In memoriam Joan Rodés

Dr. Joan RodésDigues-me Juanitu! Això em deia sempre el Dr. Joan Rodés quan tractava amb ell algun tema relatiu als centre CERCA i jo tornava a la fórmula d’adreçar-me a ell formalment.

Vaig conèixer a en Joan Rodés durant els anys 90. En aquella època una de les imatges més nítides que tinc d’ell va ser quan vam fer amb en Jordi Camí un projecte bibliomètric sobre les institucions de recerca biomèdica i en Jordi el va presentar a la comunitat de metges i investigadors de l’Hospital Clínic. Perquè cal recordar que per damunt de tot en Joan Rodés ha impulsat la recerca a Catalunya de manera singular. Ell va introduir a la dinàmica hospitalària el criteri de recerca per contribuir a seleccionar caps de serveis dels hospitals i altres metges en general. Ell també ha estat pioner en la creació d’institucions de recerca amb personalitat jurídica pròpia, com ara l’IDIBAPS, que recentment ha celebrat el seu 20è aniversari. Ell ha estat, des de la seva creació, Vice-President de la Institució CERCA, i no s’ha d’oblidar que en Joan Rodés ha estat un dels investigadors més prolífics de la ciència catalana amb una producció científica que supera el miler d’articles, dels quals aproximadament 180 han estat articles molt citats (HCP segons WoS).

En Juanitu era incansable. Sovint em trucava per preguntar o discutir alguna qüestió dels centres de recerca biomèdics. Sempre tenia una opinió clara de les coses! A la darrera reunió del Patronat d’I-CERCA que va assistir com a VicePresident va venir en cadira de rodes i amb una persona de suport que l’acompanyava. Un parell de dies després de la reunió el vaig telefonar per preguntar-li com es veia de salut per seguir exercint de Vice-President. I la seva resposta sense fissures fou que es veia encara amb forces suficients. Així era ell.

Recordo també que fa uns anys em va passar un text, que havia escrit sobre l’evolució de la medicina a Catalunya, que em va impactar molt.  Allà defensava que el creixement imparable de l’esperança de vida dels catalans té el seu fonament en la recerca biomèdica. I argumentava com els diferents avenços i la seva extensió assistencial han anat contribuint.

Potser un fet inquietant fou quan l’ISCIII va posar el seu nom a una convocatòria de contractes d’investigadors de recerca:  “Contratos Juan Rodés”. No recordo altres casos d’investigadors en vida a qui dediquessin al seu nom una convocatòria de recerca. Però això ara … ja no és rellevant.

Juanitu, ara sí que hauràs de reposar. Gràcies per totes les coses bones que ens has deixat que han estat moltes. Ja et trobem a faltar.

Virus d’Ebola, CERCA, hormones i neurotransmissors

Aquest matí hi ha hagut patronat del CRESIB. El Dr. Pedro Alonso s’ha acomiadat com a director i en el seu lloc serà el Dr. Antoni Plasència qui ocuparà el seu lloc. Pedro Alonso se’n va a treballar a l’OMS com a responsable del programa de Malària.  Marxa amb un balanç positiu com a director durant 8 anys. Entre moltes coses, cal destacar que el CRESIB és un dels dos centres de recerca a nivell estatal que coordina un projecte de recerca de l’NIH, sobre malària, per un import de 100.664.000 USD. També, alguns reptes encara, com per exemple assolir que els investigadors del CRESIB obtinguin projectes ERC.

Sense marxar d’aquesta àrea de salut internacional voldria comentar els darrers esdeveniments sobre el virus d’Ebola a  Madrid. En aquest sentit, dir que el centre per tractar a pacients d’Ebola a l’Estat és, sense cap mena de dubte, l’Hospital Clínic de Barcelona. A més, el mateix CRESIB i l’IDIBAPS són centres CERCA que aporten molt coneixement per poder millorar els tractaments de malalties importades i minimitzar els riscos en un entorn de nivell de bioseguretat elevat. Altres possibilitats a l’entorn de Madrid haurien estat algun altre hospital més acreditat per a bioseguretat, que no pas el Carlos III. També el laboratori BSL-4 de Valdeolmos, tot i estar dedicat a la Sanitat Animal, té els nivells màxims de seguretat per a tractar patògens d’alt risc.

Però finalment les hormones s’han imposat als neurotransmissors novament entre els que prenen decisions a Espanya, en calent segurament, i això posa a l’Estat Espanyol a les portes d’una epidèmia o pandèmia. Al final paguen sempre els ciutadans. En aquest cas una persona que forma part del personal sanitari que va atendre el cas de virus d’Ebola que va volar fins a Madrid. Esperem que es pugui recuperar i la situació es recondueixi. I també que les maneres de fer millorin!

 

Premis Nacionals de Recerca 2013 i CERCA

Dilluns 27 de gener va tenir lloc l’acte de lliurament dels Premis Nacionals de Recerca organitzat per la FCRI.

Entre els premiats, n’hi va haver tres directament vinculats a centres CERCA. Per una banda la Fundació Josep Carreras va rebre el premi de Mecenatge Científic per tota la seva contribució en l’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras (IJC). Aquest suport inicial ha permès un inici d’activitat ràpid i ferm, captant algun investigador ICREA i definint grups de treball i àrees de recerca.

Per una altra banda, el premi a la iniciativa publico-privada atorgat al KIC-Innoenergy té al darrera l’IREC, peça clau de generació de coneixement científic en aquesta estructura de temàtica estratègica. La captació de fons europeus que s’està portant a terme és molt rellevant, com també el posicionament a nivell d’institucions de la UE.

