CERCA al CBUC

Catalunya és un país científicament molt actiu i això fa que la producció i el consum de literatura científica siguin elevats dins la comunitat científica i universitària. En aquest sentit, fins ara, el Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya ha jugat un paper clau per garantir l’accés mancomunat de les universitats catalanes a les principals revistes electròniques sobre una base de negociació conjunta amb els proveïdors, cosa que ha estalviat costos importants al sistema universitari.

Recentment, la Institució CERCA ha arribat a acords amb les universitats catalanes, els centres CERCA i el CBUC perquè també els CERCA puguin gaudir dels avantatges d’un accés consorciat. Aquest accés dels CERCA s’ha definit en tres fases, i està ja iniciant-se. Avui mateix s’han posat les bases perquè el primer d’un dels grans centres CERCA, l’IRTA, entri en l’accés consorciat a les revistes electròniques del CBUC. En breu serà ja una realitat. Altres CERCA han mostrat ja el seu interès per seguir aquesta via.

Aquesta dinàmica portarà a ampliar la força de negociació del CBUC vers els grans proveïdors, a articular la informació científica del país, i també a apropar l’evolució científica de les universitats i centres de recerca de Catalunya. En paral·lel, seria just també que el col·lectiu CERCA, a part de ser usuari de la literatura científica electrònica, pogués d’alguna manera participar en la presa de decisions que li acabaran afectant, des del propi CBUC. Tot un repte sobre el qual caldrà pensar-hi i, si escau, emprendre’l.

Catalunya comença a jugar la “Champions”

En el període 2008-2012 els investigadors de les institucions de recerca catalanes van publicar 111 articles a la revista Science i 136 a la revista Nature. Si aquesta dada la referenciem a la població catalana de 2011 (segons l’Institut d’Estadística de Catalunya), trobem que en aquests darrers 5 anys s’han publicat 33,38 articles a Nature o Science per cada milió d’habitants a Catalunya. Aquesta dada ja mostra per si mateixa el nivell de la recerca catalana i la seva ambició per publicar a les millors revistes.

Però potser la dada més interessant és la comparativa amb altres països o territoris. Si dèiem que per a Catalunya (33,38) la xifra d’articles a Science i Nature 2008-2012 per milió d’habitants era considerable, també ho és per Israel (31,92), així com per Alemanya (22,19), i ja es va reduint en d’altres països com França (18,15), i finalment és només una tercera part quan ens referim a Espanya (10,79), dada que inclou Catalunya, i que per tant mostra que Catalunya participa al 50% de les publicacions a Nature i Science de l’Estat.

Aquestes dades es poden portar a fer certes deduccions. Una, que malgrat que el quinquenni analitzat inclou almenys 3 anys on la crisi econòmica ja galopava entre nosaltres, almenys l’output científic de qualitat fins ara no només s’ha preservat sinó que encapçala els països europeus, i per tant estem entrant a la Champions. També podríem deduir que el suport que rep la recerca a Catalunya a partir de pressupostos públics, a diferència de la resta de l’Estat espanyol, permet aconseguir fites molt importants. I també que els investigadors de Catalunya tradueixen bé els seus projectes competitius en publicacions de molt alt nivell.

Voldria acabar expressant que cal encara enllestir moltes coses però que anem ben encaminats. Cal millorar el nostre sistema de formació i educació, cal esdevenir una societat del coneixement on els resultats de la recerca contribueixin significativament al desenvolupament econòmic, cal que la nostra societat entengui la ciència i respecti i retribueixi bé als professionals que hi treballen, i encara no som a prop de tot això.

 

Font: Web of Science (Thomson Reuters).

Oasi científic?

Recentment des del Grup de Bibliometria i Avaluació de la Ciència (BAC), recolzat per CERCA i la FCRI, s’ha elaborat un estudi bibliomètric sobre l’activitat científica en base a publicacions a Catalunya entre 1995 i 2009.

