Viatge CERCA a “Terra Santa”

És força habitual entre els investigadors no mostrar unes creences religioses excessivament basades en dogmes. Per aquesta raó Jerusalem, ciutat venerada pels cristians, musulmans i jueus no necessàriament seria un node important en el món de la ciència. Malgrat això, Israel ha treballat dur en les darreres dècades per esdevenir també la “Terra Santa” dels científics basant-ho en el seu alt desenvolupament en coneixement i tecnologia.

La setmana passada una àmplia delegació dels centres CERCA va estar a l’Institut Weizmann, la Universtat de Tel Aviv (TAU), la Universitat Hebrea de Jerusalem (HUJI) i l’Institut TECHNION, entre d’altres, discutint els mecanismes israelians per fer bona ciència, divulgar-la i treure’n profit econòmic. Quasi un terç del PIB d’Israel està produït per noves empreses intensives en tecnologia creades recentment!

La combinació de suport públic constant per encebar i catalitzar processos de finançament de la recerca i la innovació , i la creació d’estructures públic-privades de suport a la RD fan que, en el marc d’un Estat sensible al coneixement, els resultats floreixin després d’uns anys de paciència. Israel presumeix de crear una bona part de la tecnologia que mou el món actual i del futur: medicaments d’ús massiu, varietats i tecnologia agrícoles, tecnologia de tota mena de sectors.

Però Catalunya i Israel es deuen a dues realitats diferents. La tecnologia israeliana, fonamentada en la innovació militar, té altres patrons a Catalunya. La inspiració del nostre coneixement és una altra. I així els ho vam explicar també en aquest viatge. En primera instància el president Mas en la seva conferència a la Tel Aviv University titulada “Catalonia, the knowledge hub in Southern Europe”. I en segon lloc, i salvant les distàncies, el director de CERCA amb la xerrada a la Hebrew University of Jerusalem titulada “Win-Win strategies for Israel & Catalonia in Science and Innovation”.

Balanç positiu, engrescador, i renovades forces per teixir accions de tota mena amb els investigadors d’Israel. Ara des de CERCA hem d’ajudar a què els projectes es puguin fer.



Win-Win Strategies for Israel and Catalonia in Science and Innovation

CERCA a Uruguai

Darrerament he tingut oportunitat de desplaçar-me a Uruguai convidat per les institucions de recerca d’aquell país, fent promoció del sistema de centres de recerca CERCA. Uruguai és un país petit, amb 3 milions de persones i 1.600 investigadors aprox. Estratègicament situat entre Brasil i Argentina és membre del Mercosur, i és una de les economies amb més ràpid creixement de la regió sud-americana. La taxa d’atur és del 6%. Té només una universitat pública, la Universidad de la República, i el fundador del país té cognom català, Artigas.

Vaig reunir-me amb els directors de l’INIA, l’Institut Pasteur de Montevideo, i l’Institut d’investigacions Biològiques Clemente Estable.

L’INIA té una estructura semblant a l’IRTA, amb 5 centres repartits per la geografia del país. Molt proper al sector. De fet el seu finançament ve de mans del pagament de taxes que fan els empresaris agroalimentaris. També al seu òrgan de govern el sector hi té un gran pes. Recerca molt orientada a la resolució de problemes i millora estratègica de l’agricultura, la ramaderia, i aliments processats. La majoria de la plantilla són enginyers agrònoms. Moltes dècades d’història. Molts projectes amb fons propis.

L’Institut Pasteur de Montevideo és un dels 32 centres Pasteur que es troben enxarxats amb el Pasteur de París. 160 persones hi treballen, malgrat que molts són predocs i tècnics. Només 47 investigadors. El 90% del finançament prové del govern del país i només el 10% el capten competitivament. Existeix una certa relació amb el Pasteur de París amb qui tenen algun projecte conjunt. Enfocat a Medicina molecular, i a microbiologia i malalties infeccioses. Ubicat al campus de la Universidad de la República té professorat de la Univ. adscrit com a investigadors al centre. Estan construint nous espais per a incubació d’empreses BIO. Salvant les distàncies seria el més semblant a un centre CERCA.

L’Institut Clemente Estable té un centenar llarg d’investigadors i 20 grups de recerca. És un centre del govern que ha format a les classes científiques del país al llarg dels seus 90 anys d’història. Accés dels investigadors per mèrits + oposició (semblant a CSIC espanyol). No fan transferència de tecnologia. Enfoc a recerca bàsica. Baixa internacionalització de la plantilla. Gestió molt afectada per processos burocràtics. Enfoc a Microbiologia, genètica i neurobiologia, iniciant ara una nova línia de Ciències ambientals

Tots ells estan desitjant entrar a projectes europeus i a establir relacions de col·laboració científica amb institucions europees . Si algun centre CERCA té interès a contactar-hi us ho podem facilitar des de CERCA. Va encaixar molt bé en tots els casos el model de funcionament dels centres CERCA, amb alguns dels quals ja han tingut alguna relació.

L’oasi argentí: Instituto Leloir

La setmana passada vaig tenir l’oportunitat de visitar algunes institucions argentines de recerca. Entre elles volia destacar l’Instituto Leloir, un centre de recerca biomèdic també actiu en agrigenòmica amb estàndards europeus, és a dir, una perla, un oasi dins un context on la manca de recursos i la intervenció publica dificulten o frenen el desenvolupament de la recerca. No és casualitat que poc temps abans que jo, visités el centre l’Iain Mattaj, el director de l’EMBL.

