Com serà CERCA el 2016?

El programa SUMA de CERCA, promogut per la Generalitat de Catalunya, ha anat fent via en els darrers anys. Això ha suposat una racionalització dels centres CERCA en contingut i nombre, que possiblement contribuirà a fer una millor activitat de recerca. Fóra interessant que altres institucions al país es plantegessin també una racionalització  per millorar la seva efectivitat.

En aquest sentit un dels primers processos d’integració de centres va ser el que ha portat a la fusió de l’Institut de Geomàtica (IG) dins el Centre Tecnològic de Telecomunicacions de Catalunya (CTTC).

També, entre 2015 i 2016, està tenint lloc la integració per absorció de CRESIB dins l’Institut de Salut Global (ISGLOBAL) i, posteriorment, a 2016 s’integrarà així mateix el Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental (CREAL) també dins ISGLOBAL. Ara ja ISGLOBAL té la consideració de centre CERCA.

En paral·lel s’ha produït  la integració de CRESA a l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentària (IRTA), mitjançant una estructura de centre mixt IRTA-UAB.

Al mateix temps, l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC), l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) i l’Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural (ICRPC) estan també avançant per integrar-se en una única estructura i, possiblement això tindrà lloc l’any vinent, creant un institut amb massa crítica suficient per fer front a reptes encara majors.

En l’àmbit biomèdic, Institut Català de Ciències Cardiovasculars (ICCC) s’està fusionant amb l’Institut de recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau (IR Sant Pau). També a la zona de Can Ruti, l’Institut de Medicina Predictiva i Personalitzada del Càncer (IMPPC) queda absorbit per l’Institut d’Investigació en Ciències de la Salut Germans Trias i Pujol (IGTP) i per l’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras (IJC). L’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS) resta pendent d’un ambiciós projecte d’absorció de la Fundació Clínic que tot just comença a caminar.

D’altra banda, l’Institut Català de Nanociència i Nanotecnologia (ICN2)  acaba el seu procés d’absorció del CIN2 del CSIC.

I finalment el Markets, Organisations and Votes in Economics (MOVE), es transforma en una fundació privada de recerca (Fundació MOVE) fora de l’abast de CERCA.

Resten dos centres CERCA més, el Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona (CMRB) i l’Institut Català de Ciències del Clima (IC3), pendents de ser remodelats properament, sense que es pugui fer pública encara la seva forma final.

Per tant en resum, a 2016 la xifra final de centres CERCA estarà ja per sota de 40, entre 37 i 39 segons acabin algunes de les operacions de transformació que hi ha iniciades.

Com sera CERCA el 2016?

Centres que sumen

El 22 de febrer es va signar el primer conveni SUMA entre el Centre de Recerca en Salut Internacional de Barcelona (CRESIB), el Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental (CREAL), la fundació ISGLOBAL, l’AGAUR i CERCA.

Ben aviat en vindran tres més que impliquen a d’altres centres CERCA com l’Institut Català de Nanotecnologia (ICN), el Centre Internacional en Mètodes Numèrics en Enginyeria (CIMNE), l’ICAC i l’IPHES de Tarragona i el centre de recerca en patrimoni ICRPC.

Aquests convenis SUMA són la primera pedra per dibuixar programes de col·laboració que s’espera que en algun cas portin a fusions reals entre institucions que permetin optimitzar recursos econòmics i de personal. Però les col·laboracions van molt més enllà, ja que permeten que els diferents centres es coneguin molt millor i puguin emprendre accions conjuntes o projectes de recerca interdisciplinaris.

D’altra banda, recentment, a Bellaterra es van reunir els representants de 9 centres CERCA i jo mateix per parlar de com compartir serveis científico tècnics. La reunió va posar de manifest la necessitat que els centres CERCA, fins i tot propers geogràficament, es coneguin més ja que, sorprenentment, ara no és així. No es poden aprofitar les sinèrgies si no existeix un coneixement mutu de quines són les potencialitats de cada institució. I la veritat, hi ha molt contingut que caldria compartir per treure’n el màxim profit.

