CERCA i el model d’innovació de Catalunya

Des de fa anys els centres CERCA són actius no només executant recerca sinó també transferint coneixements a la societat catalana i això inclou contribuir a la creació d’empreses i a la innovació de l’empresa catalana, entre d’altres actors del sistema, és clar. De fet, aquesta darrera part, en alguns centres, s’ha fet amb una certa intensitat i qualitat, cosa que ha permès liderar i, com a detall rellevant, tenir uns quants ajuts Proof of Concept (PoC) de l’European Research Council (ERC).

Aquesta dinàmica ha contribuït a la generació del que anomenem “Catalan Technology” en els nostres documents de treball, que són tecnologies noves en part provinents dels CERCA, com ara Low cost eye tracker technology for human-computer interaction; High rate and compact quantum random number generator; Development, validation and transfer to market of a prototype of air-bridge for surface transport vehicle; Development of a Raman Spectrofotometer Camera for molecular imaging of the retina in patients with retina and brain diseases; Use of peptide shuttles for the delivery of monoclonal antibodies across the blood-brain barrier in brain tumours; Therapeutic Applications of Light-Regulated Drug; etc.  I també s’han creat empreses spin-offs com CSOL, ProCareLight, Qgenomics, Inbiomotion, BuildAir, Innovex, etc.

Malgrat això, el sistema d’innovació de Catalunya no és encara madur. Hi manquen ajuts per a Proof of concept, calen més i més variats Venture Capitals catalans que recolzin les millors tecnologies que surten dels CERCA, de les universitats, dels centres tecnològics, etc. I també ens calen més estructures professionalitzades que gestionin hàbilment la propietat intel·lectual de les tecnologies i productes de les nostres institucions generadores de coneixement, que aconsegueixin un flux important de royalties per als nostres investigadors i institucions. Un clar exemple d’un entorn més madur és Israel, on tots aquests elements ja treballen agermanadament.

Viatge CERCA a “Terra Santa”

És força habitual entre els investigadors no mostrar unes creences religioses excessivament basades en dogmes. Per aquesta raó Jerusalem, ciutat venerada pels cristians, musulmans i jueus no necessàriament seria un node important en el món de la ciència. Malgrat això, Israel ha treballat dur en les darreres dècades per esdevenir també la “Terra Santa” dels científics basant-ho en el seu alt desenvolupament en coneixement i tecnologia.

La setmana passada una àmplia delegació dels centres CERCA va estar a l’Institut Weizmann, la Universtat de Tel Aviv (TAU), la Universitat Hebrea de Jerusalem (HUJI) i l’Institut TECHNION, entre d’altres, discutint els mecanismes israelians per fer bona ciència, divulgar-la i treure’n profit econòmic. Quasi un terç del PIB d’Israel està produït per noves empreses intensives en tecnologia creades recentment!

La combinació de suport públic constant per encebar i catalitzar processos de finançament de la recerca i la innovació , i la creació d’estructures públic-privades de suport a la RD fan que, en el marc d’un Estat sensible al coneixement, els resultats floreixin després d’uns anys de paciència. Israel presumeix de crear una bona part de la tecnologia que mou el món actual i del futur: medicaments d’ús massiu, varietats i tecnologia agrícoles, tecnologia de tota mena de sectors.

Però Catalunya i Israel es deuen a dues realitats diferents. La tecnologia israeliana, fonamentada en la innovació militar, té altres patrons a Catalunya. La inspiració del nostre coneixement és una altra. I així els ho vam explicar també en aquest viatge. En primera instància el president Mas en la seva conferència a la Tel Aviv University titulada “Catalonia, the knowledge hub in Southern Europe”. I en segon lloc, i salvant les distàncies, el director de CERCA amb la xerrada a la Hebrew University of Jerusalem titulada “Win-Win strategies for Israel & Catalonia in Science and Innovation”.

Balanç positiu, engrescador, i renovades forces per teixir accions de tota mena amb els investigadors d’Israel. Ara des de CERCA hem d’ajudar a què els projectes es puguin fer.



