La recerca i la innovació a la Unió per la Mediterrània

Aquests dies assisteixo a algunes reunions de la Unió per la Mediterrània (UFM) a Barcelona. Els temes de debat estan entorn del desenvolupament del sector privat als països de la Riba Sud de la Mediterrània, amb el desig no explícit que això porti estabilitat política a aquests països i s’evitin casos de terrorisme i radicalisme com a opcions possibles per a joves sense futur clar.

La regió mediterrània malgrat comparteixi alguns trets no és homogènia. L’estat de Tunísia o Marroc és molt diferent del Líban o Israel, per exemple. Però d’entrada es pot arribar a algunes conclusions.

Per una banda, tret d’algun país, l’atur és un problema estructural situat prop del 20%. Les infraestructures són inexistents o molt precàries. Els Private Public Partnerships són molt escassos. La burocràcia i la organització dels estats dificulta extremadament el desenvolupament de noves iniciatives. La inversió estrangera és quasi inexistent. Els sistemes d’educació no responen a les necessitats dels països. Però no voldria aportar un punt de vista negatiu. El potencial d’aquests països és impressionant. Les persones que hi viuen tenen idees i ambició. Alguns ponents de Palestina o Jordània, per exemple, mostren estratègia i proposen solucions.

No hi ha dubte que cal construir molt a la regió mediterrània, possiblement sobre les bones pràctiques existents a la regió. Cal organitzar millor els estats i que aquests ofereixin garanties d’estabilitat perquè les inversions s’atreveixen a apostar per les seves iniciatives. Cal simplificació administrativa (això no és nou per nosaltres!) i cal racionalitzar la despesa en base a incentius que responguin a programes estratègics i que apuntin cap a aglutinar recursos en geografies concretes (empreses, universitats, centres de recerca, ciutats).

Molta feina a fer. Si hom mira la memòria 2014 de la UFM hi veu algunes accions interessants com la Euromediterranean University of Fez, la iniciativa HOMERe, MedNC, MEDSPRING, ERANETMED, PRIMA,…

Potser amb timidesa, però sembla que es comença a entendre quina orientació pot portar a millores clares.

Imatge d’un moment de la reunió.

Altres imatges de les jornades.

FAPESP a Barcelona?

FAPESPLa setmana passada he estat a la FAPESP Week que s’ha celebrat a Munic amb el suport de l’estat de Baviera, l’institut Max Planck, Fraunfofer, i altres.

FAPESP és la institució finançadora de la recerca a l’estat de Sao Paulo a Brasil. Gestiona aproximadament uns 500 milions de dollars anuals.  Sao Paulo té 41 milions d’habitants i produeix la meitat de la recerca del Brasil, tot i tenint aproximadament un 15-20% de la població. A Sao Paulo hi ha un sincrotró i 22 centres de recerca.

Aquestes dades dibuixen a Sao Paulo i FAPESP com a un bon partner per a la recerca a Catalunya en totes les diferents disciplines científiques.

En aquest sentit hem parlat i ens hem emplaçat a projectar que FAPESP vingui a Catalunya al maig de 2015 per fer una trobada científica entre CERCA i els investigadors i institucions de Sao Paulo. Caldrà, però, el suport d’altres institucions, del Govern i de les universitats per portar-ho a terme.

Comencem doncs a treballar-ho.

 

L’avaluació CERCA ja ha finalitzat


CERCA ha finalitzat ja l’avaluació dels seus instituts de recerca. En total s’han realitzat 45 avaluacions. La primera va ser el febrer de 2012, concretament la del Centre de Visió per Computador (CVC), i la darrera, al desembre de 2013 feta a l’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras (IJC). En aquest extens exercici de política científica i valoració del rendiment del diner públic, sense precedents a Catalunya, han intervingut 202 experts avaluadors d’arreu, concretament 24 dels EUA, 17 d’Alemanya, 14 del Regne Unit, 11 de França, 9 d’Itàlia, i un llarg etcètera incloent països com Holanda, Canadà, Suècia, Suïssa, Israel, Corea i Uruguai, entre d’altres.

Algunes de les institucions de procedència dels avaluadors CERCA han estat INRA, INSERM, CNRS, Max Planck, Huawei, Fraunhofer, DAI, EMBL, TAU, Telecom Italia, ALBA, CNIO, F4E, Tecnalia, CERN, EPFL, ESA, Roslin Inst. , Imperial College, Oxford Univ. , MIT, Harvard Univ. , Stanford Univ., Princeton Univ., Sloan Kettering, Bill and Melinda gates Fd., and Univ. of California.

