Recanvis de directors als centres CERCA

Just ara vinc de la presentació del nou director de l’IDIBELL, en Jaume Reventós. S’ha fet en format obert davant de tota la gent de l’institut, i l’hem acompanyat uns quants membres del patronat. En primer lloc dir que queda clar que el cor d’un institut és la seva gent. Avui s’han expressat de manera oberta opinions, dubtes, reptes que crec que en certa manera han estat resolts. Però el més important és que tothom hi ha pogut dir la seva, amb normalitat.

A l’IDIBELL hi ha professionals de gran qualitat, els quals reclamen una direcció clara i transparent. Són persones energètiques amb criteri, amb entusiasme que faran sense cap mena de dubte que en Jaume sigui un gran director i l’IDIBELL recuperi el rumb adequat.

Recentment s’han fet canvis en alguns centres CERCA i encara cal fer-ne algun altre (CED, IFAE,…). El moment de canvi de direcció és crític per a totes les institucions. Ajuda la visió transversal de tots aquests processos que podem aportar, ajuda que els patrons es comprometin a fons amb la nova direcció, però sobretot és essencial que el nou director sigui ben acollit per la seva gent. Això permet gestionar millor el moment i assolir velocitat de creuer més ràpid. I al final, això contribueix a què un país sigui més productiu i eficient, que és el que ens convé a tots.

Felicito a totes les persones d’IDIBELL pel seu suport.

CED, el centre degà de la xarxa CERCA

Ahir, feliçment, el Centre d’Estudis Demogràfics va celebrar el seu 30è aniversari als espais del Parlament de Catalunya.  L’acte va comptar amb els seus fundadors, el Molt Honorable Jordi Pujol, el Magnífic Rector de la UAB l’any 1984, Antoni Serra-Ramoneda, i l’incombustible  Professor erudit Jordi Nadal. Inicialment la Presidenta del Parlament va presidir l’acte i hi van intervenir els dos subdirectors, la gerent i la directora actual, l’Anna Cabré. Es va fer un recorregut pels moments històrics que ha viscut el CED i alhora vam poder apreciar com ha canviat la recerca i les seves orientacions al llarg d’aquestes tres dècades (època Laporte, època Mas-Colell, etc.).

Pel que fa a continguts, es van fer afirmacions de gran interès provinents del camp de la demografia. La directora va plantejar una mena de joc als assistents per endevinar quines tres d’entre sis frases eren certes. El resultat va ser:

  1. Ara a Catalunya neixen més criatures que 30 anys enrere.
  2. Cada hora es guanyen 12 minuts d’esperança de vida.
  3. Al segle XXI ha crescut el pes demogràfic de Catalunya al Món.

També el Dr. Albert Esteve va presentar un nou model de representació de dades demogràfiques en tres dimensions que va aclaparar l’interès dels assistents.

Es van explicar incomptables anècdotes sobre com es va fer la captació de talent fa 30 anys per “fitxar” la directora, sobre com es va plantejar la creació del CED a la Generalitat, com la UAB va acollir entusiastament el CED al campus, sobre la primera ubicació del CED, etc.

Un jornada històrica per al més històric dels CERCA. Aviat vindran al darrera CRM, CIMNE, IFAE, CVC,…

Catalunya / CERCA: progressió internacional ascendent

Vull fer pública una dada inèdita que és el percentatge que representa la producció científica de Catalunya l’any 2010 respecte a d’altres territoris. Respecte al món (1,04%) i respecte a la UE 25 (2,92%), en ambdós casos Catalunya segueix una trajectòria ascendent malgrat les restriccions d’entorn a les que està sotmesa la recerca del país. L’any 2010 a Catalunya es van publicar 13.287 articles científics. En 10 anys la producció científica de Catalunya s’ha gairebé triplicat. Això és només explicable pel canvi de model pel que va optar Catalunya amb la implantació d’ICREA, la creació dels centres CERCA, i la professionalització de les agències de gestió i avaluació de la recerca, principalment l’AGAUR. Les dades han estat calculades pel grup BAC, Eduard Suñén, Raül Méndez i Lluís Rovira (CERCA-FCRI), en base a les dades de NSI (National Science Indicators) i NCR (National Citation Report for Spain) de Thomson Reuters.

