Agraïment a DIPLOCAT

20180413_diplocatUn país funciona quan té les persones i les institucions per conduir i facilitar el progrés. No hi ha dubte que Diplocat ha estat a Catalunya una institució activa durant la seva existència que tristament fineix avui. Per tant, de ben segur ha contribuït al progrés del país portant a terme accions principalment en l’àmbit internacional.

Diplocat ha fet un esforç per relacionar Catalunya a nivell internacional. He tingut la sort de conèixer a unes quantes de les persones que hi han treballat, a diferents nivells dins l’organització, i puc dir que han esmerçat molts esforços en fer entendre a fora què és Catalunya avui, i quin país vol ser demà. I per fer-ho, han hagut de viatjar, reunir-se amb dirigents d’institucions, governs i administracions, etc. entre d’altres coses. Fa poc dinava amb un diplomàtic estranger a Madrid, a qui podríem anomenar X, i em deia que tot i reconeixent el paper que ha tingut Diplocat, caldria encara més explicar a l’estranger la realitat i potencial econòmic, científic, tecnològic de Catalunya per fer-nos més atractius a inversors, xarxes internacionals, grans iniciatives multilaterals, etc. Per tant, en certa manera, el senyor X ens estava marcant possiblement el camí que l’estructura que restauri Diplocat, quan Catalunya tingui el seu propi autogovern, haurà de prendre per fer un salt encara més amunt.

Diplocat també ha tingut inquietuds acadèmiques per formar professionals competents en matèria internacional i d’acció exterior. En aquest sentit, en aliança amb alguna Universitat, ha impulsat cinc edicions del Màster executiu de Diplomàcia i Acció Exterior a l’IBEI. Aquí s’han format persones, jo mateix entre elles, amb perfils professionals variats però que ara compartim uns coneixements que ens milloren les competències per afrontar tota mena de situacions i reptes d’acció exterior.

En resum, una peça necessària que si bé les circumstàncies úniques que viu avui el país fan que temporalment se’n prescindeixi, en realitat cal potenciar i engrandir. Sobretot voldria amb aquestes paraules animar als companys i companyes (Albert, Joan, Jordi, Laura, Martí, …) que viuen avui un dia dur, però espero que amb l’esperança de ben aviat tornar a estar plenament actius, ajudant a teixir complicitats i projectes.

Gràcies Diplocat.

Catalunya, país de coneixement a Brussel·les

Avui em referiré al país, a Catalunya. Sortiré una mica més enllà de l’abast dels centres de recerca per posar de relleu com el nostre petit país la setmana vinent se’n va al cor de la Unió Europea i discuteix amb experts destacats sobre els reptes de la recerca i la innovació europea en els propers anys.

Doncs sí, és així. El 31 de maig els principals representants dels centres CERCA, juntament amb personalitats destacades com el conseller Jordi Baiget, responsable en matèria de coneixement a Catalunya, es troben a Brussel·les per plantejar qüestions i solucions als debats que la I-CERCA ha organitzat sobre l’evolució passada i les expectatives de futur dels centres d’R+D sobre l’European Research Council (ERC), i també sobre la definició i implementació de l’European Innovation Council (EIC) a Europa. També seran presents a les discussions representants d’alt nivell de la Comissió Europea, de l’ERC i del grup d’experts que assessoren l’EIC, a més de responsables de recerca i innovació de centres de recerca prestigiosos i de governs d’altres països.

Aquest debat no és només esperat per les institucions catalanes sinó per les principals institucions caps de files de tota Europa ja que les respostes a aquestes qüestions dibuixaran el futur dels estats europeus, inclòs el Català, quan aquest s’esdevingui. Un país de futur és aquell que sap construir sobre la creativitat, esforç i talent dels seus ciutadans. I justament això és el que mostra Catalunya la setmana que ve a la Conferència CERCA 2017.

L’efervescència científica i tecnològica de Catalunya sense cap mena de dubte és líder dins una Europa “despistada” on els principals socis es debaten entre la convicció d’entrar o sortir de la UE. Els catalans no en tenim cap dubte que hi volem ser i no només com a espectadors sinó que volem participar de les principals decisions a prendre per garantir-ne la seva idoneïtat. Volem sobrepassar les restriccions històriques que ens han condemnat a estar menys-representats a la Unió Europea.

Penso que aquesta és la millor carta de presentació que un país pot oferir a l’estranger. Mostrar la fortalesa de la seva recerca i la seva innovació fonamentant el principal hub de coneixement del Sud d’Europa, i contribuint a crear un espai comú més competitiu i avançat. Darrera, vindrà la resta… però clarament hem d’incloure la recerca i la innovació dins l’equació catalana.

CERCA Conference 2017

La recerca i la innovació a la Unió per la Mediterrània

Aquests dies assisteixo a algunes reunions de la Unió per la Mediterrània (UFM) a Barcelona. Els temes de debat estan entorn del desenvolupament del sector privat als països de la Riba Sud de la Mediterrània, amb el desig no explícit que això porti estabilitat política a aquests països i s’evitin casos de terrorisme i radicalisme com a opcions possibles per a joves sense futur clar.

