Una “història” de por

Recentment dos centres CERCA han obert un expedient de regulació d’ocupació (ERO). Tots dos ho han fet per causes molt diferents.

En un cas, era un centre petit X on els seus grups de recerca s’han traspassat a d’altres institucions i aquelles persones que no han pogut ser traspassades, principalment de l’administració del centre X, han estat afectades per l’ERO prèviament al moment de desaparició del centre X.

En l’altre cas, la situació és molt diferent. Es tracta d’un centre CERCA Y, més gran, en una disciplina estratègica pel país i per a la UE, amb molts projectes europeus i molts contractes amb el sector privat. En el centre Y hi conflueixen molts aspectes particulars de funcionament com pot ser que estaven pendents d’un trasllat d’ubicació física, s’estaven renegociant les aportacions dels patrons, etc. Però no han estat aquestes les raons per les quals el centre Y ha d’acomiadar treballadors. La raó no és altra que un conflicte amb el retorn d’IVA.

Fa ja alguns anys enrere un inspector Z, del qual m’estalvio el nom, (i és important dir que sovint és el mateix inspector Z) va portar a terme una inspecció en el centre Y, que com tots els centres de l’estat espanyol, reclamava uns retorns d’IVA dins uns marge d’entre el 80% i el 100% de la prorrata. Doncs el resultat de la inspecció va ser que el centre Y havia de tenir devolució 0 (zero) d’IVA. Aquí va començar una batalla legal intensa que encara dura. Però és important dir que la quantitat qüestionada per la hisenda espanyola era aproximadament de 4 milions d’Euros per al centre Y. Darrerament els recursos davant l’Agencia Tributaria que ha presentat el centre s’han desestimat i el centre Y ha hagut d’avalar (paralitzar) els 4 milions d’euros en els seus comptes mentre continua la batalla legal, ara ja en el Tribunal Econòmic Administratiu.

Cal fer aquí algunes consideracions. L’esmentat inspector Z ja ha portat a terme altres inspeccions a d’altres centres CERCA amb la mateixa radicalitat i arguments. Hom té el dubte de si els inspectors de l’Agencia Tributaria tenen un increment salarial en base als diners que recuperen per a l’Estat en les seves actuacions. En tot cas no hi ha hagut massa control, ni massa coordinació a l’Agència Tributaria a Catalunya fins ara per homogeneïtzar les actuacions d’inspecció als centres CERCA, i això fa que els resultats puguin arribar a ser sorprenents i alguns com el descrit aquí.

L’impacte d’aquests 4 milions d’Euros menys al centre Y ha estat devastador. I en conseqüència, el centre Y probablement haurà d’aturar el trasllat que tenia previst i redefinir-se a la baixa. Però el més dramàtic és que el centre Y ara està encarant un ERO per haver d’intentar rebaixar la càrrega salarial i avançar cap a la viabilitat econòmica. La intenció de la direcció i patronat del centre Y no ha estat mai fer una reducció de personal però la brutalitat de les actuacions de l’autoritat fiscal espanyola en aquest cas han portat directament aquí.

El més trist de tot és que els experts declaren que aquesta actuació fiscal serà total o parcialment revertida i es guanyarà als tribunals d’aquí a uns anys. Però en aquell moment l’inspector Z ja ni recordarà l’expedient que va traumatitzar al centre Y i contràriament, els actuals treballadors del centre Y sotmesos a l’ERO ja farà temps que no tenen relació laboral amb el centre Y.

En un país normal no hauria de passar que una institució de recerca d’un sector estratègic es veiés greument afectada pels capricis o per la qüestionable professionalitat d’un inspector.

Eficiència de la despesa

Sovint ens queixem que Catalunya és un país amb baixa inversió o despesa en R&D respecte al PIB. De fet, si hom analitza les dades es pot veure com la part pública d’aquesta despesa és prou estable i digna. Malgrat tot, recomano també analitzar el PIB per càpita en paral·lel, ja que l’Estat espanyol està aproximadament 25-30% per sota, segons aquest darrer indicador, per exemple, respecte a Suècia. Per tant això també ens allunya de la despesa en recerca respecte a aquestes potències escandinaves.

