposem, les quals encara són incompletes per a 2012, indiquen que en el seu conjunt els centres CERCA han captat 180 Milions d’Euros en aquest període, essent CERCA el primer col·lectiu receptor de fons europeus competitius a Catalunya (i  també a l’Estat espanyol!) per damunt del conjunt de les universitat catalanes (156 Milions d’Euros), i d’altres agrupacions com els centres CSIC a Catalunya.

Aquesta participació és també significativa perquè segueix una progressió creixent, perquè es lideren molts projectes (178 en total, i alguns instituts n’arriben a coordinar 22, 16, 13, 10…), i perquè aproximadament 1 de cada 3 sol·licituds de projectes fetes són concedides, mentre que, per exemple, a les universitats és 1 de cada 5.

En una anàlisi més fina, sorprèn alguna dada com, per exemple, que els 178 projectes coordinats dels centres CERCA aporten un total de 104 Milions d’Euros, mentre que les universitats catalanes, que fan un magnífic esforç per coordinar projectes (185 projectes) capten 76 milions d’Euros.

Per tant, en conclusió, més enllà de la ja molt comentada dada de captació d’ajuts ERC, es demostra també que la participació de CERCA a la resta de programes i convocatòries del 7PM és excel·lent, i és una participació de qualitat, i que va a més a mesura que passa el temps. Aquesta dinàmica és una garantia per fer front a les davallades pressupostàries en recerca competitiva en l’entorn de l’Estat, ja que ens fa menys dependents i alhora incrementa les capacitats  i el prestigi científic de CERCA.


Font: ACC1Ó (des. 2012)

Gaudí – Neruda

Avui he tingut oportunitat de mantenir una reunió a Barcelona amb dos polítics de la regió de Los Ríos a Xile per explicar-los el sistema català de recerca.

Al marge del Power Point de rigor, potser el més interessant ha estat allò que marxava de guió. Per una banda, quan ells veient la nostra evolució en la darrera dècada i la comparaven amb la seva situació actual, es podia entreveure com Xile actualment té encara un sistema de recerca molt centralitzat, basat en les convocatòries de projectes competitius. També, quan jo intentava explicar la nostra dinàmica utilitzant termes comprensibles, i no acrònims il·legibles que tan sovint fem servir, me n’adonava que al final la nostra evolució es basa en una presa de decisions encertada. Com algú ha comentat recentment, a Catalunya s’han tingut idees en els moments adequats, i això té una força capaç de moure muntanyes, com així ha estat, metafòricament parlant.

Ells coneixien la divisió administrativa en comunitats autònomes de l’Estat espanyol, però s’han adonat realment que a l’Estat no existeixen 17 sistemes de recerca en paral·lel, sinó que n’hi ha menys dels que es poden comptar amb els dits d’una mà, i a més, dos pols principals que estiren la resta. Tampoc eren conscients de la potència de la diàspora científica catalana a l’exterior, i de com n’és d’estratègica la recuperació d’aquest talent, així com també la internacionalització de la nostra recerca. I finalment també han vist com n’és d’important l’elecció d’una bona governança perquè la política científica s’executi eficaçment i en terminis raonables.

En resum, tenim ja molt per explicar i un té la sensació que el millor està encara per arribar, la qual cosa engresca molt. Vaja, que (tot) està per fer i tot és possible, com deia el poeta Martí i Pol.

Com no podia ser d’altra manera, al final hem acabat parlant de Gaudí i Neruda!


Un moment de la trobada amb Cristina Costa, directora de relacions Universitat Empresa de la UdL, Juan Carlos Vidal i Elías Sabat Acleh, representants del Govern de la regió de los Ríos-Valdivia, i Iolanda Font de Rubinat, subdirectora general de Recerca.

CERCA flagships

El dia 26 d’octubre es van fer públics els resultats de la convocatòria Severo Ochoa, i entre els guardonats hi figurava el Centre de Regulació Genòmica (CRG).