La regió mediterrània malgrat comparteixi alguns trets no és homogènia. L’estat de Tunísia o Marroc és molt diferent del Líban o Israel, per exemple. Però d’entrada es pot arribar a algunes conclusions.

Per una banda, tret d’algun país, l’atur és un problema estructural situat prop del 20%. Les infraestructures són inexistents o molt precàries. Els Private Public Partnerships són molt escassos. La burocràcia i la organització dels estats dificulta extremadament el desenvolupament de noves iniciatives. La inversió estrangera és quasi inexistent. Els sistemes d’educació no responen a les necessitats dels països. Però no voldria aportar un punt de vista negatiu. El potencial d’aquests països és impressionant. Les persones que hi viuen tenen idees i ambició. Alguns ponents de Palestina o Jordània, per exemple, mostren estratègia i proposen solucions.

No hi ha dubte que cal construir molt a la regió mediterrània, possiblement sobre les bones pràctiques existents a la regió. Cal organitzar millor els estats i que aquests ofereixin garanties d’estabilitat perquè les inversions s’atreveixen a apostar per les seves iniciatives. Cal simplificació administrativa (això no és nou per nosaltres!) i cal racionalitzar la despesa en base a incentius que responguin a programes estratègics i que apuntin cap a aglutinar recursos en geografies concretes (empreses, universitats, centres de recerca, ciutats).

Molta feina a fer. Si hom mira la memòria 2014 de la UFM hi veu algunes accions interessants com la Euromediterranean University of Fez, la iniciativa HOMERe, MedNC, MEDSPRING, ERANETMED, PRIMA,…

Potser amb timidesa, però sembla que es comença a entendre quina orientació pot portar a millores clares.

Imatge d’un moment de la reunió.

Altres imatges de les jornades.

FAPESP a Barcelona?

FAPESPLa setmana passada he estat a la FAPESP Week que s’ha celebrat a Munic amb el suport de l’estat de Baviera, l’institut Max Planck, Fraunfofer, i altres.

FAPESP és la institució finançadora de la recerca a l’estat de Sao Paulo a Brasil. Gestiona aproximadament uns 500 milions de dollars anuals.  Sao Paulo té 41 milions d’habitants i produeix la meitat de la recerca del Brasil, tot i tenint aproximadament un 15-20% de la població. A Sao Paulo hi ha un sincrotró i 22 centres de recerca.

Aquestes dades dibuixen a Sao Paulo i FAPESP com a un bon partner per a la recerca a Catalunya en totes les diferents disciplines científiques.

En aquest sentit hem parlat i ens hem emplaçat a projectar que FAPESP vingui a Catalunya al maig de 2015 per fer una trobada científica entre CERCA i els investigadors i institucions de Sao Paulo. Caldrà, però, el suport d’altres institucions, del Govern i de les universitats per portar-ho a terme.

Comencem doncs a treballar-ho.

 

L’avaluació CERCA ja ha finalitzat


CERCA ha finalitzat ja l’avaluació dels seus instituts de recerca. En total s’han realitzat 45 avaluacions. La primera va ser el febrer de 2012, concretament la del Centre de Visió per Computador (CVC), i la darrera, al desembre de 2013 feta a l’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras (IJC). En aquest extens exercici de política científica i valoració del rendiment del diner públic, sense precedents a Catalunya, han intervingut 202 experts avaluadors d’arreu, concretament 24 dels EUA, 17 d’Alemanya, 14 del Regne Unit, 11 de França, 9 d’Itàlia, i un llarg etcètera incloent països com Holanda, Canadà, Suècia, Suïssa, Israel, Corea i Uruguai, entre d’altres.

Algunes de les institucions de procedència dels avaluadors CERCA han estat INRA, INSERM, CNRS, Max Planck, Huawei, Fraunhofer, DAI, EMBL, TAU, Telecom Italia, ALBA, CNIO, F4E, Tecnalia, CERN, EPFL, ESA, Roslin Inst. , Imperial College, Oxford Univ. , MIT, Harvard Univ. , Stanford Univ., Princeton Univ., Sloan Kettering, Bill and Melinda gates Fd., and Univ. of California.

En aquests moments s’estan acabant de redactar els darrers informes. Aquests aporten desenes de recomanacions de millora de gran valor als diferents instituts perquè siguin implementades abans de la propera avaluació que començarà al 2016. Els informes, un cop finalitzats, són presentats i discutits en els òrgans de govern dels centres CERCA, i a més són enviats als consellers de la Generalitat implicats en el finançament de cada centre. Amb aquesta acció es dóna compliment al mandat de la Llei d’acompanyament de pressupostos de 2011, aprovada pel Parlament de Catalunya, on s’establia que calia fer l’avaluació dels centres CERCA i s’hi posava un termini.

Ara cal analitzar els resultats i treure’n conclusions també de sistema, més enllà del benefici que en pot treure cada centre individualment. D’entrada, ja ha representat un notable guany de visibilitat internacional.

Vull agrair a tots els centres la seva col·laboració en sotmetre’s a l’avaluació i estic convençut que ben aviat en veurem els fruits. També un agraïment sentit als Scientific Advisory Boards de cada institut per la seva participació.

Curiosament, per raons “operatives”, un centre no ha pogut ser avaluat. Es tracta del CMRB. Caldrà avançar en aquesta qüestió.