Avaluació de l’impacte als centres CERCA

La mesura de l’impacte de la recerca és una eina fonamental per a fer seguiment de les iniciatives finançades amb diners públics (i també privat) especialment en els aspecte del que s’anomena Accountability i Advocacy. En el primer cas l’impacte dóna idea del rendiment de la inversió que s’ha fet i mostra com el suport econòmic possibilita que passin coses i es resolguin problemes. En el cas de l’advocacy, l’impacte juga a favor que la societat i sobretot els governants que prenen les decisions de finançament s’adonin de com n’és d’útil haver generat aquests impactes, i comparteixin el sentiment de continuar donar suport a les iniciatives científiques.

Sigui com sigui, no fer mesura de l’impacte significa anar a cegues. Invertir i posar diners en determinades accions i no veure’n mai l’impacte real no sembla doncs la millor opció. Per tant això fa que els principals sistemes científics del Món, o almenys els més dinàmics, des de fa uns pocs anys, hagin ja iniciat accions d’avaluació de l’impacte. Entre aquests destaca el cas britànic, on al REF 2014 ja es van destacar uns quants milers de casos d’estudi de les universitats britàniques principalment per valorar el seu impacte i d’aquesta manera, en el cas britànic, orientar les inversions en R+D. A l’altra costat del planeta, CSIRO, el grup de centres finançats pel Govern australià també ha engegat una estratègia de mesura dels impactes dels seus centres de recerca, per explicar al Món allò que saben fer bé i els problemes que solucionen. Al cas britànic pesa més l’accountability i al cas australià hi pesa més l’advocacy.

A CERCA, molt recentment dins l’any 2018 hem iniciat la recollida de casos d’estudi d’alguns centres CERCA. Aquests casos seran analitzats i valorats per un comitè d’experts internacionals per extreure’n les primeres conclusions, refinar la metodologia pilot que s’està utilitzant, i poder així reforçar la nostra acció d’accountability i advocacy. Esperem tenir els primers resultats durant el primer semestre de 2019.

L’avaluació de l’impacte a les institucions de recerca és una necessitat, especialment per aquelles institucions que de manera significativa consumeixen recursos públics al sistema de recerca de Catalunya. En el cas de la recerca, a banda dels centres CERCA, caldria també fer aproximacions serioses de mesura de l’impacte possiblement a les grans infraestructures científiques com BSC, Sincrotró i CNAG-CRG. És necessari que els investigadors, els governants, els ciutadans sapiguem el rendiment i les conseqüències positives de l’acció de cadascuna d’aquestes grans iniciatives. En el cas de BSC apareix una mínima informació a la seva pàgina web sobre avaluació de l’impacte d’octubre de 2018. Per tant possiblement han vist la necessitat de fer aquestes anàlisi i estan posant fil a l’agulla. En el cas del Sincrotró ALBA em consta que en els seus inicis es va fer una anàlisi d’impacte, possiblement encara amb metodologies primitives. Caldria tornar-hi i actualitzar la informació després d’aquests primers anys de funcionament. Desconec en el cas del CNAG-CRG si s’ha plantejat ja la qüestió, però també aniria molt bé.

Emplacem-nos tots a anar endavant en això.

El repte de la recerca catalana: “Ad augusta per angusta”

Els textos clàssics són una referència gairebé inesgotable que ens segueixen ajudant a interpretar el nostre dia a dia actual. En aquest cas, aquest lema llatí crec que exemplifica bé el repte futur de la recerca al nostre país.

Catalunya, dins l’Estat espanyol, ocupa una confortable posició respecte al global espanyol pel que fa a diversos indicadors científics. Aproximadament un 20% de les publicacions espanyoles provenen de Catalunya. Però en mesures qualitatives, en canvi, aproximadament el 40-50% és el pes que té Catalunya dins l’Estat, en articles molt citats, o en l’obtenció d’ajuts de l’European Research Council, o en el programa de centres d’Excel·lència Severo Ochoa. I a nivell internacional, les institucions catalanes han començat a fer-se visibles en major o menor mesura, encara tímidament, per exemple en l’obtenció de projectes de l’Horizon 2020 però amb la ferma convicció d’anar guanyant terreny. També alguns investigadors catalans il·lustres ocupen posicions de gran prestigi científic al Món com Joan Massagué o Josep Baselga, tots dos als EUA.