Els darrers dies s’han fallat els Premis Nacionals de Recerca a Catalunya, i la categoria de Talent Jove s’ha atorgat al biòleg Dr. Ben Lehner, Professor d’Investigació i cap de grup junior al CRG, en la disciplina de Biologia de Sistemes. Aquests dos fets més d’altres en la mateixa direcció apuntalen la recerca feta al CRG com una de les més emblemàtiques del nostre sistema.

També l’Institut de Física d’Altes Energies (IFAE) ha rebut el Severo Ochoa en la darrera convocatòria. I avui dimarts 6 de novembre l’IFAE presenta al CosmoCaixa una conferència del Professor Higgs, que va generar la teoria del Bossó de Higgs, línia de recerca treballada brillantment des del mateix IFAE, en la persona de la Dra. Martine Bosman, entre d’altres. Una altra mostra doncs de la potència científica de la recerca d’un centre català.

L’IC3, l’Institut Català del Clima, avui ha acollit la reunió europea de l’ECOMS, que aplega els tres principals projectes de predicció climàtica a mig termini, SPECS, NACLIM i EUPORIAS, que marcaran en la seva discussió de resultats la política europea de predicció climàtica Horizon 2020, i la seva aplicació per al consum de serveis de predicció climàtica. Per tant, un altre centre CERCA com a protagonista d’una acció de primer nivell científic a nivell europeu.

I finalment destacar que també avui ha tingut lloc una jornada sobre les convocatòries del Consell Europeu de Recerca (ERC) a la UPF, i els casos d’èxit que s’han exposat, dos de tres, corresponien a centres CERCA en les persones del Dr. Manel Esteller (IDIBELL) i del Dr. Romain Quidant (ICFO). Per tant, un nou èxit de la recerca de primer nivell catalana. Afegir també que s’ha parlat de la convocatòria SINERGY de l’ERC, i que d’entre les 700 propostes que es van presentar, sembla ser que hi ha una selecció en una short list de 16 projectes, entre els qual n’hi ha un liderat per un centre CERCA. Arribar aquí ja és una fita en sí mateix, però caldrà estar a l’expectativa les properes dues setmanes per veure com es resol aquest tema, i veurem si podem així proposar-vos noves celebracions sobre la recerca catalana.

Això és només una mostra però amb certa freqüència hi ha esdeveniments com els que aquí s’esmenten. Per sort, els reptes es van transformant en casos d’èxit.

CERCA lidera la captació d’ajuts ERC a l’Estat espanyol

El primer col·lectiu d’investigadors que apleguen ajuts de l’European Research Council a l’Estat espanyol és CERCA. En total són 53 els investigadors de centres CERCA que han obtingut un ERC Grant fins a dia d’avui, mentre que el CSIC a tot l’estat espanyol n’obté només 28. Altres dades de contrast són, per exemple, que globalment les universitats catalanes en capten 32, i les universitats espanyoles (sense les catalanes) 36. També, ICREA, si se la considera com a institució diferenciada, en té 46, dels quals alhora 25 són investigadors que treballen als centres CERCA.

Atenent a la dificultat d’obtenció d’aquests ajuts (Starting Grant, Advanced Grant i Proof of Concept), basats únicament en criteris de qualitat científica, sense cap mena de repartiment per quotes territorials ni d’altra mena, la dada té un pes elevat pel que fa a la consideració de la concentració d’excel·lència científica a nivell d’institucional. Les polítiques d’atracció de talent, d’internacionalització de la recerca, d’avaluació, de transferència, molt presents a CERCA, conflueixen i contribueixen a generar aquest espectacular resultat.

També és molt destacable que els 3 únics ajuts Proof of Concept de l’ERC que han arribat a l’Estat espanyol ho han fet a l’ICFO i al VHIO, que són també centres CERCA. Això reforça aquest lideratge en investigadors considerats internacionalment de primer nivell.

 

Oasi científic?

Recentment des del Grup de Bibliometria i Avaluació de la Ciència (BAC), recolzat per CERCA i la FCRI, s’ha elaborat un estudi bibliomètric sobre l’activitat científica en base a publicacions a Catalunya entre 1995 i 2009.