Win-Win Strategies for Israel and Catalonia in Science and Innovation

Andreu Mas-Colell a Forum Europa Tribuna Catalunya

Avui, el Conseller Andreu Mas Colell, president de CERCA, ha donat una conferència / col·loqui sobre la gestió del coneixement que fa el seu departament en el marc del Forum Europa, Tribuna Catalunya. Entre els assistents, nombrosos directors de centres CERCA (IRB, VHIR, ICCC, ICRA, ICFO,…)  i algun rector (UOC, UAO). Concretament, Lluís Torner de l’ICFO n’ha fet la presentació.

M’agradaria destacar alguns comentaris del Conseller com que “el desenvolupament dels sectors tecnològics i de coneixement a Catalunya són complementaris a d’altres sectors també cabdals per a Catalunya com ara el turisme”, per exemple. I que només el sector del coneixement, per més que creixi, no pot absorbir l’atur del 27% que té el país.

També ha posat de manifest la importància de trencar les cotilles legals que dificulten la dinàmica universitària. I que el model català es va basar en crear un conjunt d’institucions (centres CERCA, grans instal·lacions de recerca, universitats fortes,…) amb capacitat d’atraure recursos i generar resultats científics de primera línia. Prova d’això són l’elevat retorn de diners del 7è Programa Marc Europeu a Catalunya, o la creixent publicació d’articles a la revista Nature per part d’institucions catalanes.

Mas-Colell ha esmentat també que en el cas dels centres de recerca CERCA s’estan produint processos de fusió i integració i que l’optimització d’això podria portar a una reducció del 30% de centres.

Ha lamentat la reducció dels fons competitius per recerca de l’Administració central de l’Estat, i, finalment, ha traçat tres objectius per a l’evolució del sector del coneixement a Catalunya:

  • Més internacionalització
  • Més incidència en l’economia
  • Més finançament del sector privat

Us podeu descarregar el text de la ponència aquí.

Cinc centres CERCA amb finançament de La Caixa

La setmana passada va tenir lloc un acte al Cosmocaixa on es presentaven cinc projectes de transferència desenvolupats per cinc centres CERCA amb finançament, principalment de La Caixa. Els centres esmentats eren CRG, IBEC, ICFO, ICIQ, i IRB Barcelona. L’acte va estar presidit per Jaume Lanaspa, director general de la Fundació La Caixa, i Andreu Mas-Colell, conseller d’Economia i Coneixement i President de CERCA.

L’acte és rellevant en diversos sentits. En primer lloc perquè el seu contingut és estratègic en l’aspecte que a Catalunya ens cal que els resultats de la recerca que anem obtenint es tradueixin en innovacions útils a nivell econòmic i/o social. I això és justament l’orientació que portava la contribució de La Caixa en aquests projectes.

També ho és perquè contribueix a consolidar tota una línia d’actuacions que apunten al mateix objectiu, com són PROVA’T (CERCA), els ajuts Proof of Concept (ERC), principalment.

I és rellevant també pel ressò que s’ha fet de l’acte. Un país que vulgui tenir reconeixement en recerca al món ha de complir almenys tres elements: tenir una recerca de qualitat, que la seva societat sigui sensible als avenços científics i que els seus resultats de la recerca siguin transferits als sectors econòmics i socials del mateix país.

De forma anecdòtica, un dels ponents científics va declarar haver gaudit d’una beca Fulbright de La Caixa fa més de dues dècades, cosa que va ser celebrada pels assistents. Esperem d’aquí a dues dècades més que puguem celebrar molts casos d’èxit més a nivell científic amb el suport de La Caixa. Aquesta constància és el que aporta confiança a un sistema de recerca i innovació.

Benvingut “Mr. Severo Ochoa”


Dimecres 11 de juliol de 2012 es publicava al BOE la segona convocatòria de Severo Ochoa (SeO) adreçada a centres i unitats de recerca d’excel·lència.

Enguany la nova SeO presenta algunes innovacions com la fusió de les dues fases anteriors en una de sola, que aplega memòria de la trajectòria científica i projecte de futur.

Però hi ha alguns punts que criden l’atenció especialment des de la meva perspectiva. Per exemple la transferència de coneixement és absent a SeO. El concepte modern de recerca que inclou al final la transferència no encaixa amb la recerca d’excel·lència dels centres que dissenya l’Estat. No deixa de ser curiós, quan les principals institucions mundials de recerca són sovint  alhora líders en transferència de coneixement! També crida l’atenció que en base al pressupost es pot deduir que la convocatòria SeO només finançarà a 5 institucions. Això sembla insuficient per a un estat que voldria ser present al panorama internacional de la ciència, especialment quan la finalitat de la convocatòria és enfortir les capacitats estratègiques de la recerca fonamental a centres de recerca.