En aquests moments s’estan acabant de redactar els darrers informes. Aquests aporten desenes de recomanacions de millora de gran valor als diferents instituts perquè siguin implementades abans de la propera avaluació que començarà al 2016. Els informes, un cop finalitzats, són presentats i discutits en els òrgans de govern dels centres CERCA, i a més són enviats als consellers de la Generalitat implicats en el finançament de cada centre. Amb aquesta acció es dóna compliment al mandat de la Llei d’acompanyament de pressupostos de 2011, aprovada pel Parlament de Catalunya, on s’establia que calia fer l’avaluació dels centres CERCA i s’hi posava un termini.

Ara cal analitzar els resultats i treure’n conclusions també de sistema, més enllà del benefici que en pot treure cada centre individualment. D’entrada, ja ha representat un notable guany de visibilitat internacional.

Vull agrair a tots els centres la seva col·laboració en sotmetre’s a l’avaluació i estic convençut que ben aviat en veurem els fruits. També un agraïment sentit als Scientific Advisory Boards de cada institut per la seva participació.

Curiosament, per raons “operatives”, un centre no ha pogut ser avaluat. Es tracta del CMRB. Caldrà avançar en aquesta qüestió.

Viatge CERCA a “Terra Santa”

És força habitual entre els investigadors no mostrar unes creences religioses excessivament basades en dogmes. Per aquesta raó Jerusalem, ciutat venerada pels cristians, musulmans i jueus no necessàriament seria un node important en el món de la ciència. Malgrat això, Israel ha treballat dur en les darreres dècades per esdevenir també la “Terra Santa” dels científics basant-ho en el seu alt desenvolupament en coneixement i tecnologia.

La setmana passada una àmplia delegació dels centres CERCA va estar a l’Institut Weizmann, la Universtat de Tel Aviv (TAU), la Universitat Hebrea de Jerusalem (HUJI) i l’Institut TECHNION, entre d’altres, discutint els mecanismes israelians per fer bona ciència, divulgar-la i treure’n profit econòmic. Quasi un terç del PIB d’Israel està produït per noves empreses intensives en tecnologia creades recentment!

La combinació de suport públic constant per encebar i catalitzar processos de finançament de la recerca i la innovació , i la creació d’estructures públic-privades de suport a la RD fan que, en el marc d’un Estat sensible al coneixement, els resultats floreixin després d’uns anys de paciència. Israel presumeix de crear una bona part de la tecnologia que mou el món actual i del futur: medicaments d’ús massiu, varietats i tecnologia agrícoles, tecnologia de tota mena de sectors.

Però Catalunya i Israel es deuen a dues realitats diferents. La tecnologia israeliana, fonamentada en la innovació militar, té altres patrons a Catalunya. La inspiració del nostre coneixement és una altra. I així els ho vam explicar també en aquest viatge. En primera instància el president Mas en la seva conferència a la Tel Aviv University titulada “Catalonia, the knowledge hub in Southern Europe”. I en segon lloc, i salvant les distàncies, el director de CERCA amb la xerrada a la Hebrew University of Jerusalem titulada “Win-Win strategies for Israel & Catalonia in Science and Innovation”.

Balanç positiu, engrescador, i renovades forces per teixir accions de tota mena amb els investigadors d’Israel. Ara des de CERCA hem d’ajudar a què els projectes es puguin fer.



Win-Win Strategies for Israel and Catalonia in Science and Innovation

CERCA a Uruguai

Darrerament he tingut oportunitat de desplaçar-me a Uruguai convidat per les institucions de recerca d’aquell país, fent promoció del sistema de centres de recerca CERCA. Uruguai és un país petit, amb 3 milions de persones i 1.600 investigadors aprox. Estratègicament situat entre Brasil i Argentina és membre del Mercosur, i és una de les economies amb més ràpid creixement de la regió sud-americana. La taxa d’atur és del 6%. Té només una universitat pública, la Universidad de la República, i el fundador del país té cognom català, Artigas.

Vaig reunir-me amb els directors de l’INIA, l’Institut Pasteur de Montevideo, i l’Institut d’investigacions Biològiques Clemente Estable.

L’INIA té una estructura semblant a l’IRTA, amb 5 centres repartits per la geografia del país. Molt proper al sector. De fet el seu finançament ve de mans del pagament de taxes que fan els empresaris agroalimentaris. També al seu òrgan de govern el sector hi té un gran pes. Recerca molt orientada a la resolució de problemes i millora estratègica de l’agricultura, la ramaderia, i aliments processats. La majoria de la plantilla són enginyers agrònoms. Moltes dècades d’història. Molts projectes amb fons propis.