Però aquest text no vol anar referit a això. Avui em volia referir a les capelletes i com de cares són aquestes. L’eficiència de la despesa és un tema cabdal per a un país com a Catalunya amb recursos limitats. A més capelletes, més dispersió i duplicació de la despesa, per tant, menys eficiència. Habitualment els gerents de les institucions tenen molta cura que dins de cada centre o institució, la despesa s’optimitzi. I puc acreditar que s’han fet grans esforços en aquest sentit al país en els darrers anys. Ara bé, si hom analitza la despesa entre institucions, aquí hi ha un univers de millora. El programa SUMA ha contribuït a l’eficiència de la despesa en base a la fusió d’institucions principalment. Però el nostre sistema és complex i encara cal fer molta feina. Per exemple, en el cas del suport a la innovació, no només diferents administracions sinó fins i tot diferents part de l’administració tenen polítiques d’innovació solapades i no sempre coincidents. Això és car, poc eficient i poc efectiu com així s’ha demostrat amb la posició discreta de Catalunya dins d’Europa en matèria d’innovació. Però no voldria fer sang amb aquesta qüestió perquè vull pensar que s’estan identificant aquestes situacions i els responsables hi posen remei.

Un altre clàssic de despesa ineficient són els governs de coalició. La literatura científica en ciències polítiques argumenta que quan diferents partits comparteixen un sol govern les polítiques no són òptimes per al ciutadà perquè tot surt més car. I això, també ho tenim a Catalunya. Bé, caldrà anar posant seny, intentar fer accions ben coordinades entre les diferents parts de la Generalitat i també amb d’altres administracions, evitar crear noves capelletes, i esperar que el vot dels ciutadans “empoderi” un sol partit que tingui bones idees en recerca i innovació.

La (curta) visió de l’Estat espanyol en recerca

L’any 2012 l’Estat espanyol va aprovar la Ley orgànica 2/2012, de 27 de abril, de Estabilidad Presupuestaria y Sostenibilidad Financiera. Aquesta llei espanyola ha anat inspirant des d’aleshores les lleis de pressupostos generals de l’Estat dels anys subsegüents, així com també lleis i decrets de la Generalitat de Catalunya.

L’esmentada llei i les altres lleis que s’han fonamentat en ella possiblement han tingut algun efecte en la contenció de la despesa del sector públic. Ara bé, en el camp de la recerca estan tenint efectes indesitjables. En aquest sentit voldria exemplificar-ho amb dos exemples.

Un, la prohibició de superar l’import de la massa salarial de les institucions públiques. En aquest sentit, els instituts de recerca CERCA, molts d’ells amb caràcter públic, tenen segons aquestes normatives limitades les possibilitats de fer noves contractacions estables d’investigadors, o d’incrementar la seva retribució en base l’assoliment de resultats, o de qualsevol altra cosa que pugui resultar en un increment de la massa salarial. Si bé aquesta barrera s’ha obert a 2016 per poder incrementar un 1% de la massa salarial (absolutament insuficient), la realitat és que un centre de recerca no pot fer estratègia científica si no pot contractar o retribuir als seus investigadors amb un criteri basat en mèrits. Per tant es genera una tendència a la uniformitat i funcionarització dels investigadors, cosa que empíricament hem vist amb diversos exemples que porta a situacions d’estancament científic per la manca d’incentius.

Dos, la prohibició de que les institucions públiques de recerca facin aportacions a fons de pensions d’investigadors. Els fons de pensions finançats des de les institucions constitueixen a tot Europa (excepte a Espanya) i a arreu un element molt important de captació de talent científic. Si això no existeix com a eina de negociació de captació i retenció d’investigadors de primer nivell aleshores és encara més difícil competir amb altres institucions d’R+D estrangeres. A més la UE està potenciant un fons de pensions paneuropeu anomenat RESAVER que optimitza els fons de pensions d’investigadors. Els nostres centres CERCA majoritàriament no poden doncs participar de les accions que promou la UE per l’Estat espanyol hi posa barreres.

La posició de l’Estat és matar mosques a canonades. Caldria mesurar finament les conseqüències de qualsevol llei econòmica amb caràcter restrictiu perquè finalment aquestes prohibicions poden estar afectant la captació de fons estrangers per a la recerca a casa nostra. Vaja, un absolut despropòsit. Això sumat a la baixada de pressupostos públics espanyols de recerca en anys anteriors, a l’excés de zel desmesurat en la revisió de les memòries finals dels projectes de recerca estatals i la conseqüent devolució de fons (amb interessos de demora), el qüestionament del retorn de l’IVA als centres CERCA i no al CSIC, i una llarga llista construeix la visió d’Espanya en recerca.