Una opció fàcil per a Catalunya és romandre com fins ara. Però cal advertir que la ciència espanyola, especialment dirigida des dels Ministeris, és en realitat un gran Titànic que es va enfonsant poc a poc. Espanya, malgrat haver generat excel·lents investigadors i investigadores i ser el país número 10 del Món en producció científica (segons SJR en base a dades d’Scopus), és un pou en gestió i finançament de la recerca. Molts hem viscut de prop les baixades pressupostàries de fins a un 40% dels pressupostos de recerca espanyols, tot i incloure partides importants per recerca militar que quasi no impacten a Catalunya. També la desigual distribució de la part de fons europeus FEDER lliurats a l’Estat i no regionalitzats que només arriben a Catalunya en forma d’engrunes. O les poc estimulants bonificacions fiscals a les donacions i al mecenatge que estableix la legislació espanyola, inexistents quan ens referim a consorcis d’R+D. I darrerament, les sagnants revisions de projectes finançats pels plans nacionals espanyols ja finalitzats fa anys, i que posats en mans de consultories sense escrúpols van recuperant/piratejant diners per a les arques de l’Estat per abaratir encara més el finançament de la recerca. I la guinda del pastís, l’IVA, que especialment, per no dir únicament a Catalunya, ha aconseguit crear inseguretat jurídica. L’Agencia Tributaria espanyola ha incrementat la recaptació en diversos milions d’Euros a l’any de manera obscura i amb criteri canviant, fent que les institucions catalanes de recerca deixin d’ingressar imports considerables d’IVA (diversos milions d’Euros cada any) fruit de la seva legítima activitat econòmica no reconeguda per l’administració tributària. A més, les lleis espanyoles encotillen el creixement de les institucions de recerca públiques restringint el creixement de la massa salarial per damunt de l’1% independentment de l’èxit o no en la seva activitat.
Però tot i això Catalunya és una realitat científico-tecnològica amb un potencial que va més enllà de l’Estat espanyol. Mai hem tingut estudiants en disciplines científiques i enginyeries, i també recercaires, tan sòlidament formats. Per tant tenim les persones adequades (el més important!). Per a Catalunya la veritable referència comparativa hauria de ser externa. Països com Dinamarca, el qual té prop de 6 milions d’habitants i que produeix uns 1000 articles científics més que Catalunya cada any (aprox. 17.000), i amb un impacte superior (cites/article obtingudes), haurien de ser la nostra fita. Dinamarca lidera a Europa, juntament amb Suïssa, les cites obtingudes per article en els darrers anys i l’any 2016 és el país número 24 en producció científica al Món. L’any 2007 aquest país va fer una reforma universitària on va passar de 25 a 8 universitats.

Igual que ho va fer Dinamarca, Catalunya necessita superar alguns colls d’ampolla per millorar la seva competitivitat en recerca. Potser la reforma universitària podria contribuir de manera decidida optimitzant la despesa pública i avaluant els resultats. També el replantejament de la funció de les diferents institucions de gestió i avaluació de la recerca, actualment poc coordinades i amb tasques absents que històricament s’han deixat en mans de l’Estat espanyol (com el finançament dels projectes de recerca) i que ara caldria recuperar. L’esperit d’Enric Prat de la Riba, intentant construir un país amb el desplegament institucional correcte i adequat ens hauria de guiar una vegada més. Caldria aprovar al Parlament de Catalunya una llei de la Ciència amb el recolzament d’un finançament just i adequat, una llei de mecenatge generosa i estimulant, i potser una nova llei d’Universitats. En la nova ordenació institucional els centres del CSIC a Catalunya haurien d’incorporar-se a la disciplina i política de centres de recerca promoguts per la Generalitat, i si escau iniciar una acció de racionalització i fusió de centres per fer-los a tots més complets i competitius en el panorama científic internacional, sempre pensant en sumar i no en restar. La Ciència catalana hauria de tenir representació directa als diferents organismes i programes internacionals i de la Unió Europea. Viure amb intermediaris com fins ara és costós i ineficaç. Seria imprescindible reequilibrar la participació de la dona investigadora als llocs de responsabilitat. Actualment les investigadores sumen menys d’un 30% dels autors de correspondència de la producció científica catalana (dades pròpies; BAC).

Al final la qüestió es podria presentar com: triar entre el Titànic o Dinamarca. En aquests moments crec que els arguments tomben a fer una acció audaç, però segura, i posar les bases per a un sistema més ferm i estable a futur. Catalunya té darrera seu 150 països al Món amb un PIB més baix que el seu. Per què no hauria de ser possible triar “Dinamarca”? Els camins per fer-ho de ben segur seran difícils, estrets i plens d’espines … com ens deien els clàssics, però Catalunya pot assolir el reconeixement definitiu de la seva excel·lència en recerca, i el que és encara més important, beneficiar-se de l’impacte de la tecnologia generada i de les bones idees dels investigadors i investigadores, i això lubricaria substancialment el sistema productiu i se’n trauria profit, representant un nou avantatge comparatiu per a Catalunya en el context macroeconòmic internacional.

Catalunya es posiciona en els HRS4R Awards de la Comissió Europea

La pàgina web de la Human Resources Strategy for Researchers (HRS4R) de la Comissió Europea ofereix ja dades de les aproximadament 200 institucions que han obtingut el reconeixement HRS4R per la seva tasca en gestió dels recursos humans en recerca.

L’anàlisi de la informació s’ha de fer encara amb cura ja que a molts països europeus, entre ells alguns dels grans en recerca, no hi ha pràcticament reconeixement d’institucions amb el HRS4R. El que sí es pot apreciar és que alguns han fet els deures per transformar les seves institucions i fer-les més atractives i més respectuoses per als investigadors. En aquest sentit hi destaca el Regne Unit amb 91 institucions reconegudes, totes elles universitats. Els britànics han vinculat una política nacional de recursos humans en recerca, Concordat to Support the Career Development of Researchers, que inclou seguiment i avaluació, al reconeixement HRS4R de la UE. Això ha tingut l’efecte que podem apreciar a la taula adjunta.