Aquesta bona notícia ve amanida amb la recent publicació d’un rànquing d’institucions de recerca (Excellence Mapping) basat en els Highly Cited Papers (entre els 10% més citats) que publica cada institució, per disciplina. Aquest rànquing ha estat elaborat per  Lutz Bornmann, investigador en Ciències Socials de la Max Planck Society, i comprèn aquelles institucions que entre 2005 i 2009 han publicat més de 500 papers indexats per SCOPUS i citats fins a 2011. L’aplicació d’aquest rànquing als centres CERCA és complexa ja que en el període 2005-2009 molts centres CERCA a Catalunya encara estaven en període de creació/consolidació per tant, difícilment podien arribar al mínim de papers requerit. I al mateix temps, la complexitat en la governança institucional associada a alguns CERCA fa que la signatura bibliogràfica no estigués encara estandarditzada en el període de referència. Tot i així, hom pot trobar a alguns CERCA com són ICFO, IFAE, IRTA, Agrotecnio, IMIM, VHIR, IDIBAPS, IDIBELL, IGTP entre els que hi apareixen. Concretament, ICFO lidera a nivell mundial en aquest rànquing les institucions de l’àmbit de física i astronomia, la qual cosa representa una gran fita per a la recerca catalana.

No hi ha dubte que si aquest rànquing es calculés per a una finestra temporal més recent no només apareixerien més centres CERCA sinó que el seu impacte seria molt major segons les dades preliminars de què disposem que apunten en aquesta direcció.

Per tant, Catalunya es posiciona millor a nivell internacional, augmenta la visibilitat de les seves institucions, i entra a la lliga dels millors en algunes àrees. Ara ens cal no deixar-nos d’imaginar noves fites i nous reptes per a la propera dècada, tot i essent conscients de les importants restriccions que afecten la base científica del país.

CERCA flagships

El dia 26 d’octubre es van fer públics els resultats de la convocatòria Severo Ochoa, i entre els guardonats hi figurava el Centre de Regulació Genòmica (CRG).

Els darrers dies s’han fallat els Premis Nacionals de Recerca a Catalunya, i la categoria de Talent Jove s’ha atorgat al biòleg Dr. Ben Lehner, Professor d’Investigació i cap de grup junior al CRG, en la disciplina de Biologia de Sistemes. Aquests dos fets més d’altres en la mateixa direcció apuntalen la recerca feta al CRG com una de les més emblemàtiques del nostre sistema.

També l’Institut de Física d’Altes Energies (IFAE) ha rebut el Severo Ochoa en la darrera convocatòria. I avui dimarts 6 de novembre l’IFAE presenta al CosmoCaixa una conferència del Professor Higgs, que va generar la teoria del Bossó de Higgs, línia de recerca treballada brillantment des del mateix IFAE, en la persona de la Dra. Martine Bosman, entre d’altres. Una altra mostra doncs de la potència científica de la recerca d’un centre català.

L’IC3, l’Institut Català del Clima, avui ha acollit la reunió europea de l’ECOMS, que aplega els tres principals projectes de predicció climàtica a mig termini, SPECS, NACLIM i EUPORIAS, que marcaran en la seva discussió de resultats la política europea de predicció climàtica Horizon 2020, i la seva aplicació per al consum de serveis de predicció climàtica. Per tant, un altre centre CERCA com a protagonista d’una acció de primer nivell científic a nivell europeu.

I finalment destacar que també avui ha tingut lloc una jornada sobre les convocatòries del Consell Europeu de Recerca (ERC) a la UPF, i els casos d’èxit que s’han exposat, dos de tres, corresponien a centres CERCA en les persones del Dr. Manel Esteller (IDIBELL) i del Dr. Romain Quidant (ICFO). Per tant, un nou èxit de la recerca de primer nivell catalana. Afegir també que s’ha parlat de la convocatòria SINERGY de l’ERC, i que d’entre les 700 propostes que es van presentar, sembla ser que hi ha una selecció en una short list de 16 projectes, entre els qual n’hi ha un liderat per un centre CERCA. Arribar aquí ja és una fita en sí mateix, però caldrà estar a l’expectativa les properes dues setmanes per veure com es resol aquest tema, i veurem si podem així proposar-vos noves celebracions sobre la recerca catalana.

Això és només una mostra però amb certa freqüència hi ha esdeveniments com els que aquí s’esmenten. Per sort, els reptes es van transformant en casos d’èxit.