Nova legislatura

Abans de festes de Nadal vaig enviar la meva felicitació de bons desitjos als directors dels Centres CERCA tot demanat que el 2016 ens aportés estabilitat i clarificació en el marc legal, i en el context polític de Catalunya. Sembla que la vam encertar. I poc després es va desencallar el procés d’investidura del President de la Generalitat.

El President Carles Puigdemont, en el seu discurs d’investidura al Parlament, va esmentar (com a mínim) tres coses molt rellevants per als centres CERCA. Primer, que els pressupostos de recerca s’incrementarien. Després, que en aquesta legislatura es farà una Llei de la Recerca. I finalment, també que es farà una Llei de Mecenatge.

El major finançament és rellevant perquè és la mare del ous. Gairebé qualsevol altra mesura que vulguem prendre en el marc dels centres CERCA requereix de finançament addicional. És molt estratègic destacar que caldria aprofitar aquest possible increment de fons per que els centres que per mèrits propis fan una tasca més efectiva i amb major impacte, fossin els més beneficiats en el repartiment. Això suposaria un incentiu de creixement molt fort per assolir noves quotes de qualitat al sistema.

A Catalunya mai no hem tingut una llei pròpia de recerca. Si bé històricament s’han fet alguns intents, mai no ha reeixit. Novament tenim una oportunitat, possiblement associada a un canvi de marc legal. És a dir, si el procés segueix avançant, que tot sembla indicar que sí, una nova llei de la ciència o la recerca serà imprescindible aleshores per regular allò que ara ens regulen des de l’Estat espanyol. I això significarà un nou impuls per facilitar creixements més ràpids i més sòlids, sense cotilles burocràtiques.

Finalment, la Llei de Mecenatge. Avui ja no són rars els mecenes filantròpics a les nostres institucions de recerca, si bé el context no és fàcil. Les donacions a països amb tradició legal per afavorir la filantropia són molt rendibles fiscalment, en canvi aquí fer donacions és encara un acte de fe, a contracorrent. Cal accelerar aquests canvis per permetre estar millor finançats, i que no tot el pes recaigui damunt les espatlles del sector públic.

Reptes importants en moments especials.

L’IVA i els centres CERCA

Els centres CERCA desenvolupen una activitat econòmica que és Recerca Científica i Tècnica, activitat subjecta a IVA, i que origina dret a deducció de les quotes suportades seguint les disposicions d’aquest impost.

En aquest escenari, 13 centres CERCA (IMPPC, IRTA, ICIQ, ICRA, IFAE, ICP, IDIBELL, IREC, ICFO, IMIM, CRG, IRB i CED) tenen o han tingut inspeccions de l’Agència Tributària espanyola recentment. Dues s’han resolt favorablement, set estan en curs, tres són al Tribunal Econòmic Administratiu de Catalunya (TEAC), i un d’ells ha passat a una prorrata de l’1% de retorn d’IVA.

En un univers paral·lel, el CSIC i els seus 150 centres, han vist publicada al BOE núm. 221, de dijous 11 de setembre de 2014, pàgina 71109, una resolució per la qual es publiquen els seus comptes anuals 2013. En el punt 1.4, s’estableix que durant 2013 al CSIC se li ha aplicat una prorrata definitiva de retorn d’IVA del 80%. Com a CERCA, felicitem al CSIC pel tractament fiscal que té aquesta institució estatal. Addicionalment, és destacable que només el 4% dels ingressos del CSIC provenen de la recerca contractada i la prestació de serveis. En canvi, en els centres CERCA, aquesta xifra era del 27% l’any 2011, segons l’informe 13/2013 de la Sindicatura de Comptes de Catalunya sobre els comptes anuals dels Centres de Recerca. A 2013 l’evolució d’aquesta xifra ha estat encara de majors ingressos per aquest concepte.

Bé, i per tot això ens preguntem perquè s’està aplicant pressió i rigor fiscal al centres CERCA per part de l’Agència Tributària espanyola, fins a provocar-los dificultats econòmiques importants pels aprovisionaments de retorn d’IVA, mentre els seus expedients no es resolen al TEAC en els propers anys?

Per què els centres CERCA no podem tenir un retorn pactat via prorrata del 80% com té el CSIC per als seus 150 centres? Sobretot fonamentat en què els CERCA són molt més propers a les activitats econòmiques que generen retorn d’IVA.

