CERCA i l’actuació legislativa

El passat 30 de gener es va publicar al DOGC la Llei 2/2014, de 27 de gener, de mesures fiscals, administratives, financeres i del sector públic, que complementa la Llei de pressupostos 2014 de la Generalitat de Catalunya.

En aquest text legal hi ha unes quantes afectacions i referències als centres CERCA. En primer lloc en el seu article 121, s’estableix que hi ha un deducció fiscal del 50%, amb un límit de 12.000 euros, en el capital d’una donació per a una societat creada o participada per centres CERCA o universitats. Per tant un nou estímul important per a business angels i inversors privats.

A la Disposició Addicional dotzena es parla de mesures relatives als centres CERCA ,entre d’altres. I és rellevant que es manté el règim jurídic especial de CERCA. També es comenta que és legitima la retribució complementària dels universitaris que són directors de centres CERCA via conveni d’adscripció amb la universitat de referència, podent superar els límits preestablerts d’incompatibilitats. Això soluciona un problema històric que arrossegava el nostre sistema.

Les modificacions d’estatuts dels centres CERCA podran ser aprovades pels propis òrgans de govern sense l’aprovació del Govern de la Generalitat excepte que es modifiqui la participació de la Generalitat en els esmentats òrgans de govern. Únicament caldrà informar-ne al Departament d’Economia i Coneixement i el departaments de referència del centre en qüestió.

El personal investigador i directiu dels centres CERCA resta exempt de l’aplicació de la disposició addicional vint-i-unena sobre Personal directiu del sector públic de la Generalitat de Catalunya.

Bé, en definitiva, el suport del Govern de la Generalitat als CERCA es renova i es contribueix encara a millorar aspectes bàsics de funcionament dels centres.

Consolidació de CERCA i l’inici de curs acadèmic

Molt recentment la Sindicatura de Comptes de Catalunya ha fet públic l’Informe 13/2013 sobre “Centres de Recerca de Catalunya: Comptes anuals, Exercici 2011”. En aquest estudi s’agreguen els balanços de situació a 31 de desembre 2011 i els comptes de pèrdues i guanys de 2011 de tots els centres CERCA així com també de la Institució CERCA.

És un document important per contingut i forma. Primer perquè aflora oficialment xifres com ara que l’actiu global dels centres CERCA per a 2011 arriba gairebé als 1000 milions d’Euros. O que els ingressos per activitats van ser en conjunt de 314 milions d’Euros. També, que hi treballem quasi 6.000 persones, de les quals només un 14% s’ocupen de l’administració dels centres. Al document, podem veure que hi ha 7 centres amb més de 250 treballadors, 8 entre 100 i 250, 18 entre 50 i 100, i 14 amb menys de 50. I, pel que fa a la forma, el document reconeix al conjunt de centres i a la Institució CERCA com a actors destacats dins el seu sector prenent-los com a referència d’anàlisi econòmica i organitzativa.

D’altra banda el passat divendres va tenir lloc l’acte d’inauguració del curs acadèmic 2013/1014 a les universitats de Catalunya, a Girona. El conseller Mas-Colell va fer un discurs farcit de recomanacions per als governs de les universitats, orientades cap a la internacionalització, cap a la major eficiència, cap a sobrepassar la cotilla de la governança universitària actual. Va apel·lar a l’habilitat, el coratge i la saviesa de les universitats per superar aquests moments on la despesa pública no pot anar més enllà. I va llançar algun repte com que la recerca pugui generar riquesa econòmica per a Catalunya. Això ens inclou als centres CERCA i n’hem de prendre bona nota per seguir liderant els processos de la societat del coneixement que volem per Catalunya.

Us podeu descarregar el text sencer aquí.

Finalment, desitjar-vos bona i participativa Diada en aquests moments tan especials que viu el nostre país.

Reorganització dels centres CERCA

La setmana passada la Generalitat de Catalunya, mitjançant CERCA, va llançar una segona edició del programa SUMA. Aquesta acció respon a l’interès del Govern per reordenar la governança del sistema de centres CERCA per tal d’aconseguir un increment de la massa crítica i de la competitivitat de les seves línies de recerca.

En aquesta edició 2013, tant es tindran en compte noves integracions i fusions entre centres de recerca CERCA i/o altres estructures o institucions col·laboradores, com renovacions de projectes SUMA anteriorment finançats.