L’Institut Pasteur de Montevideo és un dels 32 centres Pasteur que es troben enxarxats amb el Pasteur de París. 160 persones hi treballen, malgrat que molts són predocs i tècnics. Només 47 investigadors. El 90% del finançament prové del govern del país i només el 10% el capten competitivament. Existeix una certa relació amb el Pasteur de París amb qui tenen algun projecte conjunt. Enfocat a Medicina molecular, i a microbiologia i malalties infeccioses. Ubicat al campus de la Universidad de la República té professorat de la Univ. adscrit com a investigadors al centre. Estan construint nous espais per a incubació d’empreses BIO. Salvant les distàncies seria el més semblant a un centre CERCA.

L’Institut Clemente Estable té un centenar llarg d’investigadors i 20 grups de recerca. És un centre del govern que ha format a les classes científiques del país al llarg dels seus 90 anys d’història. Accés dels investigadors per mèrits + oposició (semblant a CSIC espanyol). No fan transferència de tecnologia. Enfoc a recerca bàsica. Baixa internacionalització de la plantilla. Gestió molt afectada per processos burocràtics. Enfoc a Microbiologia, genètica i neurobiologia, iniciant ara una nova línia de Ciències ambientals

Tots ells estan desitjant entrar a projectes europeus i a establir relacions de col·laboració científica amb institucions europees . Si algun centre CERCA té interès a contactar-hi us ho podem facilitar des de CERCA. Va encaixar molt bé en tots els casos el model de funcionament dels centres CERCA, amb alguns dels quals ja han tingut alguna relació.

L’oasi argentí: Instituto Leloir

La setmana passada vaig tenir l’oportunitat de visitar algunes institucions argentines de recerca. Entre elles volia destacar l’Instituto Leloir, un centre de recerca biomèdic també actiu en agrigenòmica amb estàndards europeus, és a dir, una perla, un oasi dins un context on la manca de recursos i la intervenció publica dificulten o frenen el desenvolupament de la recerca. No és casualitat que poc temps abans que jo, visités el centre l’Iain Mattaj, el director de l’EMBL.

En el Leloir hi conflueixen diverses coses: un ferm finançament, diversificat i constant, basat en endowment (un milió de dollars anual), personal pagat pel CONICET, ingressos competitius de l’Institut Nacional de Salut dels Estats Units o del centre de recerca Howard Hughes, per exemple, i ingressos d’altra espècie, alguns tan originals però alhora efectius (1 milió de dòlars anual) com les rendes per l’explotació agrícola d’uns terrenys en propietat.

L’Instituto destaca també per ser una fundació on els membres del patronat són científics triats democràticament entre els seus investigadors. Efectua una avaluació externa i internacional cada tres anys, amb efectes econòmics sobre el finançament de cada un dels 24 grups de recerca que hi treballen. Els caps de grup són triats amb processos oberts i internacionals. I fan transferència de coneixement, encara que subcontracten a una oficina externa (Inis Biotech) per fer-ho.

Visitar-lo és una bona experiència, fins i tot si ho feu de forma virtual.

Gaudí – Neruda

Avui he tingut oportunitat de mantenir una reunió a Barcelona amb dos polítics de la regió de Los Ríos a Xile per explicar-los el sistema català de recerca.

Al marge del Power Point de rigor, potser el més interessant ha estat allò que marxava de guió. Per una banda, quan ells veient la nostra evolució en la darrera dècada i la comparaven amb la seva situació actual, es podia entreveure com Xile actualment té encara un sistema de recerca molt centralitzat, basat en les convocatòries de projectes competitius. També, quan jo intentava explicar la nostra dinàmica utilitzant termes comprensibles, i no acrònims il·legibles que tan sovint fem servir, me n’adonava que al final la nostra evolució es basa en una presa de decisions encertada. Com algú ha comentat recentment, a Catalunya s’han tingut idees en els moments adequats, i això té una força capaç de moure muntanyes, com així ha estat, metafòricament parlant.

Ells coneixien la divisió administrativa en comunitats autònomes de l’Estat espanyol, però s’han adonat realment que a l’Estat no existeixen 17 sistemes de recerca en paral·lel, sinó que n’hi ha menys dels que es poden comptar amb els dits d’una mà, i a més, dos pols principals que estiren la resta. Tampoc eren conscients de la potència de la diàspora científica catalana a l’exterior, i de com n’és d’estratègica la recuperació d’aquest talent, així com també la internacionalització de la nostra recerca. I finalment també han vist com n’és d’important l’elecció d’una bona governança perquè la política científica s’executi eficaçment i en terminis raonables.

En resum, tenim ja molt per explicar i un té la sensació que el millor està encara per arribar, la qual cosa engresca molt. Vaja, que (tot) està per fer i tot és possible, com deia el poeta Martí i Pol.