En el Leloir hi conflueixen diverses coses: un ferm finançament, diversificat i constant, basat en endowment (un milió de dollars anual), personal pagat pel CONICET, ingressos competitius de l’Institut Nacional de Salut dels Estats Units o del centre de recerca Howard Hughes, per exemple, i ingressos d’altra espècie, alguns tan originals però alhora efectius (1 milió de dòlars anual) com les rendes per l’explotació agrícola d’uns terrenys en propietat.

L’Instituto destaca també per ser una fundació on els membres del patronat són científics triats democràticament entre els seus investigadors. Efectua una avaluació externa i internacional cada tres anys, amb efectes econòmics sobre el finançament de cada un dels 24 grups de recerca que hi treballen. Els caps de grup són triats amb processos oberts i internacionals. I fan transferència de coneixement, encara que subcontracten a una oficina externa (Inis Biotech) per fer-ho.

Visitar-lo és una bona experiència, fins i tot si ho feu de forma virtual.

Gaudí – Neruda

Avui he tingut oportunitat de mantenir una reunió a Barcelona amb dos polítics de la regió de Los Ríos a Xile per explicar-los el sistema català de recerca.

Al marge del Power Point de rigor, potser el més interessant ha estat allò que marxava de guió. Per una banda, quan ells veient la nostra evolució en la darrera dècada i la comparaven amb la seva situació actual, es podia entreveure com Xile actualment té encara un sistema de recerca molt centralitzat, basat en les convocatòries de projectes competitius. També, quan jo intentava explicar la nostra dinàmica utilitzant termes comprensibles, i no acrònims il·legibles que tan sovint fem servir, me n’adonava que al final la nostra evolució es basa en una presa de decisions encertada. Com algú ha comentat recentment, a Catalunya s’han tingut idees en els moments adequats, i això té una força capaç de moure muntanyes, com així ha estat, metafòricament parlant.

Ells coneixien la divisió administrativa en comunitats autònomes de l’Estat espanyol, però s’han adonat realment que a l’Estat no existeixen 17 sistemes de recerca en paral·lel, sinó que n’hi ha menys dels que es poden comptar amb els dits d’una mà, i a més, dos pols principals que estiren la resta. Tampoc eren conscients de la potència de la diàspora científica catalana a l’exterior, i de com n’és d’estratègica la recuperació d’aquest talent, així com també la internacionalització de la nostra recerca. I finalment també han vist com n’és d’important l’elecció d’una bona governança perquè la política científica s’executi eficaçment i en terminis raonables.

En resum, tenim ja molt per explicar i un té la sensació que el millor està encara per arribar, la qual cosa engresca molt. Vaja, que (tot) està per fer i tot és possible, com deia el poeta Martí i Pol.

Com no podia ser d’altra manera, al final hem acabat parlant de Gaudí i Neruda!


Un moment de la trobada amb Cristina Costa, directora de relacions Universitat Empresa de la UdL, Juan Carlos Vidal i Elías Sabat Acleh, representants del Govern de la regió de los Ríos-Valdivia, i Iolanda Font de Rubinat, subdirectora general de Recerca.

CERCA – LEIBNIZ

Divendres passat vaig tenir l’oportunitat de trobar-me amb el president de la Leibniz Gemeinschaft, Prof. Karl H. Mayer, a Berlin. Aquesta és una institució que aplega 86 centres de recerca alemanys amb una gestió similar als centres CERCA. Casualment divendres era també l’aniversari de la caiguda del mur de Berlin i la trobada la vam fer a l’entorn de la conferència internacional Falling Walls que tracta “Future breakthroughs in science and society”. Curiosament entre el més d’un centenar llarg d’assistents a la conferència no hi havia cap català, excepte jo mateix.

La trobada va servir per presentar-nos mútuament ambdues institucions, CERCA i Leibniz, i adonar-nos que compartim molts punts en comú, com és el sistema de gestió autònoma dels centres, la mínima infraestructura i recursos humans dels “headquarters” de les nostres institucions, les accions que portem a terme (avaluació, transferència de tecnologia, interlocució amb el govern, promoció corporativa, …).

També vam veure que en algun punt som diferents. Per exemple, els centres Leibniz, malgrat tenir la mateixa estructura de finançament que els CERCA, reben aportacions proporcionalment molt diferents. Dels 1.500 milions d’euros anuals que tenen de pressupost global, n’obtenen 2/3 del govern i la resta és “soft money”. A CERCA aquesta proporció gairebé s’inverteix, per tant som més competitius.

El Dr. Mayer també va quedar molt impressionat de la captació d’ERCs dels centres CERCA -53 en total-. L’elecció dels directors de centre, oberta i internacional juga igualment al nostre favor, així com el percentatge de personal estranger que, en el cas de CERCA, és prop del 30% mentre que a Leibniz és un 16%.

Leibniz estructura els seus centres en 5 seccions temàtiques cosa que encara està per fer als centres CERCA i que podria aportar alguns valors afegits.

Més dades: en el marc dels Leibniz es llegeixen cada any unes 600 tesis doctorals!!!

Vam acordar seguir parlant properament, contemplar la possibilitat de formació creuada del personal de les dues institucions, i col·laborar mitjançant experts en les avaluacions que portem a terme.

Va ser una trobada amb gran sintonia, i crec que productiva ja que ni tan sols havien sentit parlar dels centres CERCA.