En aquests 15 anys de gran intensitat científica al nostre país, entre d’altres coses Catalunya ha superat l’1% de la producció científica mundial, publicant més de 12.000 articles anuals els darrers anys. Aquesta producció fa que Catalunya superi per primera vegada a la seva història a països com Finlàndia o Dinamarca, i en termes relatius de num. de publicacions per personal dedicat a l’R+D, Catalunya supera també a Holanda, França, Alemanya, i també a Espanya.

Tots sabem però que la quantitat no fa la cosa, i que cal rascar en aspectes de qualitat i excel·lència per fer mesures fines. Doncs en aquest aspecte, la trajectòria de Catalunya és molt bona. Catalunya es desmarca de la resta de l’estat espanyol i mostra xifres sorprenents. Per exemple, en aquests 15 anys s’han publicat més de 1.600 articles dins l’1% d’articles més citats del món. I també quasi 250 articles dins l’1‰ d’articles més citats del món. I la bona notícia és també que són els centres de recerca a Catalunya qui més producció mostren d’aquests articles tan especialment citats.

Si extrapoléssim aquestes dades a 10 anys vista el resultat ens permet somiar com a país intens en coneixement, oasi científic al Sud d’Europa. Ara convé que cadascú de nosaltres, tothom des de la seva responsabilitat, contribueixi a afinar la maquinària d’aquest rellotge i a fer possible el somni.

L’Estudi esmentat es farà públic properament amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya. Si utilitzeu alguna de les dades anteriors cal que citeu l’estudi com:

NCR Catalunya 1995-2009. Evolució de la producció científica de Catalunya en els últims quinze anys.
Raül Isaac Méndez-Vásquez1, Eduard Suñén-Pinyol1, i Lluís Rovira2
1Fundació Institució Catalana de Suport a la Recerca. Research Group on bibliometrics (BAC)
2Institució CERCA. Centres de Recerca de Catalunya. Barcelona, 2012.

“…J’ai volé un peu partout dans le monde. Et la géographie, c’est exact, m’a beaucoup servi…”*

Que la recerca és un concepte que no té fronteres crec que tots hi estem d’acord. I tots cantem les virtuts de la internacionalització que tants bons fruits ens està aportant a Catalunya, sempre que va acompanyada d’excel·lència, treball, oportunitats, originalitat, etc. Es pot expressar de manera estructural mitjançant el reclutament d’investigadors amb trajectòria internacional a l’estranger. També es pot mesurar per la participació en projectes europeus i internacionals, o per la col·laboració en accions de recerca amb d’altres institucions. També per la utilització de la “lingua franca” de la recerca en el dia a dia, per la cerca d’inversos estrangers que s’interessin per finançar resultats de la recerca catalana, o per la constitució de Scientific Advisory Boards (SABs) farcits de científics de reconegut prestigi mundial.

De fet, la majoria de centres CERCA han fet una decidida aposta per la internacionalització, de major o menor abast, mentre que les institucions de més caire acadèmic en educació superior, segurament per la complexa governança que presenten, no han pogut arribar tan lluny. Potser aquest fet, expliqui moltes de les diferències entre centres i universitats, amb la precaució que no totes les universitats són iguals ni tampoc tots els centres homogenis.

En temps difícils on els pressupostos adquireixen encara major rellevància és encara més important mantenir els atributs d’internacionalització ben actualitzats i no cedir per la temptació d’un menor cost que a la llarga pot ser molt car. La tria amb perspectiva oberta i planetària de personal directiu, investigadors, membres del SAB, col·laboracions internacionals, coordinació de projectes de Megaciència, participació a congressos de referència, … no pot minvar.

Si cedim en això, es corre el risc de retornar a una concepció local de la recerca amb el conseqüent tancament i invisibilitat respecte a les dinàmiques científiques internacionals de primer ordre. Cal vetllar, doncs, per mantenir-ho i millorar-ho.

 

*Saint-Exupéry, Antoine de. (1943). Le Petit Prince. Nova York.