Per la banda baixa hi ha absències destacades i també “manca d’interès?” per part d’alguns països. On és Suècia? Per què França i Alemanya juguen tan poc en això? Són qüestions que cal resoldre i de les quals encara no en sabem la resposta. El que sí sabem és que hi ha prop d’un miler de sol·licituds HRS4R pendents de resoldre per part de la UE i que això pot fer variar el mapa actual i respondre alguna d’aquestes qüestions.

A la zona mitjana, alguns països com Croàcia, Bèlgica, Itàlia, Noruega, Finlàndia, Holanda, i Catalunya entre ells, comencen a despuntar. L’anàlisi a casa nostra és que 4 centres CERCA (CRG, IRB, IRB Lleida i IRTA), 3 Universitats (UPF, URV i UAB), i AGAUR han obtingut el reconeixement.

Preveiem que als centres CERCA aquesta xifra augmentarà molt significativament en poc temps ja que l’acció feta a 2014 per promoure les bones pràctiques en recursos humans de recerca entre els centres està donant el seu fruit i moltes institucions han demanat el reconeixement. A les pàgines web de molts centres CERCA ja podeu veure el Pla d’Acció HRS4R presentat, abans de que la Comissió Europea hagi atorgat el HRS4R Award (IDIBELL, IDIBAPS,…)

Properament, el 3 de març, la Comissió Europea celebra el 10è aniversari de la Carta Europea de l’Investigador i el Codi de Conducta de les institucions finançadores. Totes les institucions amb HRS4R hi han estat convidades. Serà una bona ocasió perquè els centres CERCA tinguin visibilitat a Brussel·les.

HRS4R Award

A la taula no figuren alguns dels països amb 3 o menys HRS4R Awards

CERCA lidera Europa en ERC PoC

Aquesta setmana s’han fet públiques més concessions de l’European Research Council (ERC) pel que fa a la convocatòria de Proof of Concept (PoC). Aquesta convocatòria, considerada estratègica perquè, a partir de la qualitat de resultats científics, obre vies cap a la comercialització d’aquests resultats, és encara incipient a Europa. Va començar fa uns 3 anys, i en total s’han fet 229 concessions.

Analitzant les dades disponibles, CERCA lidera a Europa l’obtenció d’ERC PoC per part dels grans sistemes de centres de recerca.

CERCA té 10 ajuts (3 només a la darrera concessió d’aquesta mateixa setmana), mentre que CNRS en té 6, Max-Planck 5, i el CSIC 3.

La Institució que més n’ha obtingut és el Wiezmann Institute of Science, amb 12, i la Universitat d’Oxford amb 11. Just darrera ja continua CERCA.

Aquest mostra la preocupació dels investigadors dels centres CERCA per fer una recerca d’alt nivell i alhora poder-la aplicar per a un aprofitament comercial, social, etc. Poc a poc l’històric gap es va desdibuixant, i els centres de recerca hi contribueixen de manera destacada.

Podeu trobar més informació en aquest enllaç.

Els projectes CERCA

El proper dijous es reuneix el Patronat de la Institució CERCA el qual previsiblement aprovarà la Memòria d’activitats 2013. Aquesta inclou les accions que s’han executat en referència a SUMA, PROVA’T, UNEIX, assessoria jurídica, assessoria econòmica i fiscal, selecció de directors de centres CERCA, avaluació dels centres CERCA, projecció internacional (Israel i Uruguai), comunicació i formació, convenis signats, etc.

Però igualment interessant són tots els projectes que hi ha previstos addicionalment per a 2014/2015.

En aquest sentit, avanço que CERCA s’està plantejant accions sobre:

  • Aspectes jurídics de l’activitat dels centres i d’I-CERCA (LISMI, pla de pensions RESAVER, responsabilitat penal dels patrons, modificació estatuts CERCA).
  • Aspectes econòmics i contractuals (formació econòmica adreçada als patrons i membres dels òrgans de govern dels centres CERCA, Anàlisi de riscos patrimonials en els balanços dels centres, estratègia IVA, contractació conjunta).
  • Mecenatge (web de donacions de CERCA).
  • Transferència de tecnologia i coneixement (formació en transferència segons el nivell de desenvolupament dels centres, iniciativa conjunta de gestió de la KTT: GINJOL, premis PIONER, actualització del deal flow dels centres CERCA Catalan Technology).
  • Comunicació (5è aniversari de CERCA, Conferència CERCA 2015, seminari HRS4R, seminari Open Access, …).
  • Projecció internacional (acord científic amb FAPESP).
  • Acords amb institucions (BCU, Fundació Pasqual Maragall,…).
  • Aspectes estratègics (Pla d’igualtat i gestió de la diversitat, implantació de l’HRS4R Award als centres CERCA).

Ara, salut i força per fer-ho tot, i que amb una mica de serendipity encara vagi tot més bé!