Tot això em porta a pensar en la possibilitat d’organitzar una trobada d’ampli abast (Conferència CERCA), potser amb periodicitat anual, perquè els centres CERCA puguin exposar el seu treball i així donar a conèixer els seus millors projectes i línies de treball. Seria obrir una finestra cap als propis centres i també a l’exterior, amb la presencia convidada dels principals actors del sistema.

El Clúster de Nanotecnologia de Catalunya

Molt recentment s’han donat els passos definitius perquè Catalunya jugui a la primera divisió a nivell mundial en nanotecnologia. Per una banda, el ja existent Institut Català de Nanotecnologia s’ha fusionat amb el CIN2 (centre del CSIC) portant a la creació d’un nou institut anomenat Institut Català de Nanociències i Nanotecnologia (ICN2), amb prop de 300 investigadors, ubicat al campus de la UAB.

Aquesta integració d’Instituts s’ha portat a terme sota la filosofia CERCA i bona mostra d’això ha estat la selecció del seu director que s’ha produït com a conseqüència d’una avaluació internacional amb experts de primer nivell. El nou director, Pablo Ordejón, és un brillant investigador de l’àrea que té la missió de conjuntar els dos col·lectius d’investigadors i optimitzar la seva tasca.

L’ICN2 és l’institut líder del Clúster de Nanotecnologia ubicat  a la UAB on, a més, hi ha l’ICMAB, el CNM, el Sincrotró ALBA, i grups de recerca universitaris.  És de facto el pol més important de nanotecnologia al Sud d’Europa. En aquesta nova simetria que s’ha configurat, el centre CERCA (ICN2) s’ubica dins un edifici construït pel CSIC sobre terrenys de la UAB. Totes les institucions participants, Generalitat, CSIC i UAB s’han alineat per permetre que 1+1 sumin més de 2. És un model col·laboratiu d’èxit que pot inspirar noves geometries en els centres CERCA del futur.

La nanotecnologia és una disciplina que contribueix fortament a millorar les competències tecnològiques de la indústria catalana, i genera alhora resultats científics excel·lents. Els resultats de la recerca tenen aplicacions pràcticament a tots els sectors. Molt probablement en els propers anys serà el centre d’atenció de resultats científics de primer nivell, en total sintonia amb la política de recerca de la UE.

 

La nova generació de centres: CERCA 2.0

Aquestes darreres setmanes s’està produint a l’Institut Català de Nanotecnologia el relleu en la direcció. El Dr. Jordi Pascual, com a director sortint de l’ICN, ha viscut en primera línia la creació i desenvolupament del centre. En les seves paraules de comiat del Patronat, va fer un comentari molt rellevant referint-se a que l’actual sistema de centres serà la base d’una nova generació de centres CERCA. Particularment he de dir que hi coincideixo plenament.

En un entorn on van apareixent noves lleis i regulacions, on varien les fonts de finançament, on es generen oportunitats de sinergia amb les PIMES del nostre entorn, o amb empreses multinacionals, on es llança un nou programa europeu fins al 2020, els centres de recerca planifiquen i actuen estratègicament per seguir complint la seva missió.

Addicionalment, a l’entorn dels centres CERCA s’estan iniciant processos d’integració (Programa SUMA) a l’hora que ha començat l’exercici governamental d’avaluació, que s’allargarà una mica més d’un any.

Efectivament, aquest escenari convida a pensar en institucions de recerca fortes, amb massa critica considerable, amb una recerca internacionalitzada de referencia en els seus entorns científics, transferint resultats i coneixement i actuant, així també, com a motors del sector productiu intensiu en tecnologia. Aquest CERCA 2.0 que va apuntar el Dr. Pascual és a la cantonada.

Finalment, voldria afegir que, malgrat que els centres gaudeixen de bona salut i suport de la Generalitat, és evident que el país està fent un gran esforç per mantenir-los en aquests moments de reajustaments econòmics i que s’espera que, el més aviat possible, els centres CERCA siguin tractors de la reactivació de l’economia catalana.