Com serà CERCA el 2016?

El programa SUMA de CERCA, promogut per la Generalitat de Catalunya, ha anat fent via en els darrers anys. Això ha suposat una racionalització dels centres CERCA en contingut i nombre, que possiblement contribuirà a fer una millor activitat de recerca. Fóra interessant que altres institucions al país es plantegessin també una racionalització  per millorar la seva efectivitat.

En aquest sentit un dels primers processos d’integració de centres va ser el que ha portat a la fusió de l’Institut de Geomàtica (IG) dins el Centre Tecnològic de Telecomunicacions de Catalunya (CTTC).

També, entre 2015 i 2016, està tenint lloc la integració per absorció de CRESIB dins l’Institut de Salut Global (ISGLOBAL) i, posteriorment, a 2016 s’integrarà així mateix el Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental (CREAL) també dins ISGLOBAL. Ara ja ISGLOBAL té la consideració de centre CERCA.

En paral·lel s’ha produït  la integració de CRESA a l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentària (IRTA), mitjançant una estructura de centre mixt IRTA-UAB.

Al mateix temps, l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC), l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) i l’Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural (ICRPC) estan també avançant per integrar-se en una única estructura i, possiblement això tindrà lloc l’any vinent, creant un institut amb massa crítica suficient per fer front a reptes encara majors.

En l’àmbit biomèdic, Institut Català de Ciències Cardiovasculars (ICCC) s’està fusionant amb l’Institut de recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau (IR Sant Pau). També a la zona de Can Ruti, l’Institut de Medicina Predictiva i Personalitzada del Càncer (IMPPC) queda absorbit per l’Institut d’Investigació en Ciències de la Salut Germans Trias i Pujol (IGTP) i per l’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras (IJC). L’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS) resta pendent d’un ambiciós projecte d’absorció de la Fundació Clínic que tot just comença a caminar.

D’altra banda, l’Institut Català de Nanociència i Nanotecnologia (ICN2)  acaba el seu procés d’absorció del CIN2 del CSIC.

I finalment el Markets, Organisations and Votes in Economics (MOVE), es transforma en una fundació privada de recerca (Fundació MOVE) fora de l’abast de CERCA.

Resten dos centres CERCA més, el Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona (CMRB) i l’Institut Català de Ciències del Clima (IC3), pendents de ser remodelats properament, sense que es pugui fer pública encara la seva forma final.

Per tant en resum, a 2016 la xifra final de centres CERCA estarà ja per sota de 40, entre 37 i 39 segons acabin algunes de les operacions de transformació que hi ha iniciades.

Com sera CERCA el 2016?

Catalunya / CERCA: progressió internacional ascendent

Vull fer pública una dada inèdita que és el percentatge que representa la producció científica de Catalunya l’any 2010 respecte a d’altres territoris. Respecte al món (1,04%) i respecte a la UE 25 (2,92%), en ambdós casos Catalunya segueix una trajectòria ascendent malgrat les restriccions d’entorn a les que està sotmesa la recerca del país. L’any 2010 a Catalunya es van publicar 13.287 articles científics. En 10 anys la producció científica de Catalunya s’ha gairebé triplicat. Això és només explicable pel canvi de model pel que va optar Catalunya amb la implantació d’ICREA, la creació dels centres CERCA, i la professionalització de les agències de gestió i avaluació de la recerca, principalment l’AGAUR. Les dades han estat calculades pel grup BAC, Eduard Suñén, Raül Méndez i Lluís Rovira (CERCA-FCRI), en base a les dades de NSI (National Science Indicators) i NCR (National Citation Report for Spain) de Thomson Reuters.

Aquesta bona notícia ve amanida amb la recent publicació d’un rànquing d’institucions de recerca (Excellence Mapping) basat en els Highly Cited Papers (entre els 10% més citats) que publica cada institució, per disciplina. Aquest rànquing ha estat elaborat per  Lutz Bornmann, investigador en Ciències Socials de la Max Planck Society, i comprèn aquelles institucions que entre 2005 i 2009 han publicat més de 500 papers indexats per SCOPUS i citats fins a 2011. L’aplicació d’aquest rànquing als centres CERCA és complexa ja que en el període 2005-2009 molts centres CERCA a Catalunya encara estaven en període de creació/consolidació per tant, difícilment podien arribar al mínim de papers requerit. I al mateix temps, la complexitat en la governança institucional associada a alguns CERCA fa que la signatura bibliogràfica no estigués encara estandarditzada en el període de referència. Tot i així, hom pot trobar a alguns CERCA com són ICFO, IFAE, IRTA, Agrotecnio, IMIM, VHIR, IDIBAPS, IDIBELL, IGTP entre els que hi apareixen. Concretament, ICFO lidera a nivell mundial en aquest rànquing les institucions de l’àmbit de física i astronomia, la qual cosa representa una gran fita per a la recerca catalana.

No hi ha dubte que si aquest rànquing es calculés per a una finestra temporal més recent no només apareixerien més centres CERCA sinó que el seu impacte seria molt major segons les dades preliminars de què disposem que apunten en aquesta direcció.

Per tant, Catalunya es posiciona millor a nivell internacional, augmenta la visibilitat de les seves institucions, i entra a la lliga dels millors en algunes àrees. Ara ens cal no deixar-nos d’imaginar noves fites i nous reptes per a la propera dècada, tot i essent conscients de les importants restriccions que afecten la base científica del país.

CERCA al CBUC

Catalunya és un país científicament molt actiu i això fa que la producció i el consum de literatura científica siguin elevats dins la comunitat científica i universitària. En aquest sentit, fins ara, el Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya ha jugat un paper clau per garantir l’accés mancomunat de les universitats catalanes a les principals revistes electròniques sobre una base de negociació conjunta amb els proveïdors, cosa que ha estalviat costos importants al sistema universitari.

Recentment, la Institució CERCA ha arribat a acords amb les universitats catalanes, els centres CERCA i el CBUC perquè també els CERCA puguin gaudir dels avantatges d’un accés consorciat. Aquest accés dels CERCA s’ha definit en tres fases, i està ja iniciant-se. Avui mateix s’han posat les bases perquè el primer d’un dels grans centres CERCA, l’IRTA, entri en l’accés consorciat a les revistes electròniques del CBUC. En breu serà ja una realitat. Altres CERCA han mostrat ja el seu interès per seguir aquesta via.

Aquesta dinàmica portarà a ampliar la força de negociació del CBUC vers els grans proveïdors, a articular la informació científica del país, i també a apropar l’evolució científica de les universitats i centres de recerca de Catalunya. En paral·lel, seria just també que el col·lectiu CERCA, a part de ser usuari de la literatura científica electrònica, pogués d’alguna manera participar en la presa de decisions que li acabaran afectant, des del propi CBUC. Tot un repte sobre el qual caldrà pensar-hi i, si escau, emprendre’l.