Aquest matí hem tractat aquestes qüestions amb l’Agència Tributària de Catalunya, i esperem així poder arribar a tenir una interlocució efectiva amb l’Agència Tributària espanyola per a obtenir respostes satisfactòries a les preguntes que fem.

Qui ens representa a l’OECD?

L’OECD acaba de publicar un estudi titulat “Promoting Research Excellence: New approaches to Funding”

Una bona part de l’estudi està dedicat als centres d’excel·lència (CoE) als països de l’OECD.

L’estudi arriba a conclusions que ens són familiars a CERCA, com “CoEs’ freedom for managing research funds is seen as crucial. They usually have faster and more flexible recruitment processes”. O També esmenta la seva habilitat per captar talent. I curiosament destaca “strict financial rules, such as those that prohibit carrying funds over from year to year, may lead to inefficient use of the available resources” .

Sobre el context on es troben, diu “The activities of CoEs can spill over and create positive externalities” i sobre els recursos que mobilitzen l’informe esmenta que “CoEs can raise additional funds to extend their research activities. Important sources of external funding include competitive project funding and private investment”.

Curiosament, l’estudi no inclou ni Catalunya, ni a CERCA, ni tampoc a centres espanyols. Per què, us podeu preguntar?

Doncs a la pàgina 43 de l’informe es pot llegir que el qüestionari  es va distribuir per part de la OECD als “experts” dels diferents països d’aquesta organització, i només es van rebre 20 respostes entre les quals no hi havia la de l’estat espanyol!!! Però sí la d’Alemanya i a més la de 6 Länder alemanys!

Alguna cosa no està funcionant bé en l’estat que ens “empara”.

Missió científica CERCA a Israel

Dissabte viatja cap a Tel Aviv, Jerusalem i Haifa una missió científica de CERCA on, a més, ens acompanyen representants d’altres institucions de recerca, més de 30 empreses seleccionades per ACCIÓ, el President de las Generalitat, l’Alcalde de Barcelona, etc.

El programa de trobades i reunions inclou les principals universitats, centres de recerca , representants governamentals i fons de capital risc. Catalunya està en la posició de poder mostrar a l’exterior el seu potencial en recerca, i captar l’atenció dels inversors perquè facin créixer econòmicament algunes de les principals idees i resultats de la seva recerca. Però el viatge també serà útil per analitzar esquemes diferents de finançament, gestió i avaluació de la recerca que ens permetran millorar la nostra política científica i la nostra execució de la recerca.

En concret anirem a diferents departaments del Weizmann Institute, Universitat Hebrea de Jerusalem (Edmond and Lily Safra Centre for Brain Sciences, Faculty of Science, Centre for Rationality, Centre for Nanoscioence and Nanotechnology, …), Yissum, BiolineRX, Hadassah Hospital, Universitat de Tel Aviv, Star Tau, Technion, Arba Finance i TEVA. Probablement fins ara, mai Catalunya ha fet un desembarcament de la seva ciència a l’estranger amb tant pes específic.

Explicarem quines són les fortaleses dels nostres centres de recerca, quins són els actuals esquemes de col·laboració científica que es poden utilitzar, quins són els targets de Venture Capital on els inversors d’Israel poden tenir interès, què representa Barcelona i Catalunya dins la UE, i mostrarem una selecció de les nostres persones que poden tirar endavant els projectes de futur amb Israel.

Aquest viatge és, doncs, un repte per a tots, per treure’n rendiment per organitzar-nos millor i per contribuir a comercialitzar els resultats de la nostra ciència.

Consolidació de CERCA i l’inici de curs acadèmic

Molt recentment la Sindicatura de Comptes de Catalunya ha fet públic l’Informe 13/2013 sobre “Centres de Recerca de Catalunya: Comptes anuals, Exercici 2011”. En aquest estudi s’agreguen els balanços de situació a 31 de desembre 2011 i els comptes de pèrdues i guanys de 2011 de tots els centres CERCA així com també de la Institució CERCA.

És un document important per contingut i forma. Primer perquè aflora oficialment xifres com ara que l’actiu global dels centres CERCA per a 2011 arriba gairebé als 1000 milions d’Euros. O que els ingressos per activitats van ser en conjunt de 314 milions d’Euros. També, que hi treballem quasi 6.000 persones, de les quals només un 14% s’ocupen de l’administració dels centres. Al document, podem veure que hi ha 7 centres amb més de 250 treballadors, 8 entre 100 i 250, 18 entre 50 i 100, i 14 amb menys de 50. I, pel que fa a la forma, el document reconeix al conjunt de centres i a la Institució CERCA com a actors destacats dins el seu sector prenent-los com a referència d’anàlisi econòmica i organitzativa.