En aquests 15 anys de gran intensitat científica al nostre país, entre d’altres coses Catalunya ha superat l’1% de la producció científica mundial, publicant més de 12.000 articles anuals els darrers anys. Aquesta producció fa que Catalunya superi per primera vegada a la seva història a països com Finlàndia o Dinamarca, i en termes relatius de num. de publicacions per personal dedicat a l’R+D, Catalunya supera també a Holanda, França, Alemanya, i també a Espanya.

Tots sabem però que la quantitat no fa la cosa, i que cal rascar en aspectes de qualitat i excel·lència per fer mesures fines. Doncs en aquest aspecte, la trajectòria de Catalunya és molt bona. Catalunya es desmarca de la resta de l’estat espanyol i mostra xifres sorprenents. Per exemple, en aquests 15 anys s’han publicat més de 1.600 articles dins l’1% d’articles més citats del món. I també quasi 250 articles dins l’1‰ d’articles més citats del món. I la bona notícia és també que són els centres de recerca a Catalunya qui més producció mostren d’aquests articles tan especialment citats.

Si extrapoléssim aquestes dades a 10 anys vista el resultat ens permet somiar com a país intens en coneixement, oasi científic al Sud d’Europa. Ara convé que cadascú de nosaltres, tothom des de la seva responsabilitat, contribueixi a afinar la maquinària d’aquest rellotge i a fer possible el somni.

L’Estudi esmentat es farà públic properament amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya. Si utilitzeu alguna de les dades anteriors cal que citeu l’estudi com:

NCR Catalunya 1995-2009. Evolució de la producció científica de Catalunya en els últims quinze anys.
Raül Isaac Méndez-Vásquez1, Eduard Suñén-Pinyol1, i Lluís Rovira2
1Fundació Institució Catalana de Suport a la Recerca. Research Group on bibliometrics (BAC)
2Institució CERCA. Centres de Recerca de Catalunya. Barcelona, 2012.

L’avaluació(?) de les revistes científiques en catalanística

La setmana passada vaig tenir l’oportunitat de participar en una jornada a la Universitat d’Alacant presentant algunes dades sobre problemàtiques associades a la valoració de les revistes científiques de catalanística.

La catalanística aplega les disciplines d’història, llengua i literatura catalanes. Hom pot trobar les revistes científiques catalanes (365) amb els seus articles “full text” a Racó (amb 4,5 milions de consultes el 2011), i entre elles també les de catalanística, que són menys d’un centenar.

Concretament a CARHUS+ 2010 es classifiquen 52 revistes de catalanística en funció de la seva visibilitat i format, principalment. D’aquestes, 17 constitueixen les de primer nivell (A). Això permet als investigadors d’aquestes àrees tenir referents en revistes on publicar alguns dels seus millors treballs, ja que les millors revistes de catalanística es troben als Països Catalans, tret de comptades excepcions.

Curiosament, CIRC (una classificació de revistes promoguda per la Univ. de Granada, el CSIC, la Univ. de Navarra, y la Univ. Carlos III) no atorga a cap revista de catalanística el valor A de la seva classificació. En paral·lel, ERIH (una classificació de revistes europea promoguda per la European Science Foundation) ho fa només a dues revistes, Faventia i Estudis. Revista de Història Moderna.

Des d’un altre vessant, les agències d’avaluació a Catalunya (AGAUR i AQU), informen als seus avaluadors de l’existència de CARHUS+ i, per tant, del valor de les revistes de catalanística. Les agències estatals, ANECA i CNEAI valoren les revistes científiques en base a ERIH, als llistats de Thomson Reuters (Web of Knowledge), INRECS, etc. però no utilitzen CARHUS+.

La situació descrita provoca situacions grotesques com considerar que cap investigador de catalanística pugui sortir ben parat d’una avaluació a les agències estatals si se li mesuren especialment les seves contribucions a revistes. Òbviament, això és una situació que requereix mesures correctores.  De la mateixa manera que s’exigeix als investigadors que innovin en la seva recerca també caldria evolucionar els sistemes de classificació i d’avaluació perquè puguin detectar la realitat de la recerca en les diferents disciplines.