Reordenar el sistema CERCA, però, a banda d’integrar centres també podria voler dir crear-ne de nous. Si bé ara per diferents circumstàncies això no és possible, existeixen a Catalunya algunes institucions que valdria la pena analitzar, quan torni a ser possible posar l’etiqueta CERCA a nous centres. Sense anar més lluny, Sincrotró Alba, BSC, Institut d’Investigació i Innovació Parc Taulí, Institut de Biologia Evolutiva,…

Per exemple l’Institut Parc Taulí, amb el director del qual em vaig reunir recentment, per producció bibliogràfica, per captació de fons, per caràcter traslacional de la seva recerca i transferència de coneixement, i per altres criteris de qualitat, es podria alinear amb algunes de les estructures CERCA.

També podria voler dir captar centres internacionals com s’ha fet amb Max Planck a Buenos Aires o amb l’Institut Pasteur a Montevideo, i compartir amb ells l’etiqueta i filosofia CERCA.

Serà interessant poder veure quines possibilitats es poden implementar en els propers temps per tal que, a la fi, millori la “performance” de la recerca catalana.

CERCA al CBUC

Catalunya és un país científicament molt actiu i això fa que la producció i el consum de literatura científica siguin elevats dins la comunitat científica i universitària. En aquest sentit, fins ara, el Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya ha jugat un paper clau per garantir l’accés mancomunat de les universitats catalanes a les principals revistes electròniques sobre una base de negociació conjunta amb els proveïdors, cosa que ha estalviat costos importants al sistema universitari.

Recentment, la Institució CERCA ha arribat a acords amb les universitats catalanes, els centres CERCA i el CBUC perquè també els CERCA puguin gaudir dels avantatges d’un accés consorciat. Aquest accés dels CERCA s’ha definit en tres fases, i està ja iniciant-se. Avui mateix s’han posat les bases perquè el primer d’un dels grans centres CERCA, l’IRTA, entri en l’accés consorciat a les revistes electròniques del CBUC. En breu serà ja una realitat. Altres CERCA han mostrat ja el seu interès per seguir aquesta via.

Aquesta dinàmica portarà a ampliar la força de negociació del CBUC vers els grans proveïdors, a articular la informació científica del país, i també a apropar l’evolució científica de les universitats i centres de recerca de Catalunya. En paral·lel, seria just també que el col·lectiu CERCA, a part de ser usuari de la literatura científica electrònica, pogués d’alguna manera participar en la presa de decisions que li acabaran afectant, des del propi CBUC. Tot un repte sobre el qual caldrà pensar-hi i, si escau, emprendre’l.

Gaudí – Neruda

Avui he tingut oportunitat de mantenir una reunió a Barcelona amb dos polítics de la regió de Los Ríos a Xile per explicar-los el sistema català de recerca.

Al marge del Power Point de rigor, potser el més interessant ha estat allò que marxava de guió. Per una banda, quan ells veient la nostra evolució en la darrera dècada i la comparaven amb la seva situació actual, es podia entreveure com Xile actualment té encara un sistema de recerca molt centralitzat, basat en les convocatòries de projectes competitius. També, quan jo intentava explicar la nostra dinàmica utilitzant termes comprensibles, i no acrònims il·legibles que tan sovint fem servir, me n’adonava que al final la nostra evolució es basa en una presa de decisions encertada. Com algú ha comentat recentment, a Catalunya s’han tingut idees en els moments adequats, i això té una força capaç de moure muntanyes, com així ha estat, metafòricament parlant.

Ells coneixien la divisió administrativa en comunitats autònomes de l’Estat espanyol, però s’han adonat realment que a l’Estat no existeixen 17 sistemes de recerca en paral·lel, sinó que n’hi ha menys dels que es poden comptar amb els dits d’una mà, i a més, dos pols principals que estiren la resta. Tampoc eren conscients de la potència de la diàspora científica catalana a l’exterior, i de com n’és d’estratègica la recuperació d’aquest talent, així com també la internacionalització de la nostra recerca. I finalment també han vist com n’és d’important l’elecció d’una bona governança perquè la política científica s’executi eficaçment i en terminis raonables.

En resum, tenim ja molt per explicar i un té la sensació que el millor està encara per arribar, la qual cosa engresca molt. Vaja, que (tot) està per fer i tot és possible, com deia el poeta Martí i Pol.

Com no podia ser d’altra manera, al final hem acabat parlant de Gaudí i Neruda!