D’altra banda el passat divendres va tenir lloc l’acte d’inauguració del curs acadèmic 2013/1014 a les universitats de Catalunya, a Girona. El conseller Mas-Colell va fer un discurs farcit de recomanacions per als governs de les universitats, orientades cap a la internacionalització, cap a la major eficiència, cap a sobrepassar la cotilla de la governança universitària actual. Va apel·lar a l’habilitat, el coratge i la saviesa de les universitats per superar aquests moments on la despesa pública no pot anar més enllà. I va llançar algun repte com que la recerca pugui generar riquesa econòmica per a Catalunya. Això ens inclou als centres CERCA i n’hem de prendre bona nota per seguir liderant els processos de la societat del coneixement que volem per Catalunya.

Us podeu descarregar el text sencer aquí.

Finalment, desitjar-vos bona i participativa Diada en aquests moments tan especials que viu el nostre país.

CERCA al 7è Programa Marc

Els centres CERCA han tingut una participació destacada en el 7è Programa Marc de la Unió Europea entre 2007 i 2012. Les dades de què disposem, les quals encara són incompletes per a 2012, indiquen que en el seu conjunt els centres CERCA han captat 180 Milions d’Euros en aquest període, essent CERCA el primer col·lectiu receptor de fons europeus competitius a Catalunya (i  també a l’Estat espanyol!) per damunt del conjunt de les universitat catalanes (156 Milions d’Euros), i d’altres agrupacions com els centres CSIC a Catalunya.

Aquesta participació és també significativa perquè segueix una progressió creixent, perquè es lideren molts projectes (178 en total, i alguns instituts n’arriben a coordinar 22, 16, 13, 10…), i perquè aproximadament 1 de cada 3 sol·licituds de projectes fetes són concedides, mentre que, per exemple, a les universitats és 1 de cada 5.

En una anàlisi més fina, sorprèn alguna dada com, per exemple, que els 178 projectes coordinats dels centres CERCA aporten un total de 104 Milions d’Euros, mentre que les universitats catalanes, que fan un magnífic esforç per coordinar projectes (185 projectes) capten 76 milions d’Euros.

Per tant, en conclusió, més enllà de la ja molt comentada dada de captació d’ajuts ERC, es demostra també que la participació de CERCA a la resta de programes i convocatòries del 7PM és excel·lent, i és una participació de qualitat, i que va a més a mesura que passa el temps. Aquesta dinàmica és una garantia per fer front a les davallades pressupostàries en recerca competitiva en l’entorn de l’Estat, ja que ens fa menys dependents i alhora incrementa les capacitats  i el prestigi científic de CERCA.


Font: ACC1Ó (des. 2012)

L’Estat del benestar?

Entre octubre i desembre de 2012 algunes institucions de l’administració central de l’Estat espanyol van denegar subvencions a centres CERCA perquè un informe vinculant del Ministerio de Hacienda y Administraciones Públicas establia que “no es posible informar favorablemente la concesión de las ayudas…” en base a l’aplicació de l’article 20 de la Llei orgànica 2/2012 de 27 d’abril d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera.

Aquest fet, que considero discriminatori, no té precedents a Catalunya, ni a l’Estat espanyol, ni segurament a cap estat de dret. El fet que un estat denegui subvencions a un dels “seus” territoris pel fet que aquest ha incomplert l’objectiu d’estabilitat pressupostària per a 2011 és absolutament lamentable. I més quan aquest territori està aportant actualment i històricament fons i tributs desproporcionadament elevats cap al mateix Ministerio de Hacienda que provoca finalment l’esmentada denegació.

Aquests tipus de resolucions administratives mereixen ser neutralitzades a nivell polític així com també recursades a nivell administratiu. Cal que els responsables d’aquestes decisions per part de la “Administración Central del Estado” se n’adonin que no estan contribuint al creixement econòmic espanyol treballant d’aquesta manera. Per tant animo a les institucions afectades a lluitar cas per cas cada un d’aquests expedients fins a exhaurir les possibilitats legals per fer-ho.

La qüestió ja no és estrictament econòmica sinó que és un tema de coherència de la gestió pública i fins i tot de dignitat i igualtat de la ciutadania.