La simple aplicació de sistemes d’avaluació estàndard iguals per a totes les àrees pot portar a injustícies notables que caldria sobrepassar.

 

La mesura de la ciència en Humanitats i Ciències Socials

Dijous passat vaig tenir l’oportunitat de fer una presentació en el marc del CRECS 2012, organitzat pel Grup d’Anàlisi sobre Estratègia i Prospectiva de la Informació(ThinkEPI) i sobre tot per en Tomàs Baiget, a la Universitat Politècnica de València.

El perfil dels assistents era bàsicament d’editors de revistes científiques, així com investigadors dels àmbits de les Humanitats i les Ciències Socials.

Algunes de les qüestions que es van debatre amb més intensitat van ser la pertinença de publicar a revistes científiques en llengües nacionals altres que l’anglesa, o la idoneïtat de les cites per mesurar la producció científica en Humanitats i Ciències Socials. També va aparèixer el concepte de l’”Altmetrics”, orientat a la mesura de l’activitat científica de manera alternativa a com es fa fins ara, per exemple a partir de les consultes o descàrregues que fan els usuaris a un article electrònic penjat a internet, etc.

La meva intervenció va anar centrada a presentar CARHUS+ 2010 que és una classificació objectiva i reproduïble de revistes científiques d’Humanitats i Ciències Socials que estableix 4 grups, A, B, C i D. De fet CARHUS+ ja utilitza Almetrics ja que basa una bona part de la classificació en la mesura de la visibilitat de les revistes no per cites obtingudes en els seus papers sinó per presència a bases de dades. Aquesta classificació estableix revistes de referència en tots els àmbits i anima a la internacionalització de la recerca, tot i respectant la publicació en català en les àrees d’Història, Literatura i Llengua catalanes.

Des d’aquí vull animar als investigadors de les àrees relacionades a utilitzar CARHUS+, especialment als joves investigadors que encara han de fer les publicacions més significatives de la seva carrera, així com a les agències d’avaluació per tal d’evitar que els conflictes d’interessos que esporàdicament es poden donar puguin enterbolir les avaluacions basades únicament en el Peer Review.

Informació científica i Llei Catalana de la Ciència

Divendres passat vaig presentar la conferència “La informació científica: nou concepte en les polítiques de recerca” a l’Institut d’Estudis Catalans, en el marc de les primeres Jornades de Gestió de la Informació Científica.

La producció científica de Catalunya, en publicacions internacionals, va superar l’any 2009 la de Dinamarca, Finlàndia i Noruega, entre d’altres, amb més de 14.000 documents. Per tant, és un tema transcendent la gestió de tot allò que es produeix a Catalunya addicionalment a allò que consumim de fora, pel que fa a ciència.

Hi vaig destacar alguns antecedents i institucions rellevants entorn de la informació científica a casa nostra, com l’anella científica, el CESCA, el CBUC, UNEIX, el GREC, el CVN, etc. I posteriorment vaig proposar un DAFO on les fortaleses són la xarxa física de connexió entre les institucions de recerca, l’experiència en accions consorciades, i el suport públic continuat.

Això ens porta a un escenari d’oportunitats si com a país podem superar la descoordinació i atomització en aquesta matèria. Aquestes oportunitats passen per alinear les accions que s’estan portant a terme, cosa que resultaria en estalvi, racionalització i eficiència.

M’imagino fer això a partir d’una clara voluntat política. Potser creant un organisme regulador transversal, amb caràcter vinculant, per totes aquelles accions d’informació científica vinculades a la Generalitat, Universitats, i altres institucions. Potser connectant tots els dipòsits d’informació científica, i creant estàndards, classificacions, etc. comuns per a tots, que ens permetin alhora connectar-nos a fora.

Sigui com sigui, la discussió sobre els continguts de la nova Llei de la Ciència de Catalunya que s’enceta ara hauria d’incloure aquests continguts, i regular-los adequadament per permetre fer un nou pas endavant.

La informació científica: nou concepte en les polítiques de recerca