Nova legislatura

Abans de festes de Nadal vaig enviar la meva felicitació de bons desitjos als directors dels Centres CERCA tot demanat que el 2016 ens aportés estabilitat i clarificació en el marc legal, i en el context polític de Catalunya. Sembla que la vam encertar. I poc després es va desencallar el procés d’investidura del President de la Generalitat.

El President Carles Puigdemont, en el seu discurs d’investidura al Parlament, va esmentar (com a mínim) tres coses molt rellevants per als centres CERCA. Primer, que els pressupostos de recerca s’incrementarien. Després, que en aquesta legislatura es farà una Llei de la Recerca. I finalment, també que es farà una Llei de Mecenatge.

El major finançament és rellevant perquè és la mare del ous. Gairebé qualsevol altra mesura que vulguem prendre en el marc dels centres CERCA requereix de finançament addicional. És molt estratègic destacar que caldria aprofitar aquest possible increment de fons per que els centres que per mèrits propis fan una tasca més efectiva i amb major impacte, fossin els més beneficiats en el repartiment. Això suposaria un incentiu de creixement molt fort per assolir noves quotes de qualitat al sistema.

A Catalunya mai no hem tingut una llei pròpia de recerca. Si bé històricament s’han fet alguns intents, mai no ha reeixit. Novament tenim una oportunitat, possiblement associada a un canvi de marc legal. És a dir, si el procés segueix avançant, que tot sembla indicar que sí, una nova llei de la ciència o la recerca serà imprescindible aleshores per regular allò que ara ens regulen des de l’Estat espanyol. I això significarà un nou impuls per facilitar creixements més ràpids i més sòlids, sense cotilles burocràtiques.

Finalment, la Llei de Mecenatge. Avui ja no són rars els mecenes filantròpics a les nostres institucions de recerca, si bé el context no és fàcil. Les donacions a països amb tradició legal per afavorir la filantropia són molt rendibles fiscalment, en canvi aquí fer donacions és encara un acte de fe, a contracorrent. Cal accelerar aquests canvis per permetre estar millor finançats, i que no tot el pes recaigui damunt les espatlles del sector públic.

Reptes importants en moments especials.

Les responsabilitats del Mecenatge

Avui em permeto escriure sobre el Mecenatge als centres CERCA, i ho escric en majúscules pel gran respecte que tinc per aquestes iniciatives d’institucions o persones vers l’avenç de la ciència. Les activitats de Mecenatge contribueixen a fer possibles fites que, a vegades, no són possibles únicament des d’una perspectiva únicament de finançament públic.

Les accions de Mecenatge a Catalunya, i concretament als centres CERCA, no són aïllades ni estranyes, tot i que són molt heterogènies entre elles. Comprenen, des de les donacions de capital per parts d’entitats altament capitalitzades, passant per empreses de sectors molt concret, empreses d’una determinada zona geogràfica (les empreses lleidatanes que fan aportacions a l’IRB Lleida), microdonacions de particulars a projectes concrets via pàgina web (el cas del VHIR), microdonacions estructurades entorn d’una iniciativa com pot ser la Marató de TV3 que, posteriorment, de manera competitiva, convoca projectes, etc.

I entre els donants, destacar el Premi Nacional al Mecenatge Científic 2011, Sr. Pere Mir de la Fundació CELLEX, així com altres com són FERO, la Fundació Esther Koplowitz, la Fundació Josep Carreras, la Fundació La Caixa, la Fundació de Catalunya Caixa, Laboratoris Esteve, Henkel, Alstom, i altres, no menys importants, a qui demano disculpes si no els cito explícitament a tots.

Però jo volia tractar les diferents responsabilitats, totes elles importants i ineludibles, dels diferents actors implicats al Mecenatge.

D’una banda, les administracions i l’estament polític, que té el deure de facilitar que els diners del Mecenatge s’allarguin al màxim, és a dir, que reverteixin fiscalment en positiu cap a les entitats que fan aquest Mecenatge. Per això, cal conduir iniciatives legislatives innovadores i implementar-les eficaçment.

Per una altra banda, els investigadors i institucions de recerca han de ser capaços de pensar propostes adequades a les motivacions del Mecenes. Projectes o accions de gran interès i rellevància que, amb un alt contingut científic, siguin prou úniques i singulars com perquè el Mecenes les trobi atractives.

I, finalment, la responsabilitat dels Mecenes de retornar alguns beneficis a l’ecosistema social que ha ajudat a generar-los, molt important en aquests temps que corren on els pressupostos públics reben ajustaments i retallades i la iniciativa privada engresca la dinàmica científica.

El relleu, o millor dit, la complementarietat entre l’administració, el mecenatge i el sector productiu pot contribuir a atenuar les mancances del nostre sistema i seguir portant-nos a diversificar i enfortir l’economia basada en el coneixement que volem construir a Catalunya.