I finalment el premi nacional de recerca a un investigador de l’IDIBAPS, el Dr. Elías Campo.  Una trajectòria farcida d’èxits també en la lluita científica i assistencial contra la Leucèmia, creant equip i formant nous investigadors, contribuint també a la gestió d’institucions de recerca, i obtenint reconeixement internacional per la tasca feta a Barcelona.

Un altre any, la part dels Premis Nacionals de Recerca que té relació amb els centres CERCA ha estat molt destacada, i segueix l’estela dels premis d’anys anteriors a en Jordi Galí (CREI), Ben Lehner (CRG), etc.

Felicito als premiats i animo a la resta a seguir treballant de la manera intensa que em consta que s’està fent. I poc a poc, els reconeixements també acompanyen.

Els guardonats amb el president Mas, el conseller Mas-Colell i Antoni Esteve, president de la FCRI.

Catalunya / CERCA: progressió internacional ascendent

Vull fer pública una dada inèdita que és el percentatge que representa la producció científica de Catalunya l’any 2010 respecte a d’altres territoris. Respecte al món (1,04%) i respecte a la UE 25 (2,92%), en ambdós casos Catalunya segueix una trajectòria ascendent malgrat les restriccions d’entorn a les que està sotmesa la recerca del país. L’any 2010 a Catalunya es van publicar 13.287 articles científics. En 10 anys la producció científica de Catalunya s’ha gairebé triplicat. Això és només explicable pel canvi de model pel que va optar Catalunya amb la implantació d’ICREA, la creació dels centres CERCA, i la professionalització de les agències de gestió i avaluació de la recerca, principalment l’AGAUR. Les dades han estat calculades pel grup BAC, Eduard Suñén, Raül Méndez i Lluís Rovira (CERCA-FCRI), en base a les dades de NSI (National Science Indicators) i NCR (National Citation Report for Spain) de Thomson Reuters.

Aquesta bona notícia ve amanida amb la recent publicació d’un rànquing d’institucions de recerca (Excellence Mapping) basat en els Highly Cited Papers (entre els 10% més citats) que publica cada institució, per disciplina. Aquest rànquing ha estat elaborat per  Lutz Bornmann, investigador en Ciències Socials de la Max Planck Society, i comprèn aquelles institucions que entre 2005 i 2009 han publicat més de 500 papers indexats per SCOPUS i citats fins a 2011. L’aplicació d’aquest rànquing als centres CERCA és complexa ja que en el període 2005-2009 molts centres CERCA a Catalunya encara estaven en període de creació/consolidació per tant, difícilment podien arribar al mínim de papers requerit. I al mateix temps, la complexitat en la governança institucional associada a alguns CERCA fa que la signatura bibliogràfica no estigués encara estandarditzada en el període de referència. Tot i així, hom pot trobar a alguns CERCA com són ICFO, IFAE, IRTA, Agrotecnio, IMIM, VHIR, IDIBAPS, IDIBELL, IGTP entre els que hi apareixen. Concretament, ICFO lidera a nivell mundial en aquest rànquing les institucions de l’àmbit de física i astronomia, la qual cosa representa una gran fita per a la recerca catalana.

No hi ha dubte que si aquest rànquing es calculés per a una finestra temporal més recent no només apareixerien més centres CERCA sinó que el seu impacte seria molt major segons les dades preliminars de què disposem que apunten en aquesta direcció.

Per tant, Catalunya es posiciona millor a nivell internacional, augmenta la visibilitat de les seves institucions, i entra a la lliga dels millors en algunes àrees. Ara ens cal no deixar-nos d’imaginar noves fites i nous reptes per a la propera dècada, tot i essent conscients de les importants restriccions que afecten la base científica del país.

Les tecnologies CERCA del futur

Aquest matí ha tingut lloc una sessió de treball dins del marc de CERCA entre els responsables dels projectes PROVA’T 2011 i una experta d’Israel, Elena Canetti,  en matèria de transferència de tecnologia i propietat intel·lectual. La sessió ha estat el primer estadi de seguiment dels projectes concedits a l’esmentada convocatòria, que tenia per objectiu assolir per a cada projecte, 7 en total, una prova de concepte que possibiliti reduir les incerteses sobre la viabilitat tècnica i comercial de la tecnologia en desenvolupament.

Els projectes PROVA’T presentats i discutits versaven sobre la generació de pèptids  per introduir teràpies antitumorals al cervell creuant la barrera hemato-encefàlica (VHIO-IRB); una màquina plena de sensors per revisar les anomalies de les vies dels trens d’alta velocitat (IG); una tecnologia no invasiva  per obtenir un perfil bioquímic de la retina humana per contribuir a guarir malalties oculars (IDIBAPS); una tècnica no invasiva per analitzar la circulació sanguínia dins del crani (ICFO); un pont inflable revolucionari set vegades més lleuger que els ponts tradicionals més lleugers i fàcil de transportar per ser utilitzat en zones de catàstrofe (CIMNE); bloqueig de receptors cel·lulars per a molècules relacionades amb malalties tumorals (CRG); i nanocàpsules de substàncies actives per ser alliberades en diferents moments (ICN).

En la discussió de cada un dels casos s’han tractat les diferents estratègies d’apropament o col·laboració empresarial, tenint molt en compte el sector d’aplicació. També s’ha discutit sobre l’impacte al mercat de cada nova tecnologia, de com fer-les patentables en els diferents contextos, si escau, tenint molt en compte la generació d’ingressos de transferència de tecnologia a llarg termini per als centres CERCA participants, dels “trade secrets”, així com la cerca de socis estratègics en el desenvolupament de cada producte.

En el futur la Institució CERCA intentarà fer un pas endavant per connectar els projectes que estiguin més avançats als fons d’inversió de capital risc i a les empreses industrials que convingui per avançar encara més en la fabricació massiva i comercialització dels productes, i així contribuir a dinamitzar l’economia catalana i a finançar els centres CERCA.