Fons de patents GÍNJOL vs CSIRO Innovation Fund

Catalunya és un país de 7,5 milions d’habitants i amb una recerca activa generadora d’idees originals amb potencial de mercat.

Austràlia és un país d’uns 23 milions d’habitants (aprox. multiplica per tres Catalunya) i també amb una recerca activa.

20161110_ginjol_homeA CERCA estem molt contents perquè hem aconseguit alinear esforços entre la Institució CERCA i 11 centres de recerca per constituir inicialment un fons de patents anomenat GÍNJOL.

En breu es resoldrà una primera crida de projectes del fons amb un finançament d’aproximadament 80.000 euros, mentre que GÍNJOL finançarà a 2017 amb uns 200.000 euros addicionals dues noves crides de projectes de patents. S’espera també la incorporació de la Generalitat de Catalunya en el finançament del fons de patents GÍNJOL en el període 2017-2020 amb una aportació mínima d’uns 500.000 euros.

En paral·lel a Austràlia el CSIRO (Commonwealth Science and Innovation Organisation) acaba de llançar el CSIRO Innovation Fund amb una quantitat de 200 milions de dollars australians, aprox. 140 milions d’Euros. En aquest cas un 35% dels diners provenen del Govern Australià, un 15% del CSIRO i un 50% del sector privat.

Queda clar que el fons australià multiplica per 70 els euros/habitant respecte al fons GÍNJOL. Però també és veritat que ambdós fons són d’estructura similar, i comparteixen que volen invertir en les seves millors idees, rigorosament seleccionades, i recuperar beneficis per fer els corresponents fons sostenibles en el futur. També és cert, que les institucions públiques catalanes tenen més difícil combinar finançament públic i privat per a engegar determinades iniciatives. Aquí n’hem aprendre més i fer que això aviat sigui una realitat. Hi som a prop i això no se’ns pot escapar.

De tota manera acabem d’engegar la màquina i comencem a rodar. Ara caldrà afinar amb la conducció perquè quan canviem a una màquina més potent la sapiguem governar.

La transferència de coneixement i tecnologia a nivell europeu: Projecte FINKT

Divendres passat vaig assistir a la reunió de seguiment del projecte FINKT (Financing Knowledge Transfer in Europe) a la Universitat de Bolonya.

Aquest projecte està finançat principalment pel Banc Europeu d’Inversions. A la reunió hi van assistir experts de l’Imperial College de Londres, de l’ERC, Indiana University, Aalto Centre for Entrepreneurship, Wellcome Trust, GSK, SATT, University College of London, University of Nordland, Max Planck Institute for Innovation and Competition, etc.

Entre els eixos de discussió hi havia, bàsicament, les barreres per a les activitats de KTT en base a un estudi de les oficines de transferència (TTOs) i a un altre, sobre 23.000 patents europees, els vincles entre indústria i acadèmia i les eines de finançament per a la KTT, els fons per patents i els mercats tecnològics.

De la discussió, algunes dades o conclusions destacades:

  1. Els contractes amb empreses són la font principal d’ingrés de KTT de les universitats europees.
  2. Els fons per patents (Patent Funds) són encara un instrument molt desconegut. Aviat se’n publicarà una llista a nivell europeu.
  3. “Interviews with TTO managers highlight the importance of proof-of-concept funding to foster technology transfer”.
  4. Importància de formar recursos humans qualificats per a treballar a TTOs i amb els inversors tecnològics.
  5. Espanya és el “farolillo rojo” de la KTT europea. Veieu la taula de patents i spin-offs a sota.
  6. Cal redissenyar les TTOs i la formació per donar suport a les start-ups dels estudiants/doctorands emprenedors.
  7. Alta correspondència entre excel·lència de la recerca i efectivitat de la KTT (condició necessària però no suficient).
  8. Wellcome Trust és una font de finançament a considerar per a idees originals que requereixen finançament per a la comercialització.

En aquest enllaç hi ha disponibles les diferents presentacions que es van poder discutir.