Com no podia ser d’altra manera, al final hem acabat parlant de Gaudí i Neruda!


Un moment de la trobada amb Cristina Costa, directora de relacions Universitat Empresa de la UdL, Juan Carlos Vidal i Elías Sabat Acleh, representants del Govern de la regió de los Ríos-Valdivia, i Iolanda Font de Rubinat, subdirectora general de Recerca.

CERCA – LEIBNIZ

Divendres passat vaig tenir l’oportunitat de trobar-me amb el president de la Leibniz Gemeinschaft, Prof. Karl H. Mayer, a Berlin. Aquesta és una institució que aplega 86 centres de recerca alemanys amb una gestió similar als centres CERCA. Casualment divendres era també l’aniversari de la caiguda del mur de Berlin i la trobada la vam fer a l’entorn de la conferència internacional Falling Walls que tracta “Future breakthroughs in science and society”. Curiosament entre el més d’un centenar llarg d’assistents a la conferència no hi havia cap català, excepte jo mateix.

La trobada va servir per presentar-nos mútuament ambdues institucions, CERCA i Leibniz, i adonar-nos que compartim molts punts en comú, com és el sistema de gestió autònoma dels centres, la mínima infraestructura i recursos humans dels “headquarters” de les nostres institucions, les accions que portem a terme (avaluació, transferència de tecnologia, interlocució amb el govern, promoció corporativa, …).

També vam veure que en algun punt som diferents. Per exemple, els centres Leibniz, malgrat tenir la mateixa estructura de finançament que els CERCA, reben aportacions proporcionalment molt diferents. Dels 1.500 milions d’euros anuals que tenen de pressupost global, n’obtenen 2/3 del govern i la resta és “soft money”. A CERCA aquesta proporció gairebé s’inverteix, per tant som més competitius.

El Dr. Mayer també va quedar molt impressionat de la captació d’ERCs dels centres CERCA -53 en total-. L’elecció dels directors de centre, oberta i internacional juga igualment al nostre favor, així com el percentatge de personal estranger que, en el cas de CERCA, és prop del 30% mentre que a Leibniz és un 16%.

Leibniz estructura els seus centres en 5 seccions temàtiques cosa que encara està per fer als centres CERCA i que podria aportar alguns valors afegits.

Més dades: en el marc dels Leibniz es llegeixen cada any unes 600 tesis doctorals!!!

Vam acordar seguir parlant properament, contemplar la possibilitat de formació creuada del personal de les dues institucions, i col·laborar mitjançant experts en les avaluacions que portem a terme.

Va ser una trobada amb gran sintonia, i crec que productiva ja que ni tan sols havien sentit parlar dels centres CERCA.

“…J’ai volé un peu partout dans le monde. Et la géographie, c’est exact, m’a beaucoup servi…”*

Que la recerca és un concepte que no té fronteres crec que tots hi estem d’acord. I tots cantem les virtuts de la internacionalització que tants bons fruits ens està aportant a Catalunya, sempre que va acompanyada d’excel·lència, treball, oportunitats, originalitat, etc. Es pot expressar de manera estructural mitjançant el reclutament d’investigadors amb trajectòria internacional a l’estranger. També es pot mesurar per la participació en projectes europeus i internacionals, o per la col·laboració en accions de recerca amb d’altres institucions. També per la utilització de la “lingua franca” de la recerca en el dia a dia, per la cerca d’inversos estrangers que s’interessin per finançar resultats de la recerca catalana, o per la constitució de Scientific Advisory Boards (SABs) farcits de científics de reconegut prestigi mundial.

De fet, la majoria de centres CERCA han fet una decidida aposta per la internacionalització, de major o menor abast, mentre que les institucions de més caire acadèmic en educació superior, segurament per la complexa governança que presenten, no han pogut arribar tan lluny. Potser aquest fet, expliqui moltes de les diferències entre centres i universitats, amb la precaució que no totes les universitats són iguals ni tampoc tots els centres homogenis.

En temps difícils on els pressupostos adquireixen encara major rellevància és encara més important mantenir els atributs d’internacionalització ben actualitzats i no cedir per la temptació d’un menor cost que a la llarga pot ser molt car. La tria amb perspectiva oberta i planetària de personal directiu, investigadors, membres del SAB, col·laboracions internacionals, coordinació de projectes de Megaciència, participació a congressos de referència, … no pot minvar.

Si cedim en això, es corre el risc de retornar a una concepció local de la recerca amb el conseqüent tancament i invisibilitat respecte a les dinàmiques científiques internacionals de primer ordre. Cal vetllar, doncs, per mantenir-ho i millorar-ho.

 

*Saint-Exupéry, Antoine de. (1943). Le Petit Prince. Nova York.