Un moment de la trobada amb Cristina Costa, directora de relacions Universitat Empresa de la UdL, Juan Carlos Vidal i Elías Sabat Acleh, representants del Govern de la regió de los Ríos-Valdivia, i Iolanda Font de Rubinat, subdirectora general de Recerca.

Una segona transició?

El text d’avui es contextualitza en una Catalunya que es mou i que lluita pel seu futur. Probablement l’11 de setembre d’aquest 2012 serà històric per la gran mobilització que es preveu a favor de l’autodeterminació i potser a la Independència del país.

Res no n’està al marge, i els centres CERCA possiblement tampoc. Atenent a què sempre hem volgut preservar el nostre model de centres de recerca i no alterar el seu funcionament excepte per introduir-hi millores, penso que cal potser fer un exercici d’anticipació als esdeveniments que podrien precipitar-se en els propers temps. Això vol dir començar a pensar en una segona transició, després de quasi 40 anys de la primera, i dins de cada institució de recerca, per tal de garantir que els projectes d’R+D segueixen desenvolupant-se a nivell excel·lent i que les persones, els investigadors, poden fer la seva feina sense interferències de cap mena. Ans al contrari, moltes vegades els moments de canvi han resultat ser revulsius socials associats a grans dosis de creativitat que en el camp de la ciència és molt benvinguda.

Caldrà doncs ser hàbil per conduir tota aquesta energia a bon port, i si escau, cercar aquells ancoratges internacionals que permetin aportar encara més estabilitat al sistema. I com no, pensar també en com els centres CERCA poden transferir el seu coneixement per contribuir un cop més, tingui la forma que tingui, a la millora del país i al compliment dels anhels i reptes dels seus ciutadans.

No hi ha dubte que una transició amb experiència i, sobretot coneixement, pot ser molt menys feixuga que l’anterior, si s’escau.

La governança del sistema universitari de Catalunya

Recentment han començat a circular els primers esborranys de l’INFORME DE LA PONÈNCIA PER A L’ESTUDI DE LA GOVERNANÇA DEL SISTEMA UNIVERSITARI DE CATALUNYA. S’espera que ara entrant al setembre hi pugui haver un ampli debat per arribar a consens. En la Comissió redactora hi ha treballat un prestigiós investigador i ex-director d’un centre CERCA.

Sobre aquests primers textos voldria fer alguns comentaris, tot i avançant que s’ha treballat bé i ràpid en opinió del que escriu això.

Sembla encertada la proposta de passar a una Universitat dirigida per un Patronat perquè suposa una simplificació de les estructures de govern, tot i que caldria pensar en la proporcionalitat quan això s’aplica a universitats de diferent dimensió. En els nivells més executiu i consultiu, el text obvia algunes referències sòlides del nostre context com la BGSE, que ha suposat una revolució en el context de la recerca i universitari, i no permet que algunes estructures com la BGSE o els propis centres CERCA, que tenen profundes arrels universitàries, liderin processos de canvi a la Universitat Catalana, ni tan sols des d’una perspectiva teòrica.

Sorprèn també que quan es parla de l’autonomia financera de la Universitat, la referència més directa és sempre sistemàticament al finançament que reben les universitats per part del Govern, i no a les enormes potencialitats de finançament en base a l’explotació dels resultats de la recerca de qualitat, per exemple, ni tampoc als estalvis milionaris que pot suposar l’establiment d’un consorci de serveis universitaris, cedint una mica d’autonomia de decisió. Això també és un tema de governança. I addicionalment estic en desacord amb la proposta de crear una “Agència Autònoma de Finançament” bàsicament perquè els Govern ja té d’altres estructures com la DGU, principalment, amb aquesta funció.

Hom acaba pensant que una aportació a la governança universitària podria ser la creació d’una figura com la del Scientific Advisory Board (SAB) a la Universitat que aportés propostes de solució d’aplicació executiva, com es fa als centres CERCA. El SAB, en ser extern i molt qualificat, proposa mesures molt efectives que permeten millorar molt a la institució.

Finalment, i anecdòticament, no s’entén que un text d’aquestes característiques es permeti aconsellar la necessitat de crear un Departament d’Universitats i Recerca a la Generalitat de Catalunya, per molt d’acord que tots hi puguem estar.

Caldrà participar activament al debat per arribar a textos que puguin ser aplicables i suposin un clar pas endavant.