Comentar també que SeO demana als centres candidats les avaluacions que han sofert recentment. Afegir en aquest punt que les avaluacions CERCA prenen i prendran especial rellevància en aquest context sobretot en la propera edició.

Alguns centres CERCA com ICFO, IRB Barcelona, CREI ( a través de la BGSE) ja van obtenir el SeO l’any passat. Enguany molts altres centres han seguit una progressió científica creixent i estan preparats per fer bones propostes guanyadores. Segur que pel 6 d’agost 2012, termini de SeO, les propostes seran damunt la taula. Si el mateix esforç que s’està fent des dels centres CERCA és també present a la banda de l’avaluació del SeO el resultat de la convocatòria pot ser molt interessant. Benvingut, doncs, “Mr. Severo Ochoa”.

La recerca catalana a Europa

La propera tardor serà un moment crític perquè les institucions de recerca d’excel·lència orientin els seus esforços en la redacció de propostes per a aconseguir fons per a projectes europeus del 7è Programa Marc. Aquest fet pren especial rellevància perquè serà quan es podran presentar les darreres propostes al 7e PM i perquè durant el 2013 no hi haurà convocatòries obertes fins que, ja entrant al 2014, el nou marc europeu anomenat Horizon 2020 comenci a funcionar amb nous instruments i accions.

En aquest context, la Institució CERCA dóna suport i s’implica en l’organització de dos esdeveniments que tindran lloc properament, per facilitar la redacció de propostes i millorar l’accés als fons dels diferents programes.

La primera d’elles, la Jornada Connect-EU el dia 20 de setembre al World Trade Centre de Barcelona, on juntament amb ACC1Ó, l’AGAUR i la Direcció General de Recerca, es presentaran a fons les principals possibilitats de finançament de recerca col·laborativa. A part, hi haurà també tallers més aplicats per entrar amb major detall en la redacció de propostes guanyadores.

El segon esdeveniment serà el 6 de novembre, a la UPF, on tindrà lloc una jornada sobre les novetats del programa 2013 d’ajuts de l’European Research Council i les convocatòries obertes, en especial la Consolidator Grants i Synergy. En aquesta jornada es presentaran casos d’èxit que donaran indicacions pertinents per enfocar adequadament les propostes.

És clau que els centres CERCA facin un especial esforç per optimitzar la captació de fons europeus per la recerca.  El que no pot oferir el context nacional espanyol cal cercar-ho en d’altres indrets, i això inclou el finançament.

Les tecnologies CERCA del futur

Aquest matí ha tingut lloc una sessió de treball dins del marc de CERCA entre els responsables dels projectes PROVA’T 2011 i una experta d’Israel, Elena Canetti,  en matèria de transferència de tecnologia i propietat intel·lectual. La sessió ha estat el primer estadi de seguiment dels projectes concedits a l’esmentada convocatòria, que tenia per objectiu assolir per a cada projecte, 7 en total, una prova de concepte que possibiliti reduir les incerteses sobre la viabilitat tècnica i comercial de la tecnologia en desenvolupament.

Els projectes PROVA’T presentats i discutits versaven sobre la generació de pèptids  per introduir teràpies antitumorals al cervell creuant la barrera hemato-encefàlica (VHIO-IRB); una màquina plena de sensors per revisar les anomalies de les vies dels trens d’alta velocitat (IG); una tecnologia no invasiva  per obtenir un perfil bioquímic de la retina humana per contribuir a guarir malalties oculars (IDIBAPS); una tècnica no invasiva per analitzar la circulació sanguínia dins del crani (ICFO); un pont inflable revolucionari set vegades més lleuger que els ponts tradicionals més lleugers i fàcil de transportar per ser utilitzat en zones de catàstrofe (CIMNE); bloqueig de receptors cel·lulars per a molècules relacionades amb malalties tumorals (CRG); i nanocàpsules de substàncies actives per ser alliberades en diferents moments (ICN).

En la discussió de cada un dels casos s’han tractat les diferents estratègies d’apropament o col·laboració empresarial, tenint molt en compte el sector d’aplicació. També s’ha discutit sobre l’impacte al mercat de cada nova tecnologia, de com fer-les patentables en els diferents contextos, si escau, tenint molt en compte la generació d’ingressos de transferència de tecnologia a llarg termini per als centres CERCA participants, dels “trade secrets”, així com la cerca de socis estratègics en el desenvolupament de cada producte.

En el futur la Institució CERCA intentarà fer un pas endavant per connectar els projectes que estiguin més avançats als fons d’inversió de capital risc i a les empreses industrials que convingui per avançar encara més en la fabricació massiva i comercialització dels productes, i així contribuir a dinamitzar l’economia catalana i a finançar els centres CERCA.

La nova generació de centres: CERCA 2.0

Aquestes darreres setmanes s’està produint a l’Institut Català de Nanotecnologia el relleu en la direcció. El Dr. Jordi Pascual, com a director sortint de l’ICN, ha viscut en primera línia la creació i desenvolupament del centre. En les seves paraules de comiat del Patronat, va fer un comentari molt rellevant referint-se a que l’actual sistema de centres serà la base d’una nova generació de centres CERCA. Particularment he de dir que hi coincideixo plenament.

En un entorn on van apareixent noves lleis i regulacions, on varien les fonts de finançament, on es generen oportunitats de sinergia amb les PIMES del nostre entorn, o amb empreses multinacionals, on es llança un nou programa europeu fins al 2020, els centres de recerca planifiquen i actuen estratègicament per seguir complint la seva missió.

Addicionalment, a l’entorn dels centres CERCA s’estan iniciant processos d’integració (Programa SUMA) a l’hora que ha començat l’exercici governamental d’avaluació, que s’allargarà una mica més d’un any.

Efectivament, aquest escenari convida a pensar en institucions de recerca fortes, amb massa critica considerable, amb una recerca internacionalitzada de referencia en els seus entorns científics, transferint resultats i coneixement i actuant, així també, com a motors del sector productiu intensiu en tecnologia. Aquest CERCA 2.0 que va apuntar el Dr. Pascual és a la cantonada.

Finalment, voldria afegir que, malgrat que els centres gaudeixen de bona salut i suport de la Generalitat, és evident que el país està fent un gran esforç per mantenir-los en aquests moments de reajustaments econòmics i que s’espera que, el més aviat possible, els centres CERCA siguin tractors de la reactivació de l’economia catalana.

Bones pràctiques als centres CERCA

CERCA és un sistema distribuït de centres de recerca on hi ha gran heterogeneïtat en l’estructura i la manera de fer dels diferents centres. Cal dir també que, en termes científics, els centres CERCA han portat a revolucionar l’escenari de la ciència catalana en els darrers deu anys. En aquest sentit, no només han augmentat el sostre quantitatiu de publicacions de Catalunya, sinó que també han incrementant la qualitat de la producció científica mesurada en cites, highly cited papers, etc.

En gran mesura les diferències es basen en que els centres tenen capacitat per prendre les seves pròpies decisions. I, de vegades, es produeixen diferents aproximacions per a resoldre les mateixes problemàtiques. En aquest sentit, des de la Institució CERCA hem anat detectant algunes de les bones pràctiques que considerem remarcables a diferents centres, i n’hem iniciat la seva difusió.

Hem volgut fer-ho a través de vídeos breus, d’uns tres minuts, on els directors de cada centre expliquen el tema seleccionat. A més, els hem produït en anglès per obrir una nova finestra a l’exterior que és on, en aquests temps de crisi econòmica, hem d’anar a “buscar novies”.

Ens estrenem amb les bones pràctiques al CIMNE i a l’IRB Barcelona. En el primer cas, el seu director, Dr. Eugenio Oñate, introdueix el model CIMNE de transferència de coneixement a partir de la creació d’empreses. En el segon, el Dr. Joan Guinovart explica els detalls de la seva política de recursos humans i captació de talent en els seus àmbits científics.

Properament n’apareixeran dos més que espero que també us agradin.

CIMNE – Reaching markets

IRB Barcelona – Attracting talent

Trobareu aquests vídeos i d’altres al canal de la Institució CERCA a You Tube.